“Prenem la paraula”, un acte contra la violencia sexual

26 juny 2018 | Intress

Featured image

Les portes del Palau Robert de Barcelona es van obrir per deixar pas a les paraules. Però no paraules qualsevols, sinó paraules punyents, amb sentit, amb tots els seus significats. “Prenem la Paraula” va ser la iniciativa de l’Institut Català de les Dones i la Institució de les Lletres Catalanes que va reunir a escriptores, periodistes psicòlogues; totes veus femenines que, en femení, van denunciar amb textos escrits per elles mateixes o per d’altres autores de referència, la sentència sobre el cas de La Manada i la seva posada en llibertat, de la que tant se n’ha parlat en setmanes anteriors.

Les dones han unit les seves veus eren un grup variat, però compactat. Un grup de dones que s’ha unit per conscienciar altres dones, i a la societat en general, de la necessitat d’organitzar-se i de lluitar juntes. Paraules amables, d’algunes cantades de la mà de la cantautora Lídia Pujol, les altres, parlades per part de la Presidenta de l’Institut Català de les Dones, Núria Balada, les periodistes Cristina Fallarás –qui va explicar com va nèixer el moviment #cuéntalo-, Susana Pérez Soler, Míriam Cano, Isabel Muntaner, Elisenda Rovira, l’escriptora Bel Olid, la Psicòloga Alba Alfageme i de la part d’Intress, la Mertixell Campmajó qui va llegir el seu article d’opinió sobre La Manada, publicat a Social.cat .

La transversalitat va ser el fil conductor de les intervencions: el clam dirigit cap a la justicia patriarcal, cap a la manera com pateixen les víctimes i són assenyalades pel fet, valent, decidit i difícil, de denunciar les agressions va arribar a totes i a tots els assistents. Estaments culturals diferents, diversitat d’edats, persones amb diferents professions… tothom escoltava atent allò que les dones tenien a dir.

Prenem la Paraula” va ser un acte reivindicatiu, però també formatiu i reflexiu que va deixar consignes com que cal saber estimar bé en la nostra societat, i no només oprimir o voler imposar-se a l’altre. Cal denunciar la normalització de la cultura de la violació i treballar des de les administracions, les entitats i la societat en general per la cultura de la igualtat de gènere. Una responsabilitat de totes i tots, cap a totes i tots.

I acabem tal com ho fa l’article la nostra companya Txell Campmajó: “…gestionar les emocions és una eina clau per a que els nens i nenes aprenguin a posar nom al que els hi passa i perquè sàpiguen interpretar el llenguatge no verbal dels altres. Que al final, és la clau de l’empatia. I gràcies a ella, podem entendre si que el que estem fent li agrada o no a l’altre. I és en l’empatia on podem veure que una noia de 18 anys tanca els ulls i es deixa fer, perquè el que vol és sobreviure.”

Categories

Comparteix:

