Col·laboraAcolliments familiars

Idiomes

FEPA presenta un model d’atenció per a l’emancipació de la joventut extutelada

4 agost 2025 | Intress

Featured image

La Federació d’Entitats amb Projectes i Pisos Assistits (FEPA) ha publicat el seu nou model d’atenció per a la joventut extutelada, una proposta innovadora per a l’emancipació de les persones joves que han estat tutelades pel sistema de protecció. Aquest document representa un pas important cap a la millora de les polítiques públiques i els serveis adreçats a aquest col·lectiu, des d’un enfocament centrat en els drets, la inclusió i la igualtat d’oportunitats.

El model d’atenció per a la joventut extutelada de la FEPA parteix de l’evidència que les persones joves extutelades afronten importants desavantatges socials, econòmics i emocionals en arribar a la majoria d’edat, sovint sense una xarxa familiar ni suports suficients. Davant d’aquesta realitat, el model proposa un acompanyament integral, personalitzat i continuat, que comença abans dels 18 anys i s’allarga fins a la seva emancipació efectiva, sense establir límits d’edat.

📄 Pots consultar el document complet en aquest enllaç:
🔗Model d’acompanyament a la joventut extutelada (FEPA)

Tres aprenentatges clau que destaquem:

✅ Un enfocament basat en drets: FEPA situa els drets de la joventut extutelada com a eix central del seu model d’atenció, promovent la igualtat, la no discriminació i l’accés real a l’habitatge, la salut, la feina, l’educació i la protecció social.

✅ Acompanyament individualitzat i comunitari: El model proposa una gestió de casos integral, adaptada a les necessitats específiques de cada jove, amb suports prestats des de l’entorn comunitari, evitant la institucionalització.

✅ La importància de la continuïtat: Es posa en relleu la necessitat de mantenir els suports més enllà dels 18 anys i assegurar una transició fluida entre sistemes (infància, joventut, serveis socials…), incloent-hi prestacions econòmiques i accés a l’habitatge.

Des d’Intress, com a entitat membre de FEPA, celebrem la publicació d’aquest model que reforça el nostre compromís amb una emancipació digna, segura i sostenible de la joventut extutelada.

Seguim sumant esforços i coneixements!

Categories

Infants, joves i comunitatTercer SectorConeixement

Comparteix:

Notícies destacades

Imatge aèria de petites cases al costat de dues vies de tren

Compartim coneixement: els efectes de la desigualtat en el nostre futur

La plataforma digital Social Europe (SE) va publicar recentment un assaig d’opinió titulat “Un futur just? Com la igualtat definirà el proper capítol d’Europa” escrit per Kate Pickett, epidemiòloga i activista política britànica que ha dedicat la seva carrera a estudiar els efectes de la desigualtat en la salut i el benestar. Pickett argumenta que la desigualtat debilita el teixit social, aguditzant la marginalització i les crisis de salut física i mental. Explica que la disparitat econòmica també aprofundeix les desigualtats relacionades amb la raça i el gènere, reforçant la discriminació i el risc d’exclusió social. Finalment, destaca com aquesta dinàmica afecta profundament al nostre futur: és a dir, als joves i al medi ambient. Tres aprenentatges clau que ens deixa l’article: 📈 Veiem que les societats més igualitàries, que fomenten la comunitat i la reciprocitat, afavoreixen el benestar físic i psicològic de la població. ⚠️ La desigualtat no és només una mètrica econòmica: es tracta d’una crisi social, sanitària i ambiental amb un fort impacte en el nostre futur. 🌱 La desigualtat afecta el desenvolupament, la salut i les habilitats socials dels joves des de la primera infància. Pickett conclou que la desigualtat representa un risc per a la nostra democràcia, reduint la capacitat d’expressió i d’actuació de les persones marginalitzades. Demana que les autoritats europees fomentin narratives polítiques que afavoreixin la cooperació, la comunitat, i l’equitat. Clica aquí per a llegir l’article.
imagen

Jornada tècnica de l’Observatori de Salut Mental d’Intress a Madrid: “Joves i malestar psíquic: Quina societat volem?”

