Tecnologia amb ètica al tercer sector: innovar sense perdre el nord

2 gener 2026 | Intress

Featured image

El passat dimecres 31 de desembre la nostra companya Meritxell Campmajó, responsable de les àrees de Justícia i Inclusió Comunitària i Noves Oportunitats d’Intress, va publicar al diari digital Social.cat unes reflexions sobre l’ús ètic i responsable de noves tecnologies en el treball social. 

Aquestes reflexions venen impulsades per la jornada ‘Ètica i tecnologia per al benestar de les persones’ que vam celebrar fa poc a Barcelona amb la participació de l’economista Lluís Torrens Mèlich i el filòsof Francesc Torralba Rosselló, en la que es va presentar un ampli ventall d’iniciatives tecnològiques que s’han provat o implementat a Intress. 

Compartim l’article a continuació. Si vols llegir-ho directament a Social.cat, clica aquí.

Cita de Meritxell Campmajó a Social.cat: "La tecnologia només té sentit si posa la persona al centre i si ajuda a millorar la qualitat de vida"

Tecnologia amb ètica al tercer sector: innovar sense perdre el nord

  • Meritxell Campmajó, 31/12/25 a Social.cat

Fa uns dies vam tenir l’oportunitat de reflexionar sobre un tema que ja no és futurista: la tecnologia al servei dels serveis socials. La jornada d’Intress ens va recordar una cosa que sembla senzilla, però que canvia tot: la tecnologia només té sentit si posa la persona al centre. Si reforça, i no substitueix, el criteri professional. Si ajuda a millorar la qualitat de vida de les persones i no només a accelerar processos. 

Els professors Francesc Torralba i Lluis Torrents van compartir amb nosaltres algunes reflexions. En els serveis socials, la por d’equivocar-se i la urgència per innovar sovint creen un fals dilema: “usar o no usar tecnologia”. La realitat és que la decisió més ètica no és no fer res, sinó decidir com fer-ho bé. La intel·ligència artificial i altres eines poden alleugerir càrregues administratives, detectar incoherències i optimitzar recursos, deixant temps per l’acompanyament humà, que és el que realment importa.  

Però també hi ha riscos: els errors s’escalen, els biaixos es multipliquen i la falsa sensació d’objectivitat pot fer-nos delegar responsabilitats. Per això cal pensar la tecnologia com un membre més de l’organització: amb rols clars, límits, supervisió i avaluació contínua. Així, els professionals guanyen responsabilitat, no la perden, i les organitzacions mantenen l’ètica com a guia. 

A la jornada vam conèixer experiències concretes: des de programari de gestió i informes amb IA fins a projectes de realitat virtual per a persones grans i programes d’innovació disruptiva. Totes compartien un denominador comú: la tecnologia aplicada amb propòsit, amb criteri i amb l’objectiu de millorar la vida de les persones. 

Aquestes eren l’eina PAS de prevenció i gestió de l’assetjament sexual o per raó de gènere, la Soliguia (Nidus), els informes amb suport IA, les eines de realitat virtual Tech+50RV, la xarxa espanyola Digisem, les iniciatives del VIA i Gia a Intress. 

Moltes incorporen la tecnologia com a forma d’accelerar i millorar els processos de gestió interna de l’entitat, i el treball d’història de vida a través de diverses tecnologies disruptives amb les persones que acompanyem als serveis.  

Si el tercer sector volem continuar sent un espai de transformació i oportunitat, hem de posar l’ètica al centre de la innovació. Innovar no és només introduir noves eines; és fer-ho amb mirada crítica, amb prudència amb ambició, i amb la convicció que la tecnologia ha de servir a les persones, no a l’inrevés.  

Per últim, cal reflexionar sobre qui controla la tecnologia. Si queda en mans dels estats sense mecanismes de transparència i control democràtic, existeix el risc que s’utilitzi com a instrument de vigilància massiva o de control social, obrint la porta a formes de totalitarisme. Si, en canvi, està concentrada en mans del sector privat, pot potenciar desigualtats, exclusió i mercantilització de drets bàsics, prioritzant beneficis per sobre del bé comú. 

