Presentació del projecte argentí “Sordas Sin Violencia” sobre la violència de gènere

21 novembre 2018 | Intress

Featured image

L’aïllament, la carència de recursos i la poca accessibilitat a la informació existent per denunciar els cassos de violència de gènere són un agreujament per a aquestes dones.

 La invisibilitat i la falta de dades reals sobre el nombre de dones sordes que sofreixen violència de gènere dificulten els plans específics i la detecció a temps.

 A Argentina, l’Organització d’Enllaços Territorials és l’única entitat estatal que compta amb un programa únic (‘Sordas Sin Violencia’) per acompanyar i donar assistència a les dones sordes que sofreixen violència de gènere.

 

Des de l’àrea d’Igualtat i Gènere es manté el compromís de fer incidència social donant a conèixer els temes d’interès des dels que es treballa dins l’àrea. Aquesta setmana de novembre i com a commemoració del Dia Internacional de l’Eliminació de la  Violència contra la dona, Intress ha preparat dos actes, el primer ha servit per presentar a Madrid com es treballa en qüestions de violència de gènere amb el col·lectiu de dones sordes. S’ha fet en aliança amb l’organització Argentina ‘Enllaços Territorials per l’Equitat de Gènere’, què han explicat els avanços en aquest país i els programes que posen en marxa. Per la seva part, Intress ha explicat també l’estudi que va fer l’any 2010 juntament amb la Confederació Estatal de Persones Sordes sobre la invisibilitat d’aquest col·lectiu.

La presentació ha sigut un lloc de trobada accessible per a totes i tots, on a més de conèixer el treball que es fa des d’aquesta organització, s’han pogut compartir reflexions i experiències. Per a totes i tots els assistents ha sigut un descobriment poder conèixer perquè aquest col·lectiu està doblement marginat i com, no només les dones sordes que sofreixen o han sofert violència de gènere, sinó que tot el col·lectiu en general està en una posició inferior en tot el que fa referència a l’accés als recursos i coneixements de l’àmbit judicial i mèdic.

 

El context

 La sordesa afecta a més del 5% de la població mundial, és a dir, a 360 milions de persones arreu del món. Dins d’aquesta xifra, 32 milions són nenes i nens, segons dades de l’OMS. A Espanya hi ha gairebé un milió de persones que pateixen algun grau d’hipoacúsia.

L’Enquesta Nacional de Salut d’Espanya 2017 (ENSE 2017), realitzada pel Ministeri de Sanitat, Consum i Benestar Social amb la col·laboració de l’Institut Nacional d’Estadística, recull informació sanitària relativa a la població resident a Espanya a 23.860 llars. És una investigació que permet conèixer nombrosos aspectes de la salut dels ciutadans en l’àmbit nacional i autonòmic. Segons aquesta enquesta, el 18% de la població compta amb alguna limitació auditiva i d’aquest 18%, el 5,1% són dones.

La discriminació de gènere afegida a la diversitat funcional,  margina doblement a aquesta part del col·lectiu de dones, ja que sofreixen discriminació múltiple i és interjeccional:

  • Estan aïllades a causa de a les barreres de comunicació que troben.
  • No tenen recursos i estratègies per comunicar el que els hi està passant.
  • Al compartir un cercle de contactes reduïts amb el maltractador, tenen resistència a l’hora de demanar ajuda. Por a l’estigmatització, a les represàlies i a les crítiques per part de familiars i amistats.
  • El maltractador pot ser, paradoxalment, el seu principal cuidador.
  • La informació existent sobre els procediments, drets jurídics i assistencials, i ajudes a les quals poden optar en el cas de violència de gènere, són inaccessibles.

Fins a la data, l’únic estudi amb profunditat centrat específicament en les dones sordes i hipoacúsies davant la situació de violències masclistes, ha sigut l’estudi sobre la Situació de les Dones Sordes davant la Violència de Gènere, desenvolupat per la Confederació Estatal de Persones Sordes (CNSE) i Intress (Institut de Treball Social i Serveis Socials), fet l’any 2010. Aquest estudi va treure a la llum i va donar visibilitat a una realitat poc coneguda que afecta un dels col·lectius amb major risc d’exclusió. Aquest estudi pretén trobar eines per erradicar aquest tipus de violència actuant sobre tres eixos fonamentals: la prevenció, l’atenció integral i la protecció.

