LLARGA VIDA A LES CARTES

13 juliol 2021 | Intress

Featured image

Després de la primera onada de la pandèmia cercàrem una fórmula des d’alguns centres de dia d’atenció a persones majors de posar-se en contacte els uns amb els altres, una forma de connectar amb altres persones amb les que comparteixen interessos i, per que no , incerteses.

Així començàrem el projecte intercentres “Cartes” on els usuaris dels Centres de dia d’Algaida, Petra i Ses Salines s’envien cartes a on es conten històries, comenten vivències … però sobretot van generant una xarxa de suport mutu que va més enllà de la presencialitat.

L’espera de rebre una carta i les ganes de veure què ens contaran en ella generen motivació en la participació, i el fet que siguin cartes de tu a tu aporta significat al que fem.

I per què les cartes tradicionals i no la tecnologia? Doncs primer per recuperar el romanticisme i ritual que comporta la correspondència, segon perquè per a les persones majors els resulta més proper que els WhatsApp o zoom i per últim perquè també serveix per treballar a nivell cognitiu i també creatiu d’una forma quotidiana i que dona sentit al que fem.

La residència de Ferreries s’ha afegit a la iniciativa i estam molt contents d’ampliar la xarxa de cartes, poc a poc anem sumant participacions a l’acompanyament significatiu.

Categories

Comparteix:

Notícies destacades

Intress_CentresDeDia_Mallorca_28_02_2025_baixa-207

L’edatisme: un repte silenciós que ens toca de prop

Escriu Coloma Reynés, directora de l’àrea de Promoció de la Autonomia L’edatisme és una de les formes de discriminació més normalitzades i, sovint, invisibles. Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), 1 de cada 2 persones al món manté actituds edatistes. I no és un tema menor: diversos estudis mostren que l’edatisme es relaciona amb una pitjor salut física i emocional, un menor accés a oportunitats socials i laborals, i fins i tot amb una reducció de l’esperança de vida de fins a 7,5 anys en aquelles persones que interioritzen aquests prejudicis. L’edatisme no es manifesta únicament en comentaris com “ja no pots” o “a la teva edat no toca”. També es reflecteix en gestos quotidians: actituds que infantilitzen, decisions preses sense consultar, activitats dissenyades des d’estereotips o silencis que deixen fora les persones grans. Compte amb com celebren Fins i tot en ocasions benintencionades, com el Dia Internacional de les Persones Grans, podem caure en biaixos edatistes. Sovint es planteja com un dia únicament festiu —amb balls o dinars— reduint la diversitat d’interessos de les persones grans al lúdic, donant per fet que totes comparteixen els mateixos interessos. Però la franja d’edat és àmplia i diversa: hi ha persones que volen ballar, altres que desitgen debatre sobre política, aprendre noves tecnologies, crear art o reflexionar sobre els seus drets. Reduir les celebracions només al festiu pot invisibilitzar aquesta pluralitat d’interessos i desitjos. Tanmateix, aquest dia hauria de ser molt més que una festa. És una data per reclamar drets, recuperar espais i fer visibles les veus de qui tantes vegades ha estat silenciat. No es tracta de renunciar a l’alegria, sinó de donar-li sentit: gaudir reivindicant, celebrar mentre exigim una societat lliure d’edatisme. Combatre’l des de la comunitat L’edatisme no es combat només amb lleis o campanyes, sinó amb acció comunitària. Quan un barri, un centre de dia, un grup veïnal o una associació creen espais de participació real, es trenquen estereotips. Les persones grans deixen de ser vistes com una “càrrega” i es reconeixen com el que sempre han estat: veïnes, referents, creadores de vincles i protagonistes del seu present. El poder dels petits gestos La transformació comença en allò proper: Escoltar de veritat i no donar per fet el que una persona vol o necessita. Fomentar que les decisions sobre activitats, projectes o rutines es prenguin amb les persones grans, no per elles. Reconèixer l’experiència i el desig de cada persona, encara que no encaixi en el que “s’espera” a una certa edat. Cada gest compta: des de preguntar abans d’ajudar fins a donar valor al talent i la veu de qui tenim davant. Mirar-nos com a professionals Qui acompanyem en el dia a dia ens hem de qüestionar: les nostres intervencions reforcen l’autonomia o la limiten? A vegades, sense ser-ne conscients, reproduïm conductes edatistes: Parlar en diminutiu. Prendre decisions sense consultar. Dissenyar activitats basades en estereotips i no en interessos reals. Hiperprotegir i sobrecuidar. La consciència professional és clau per transformar la pràctica. El primer pas és reconèixer que l’edatisme existeix en el nostre dia a dia. El segon, atrevir-se a canviar-lo. Pedalant cap a un altre model Demà als centres d’Intress celebrem el III IntressTour: la cursa de bicis estàtiques contra l’edatisme. Serà un repte esportiu i simbòlic: superar els 1.500 km pedalats per 15 escamots, gairebé la meitat solidaris. Cada quilòmetre serà un recordatori que sí que podem avançar cap a un model més just, més comunitari i més humà. L’edatisme no és abstracte: impacta en la salut, la dignitat i la qualitat de vida de milions de persones. Combatre’l comença en com mirem, parlem i ens relacionem. L’edatisme es combat en comunitat, però des de la individualitat.
Intress_CentresDeDia_Mallorca_28_02_2025_alta-140

