Compartim coneixement: què és la “nova llei d’influencers” i com funciona?

10 octubre 2025 | Intress

Il·lustració d'una influencer fent-se una foto

El passat 1 d’octubre va entrar en vigor una nova llei d’influencers? Doncs no!

Potser has sentit parlar d’una nova llei entrada en vigor la setmana passada que regeix el tipus de comunicacions comercials permeses per influencers, però això no és la realitat.

La veritat és que el passat 1 d’octubre, es va publicar una nova edició del “Codi de Conducta de publicitat a través d’influencers” via AUTOCONTROL (Associació per a l’Autoregulació de la Comunicació Comercial), l’Associació Espanyola d’Anunciants (aea), i IAB Spain.

Aquest document no és una llei del govern, sinó un compromís ètic voluntari elaborat en col·laboració amb la Comissió de Seguiment del Protocol per al Foment de l’Autoregulació sobre Publicitat en Mitjans Digitals.

No és un document inèdit: estem parlant de la recent actualització d’un Codi de Conducta publicat per primera vegada en 2021 i que ja compta amb gairebé 1.000 entitats adherides, entre les quals anunciants, agències, plataformes i creadors de contingut.

Ja existeixen diverses lleis que regeixen les comunicacions comercials d’influencers, regulant un ampli ventall d’activitats des de la publicitat encoberta fins a la promoció de productes regulats, i fent especial incidència en el respecte de la dignitat humana, la igualtat de gènere i la protecció de menors.

El nou “Codi de Conducta de publicitat a través de influencers” de 2025 ressalta la importància de complir amb aquestes lleis, i recull recomanacions per a fer publicitat en xarxes socials de manera ètica i legal. Resumim a continuació alguns dels punts clau d’aquesta nova edició:

Infografia resum de la nova llei d'influencers 2025
Resum de novetats clau del “Codi de Conducta de publicitat a través d’influencers” (2025)

👉 El caràcter publicitari de les mencions realitzades per influencers haurà de ser identificable per als seus destinataris.

⚖️ Els i les influencers han de respectar la normativa legal que regeix publicitats per a begudes alcohòliques, activitats de joc, productes i serveis financers, etc.

👶 Les comunicacions comercials realitzades per influencers menors d’edat:

  • Han de basar-se en un contracte que prevegi el consentiment explícit dels pares o tutors -els quals seran responsables- i que protegeixi el menor contra qualsevol explotació indeguda. 
  • Han de tenir especial respecte al dret a l’honor, a la intimitat personal i familiar i a la pròpia imatge del menor. 
  • No inclouran declaracions o presentacions visuals perjudicials per al seu desenvolupament físic, mental o moral. 

🤖 Els i les influencers han de comprometre’s a fer ús responsable de la intel·ligència artificial i a respectar la normativa legal vigent.

Pots llegir el Codi de Conducta sencer aquí.

Pots llegir més sobre la seva elaboració aquí.

Categories

Comparteix:

Notícies destacades

Imatge aèria de petites cases al costat de dues vies de tren

Compartim coneixement: els efectes de la desigualtat en el nostre futur

La plataforma digital Social Europe (SE) va publicar recentment un assaig d’opinió titulat “Un futur just? Com la igualtat definirà el proper capítol d’Europa” escrit per Kate Pickett, epidemiòloga i activista política britànica que ha dedicat la seva carrera a estudiar els efectes de la desigualtat en la salut i el benestar. Pickett argumenta que la desigualtat debilita el teixit social, aguditzant la marginalització i les crisis de salut física i mental. Explica que la disparitat econòmica també aprofundeix les desigualtats relacionades amb la raça i el gènere, reforçant la discriminació i el risc d’exclusió social. Finalment, destaca com aquesta dinàmica afecta profundament al nostre futur: és a dir, als joves i al medi ambient. Tres aprenentatges clau que ens deixa l’article: 📈 Veiem que les societats més igualitàries, que fomenten la comunitat i la reciprocitat, afavoreixen el benestar físic i psicològic de la població. ⚠️ La desigualtat no és només una mètrica econòmica: es tracta d’una crisi social, sanitària i ambiental amb un fort impacte en el nostre futur. 🌱 La desigualtat afecta el desenvolupament, la salut i les habilitats socials dels joves des de la primera infància. Pickett conclou que la desigualtat representa un risc per a la nostra democràcia, reduint la capacitat d’expressió i d’actuació de les persones marginalitzades. Demana que les autoritats europees fomentin narratives polítiques que afavoreixin la cooperació, la comunitat, i l’equitat. Clica aquí per a llegir l’article.
imagen

Jornada tècnica de l’Observatori de Salut Mental d’Intress a Madrid: “Joves i malestar psíquic: Quina societat volem?”