Es fa necessari un compromís de treballar activament per construir una societat on les dones sordes i hipoacúsies gaudeixin de les mateixes oportunitats. D’aquesta manera s’han fet alguns avanços en serveis especialitzats de l’atenció a les dones que viuen o han viscut una situació de violència masclista:

 

  • El servei telefònic 016 d’informació i assessorament jurídic en temes de violència de gènere és accessible a través del servei de vídeo interpretació visual. Es pot accedir al servei a través d’internet, des de qualsevol ordinador i portàtil. Compta amb persones professionals i expertes en temes de violència de gènere, i s’atenen les trucades de qualsevol comunitat autònoma. Ofereix informació sobre: com denunciar, on denunciar, que fer en una situació de violència de gènere, quins recursos existeixen, quines subvencions econòmiques per a dones de víctimes de violència de gènere hi ha, entre d’altres.

 

  • Alertcops: és una app de les forces de Seguretat (policia, guàrdia civil, etc.) que es pot descarregar per a telèfons mòbils, i que permet avisar que s’està sofrint una situació de violència de gènere.

 

  • Servei Telefònic d’Atenció i Protecció per a Víctimes de la Violència de Gènere ATENPRO, té un mòdul específic per a Dones Sordes, el SoTA, mitjançant el qual augmenten l’accessibilitat al servei de les víctimes de violència de gènere amb discapacitat auditiva, a través d’una aplicació de missatgeria que, instal·lada a la terminal, permet la comunicació de la usuària amb el Centre d’Atenció mitjançant un “diàleg” de preguntes/respostes a les quals la usuària pot contestar de forma senzilla, prement una resposta predeterminada que apareix a la pantalla tàctil o bé escrivint un text lliure amb un SMS normal.

En aquesta mateixa línia treballen algunes associacions, com la Confederación Estatal de Personas Sordas (CNSE), que ha posat en marxa una plataforma en línia ALBA d’atenció i assessorament sobre la violència de gènere per a dones sordes, atesa per una sorda experta  en igualtat de gènere que orienta a les víctimes de violència masclista en les seves necessitats – abocats, recursos especialitzats d’atenció a víctimes, subvencions, etc.-, realitza un seguiment de cada cas, orienta a les persones properes a la víctima – família, amistats, etc.-, i actua com a consultoria davant entitats públiques i privades que treballen amb les víctimes de violències masclistes. Així mateix, ha publicat la Guia per a la prevenció de la violència de gènere de persones sordes”.

Tot i aquests avanços, segueixen existint obstacles en l’accés d’aquestes dones a la protecció. Per aquest motiu, en el Pacte d’Estat contra la Violència de Gènere es presta especial atenció als col·lectius de dones més vulnerables com són aquelles que pateixen qualsevol classe de discapacitat.

Intress aposta per un model de societat on no existeixi cap mena de discriminació, ja sigui per raons de raça, gènere, religió, discapacitat psíquica o física o origen social, se’n un dels nostres objectius potenciar i col·laborar en el desenvolupament d’estratègies, donant suport a les accions específiques de prevenció, sensibilització i detecció precoç de situacions de discriminació i de violència sobre les dones. Per aquest motiu, ens sumem a les iniciatives de les associacions de persones sordes i de persones amb discapacitat per impulsar mesures que promoguin la igualtat d’oportunitats de les dones sordes i hipoacúsies.

Una de les línies d’actuació que ens plantegem és obrir ponts a altres realitats per conèixer i intercanviar recursos i pràctiques en el treball contra les violències masclistes. Les bones pràctiques constitueixen una eina útil perquè es coneguin les experiències exitoses i es puguin aplicar o adaptar a les necessitats particulars. Per això, hem creat diferents espais de cooperació, de coneixement i d’intercanvi de bones pràctiques i lliçons apreses.

En aquest sentit presentem “Sordas sin Violencia”, un programa que representa l’únic dispositiu d’Argentina que s’ocupa exclusivament de brindar informació i acompanyar a dones sordes que pateixen de violències masclistes, en el difícil camí d’accedir a la justícia i millorar la seva situació de vida. “Sordas sin Violencia” es va crear a 2016 a partir d’una aliança entre dues organitzacions de la societat civil: FUNDASOR, que acompanya a les famílies de persones sordes en els seus processos de comunicació i socialització. I Enlaces Territoriales para la Equidad de Género, una organització especialitzada en violència de gènere. El seu treball es desenvolupa a la ciutat de Buenos Aires, tot i que el suport de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) han pogut acompanyar a dones sordes d’altres llocs del país. Des de la seva creació el 2016 ha assistit a 90 dones víctimes de tot el país.

