Presentació del projecte argentí “Sordas Sin Violencia” sobre la violència de gènere

21 novembre 2018 | Intress

Featured image

L’aïllament, la carència de recursos i la poca accessibilitat a la informació existent per denunciar els cassos de violència de gènere són un agreujament per a aquestes dones.

 La invisibilitat i la falta de dades reals sobre el nombre de dones sordes que sofreixen violència de gènere dificulten els plans específics i la detecció a temps.

 A Argentina, l’Organització d’Enllaços Territorials és l’única entitat estatal que compta amb un programa únic (‘Sordas Sin Violencia’) per acompanyar i donar assistència a les dones sordes que sofreixen violència de gènere.

 

Des de l’àrea d’Igualtat i Gènere es manté el compromís de fer incidència social donant a conèixer els temes d’interès des dels que es treballa dins l’àrea. Aquesta setmana de novembre i com a commemoració del Dia Internacional de l’Eliminació de la  Violència contra la dona, Intress ha preparat dos actes, el primer ha servit per presentar a Madrid com es treballa en qüestions de violència de gènere amb el col·lectiu de dones sordes. S’ha fet en aliança amb l’organització Argentina ‘Enllaços Territorials per l’Equitat de Gènere’, què han explicat els avanços en aquest país i els programes que posen en marxa. Per la seva part, Intress ha explicat també l’estudi que va fer l’any 2010 juntament amb la Confederació Estatal de Persones Sordes sobre la invisibilitat d’aquest col·lectiu.

La presentació ha sigut un lloc de trobada accessible per a totes i tots, on a més de conèixer el treball que es fa des d’aquesta organització, s’han pogut compartir reflexions i experiències. Per a totes i tots els assistents ha sigut un descobriment poder conèixer perquè aquest col·lectiu està doblement marginat i com, no només les dones sordes que sofreixen o han sofert violència de gènere, sinó que tot el col·lectiu en general està en una posició inferior en tot el que fa referència a l’accés als recursos i coneixements de l’àmbit judicial i mèdic.

 

El context

 La sordesa afecta a més del 5% de la població mundial, és a dir, a 360 milions de persones arreu del món. Dins d’aquesta xifra, 32 milions són nenes i nens, segons dades de l’OMS. A Espanya hi ha gairebé un milió de persones que pateixen algun grau d’hipoacúsia.

L’Enquesta Nacional de Salut d’Espanya 2017 (ENSE 2017), realitzada pel Ministeri de Sanitat, Consum i Benestar Social amb la col·laboració de l’Institut Nacional d’Estadística, recull informació sanitària relativa a la població resident a Espanya a 23.860 llars. És una investigació que permet conèixer nombrosos aspectes de la salut dels ciutadans en l’àmbit nacional i autonòmic. Segons aquesta enquesta, el 18% de la població compta amb alguna limitació auditiva i d’aquest 18%, el 5,1% són dones.

La discriminació de gènere afegida a la diversitat funcional,  margina doblement a aquesta part del col·lectiu de dones, ja que sofreixen discriminació múltiple i és interjeccional:

  • Estan aïllades a causa de a les barreres de comunicació que troben.
  • No tenen recursos i estratègies per comunicar el que els hi està passant.
  • Al compartir un cercle de contactes reduïts amb el maltractador, tenen resistència a l’hora de demanar ajuda. Por a l’estigmatització, a les represàlies i a les crítiques per part de familiars i amistats.
  • El maltractador pot ser, paradoxalment, el seu principal cuidador.
  • La informació existent sobre els procediments, drets jurídics i assistencials, i ajudes a les quals poden optar en el cas de violència de gènere, són inaccessibles.

Fins a la data, l’únic estudi amb profunditat centrat específicament en les dones sordes i hipoacúsies davant la situació de violències masclistes, ha sigut l’estudi sobre la Situació de les Dones Sordes davant la Violència de Gènere, desenvolupat per la Confederació Estatal de Persones Sordes (CNSE) i Intress (Institut de Treball Social i Serveis Socials), fet l’any 2010. Aquest estudi va treure a la llum i va donar visibilitat a una realitat poc coneguda que afecta un dels col·lectius amb major risc d’exclusió. Aquest estudi pretén trobar eines per erradicar aquest tipus de violència actuant sobre tres eixos fonamentals: la prevenció, l’atenció integral i la protecció.