Intress s’adhereix al Manifest per una societat lliure d’edatisme

Amb motiu del Dia Internacional de les Persones Grans (1 d’octubre), des d’Intress ens hem adherit al Manifest per una societat lliure d’edatisme, una iniciativa impulsada pel Servei d’Intervenció Especialitzada (SIE) de Tàrrega. El manifest denuncia l’edatisme com una forma de discriminació silenciosa però profundament arrelada, que es manifesta en l’exclusió laboral, en la negació de la capacitat de decidir, en els estereotips mediàtics i en pràctiques que invisibilitzen o menystenen les persones grans. També posa l’accent en la doble discriminació que viuen moltes dones grans, per raó d’edat i de gènere. A Intress defensem una mirada interseccional de les realitats, convençudes que no podem entendre les desigualtats des d’un únic marc explicatiu. El gènere, l’edat, l’origen o la classe social interactuen i configuren situacions que només podem afrontar de manera integral i inclusiva. El SIE de Tàrrega, com la resta de serveis SIE que gestionem, és un recurs especialitzat en l’atenció a dones que han patit violència masclista i als seus fills i filles. Des d’aquest servei s’ha impulsat l’adhesió al manifest, per reforçar el compromís amb una societat lliure de totes les formes de discriminació i per promoure el respecte i la igualtat en totes les etapes de la vida. Pots llegir el manifest complet aquí:  Manifest 1 d’octubre 
Fotos_Col.leccioContes_Intress_alta-29-scaled

Ja disponible el conte de la Lleona Tula en castellà

Ja disponible el conte de la Lleona Tula en castellà. Aquesta versió ja es pot llegir i compartir per a totes aquelles persones interessades a reflexionar sobre la vellesa i els canvis que comporta. Aquest relat està pensat per abordar amb sensibilitat i respecte un moment vital important: quan una persona gran ha de deixar el seu entorn habitual per anar a viure a una residència. A través de la mirada de la Tula, una lleona que es fa gran i comença a tenir dificultats per seguir el ritme de la seva família, el conte ens convida a reflexionar sobre la importància d’una bona acollida, del suport professional i d’una atenció centrada en la persona. Amb un llenguatge proper i il·lustracions acollidores, el conte mostra que la vellesa és una etapa més de la vida, plena de somnis, vincles i ganes de relacionar-se. Ja disponible el conte de la Lleona Tula en castellà, també per a professionals, famílies i centres que vulguin treballar valors com l’empatia, la cura i el respecte a la diversitat de trajectòries vitals. Si vols aconseguir un exemplar del conte en castellà, escriu a comunicacion@intress.org    Coneix altres materials d’Intress relacionats:  https://www.intress.org/persones-grans/  

També et podria interessar