 

“Les dones sordes que pateixen violència de gènere solen estar doblement afectades, ja que a més de patir les conseqüències pròpies de la violència, es troben amb múltiples barreres de la societat que impedeixen la comunicació, provoquen l’aïllament i obstaculitzen l’accés a la informació i als serveis d’assistència i justícia”.

 

Com que no poden accedir a la informació, moltes dones sordes a Argentina no saben que estan sent víctimes de violència de gènere i que la violència que exerceixen contra elles és un delicte. Per això es va crear el servei d’acompanyament en situacions en les quals les dones intenten recórrer a la justícia però es troben amb serveis que encara no estan preparats per a possibilitar el seu accés en igualtat de condicions. Per exemple, a Argentina, per a orientar i assessorar a aquelles dones que es troben en situació de violència de gènere se solen utilitzar línies telefòniques no adaptades, i encara són pocs els serveis que realitzen els ajustaments per articular l’enfocament de gènere i de drets de les persones amb discapacitat en les seves intervencions.

Entre les actuacions que realitza “Sordas sin violencia” es troben:

  • Un servei d’acompanyament per a dones sordes víctimes de violències masclistes. On les entrevistes es realitzen en Llenguatge de símbols amb un equip interdisciplinari. El treball de l’equip consisteix a acompanyar-les de manera que la comunicació sigui efectiva i en llenguatge de signes, acompanyat a pensar i empoderar-se davant les situacions que travessen.

 

  • Elaboració de la Guia de recomanacions per l’accés a la Justícia de dones sordes víctimes de violència de gènere, l’objectiu del qual és que les dones sordes puguin exercir els seus drets, accedir a la justícia i viure lliures de violències. A la guia se sistematitzen els aprenentatges adquirits pel programa i proposa una sèrie d’orientacions perquè els serveis de justícia siguin accessibles i receptius als interessos i necessitats de les dones sordes.

 

  • Un projecte pilot d’accés a la salut pública de les dones sordes víctimes de violència de gènere i els seus fills i filles que es desenvoluparà a l’Hospital Dr. Teodoro Álvarez de la ciutat de Buenos Aires, en articulació amb el Ministeri de Salut de la Ciutat Autònoma de Buenos Aires.

Les dues ponents que han presentat el projecte han estat Ester Mancera, Directora Executiva d’Enllaços Territorials per a l’equitat de gènera, Coordinadora Operativa de Sordes sense Violència i Responsable d’Interinstitucionals Sordes sense Violència i Elisa Mottini, responsable Àrea de Salut – Gènere Sordes sense Violència, Investigadora becaria en Salut Investiga – Ministeri de Salut – Presidència Nació i integrant del Comitè contra les violències – Hospital Teodoro Álvarez.

Ambdues han traslladat a les i els assistents la passió per la investigació en temes que fins al moment eren desconeguts i silenciats a Argentina, a la vegada que han incidit en la importància de creure en projectes que tot i que creixen a poc a poc, puguin arribar a ser determinants per a un col·lectiu sencer.

Entre les seves major fites, han explicat una intervenció pilot que es fa a l’Hospital Teodoro Álvarez de Buenos Aires, on les dones sordes poden passar consulta mèdica acompanyades d’una intèrpret de signes per entendre perfectament que se’ls hi està explicant i rebre una atenció que s’ajusti a les seves necessitats.

Des d’Intress els agraïm el seu desplaçament i sobretot, que hagin pogut il·lustrar a més professionals amb les seves bones pràctiques i un projecte tan important per a l’àrea d’igualtat i gènere.