Es fa necessari un compromís de treballar activament per construir una societat on les dones sordes i hipoacúsies gaudeixin de les mateixes oportunitats. D’aquesta manera s’han fet alguns avanços en serveis especialitzats de l’atenció a les dones que viuen o han viscut una situació de violència masclista:

 

  • El servei telefònic 016 d’informació i assessorament jurídic en temes de violència de gènere és accessible a través del servei de vídeo interpretació visual. Es pot accedir al servei a través d’internet, des de qualsevol ordinador i portàtil. Compta amb persones professionals i expertes en temes de violència de gènere, i s’atenen les trucades de qualsevol comunitat autònoma. Ofereix informació sobre: com denunciar, on denunciar, que fer en una situació de violència de gènere, quins recursos existeixen, quines subvencions econòmiques per a dones de víctimes de violència de gènere hi ha, entre d’altres.

 

  • Alertcops: és una app de les forces de Seguretat (policia, guàrdia civil, etc.) que es pot descarregar per a telèfons mòbils, i que permet avisar que s’està sofrint una situació de violència de gènere.

 

  • Servei Telefònic d’Atenció i Protecció per a Víctimes de la Violència de Gènere ATENPRO, té un mòdul específic per a Dones Sordes, el SoTA, mitjançant el qual augmenten l’accessibilitat al servei de les víctimes de violència de gènere amb discapacitat auditiva, a través d’una aplicació de missatgeria que, instal·lada a la terminal, permet la comunicació de la usuària amb el Centre d’Atenció mitjançant un “diàleg” de preguntes/respostes a les quals la usuària pot contestar de forma senzilla, prement una resposta predeterminada que apareix a la pantalla tàctil o bé escrivint un text lliure amb un SMS normal.

En aquesta mateixa línia treballen algunes associacions, com la Confederación Estatal de Personas Sordas (CNSE), que ha posat en marxa una plataforma en línia ALBA d’atenció i assessorament sobre la violència de gènere per a dones sordes, atesa per una sorda experta  en igualtat de gènere que orienta a les víctimes de violència masclista en les seves necessitats – abocats, recursos especialitzats d’atenció a víctimes, subvencions, etc.-, realitza un seguiment de cada cas, orienta a les persones properes a la víctima – família, amistats, etc.-, i actua com a consultoria davant entitats públiques i privades que treballen amb les víctimes de violències masclistes. Així mateix, ha publicat la Guia per a la prevenció de la violència de gènere de persones sordes”.

Tot i aquests avanços, segueixen existint obstacles en l’accés d’aquestes dones a la protecció. Per aquest motiu, en el Pacte d’Estat contra la Violència de Gènere es presta especial atenció als col·lectius de dones més vulnerables com són aquelles que pateixen qualsevol classe de discapacitat.

Intress aposta per un model de societat on no existeixi cap mena de discriminació, ja sigui per raons de raça, gènere, religió, discapacitat psíquica o física o origen social, se’n un dels nostres objectius potenciar i col·laborar en el desenvolupament d’estratègies, donant suport a les accions específiques de prevenció, sensibilització i detecció precoç de situacions de discriminació i de violència sobre les dones. Per aquest motiu, ens sumem a les iniciatives de les associacions de persones sordes i de persones amb discapacitat per impulsar mesures que promoguin la igualtat d’oportunitats de les dones sordes i hipoacúsies.

Una de les línies d’actuació que ens plantegem és obrir ponts a altres realitats per conèixer i intercanviar recursos i pràctiques en el treball contra les violències masclistes. Les bones pràctiques constitueixen una eina útil perquè es coneguin les experiències exitoses i es puguin aplicar o adaptar a les necessitats particulars. Per això, hem creat diferents espais de cooperació, de coneixement i d’intercanvi de bones pràctiques i lliçons apreses.

En aquest sentit presentem “Sordas sin Violencia”, un programa que representa l’únic dispositiu d’Argentina que s’ocupa exclusivament de brindar informació i acompanyar a dones sordes que pateixen de violències masclistes, en el difícil camí d’accedir a la justícia i millorar la seva situació de vida. “Sordas sin Violencia” es va crear a 2016 a partir d’una aliança entre dues organitzacions de la societat civil: FUNDASOR, que acompanya a les famílies de persones sordes en els seus processos de comunicació i socialització. I Enlaces Territoriales para la Equidad de Género, una organització especialitzada en violència de gènere. El seu treball es desenvolupa a la ciutat de Buenos Aires, tot i que el suport de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) han pogut acompanyar a dones sordes d’altres llocs del país. Des de la seva creació el 2016 ha assistit a 90 dones víctimes de tot el país.