La tecnologia, per tant, no és neutra: el seu impacte depèn de qui la governa, amb quins valors i amb quins mecanismes de supervisió. Garantir un ús ètic és indispensable per protegir drets i equitat social, la societat civil organitzada és, doncs, qui millor pot garantir-ne aquest ús, ens n’hem de sentit responsables de fer-ho.

Categories

Comparteix:

Notícies destacades

eb829d66-9b56-443f-b612-a70f2cada7e4

Una història d’ACOFAM: el camí de la Lorena

Cada persona que acompanya Intress té una història única. Aquest any n’hem compartit quaranta al llibre Persones, diferències i oportunitats, però n’hi ha moltes més que també mereixen ser explicades. La de la Lorena és una d’elles. És la història d’una jove acompanyada pel servei ACOFAM de Palma que ens recorda que darrere de cada procés hi ha esforç, vincles, confiança i professionals que caminen al costat de les persones perquè puguin construir el seu propi futur. Camí de creixement: la veu de la Lorena La Lorena recorda amb afecte la relació establerta amb diverses professionals al llarg dels anys, especialment amb Toñi, amb qui ha compartit moments de gran importància. La seva presència constant l’ha ajudat a créixer i a sentir-se més segura en el seu procés personal, ha estat un acompanyament clau per a aquesta jove atesa per Intress a Mallorca. Un dels fets que més l’ha marcat va ser la pèrdua del seu avi d’acollida l’any 2021, poc després de la pandèmia. Aquell moment va ser dolorós i alhora revelador, ja que va reforçar en ella la importància dels vincles i del suport familiar en situacions difícils. És una jove que s’ha treballat molt a si mateixa, amb molta capacitat per captar tot el que succeeix al seu voltant, però també molt exigent a l’hora de construir-se i formar-se per respondre a tot això. Tot i les dificultats, Lorena guarda un record positiu de la pandèmia, ja que li va permetre gaudir de temps compartit amb la seva família d’acollida. Aquells àpats junts i les estones de convivència es van convertir en moments valuosos que li han quedat gravats. També destaca el paper fonamental de la seva mare d’acollida, amb qui, malgrat les dificultats inicials de comunicació, ha establert una relació de confiança i suport. Per a Lorena, ella és una referència indispensable que sempre intenta posar-se al seu lloc i acompanyar-la.  La relació amb Toñi ha estat clau per aprendre a obrir-se i expressar els seus sentiments. Tot i ser una persona reservada, amb els anys ha pogut parlar de tot amb ella, superant pors i guanyant confiança. Aquest procés l’ha ajudat a gestionar millor les emocions i a afrontar els reptes quotidians. En la seva vida quotidiana, Lorena es defineix com una persona més aviat individual, a qui li agrada la tranquil·litat. Tot i això, valora molt les seves amistats i el temps compartit amb elles, encara que sovint prefereixi estar sola o gaudir d’espais tranquils com la platja o l’església. Actualment, està centrada en els estudis de batxillerat i es prepara per encarar el futur. Té plans concrets, com treure’s el carnet de conduir i treballar a l’aeroport, amb la mirada posada en la possibilitat futura de formar-se com a hostessa de vol. Aquestes metes reflecteixen la seva voluntat d’independència i d’avançar amb pas ferm, una prova més de la solidesa amb què aquesta noia s’està construint com a persona. En definitiva, la trajectòria de Lorena mostra un camí de superació i aprenentatge. Amb el suport de les persones que l’han acompanyada, especialment Toñi i la seva família d’acollida. Lorena ha après a confiar en si mateixa i a mirar el futur amb esperança i determinació, i nosaltres hem tingut el privilegi d’assistir a aquest fragment de vida d’una persona que per a totes és ja molt important, i forma part de la nostra trajectòria. Vivències com la de la Lorena ens fan abraçar amb molta més força i decisió el propòsit que a Intress tenim com a entitat: «Amb les persones, fem de les diferències oportunitats.» Moltes gràcies per la teva generositat en compartir aquesta petita història que ens genera orgull i empatia. Molta sort en el teu futur immediat, Lorena!  
4 2