 

Categories

Comparteix:

Notícies destacades

entrega-6premio-2022-73

Oberta la convocatòria 2026 dels Premis Francisca de Pedraza contra la Violència de Gènere

Ja està oberta la IX edició del Premi Francisca de Pedraza contra la Violència de Gènere, una iniciativa amb la qual Intress manté des de fa anys una estreta vinculació i en el jurat de la qual torna a participar aquest 2026. El premi reconeix persones, col·lectius, entitats i institucions nacionals i internacionals amb una trajectòria referent en la lluita contra les violències contra les dones. Bases de la convocatòria Les candidatures poden ser presentades per persones físiques o jurídiques mitjançant una proposta raonada. El jurat valorarà especialment la innovació i originalitat, l’impacte social, la sostenibilitat, la capacitat de replicar bones pràctiques i l’enfocament en prevenció i educació. 📅 Dates clau Presentació de candidatures: fins al 9 d’octubre de 2026, a les 23.59 h Reunió del jurat: 22 d’octubre Resolució: 23 d’octubre Lliurament del premi: 26 de novembre, al Paranimf de la Universitat d’Alcalá 📩 Les candidatures s’han d’enviar a secretaria@franciscadepedraza.org. 👉 Consulta les bases completes de la convocatòria La convocatòria es va presentar el passat 23 de juliol a la Universitat d’Alcalá, en un acte en què també es van lliurar les Francisquitas a l’Oficina Tecnològica de la UAH, la Fundación Antezana, Cristina Penalva Pastor i Marisa Fernández (MFV Asesores), en reconeixement a la seva col·laboració amb l’associació. La participació d’Intress en el jurat dona continuïtat a una col·laboració de diversos anys i al nostre compromís per sumar coneixement i aliances davant les violències masclistes. A la imatge, les persones i entitats reconegudes amb les Francisquitas 2026 durant l’acte celebrat a la Universitat d’Alcalá.
Intress_Montserrat_MarcAsensio_22_05_2026_baixa-41

Trencant els cànons: una mirada a la bellesa des del SARVM-BCN

Algunes de les dones i infants acollides al SARVM-BCN d’Intress han visitat, acompanyades per l’equip educatiu, l’exposició Culte a la bellesa del CCCB. Una activitat que ha obert un espai per parlar dels cànons de bellesa, la pressió estètica, la diversitat i la manera com ens relacionem amb el nostre propi cos. Des del servei, aquest tipus d’activitats formen part de l’acompanyament a les dones en el seu procés de recuperació davant les violències, generant espais que permetin qüestionar discursos que poden generar culpa i construir una mirada més propera i amable cap a una mateixa. A continuació, compartim la reflexió de Marina Puig, educadora del SARVM-BCN, sobre la visita i algunes de les veus que van sorgir durant l’activitat. Trencant els cànons L’exposició va permetre veure com els cànons de bellesa canvien segons les cultures i les èpoques. Les dones van poder reflexionar sobre com allò que en una cultura es considera normal o bonic, en una altra pot no ser-ho. Això ens ajuda a entendre que la bellesa no és un concepte universal, sinó una construcció social. També vam reflexionar sobre com constantment se’ns venen productes, tractaments i mètodes per “estar més guapes”, fent-nos creure que no som suficients tal com som. Aquesta pressió afecta especialment les dones i pot tenir conseqüències en la nostra autoestima i en la relació amb els nostres cossos. Aquesta reflexió arriba en un moment especialment significatiu, com és l’estiu, quan la pressió per tenir un “cos de platja” es fa més present. Per això, és important qüestionar aquests cànons, reivindicar la diversitat i recordar que no necessitem canviar els nostres cossos per ser suficients. Les reflexions de les dones i infants durant la visita ens permeten recollir diferents mirades sobre la bellesa, la diversitat, la llibertat d’elecció i el respecte: «Jo no he sentit tant aquesta pressió per ser d’una manera concreta, jo sempre m’he sentit còmoda tal com soc.» — C.M.M. «M’ha agradat veure a l’exposició personatges d’altres cultures com la meva.» — R.A. «És important no pressionar els infants sobre com han de vestir o com han de ser. Per exemple, no s’ha d’obligar les nenes a portar el mocador encara que siguin musulmanes. Han de poder triar elles el que vulguin.» — N.Y. «A l’escola es reien d’un nen perquè anava en cadira de rodes i era diferent, però cal tractar bé tothom encara que el seu cos sigui diferent.» — C.C.M.
3e0716c37df3cb2416b8df26b0f9255d30336c3a

La FEDAIA demana responsabilitat per acollir les persones amb minoria d’edat que migren soles