 

“Les dones sordes que pateixen violència de gènere solen estar doblement afectades, ja que a més de patir les conseqüències pròpies de la violència, es troben amb múltiples barreres de la societat que impedeixen la comunicació, provoquen l’aïllament i obstaculitzen l’accés a la informació i als serveis d’assistència i justícia”.

 

Com que no poden accedir a la informació, moltes dones sordes a Argentina no saben que estan sent víctimes de violència de gènere i que la violència que exerceixen contra elles és un delicte. Per això es va crear el servei d’acompanyament en situacions en les quals les dones intenten recórrer a la justícia però es troben amb serveis que encara no estan preparats per a possibilitar el seu accés en igualtat de condicions. Per exemple, a Argentina, per a orientar i assessorar a aquelles dones que es troben en situació de violència de gènere se solen utilitzar línies telefòniques no adaptades, i encara són pocs els serveis que realitzen els ajustaments per articular l’enfocament de gènere i de drets de les persones amb discapacitat en les seves intervencions.

Entre les actuacions que realitza “Sordas sin violencia” es troben:

  • Un servei d’acompanyament per a dones sordes víctimes de violències masclistes. On les entrevistes es realitzen en Llenguatge de símbols amb un equip interdisciplinari. El treball de l’equip consisteix a acompanyar-les de manera que la comunicació sigui efectiva i en llenguatge de signes, acompanyat a pensar i empoderar-se davant les situacions que travessen.

 

  • Elaboració de la Guia de recomanacions per l’accés a la Justícia de dones sordes víctimes de violència de gènere, l’objectiu del qual és que les dones sordes puguin exercir els seus drets, accedir a la justícia i viure lliures de violències. A la guia se sistematitzen els aprenentatges adquirits pel programa i proposa una sèrie d’orientacions perquè els serveis de justícia siguin accessibles i receptius als interessos i necessitats de les dones sordes.

 

  • Un projecte pilot d’accés a la salut pública de les dones sordes víctimes de violència de gènere i els seus fills i filles que es desenvoluparà a l’Hospital Dr. Teodoro Álvarez de la ciutat de Buenos Aires, en articulació amb el Ministeri de Salut de la Ciutat Autònoma de Buenos Aires.

Les dues ponents que han presentat el projecte han estat Ester Mancera, Directora Executiva d’Enllaços Territorials per a l’equitat de gènera, Coordinadora Operativa de Sordes sense Violència i Responsable d’Interinstitucionals Sordes sense Violència i Elisa Mottini, responsable Àrea de Salut – Gènere Sordes sense Violència, Investigadora becaria en Salut Investiga – Ministeri de Salut – Presidència Nació i integrant del Comitè contra les violències – Hospital Teodoro Álvarez.

Ambdues han traslladat a les i els assistents la passió per la investigació en temes que fins al moment eren desconeguts i silenciats a Argentina, a la vegada que han incidit en la importància de creure en projectes que tot i que creixen a poc a poc, puguin arribar a ser determinants per a un col·lectiu sencer.

Entre les seves major fites, han explicat una intervenció pilot que es fa a l’Hospital Teodoro Álvarez de Buenos Aires, on les dones sordes poden passar consulta mèdica acompanyades d’una intèrpret de signes per entendre perfectament que se’ls hi està explicant i rebre una atenció que s’ajusti a les seves necessitats.

Des d’Intress els agraïm el seu desplaçament i sobretot, que hagin pogut il·lustrar a més professionals amb les seves bones pràctiques i un projecte tan important per a l’àrea d’igualtat i gènere.