Famílies Resilients d’Intress participa en la primera trobada estatal del programa FSE+

Intress ha participat en la primera trobada d’entitats i projectes del programa FSE+ d’Inclusió Social, Garantia Infantil i Lluita contra la Pobresa, impulsada pel Ministeri de Drets Socials, Consum i Agenda 2030. A la jornada hi van assistir una tècnica del projecte Famílies Resilients i la directora de l’Àrea de Coneixement d’Infància i Família d’Intress, juntament amb les 35 iniciatives seleccionades en aquesta convocatòria, cofinançada pel Fons Social Europeu Plus (FSE+).  L’objectiu de la trobada va ser crear espais de treball compartit per impulsar la innovació en les polítiques socials a partir del coneixement generat pels projectes participants. Durant la sessió inaugural, la secretària d’Estat de Drets Socials, Rosa Martínez, va defensar un model d’atenció centrat en els drets de les persones, amb suports personalitzats i orientat a superar les lògiques institucionalitzadores.  La jornada també va posar l’accent en la importància del treball col·laboratiu. Les assessores de la Secretaria d’Estat Liliana Marcos i Berta González van destacar que la innovació social es construeix compartint experiències, generant evidències i desenvolupant noves formes d’intervenció que contribueixin a millorar la protecció de la infància i l’acompanyament a les famílies.  Un dels moments centrals va ser la constitució de les primeres Comunitats d’Aprenentatge Orientades a la Pràctica (CAP), espais de col·laboració que reuniran durant els pròxims tres anys les entitats participants per compartir aprenentatges, identificar bones pràctiques i donar resposta conjunta als reptes socials.  Per a Intress, formar part d’aquest procés representa una oportunitat per aportar l’experiència del projecte Famílies Resilients i continuar impulsant models d’intervenció preventius, centrats en les persones i basats en el treball en xarxa. La participació en aquesta iniciativa reforça també el compromís de l’entitat amb la innovació social, l’avaluació de l’impacte i la millora de les polítiques públiques en favor dels drets de la infància i les seves famílies. 
Intress_PostalsDeMallorca_08_09_2025_MarcAsensio_baixa-29

Memòria 2025: 54.627 persones acompanyades en un any marcat pel 40è aniversari d’Intress

La Memòria 2025 recull les principals fites d’un any especialment significatiu per a Intress. Durant el 2025, l’entitat va acompanyar 54.627 persones a través de 216 serveis, gràcies al compromís de 2.210 professionals, de les quals el 86% són dones. Una tasca col·lectiva que continua fent possible generar noves oportunitats per a milers de persones. La memòria repassa també un any marcat per la celebració del 40è aniversari d’Intress, una commemoració que va servir per reconèixer el camí recorregut des de 1984 i reforçar el sentiment de pertinença de tota l’organització. Entre les iniciatives més destacades hi ha el mural col·laboratiu realitzat a l’exterior de la presó Model de Barcelona, el concert celebrat a la sala Paral·lel 62, que va reunir persones treballadores, persones acompanyades, sòcies, voluntàries i extreballadores, el llançament de la nova identitat visual i la renovació del lloc web. La publicació també recull altres avenços rellevants de l’any en totes les àrees d’intervenció, així com la Convocatòria de Premis d’Atenció Directa, una iniciativa que reconeix projectes nascuts des dels serveis i posa en valor el coneixement, la creativitat i el compromís dels equips professionals. La versió digital de la Memòria 2025 es pot consultar a la pàgina principal del nostre web.

També et podria interessar