Aquest mes de setembre, Intress convoca a Madrid una nova sessió tècnica del seu Observatori de Salut Mental, un espai promogut des de les sòcies i els socis de l’entitat per generar coneixement i impulsar la incidència en aquest àmbit. 📅 30 de setembre de 2025 🕘 De 9.15 h a 19.00 h 📍 Saló d’actes de la Fundación ONCE (C/ Sebastián Herrera, 15 – Madrid) La temàtica escollida per a aquesta edició se centra en les persones joves i el malestar psíquic, així com en els diversos diagnòstics de salut mental vinculats a aquesta franja de població. Sota el títol “Joves i malestar psíquic: Quina societat volem? Perspectives dels joves davant del benestar emocional”, es donarà veu a les persones joves, protagonistes de la jornada i sovint usuàries dels serveis de salut mental que Intress gestiona en diferents comunitats autònomes. El programa inclou, entre altres activitats, una taula específica amb joves, a més de la participació de referents en l’àmbit de la salut mental com Almudena Moreno, Carles Feixa, Martín Correa-Urquiza i Jorge Tizón, juntament amb un espai per a la presentació de bones pràctiques. 👉 Inscripcions obertes: Fes clic aquí per reservar la teva plaça 👉 Fes clic aquí per descarregar el programa: Programa Joves i malestar psíquic Programa destacat • 09.15–09.30 – Inscripcions i accés. • 09.30–10.30 – Obertura de la jornada. • 10.30–11.00 – Cafè. • 11.00–13.00 – Taula de joves: Quina societat volem? Dinamitza Beatriz García Morais (Intress). • 13.00–14.00 – Parlem amb… Almudena Moreno (Universidad de Valladolid) i Jorge Tizón (psiquiatra i psicoanalista). • 14.00–16.00 – Dinar. • 16.00–17.00 – Taula de bones pràctiques: experiències de joves i salut mental en diferents contextos. • 17.00–18.00 – Benestar, soledat i joventut: dues visions culturals, amb Carles Feixa i Martín Correa-Urquiza. • 18.00–19.00 – Tancament i conclusions a càrrec d’Intress. 🔔 Et recordem que és imprescindible reservar plaça per garantir la correcta acollida de totes les persones assistents.
shutterstock_654727156

Compartim coneixement: la postalfabetització i els seus efectes en la igualtat d’oportunitats

El New York Times va publicar recentment un assaig d’opinió titulat “Pensar s’està convertint en un luxe”, escrit per la periodista britànica Mary Harrington. L’article reflexiona sobre com l’ús intensiu dels telèfons intel·ligents i la cultura digital de consum ràpid (vídeos curts, mems, notificacions constants) està transformant la nostra capacitat de llegir, concentrar-nos i raonar en profunditat. Harrington adverteix que aquest fenomen no és només un repte individual, sinó també social: estem davant l’aparició d’una nova desigualtat cognitiva que separa els qui tenen els recursos per mantenir hàbits de lectura prolongada i concentració, dels qui, per condicions socioeconòmiques, queden més exposats al fast food digital. Tres aprenentatges clau que ens deixa l’article La postalfabetització com a desigualtat estructural. Igual que el menjar ultraprocessat ha creat una bretxa de salut lligada a la classe social, el consum de continguts digitals addictius pot generar una bretxa en l’accés al coneixement i a les capacitats crítiques. La lectura profunda transforma el pensament. L’alfabetització prolongada no és automàtica: s’aprèn i s’enforteix amb esforç. Llegir textos extensos i complexos reconfigura el cervell, potencia el pensament crític i sosté pilars col·lectius com la democràcia i la ciència. Conseqüències per a la democràcia i la convivència. Una ciutadania que perd la capacitat de raonament complex és més vulnerable a la manipulació, al populisme i a les notícies falses, cosa que incrementa els riscos de polarització i exclusió. L’anàlisi de Harrington és especialment rellevant per a qui treballem en atenció a persones i reducció de desigualtats. Ens recorda la importància de: Fomentar espais de lectura i aprenentatge profund amb les persones a qui acompanyem. Reflexionar sobre l’ús del temps davant les pantalles, especialment en infància i adolescència. Entendre la dimensió social de l’accés a la concentració, l’alfabetització i el pensament crític com un dret que hem de protegir per no reproduir desigualtats. Clica aquí per a llegir l’article.

També et podria interessar