Aquest mes de setembre, Intress convoca a Madrid una nova sessió tècnica del seu Observatori de Salut Mental, un espai promogut des de les sòcies i els socis de l’entitat per generar coneixement i impulsar la incidència en aquest àmbit. 📅 30 de setembre de 2025 🕘 De 9.15 h a 19.00 h 📍 Saló d’actes de la Fundación ONCE (C/ Sebastián Herrera, 15 – Madrid) La temàtica escollida per a aquesta edició se centra en les persones joves i el malestar psíquic, així com en els diversos diagnòstics de salut mental vinculats a aquesta franja de població. Sota el títol “Joves i malestar psíquic: Quina societat volem? Perspectives dels joves davant del benestar emocional”, es donarà veu a les persones joves, protagonistes de la jornada i sovint usuàries dels serveis de salut mental que Intress gestiona en diferents comunitats autònomes. El programa inclou, entre altres activitats, una taula específica amb joves, a més de la participació de referents en l’àmbit de la salut mental com Almudena Moreno, Carles Feixa, Martín Correa-Urquiza i Jorge Tizón, juntament amb un espai per a la presentació de bones pràctiques. 👉 Inscripcions obertes: Fes clic aquí per reservar la teva plaça 👉 Fes clic aquí per descarregar el programa: Programa Joves i malestar psíquic Programa destacat • 09.15–09.30 – Inscripcions i accés. • 09.30–10.30 – Obertura de la jornada. • 10.30–11.00 – Cafè. • 11.00–13.00 – Taula de joves: Quina societat volem? Dinamitza Beatriz García Morais (Intress). • 13.00–14.00 – Parlem amb… Almudena Moreno (Universidad de Valladolid) i Jorge Tizón (psiquiatra i psicoanalista). • 14.00–16.00 – Dinar. • 16.00–17.00 – Taula de bones pràctiques: experiències de joves i salut mental en diferents contextos. • 17.00–18.00 – Benestar, soledat i joventut: dues visions culturals, amb Carles Feixa i Martín Correa-Urquiza. • 18.00–19.00 – Tancament i conclusions a càrrec d’Intress. 🔔 Et recordem que és imprescindible reservar plaça per garantir la correcta acollida de totes les persones assistents.
shutterstock_654727156

Compartim coneixement: la postalfabetització i els seus efectes en la igualtat d’oportunitats

El New York Times va publicar recentment un assaig d’opinió titulat “Pensar s’està convertint en un luxe”, escrit per la periodista britànica Mary Harrington. L’article reflexiona sobre com l’ús intensiu dels telèfons intel·ligents i la cultura digital de consum ràpid (vídeos curts, mems, notificacions constants) està transformant la nostra capacitat de llegir, concentrar-nos i raonar en profunditat. Harrington adverteix que aquest fenomen no és només un repte individual, sinó també social: estem davant l’aparició d’una nova desigualtat cognitiva que separa els qui tenen els recursos per mantenir hàbits de lectura prolongada i concentració, dels qui, per condicions socioeconòmiques, queden més exposats al fast food digital. Tres aprenentatges clau que ens deixa l’article La postalfabetització com a desigualtat estructural. Igual que el menjar ultraprocessat ha creat una bretxa de salut lligada a la classe social, el consum de continguts digitals addictius pot generar una bretxa en l’accés al coneixement i a les capacitats crítiques. La lectura profunda transforma el pensament. L’alfabetització prolongada no és automàtica: s’aprèn i s’enforteix amb esforç. Llegir textos extensos i complexos reconfigura el cervell, potencia el pensament crític i sosté pilars col·lectius com la democràcia i la ciència. Conseqüències per a la democràcia i la convivència. Una ciutadania que perd la capacitat de raonament complex és més vulnerable a la manipulació, al populisme i a les notícies falses, cosa que incrementa els riscos de polarització i exclusió. L’anàlisi de Harrington és especialment rellevant per a qui treballem en atenció a persones i reducció de desigualtats. Ens recorda la importància de: Fomentar espais de lectura i aprenentatge profund amb les persones a qui acompanyem. Reflexionar sobre l’ús del temps davant les pantalles, especialment en infància i adolescència. Entendre la dimensió social de l’accés a la concentració, l’alfabetització i el pensament crític com un dret que hem de protegir per no reproduir desigualtats. Clica aquí per a llegir l’article.
Veure més notícies

També et podria interessar

Notícies

Històries de Vida

Contes amb Valors