Notícies destacades

Foto d'un gos demanant carícies a una nena en el marc de la teràpia canina

Teràpia canina per a nens i nenes en situació de violència de gènere a Madrid

Avui, posem el focus en un dels projectes seleccionats en la Convocatòria de Premis d’Atenció Directa, que ens arriba des de l’àrea d’Igualtat i Feminismes de la Zona Centre d’Intress.  En el Centre d’Acolliment 3, un dels centres d’acolliment per a dones en situació de violència de gènere i els seus fills i filles gestionat per Intress en la Comunitat de Madrid, s’ha posat en marxa un innovador programa de teràpia canina en col·laboració amb la Fundació Canis Majoris.  El projecte va dirigit a nens i nenes d’entre 4 i 12 anys que, acompanyats per les seves mares, participen en sessions terapèutiques guiades per professionals especialitzades. A través del vincle amb el gos de teràpia, els menors treballen competències com la identificació d’emocions, l’autoestima, la comunicació assertiva i la confiança en els altres.  La violència de gènere no només impacta a les dones, sinó també als seus fills i filles. Encara que no sempre siguin víctimes directes d’agressions físiques, sofreixen conseqüències emocionals, psicològiques i socials com:  Alts nivells d’ansietat, por, estrès posttraumàtic i dificultats de regulació emocional.  Problemes d’autoestima, culpa, desconfiança en els adults, i dificultat per a generar vincles segurs.  Baix rendiment escolar, aïllament social i major risc de reproduir patrons de violència en el futur.  Silenci emocional: no aconsegueixen expressar el que senten, perquè no troben un entorn segur o no tenen les eines per a fer-lo.  La presència de l’animal actua com un pont emocional que facilita l’expressió afectiva i redueix les barreres que moltes vegades impedeixen als nens obrir-se en entorns terapèutics convencionals. A més, fomenta habilitats com l’empatia, l’autoregulació i el respecte, claus per a la reconstrucció del benestar emocional.  Durant cada sessió, col·laboren les professionals de Fundació Canis Majoris amb les psicòlogues infantils del Centre d’Acolliment 3, per a abordar les necessitats terapèutiques que es puguin anar presentant i actuar en conseqüència.  Els objectius del projecte són els següents:  Reduir la simptomatologia de l’estrès posttraumàtic  Entrenar i adquirir habilitats socials  Augmentar els estats d’ànim positius  Millorar la comunicació assertiva  Ajudar a la recuperació del vincle matern-filial  Fomentar l’establiment d’una xarxa de suport  Afavorir la identificació i gestió emocional  Millorar l’autoconcepte i autoestima  Millorar la capacitat empàtica  Compartim a continuació una preciosa selecció de fotos de la sessió del 30 de setembre, realitzades pel fotògraf Marc Asensio.    
00cb0912-b091-408f-a525-34acf00c3d78

Intress és present a la Conferència sobre Violències Masclistes a Moçambic

En aquests moments, Pilar Núñez, directora d’Intress Catalunya i coordinadora del Comitè d’Estratègia i Coneixement de l’entitat, i Alexandra Pérez, de l’àrea d’Igualtat i Feminismes, es troben a Maputo representant Intress a la Conferència sobre Violència Basada en el Gènere. La trobada, que té lloc els dies 1 i 2 d’octubre de 2025, està organitzada per medicusmundi en col·laboració amb l’Associação Hixikanwe i la Rede Hopem, amb el finançament de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD) i la Generalitat de Catalunya. Sota el lema “Teixint Xarxes – Compartint Experiències – Construint Futur”, la conferència reuneix organitzacions de la societat civil, institucions governamentals, especialistes, joves líders, socis/es internacionals i professionals de la comunicació. L’objectiu és generar un espai de diàleg i reflexió conjunta sobre les respostes estratègiques davant les violències masclistes a Moçambic, tot promovent la construcció de sinergies i xarxes de col·laboració. Aquesta activitat forma part del projecte “Consolidant rutes de sortida a la violència de gènere a Maputo (Moçambic) – Fase 2”, impulsat per medicusmundi juntament amb l’Associação Hixikanwe i la Rede Hopem.  
Fotos (2)

Decàleg per a unes polítiques públiques efectives davant la soledat no desitjada

Les companyes del Programa Comunitats Contra l’Aïllament Social, de l’Àrea de Justícia i Inclusió Comunitària, ens comparteixen una eina molt valuosa: el Decàleg per a unes polítiques públiques efectives davant la soledat no desitjada, elaborat pel Grup de Treball de Polítiques Públiques de l’Observatori SoledadES. Aquest document recull 10 recomanacions clau que poden orientar les Administracions Públiques —i totes les entitats que treballem des de l’àmbit social— en la construcció de respostes eficaces, col·laboratives i innovadores davant la soledat no desitjada, un fenomen que afecta una de cada cinc persones a l’Estat espanyol. El Decàleg per a unes polítiques públiques efectives davant la soledat no desitjada promou: Incloure la mirada de la soledat en tots els programes i serveis. Fomentar un enfocament transversal i comunitari. Impulsar la prevenció, la sensibilització i la capacitació dels i les professionals. Innovar, experimentar i basar les accions en dades i evidències. Adaptar les polítiques a la diversitat de contextos, edats i realitats socials. Aquest decàleg representa una guia estratègica per incorporar la perspectiva de la soledat com a eix transversal en el disseny de polítiques públiques. És, a més, una eina inspiradora que, com a organització compromesa amb la inclusió, ens convida a continuar teixint xarxes de suport i a incorporar aquesta mirada en totes les nostres intervencions. 📄 Pots consultar el decàleg complet aquí: https://www.soledades.es/sites/default/files/herramientas/Decalogo_politicas_soledad_VF.pdf  

També et podria interessar