 

Categories

Comparteix:

Notícies destacades

Manifiesto 8M Intress

8M: Manifest d’Intress per a la igualtat de gènere

Amb aquest manifest, posem el focus en les dones amb discapacitat. És crucial abordar les violències masclistes des d’una perspectiva interseccional, que tingui en compte com es creuen diferents desigualtats. Des de Intress, amb equips de professionals coordinats i especialitzats per a la prevenció, detecció i erradicació de les violències masclistes, el nostre compromís és ferm i inequívoc: la lluita per la igualtat i no discriminació de les dones, sense deixar ni una enrere. A l’àrea d’Igualtat i Feminismes de Intress, comptem amb 202 professionals a 29 serveis, que donen atenció a més de 21.000 dones i famílies a l’any. A més, Intress és una entitat fundada per dones, fa ja 40 anys, i 8 de cada 10 treballadores d’Intress són dones. Estem molt orgulloses d’aquest recorregut, però encara ens queda molt camí al davant. Perquè la igualtat només serà real quan ho sigui per a totes les dones, sense excepció. Feliç 8M a totes! 💜
8M Intress

Quan cuidar esdevé feina… i la feina no sempre cuida

Amb motiu del 8M aquest diumenge, compartim un article de Paula Monterde. Educadora social especialitzada en violència intrafamiliar i de gènere, és part de l’equip del Servei d’Atenció i Recuperació a les Violències Masclistes d’Intress a Barcelona (SARVM-BCN).  Aquest article forma part de l’exposició ReV·Belades, disponible fins al 2 d’abril al Centre Cultural La Model. A través de la fotografia analògica, les educadores socials del SARVM-BCN ens conviden a reflexionar sobre què és l’educació social i com s’entrellaça amb la precarietat del sector i el ser dona.  Quan cuidar esdevé feina… i la feina no sempre cuida    Reflexions sobre la feminització i precarització del sector social  Autora: Paula Monterde, educadora social del SARVM-BCN  El 8 de març, Dia Internacional de les Dones, és una jornada de reivindicació col·lectiva. Neix de les lluites de les dones treballadores per condicions laborals dignes, drets socials i reconeixement polític. No és una celebració individual, sinó una data per assenyalar desigualtats estructurals que encara avui travessen la nostra vida quotidiana.  El 8M ens convida a fer-nos una pregunta incòmoda però necessària: qui sosté la vida i en quines condicions? I, sobretot, què passa amb aquelles feines imprescindibles que, precisament perquè sostenen la vida, sovint queden invisibilitzades?   Un sector profundament feminitzat  El sector social, i especialment els serveis de cures i d’acompanyament, és un dels més feminitzats. A l’Estat espanyol, entre el 85 i el 90% de les professionals del sector són dones. En àmbits com l’educació social, l’atenció residencial o l’acompanyament a dones que han patit violència masclista, aquesta presència femenina és encara més elevada.  Aquesta feminització no és casual ni neutra. Quan un treball es feminitza, sovint també es desvaloritza: baixa el reconeixement social, baixen els salaris i augmenta la precarietat.  Això passa perquè aquests treballs s’han construït històricament com una extensió del que les dones han fet, i fan, de manera gratuïta a l’àmbit privat: cuidar, escoltar, sostenir, organitzar la vida quotidiana. Quan una tasca es percep com a “natural”, deixa de ser vista com una competència professional i passa a entendre’s com una disposició personal.  El resultat és polític: si cuidar sembla innat, no cal pagar-ho millor; si sembla vocacional, no cal protegir-ho; si sembla invisible, no cal reconèixer-ho.  Precaritzar també és una forma de desigualtat  La precarització no sempre és evident. No és només cobrar menys. Té a veure amb com el sistema organitza i prioritza aquest tipus de feines, i amb el lloc que ocupen dins l’estructura econòmica i política.  Es concreta en:  Contractes temporals o a temps parcial  Jornades que s’allarguen  Disponibilitat constant  Dificultats per desconnectar  Càrregues emocionals que no apareixen a cap nòmina  De fet, més del 70% dels contractes a temps parcial en el sector de les cures estan ocupats per dones, i els salaris se situen per sota de la mitjana d’altres sectors amb nivells similars de responsabilitat.  Tot això forma part del dia a dia de moltes professionals del sector social. I, de nou, aquesta realitat afecta sobretot dones. Del sistema al quotidià: el treball en un servei residencial  Tot això pren una forma molt concreta en serveis com el SARVM-BCN, un recurs residencial per a dones i els seus fills i filles supervivents de violència masclista.   És un servei que funciona les 24 hores del dia, que acompanya processos vitals profunds i que sosté situacions de gran vulnerabilitat. No només en moments de crisi, sinó també en el dia a dia, quan no passa “res especial”.  La intervenció no es limita a entrevistes, informes o plans de treball. Passa sobretot pel quotidià.   Passa en com comença el dia i en com s’acaba. En com s’acompanya una mare cansada. En com es parla amb un infant. En una decisió petita que, en realitat, és enorme. En posar un límit que protegeix. En sostenir un silenci. O en riure juntes d’alguna cosa aparentment insignificant.  Aquestes accions no sempre es registren, però són les que construeixen seguretat, confiança i vincle. Espais que no sempre es veuen, però que sostenen tota la resta.  Una feina que sosté… però també desgasta  Aquest treball el fem, majoritàriament, educadores socials. Dones que acompanyem altres dones en processos de reconstrucció, autonomia i recuperació després de la violència.  És una feina que exigeix presència constant, capacitat d’escolta, flexibilitat i una forta implicació emocional. Cal sostenir històries dures, prendre decisions complexes i estar disponibles en moments que no sempre es poden preveure.  Tot això té un impacte. No només emocional, sinó també físic i mental. El cansament s’acumula, la desconnexió costa i els límits entre la feina i la vida personal sovint es difuminen.  I, malgrat això, aquestes condicions no sempre es reflecteixen en el reconeixement laboral, en els salaris o en els temps assignats.  Aquí apareix la paradoxa, que també és política: acompanyem processos de cura i reparació dins d’un sistema que no sempre cuida a qui acompanya. La vocació, el compromís i la responsabilitat es donen gairebé per descomptats. Com si cuidar no cansés. Com si no tingués cost.  Per què això també és 8M  Parlar de la feminització i la precarització del sector social és parlar de feminisme. De desigualtats estructurals. De la divisió sexual del treball. De les cures com a pilar invisible del sistema.  El 8M també és això: posar llum sobre les feines que sostenen la vida i sobre els cossos que les sostenen.  Les fotografies d’aquesta exposició no busquen idealitzar la professió ni romantitzar el sacrifici. Busquen fer visible allò que normalment queda fora del focus.  Perquè cuidar és treball. I el treball que cuida, mereix ser cuidat.  Referències:  Encuesta de Población Activa (EPA). Tercer trimestre 2025. Instituto Nacional de Estadística. Enllaç.  Consejo General de Colegios de Educadoras y Educadores Sociales. Enllaç.  Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya. Enllaç.   
8M Intress