Compartim a continuació un recent comunicat de la Federació d’Entitats d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (FEDAIA), de la qual Intress forma part. Per veure la publicació original, consultar aquest enllaç. La FEDAIA demana responsabilitat per acollir les persones amb minoria d’edat que migren soles Arran de l’increment important d’arribades de persones migrades menors d’edat a la ciutat autònoma de Ceuta en les últimes setmanes, la FEDAIA demana responsabilitat als governs i als grups parlamentaris a l’hora d’abordar l’acolliment i acompanyament d’aquestes persones i que no es converteixin, una vegada més, en un element de batalla partidista. Condemnem de manera clara la utilització política per part del Govern i la monarquia del Marroc que hi pot haver darrere els fets ocorreguts els darrers dies, però també els debats originats per la situació que estan contribuint de manera irresponsable a l’estigmatització i deshumanització d’aquestes persones i demanem que la principal preocupació dels governs estatal i autonòmics sigui la defensa de drets de totes elles. Una altra vegada, lamentem haver de recordar que estem davant d’una crisi humanitària en la que centenars d’adolescents viuen situacions de precarietat i de vulneració de drets fonamentals recollits en la Convenció dels Drets de la Infància i l’Adolescència. Acollir aquestes persones no és una qüestió de bona voluntat, és una obligació legal, moral i un imperatiu humanitari que no hauria de generar polèmiques que les situïn en una situació de desemparament i assenyalament social perjudicial per el seu desenvolupament. Tanmateix, pensem que si Catalunya vol ser un PAÍS D’ACOLLIDA (amb totes les lletres i tot el significat) això implica destinar recursos, esforços, mirades, estratègies… per tal de poder tenir una societat plenament cohesionada que garanteixi les oportunitats per a TOTES les persones, vinguin d’on vinguin. Hem de poder passar de ser un país d’arribada a ser un país d’acollida, on totes les persones puguin desenvolupar al màxim el seu projecte personal i vital, des del màxim respecte als drets de les persones (prestant especial atenció en aquelles situacions en les que la persona és menor d’edat) i des de fer-nos corresponsables dels deures que cadascú tenim com a ciutadania. L’acompanyament i el treball amb persones menors d’edat, d’origen estranger que han migrat sense referents familiars és un repte de molta complexitat que mereix especial cura i demana de l’esforç, la dedicació i la bona voluntat de tothom, si és que es vol fer ben fet. Aquesta complexitat requereix poder parlar i analitzar el tema a fons per no caure en tòpics. Cal una col·laboració de tots els agents implicats per afrontar la realitat complexa, és absolutament clau i necessària la complicitat i el paper en positiu del món local, i de totes les persones que ostenten algun càrrec públic en aquest àmbit perquè són persones amb un paper fonamental en els processos de socialització, d’acollida, arrelament i emancipació d’aquesta joventut als territoris. Copsem molta diferència en aquells municipis on alcaldes i alcaldesses sumen la riquesa del territori a favor d’activar l’acollida. Acollir vol dir garantir el desenvolupament de projectes vitals que donin resposta des dels àmbits formatius, laborals, habitacionals, de xarxa personal i comunitària, etc. A banda, aquestes persones tenen necessitats emocionals difícils de cobrir en un context de soledat i procés migratori, on les expectatives, la incertesa, la por, entre d’altres, són factors de molta importància, amb molt de paper i això fa, de vegades, que es sentin molt amenaçats. Per tot el que hem apuntat cal poder-nos avançar a les situacions i tenir una estratègia clara d’allà on volem anar i arribar. Perquè sinó, qui en rep les conseqüències, fonamentalment, és la ciutadania (referint-nos tant a les persones que fan els processos migratoris, com a les veïnes i veïns que hi convivim). Ens agradaria la major voluntat i responsabilitat per part de totes les autoritats en relació a l’acollida de totes les persones provinents d’altres parts del món i sobretot, exigim que es deixi d’alimentar discursos d’odi que reflecteixen clars indicis de racisme i xenofòbia. Les entitats de FEDAIA (i de moltes altres entitats del Tercer Sector) fa anys que fem el possible per donar a aquestes persones les millors condicions de vida possibles, per acompanyar-les i estem preparades per seguir-ho fent. Demanem que els governs actuïn amb la mateixa responsabilitat.

També et podria interessar