Tecnologia amb ètica al tercer sector: innovar sense perdre el nord

2 gener 2026 | Intress

Featured image

El passat dimecres 31 de desembre la nostra companya Meritxell Campmajó, responsable de les àrees de Justícia i Inclusió Comunitària i Noves Oportunitats d’Intress, va publicar al diari digital Social.cat unes reflexions sobre l’ús ètic i responsable de noves tecnologies en el treball social. 

Aquestes reflexions venen impulsades per la jornada ‘Ètica i tecnologia per al benestar de les persones’ que vam celebrar fa poc a Barcelona amb la participació de l’economista Lluís Torrens Mèlich i el filòsof Francesc Torralba Rosselló, en la que es va presentar un ampli ventall d’iniciatives tecnològiques que s’han provat o implementat a Intress. 

Compartim l’article a continuació. Si vols llegir-ho directament a Social.cat, clica aquí.

Cita de Meritxell Campmajó a Social.cat: "La tecnologia només té sentit si posa la persona al centre i si ajuda a millorar la qualitat de vida"

Tecnologia amb ètica al tercer sector: innovar sense perdre el nord

  • Meritxell Campmajó, 31/12/25 a Social.cat

Fa uns dies vam tenir l’oportunitat de reflexionar sobre un tema que ja no és futurista: la tecnologia al servei dels serveis socials. La jornada d’Intress ens va recordar una cosa que sembla senzilla, però que canvia tot: la tecnologia només té sentit si posa la persona al centre. Si reforça, i no substitueix, el criteri professional. Si ajuda a millorar la qualitat de vida de les persones i no només a accelerar processos. 

Els professors Francesc Torralba i Lluis Torrents van compartir amb nosaltres algunes reflexions. En els serveis socials, la por d’equivocar-se i la urgència per innovar sovint creen un fals dilema: “usar o no usar tecnologia”. La realitat és que la decisió més ètica no és no fer res, sinó decidir com fer-ho bé. La intel·ligència artificial i altres eines poden alleugerir càrregues administratives, detectar incoherències i optimitzar recursos, deixant temps per l’acompanyament humà, que és el que realment importa.  

Però també hi ha riscos: els errors s’escalen, els biaixos es multipliquen i la falsa sensació d’objectivitat pot fer-nos delegar responsabilitats. Per això cal pensar la tecnologia com un membre més de l’organització: amb rols clars, límits, supervisió i avaluació contínua. Així, els professionals guanyen responsabilitat, no la perden, i les organitzacions mantenen l’ètica com a guia. 

A la jornada vam conèixer experiències concretes: des de programari de gestió i informes amb IA fins a projectes de realitat virtual per a persones grans i programes d’innovació disruptiva. Totes compartien un denominador comú: la tecnologia aplicada amb propòsit, amb criteri i amb l’objectiu de millorar la vida de les persones. 

Aquestes eren l’eina PAS de prevenció i gestió de l’assetjament sexual o per raó de gènere, la Soliguia (Nidus), els informes amb suport IA, les eines de realitat virtual Tech+50RV, la xarxa espanyola Digisem, les iniciatives del VIA i Gia a Intress. 

Moltes incorporen la tecnologia com a forma d’accelerar i millorar els processos de gestió interna de l’entitat, i el treball d’història de vida a través de diverses tecnologies disruptives amb les persones que acompanyem als serveis.  

Si el tercer sector volem continuar sent un espai de transformació i oportunitat, hem de posar l’ètica al centre de la innovació. Innovar no és només introduir noves eines; és fer-ho amb mirada crítica, amb prudència amb ambició, i amb la convicció que la tecnologia ha de servir a les persones, no a l’inrevés.  

Per últim, cal reflexionar sobre qui controla la tecnologia. Si queda en mans dels estats sense mecanismes de transparència i control democràtic, existeix el risc que s’utilitzi com a instrument de vigilància massiva o de control social, obrint la porta a formes de totalitarisme. Si, en canvi, està concentrada en mans del sector privat, pot potenciar desigualtats, exclusió i mercantilització de drets bàsics, prioritzant beneficis per sobre del bé comú. 

La tecnologia, per tant, no és neutra: el seu impacte depèn de qui la governa, amb quins valors i amb quins mecanismes de supervisió. Garantir un ús ètic és indispensable per protegir drets i equitat social, la societat civil organitzada és, doncs, qui millor pot garantir-ne aquest ús, ens n’hem de sentit responsables de fer-ho.

Categories

Comparteix:

Notícies destacades

L’americana dels diumenges_Persones, diferències i oportunitats_page-0001

L’americana dels diumenges: una història d’Intress Madrid

Què passa quan una persona que acompanyem ens fa revisar les nostres pròpies expectatives? La història d’en Felipe, protagonista de Persones, diferències i oportunitats, parla precisament d’això: d’acompanyar, però també d’aprendre a mirar d’una altra manera. En Felipe té 60 anys i fa més de dues dècades que està vinculat a diferents serveis d’acompanyament a persones amb diagnòstic de salut mental gestionats per Intress Madrid. La seva història no respon a un recorregut lineal ni pretén ser un relat d’èxit. I precisament per això forma part del llibre. La seva trajectòria ens recorda que acompanyar també significa escoltar, respectar decisions i revisar els límits que, de vegades, podem posar des de la nostra pròpia mirada professional. Tal com recull la història, «el pitjor límit és el que posa qui acompanya». En Felipe continua amb la seva vida i amb un dels seus costums particulars: posar-se vestit i corbata, agafar el maletí i anar fins a Atocha, on passeja entre viatgers i imagina altres destinacions. Persones, diferències i oportunitats va néixer com una manera especial de celebrar els 40 anys de trajectòria d’Intress en el sector social: explicar la nostra feina a través de les veus i les experiències de les persones que acompanyem. Les seves pàgines recullen històries de superació i transformació, però també dificultats i aprenentatges. No tot són èxits. Acompanyar significa estar al costat de persones que prenen les seves pròpies decisions i construeixen els seus propis camins, i aquest procés també deixa aprenentatges en les professionals. El llibre és, a més, un homenatge a les treballadores d’Intress i del conjunt del sector social, a totes aquelles professionals que acompanyen cada dia històries que poques vegades arriben a ser explicades. 👉 Llegeix i descarrega «El vestit dels diumenges» aquí: L’americana dels diumenges – Persones, diferències i oportunitats. Ens veiem a Banyoles i Mataró Al setembre continuem compartint el llibre i les seves històries: 📍 Banyoles — 15 de setembre, 19 h, Museu Darder. 📍 Mataró — 17 de setembre, 18 h, Cafè de Mar. Per assistir-hi, podeu escriure a (comunicacion@intress.org) per inscriure-us. Recordem també que el llibre està a disposició de totes les persones treballadores d’Intress. Podeu utilitzar-lo per apropar la nostra feina a entitats, administracions i institucions amb les quals col·laborem en el dia a dia. Una manera diferent d’explicar què fem: a través de les persones i de les seves pròpies històries. 
Fotos-1

Intress reforça el seu Servei de Prevenció del Suïcidi amb un enfocament comunitari, feminista i d’equitat

El suïcidi és una prioritat de salut pública i social que podem prevenir. Des de 2014, Intress impulsa accions específiques i, el 2024, va consolidar un servei especialitzat alineat amb l’OMS i els plans estatal i autonòmics. El nostre eix: actuar sobre els factors i determinants socials que incideixen en la conducta suïcida i promoure el benestar psicosocial al llarg del cicle vital, creant entorns segurs i xarxes de suport de qualitat. Què fem Prevenció, intervenció i promoció d’entorns segurs: reduïm la mortalitat i els intents mitjançant protocols basats en l’evidència, coordinació intersectorial i respostes centrades en la persona i el seu context. Formació i capacitació: dotem professionals i agents clau de competències actualitzades amb criteris de qualitat, innovació i sostenibilitat, per detectar, acompanyar i derivar de manera segura. Cura de qui cuida: promovem el benestar psicosocial dels equips que atenen aquesta problemàtica, incorporant pràctiques d’autocura i suport institucional. El nostre enfocament en determinants socials i benestar Mirada sociocomunitària: reforcem vincles i xarxes de suport, activant recursos comunitaris per reduir l’aïllament i millorar la participació social. Equitat i perspectiva feminista: abordem desigualtats i violències que impacten en la salut mental, integrant la variable de gènere i altres interseccions en la valoració i les respostes. Cooperació intersectorial: treballem amb salut, serveis socials, educació, ocupació i comunitat per incidir en factors com la pobresa, la soledat no desitjada o les barreres d’accés als recursos. Qui som Un equip especialitzat de 9 professionals a Madrid, Catalunya i les Illes Balears, amb material informatiu i didàctic propi, i una trajectòria de més d’una dècada en prevenció, intervenció i promoció del benestar psicosocial. Vols contactar amb el Servei de Prevenció del Suïcidi? Si des del teu servei, àrea o equip vols conèixer millor la seva feina, plantejar una col·laboració, sol·licitar informació sobre formació o explorar com incorporar la prevenció del suïcidi a la vostra pràctica, pots contactar directament amb l’equip: 📩 prevencion.suicidio@intress.org. També pots compartir aquest contacte amb administracions, entitats socials, centres educatius, sanitaris o altres organitzacions amb les quals treballem i que puguin estar interessades a abordar la prevenció del suïcidi des d’una perspectiva social i comunitària.
sharat-arackal-PFSfZERWQ0M-unsplash

Els horts hidropònics d’Intress continuen creixent

El projecte d’horts hidropònics d’Intress ja comença a tirar arrels en diferents serveis i territoris. El que va néixer com una iniciativa del GAT d’Innovació per a explorar noves formes d’aprenentatge i participació s’està convertint, a poc a poc, en una experiència compartida. Per a afavorir l’intercanvi entre equips i territoris, es va crear un Padlet col·laboratiu on compartir recursos, fotografies, vídeos, dubtes, consells i petits assoliments. No dubteu a consultar-ho i participar: https://padlet.com/txellcampmajo/huertos-hidroponicos-intress-yz28u34ozebth93h Avui, el projecte avança gràcies, sobretot, a la implicació dels equips i de les persones ateses. En el CRL Tetuan, el mestre de taller Jesús Novillo s’ha convertit en un dels seus principals impulsors, acompanyat per una persona en atenció que ha assumit un paper protagonista en el desenvolupament i cura de l’hort. L’experiència està demostrant ser una valuosa eina per a treballar la rehabilitació laboral, l’adquisició de responsabilitats i la participació, amb efectes positius tant a nivell individual com grupal. A Catalunya, el servei d’allotjaments temporals Mestres Casals també treballa en la instal·lació i manteniment del seu hort. En tractar-se d’un espai interior, l’equip ha incorporat llums LED per a afavorir el creixement de les plantes i adaptar el projecte a les seves necessitats. Més enllà de les plantes que comencen a créixer, creixen també els aprenentatges, l’autonomia, la col·laboració i les experiències compartides. Seguim amb aquest projecte que, a més de cultivar plantes, cultiva noves oportunitats per als nostres serveis i les persones que acompanyem.

També et podria interessar