Falta molt poc per ReV·Belades, no t’ho perdis!

El proper dimarts 3 de març a Barcelona inaugurem l’última edició de ReV·Belades — especial pel 8M — amb un espai de diàleg entre educadores socials. Vine a fer xarxa amb companyes del sector i a gaudir d’una preciosa mostra de fotografies i textos. Reflexionarem plegades sobre què és l’educació social, com s’entrellaça amb la precarietat del sector i el ser dona, i com avançar en estratègies de millora. Us convidem a la taula rodona “Revelant la feina invisible de l’educadora social”   Arranquem a la sala d’actes del Centre Cultural la Model, el dimarts 3 de març de les 11:00 a les 12:00, i acabem amb una visita guiada de l’exposició (fins a les 12:30). La taula rodona serà moderada per la Magda Jou, directora del Servei d’Atenció i Recuperació a les Violències Masclistes (SARVM-BCN) d’Intress. Hi participaran: Laura Labiano, directora del recentment inaugurat Servei d’Intervenció Especialitzada d’Intress a l’Hospitalet de Llobregat. Laura Cañadell i Castellà, pedagoga especialitzada en polítiques de gènere i directora en funcions de Servei Residencial del Consorci de Serveis Socials de Barcelona. Paula Monterde, educadora social del SARVM-BCN d’Intress especialitzada en violència intrafamiliar i de gènere. Amal Ymlahi Chriyaa, integradora social en un Centre Obert (servei d’intervenció socioeducativa adreçat a infants i adolescents de 3 a 18 anys i a les seves famílies) finalitzant els estudis d’Educació Social per la UB. Serà un espai obert a la participació del públic. Que no hi falti la teva veu! 📆 Dimarts 3 de març 2026 ⏰ De les 11:00 a les 12:30 hores 📍 Sala actes Centre Cultural La Model (Carrer Entença, 155, Barcelona) Activitat gratuïta. No requereix inscripció prèvia.

També et podria interessar