L’eliminació de les subjeccions en els centres i serveis per a la gent gran

17 maig 2018 | Intress

Featured image

A INTRESS fa vuit anys vam començar un camí sense retorn pel qual ens vam marcar uns objectius. El principal: l’eliminació progressiva de subjeccions per millorar el benestar dels usuaris dels serveis i de les seves famílies, acreditant-nos com a Centres Lliures de Subjeccions.

Per dur-ho a terme vam fer passes específiques, com la formació dels equips de treballadors dels centres i serveis per concienciar-los i sensibilitzar-los en la recerca d’alternatives, i vam treballar per eliminar els efectes negatius de les subjeccions i implicar les famílies en tot el procés.

Un Centre Lliure de Subjeccions, és un centre on s’assumeix el repte de cuidar als usuaris sense subjeccions, però sempre amb les garanties necessàries.

Fa 25 anys, quan a INTRESS vam començar a treballar en centres i serveis de majors, ens vam plantejar com havia de ser la nostra atenció i des del primer moment, volíem donar un servei de qualitat. Això passava tenir en compte a la persona a partir de la seva història de vida, respectant-la i acompanyant-la en el seu procés. Perquè no tothom és igual ni ha tingut la mateixa vida.

Era un moment on no es parlava del model ACP com a tal, però si es parlava de valors, entre ells, el del respecte cap a les persones grans. Teníem clar que havíem de treballar per aconseguir una bona qualitat de vida i el benestar dels usuaris a partir d’un tracte digne.

 

Els inicis

Malgrat aquests plantejaments, a l’inici no vam estar exempts de la mala pràctica en la utilització de subjeccions; en aquells moment ho veiem  com una “bona pràctica” que garantia la seguretat de les persones ateses i evitar caigudes. Donat que érem professionals, no utilitzaríem llençols per subjectar -com era habitual en aquella època- i sí que buscavem sistemes de subjecció que fossin “dignes”. Amb el temps però, ens vam adonar que aquella pràctica no afavoria realment el benestar de la persona, ja que en poc temps es produïa una pèrdua progressiva de les seves capacitats físiològiques i psíquiques, a més dels riscos que suposava la mateixa subjecció.

Confusos i preocupats per aquest tema, vam començar a qüestionar moltes coses a fer recerca sobre els plantejaments que hi havia sobre aquest tema a altres indrets. Va ser l’any 2005 quan ens vam posar en contacte amb el Dr. Antonio Burgueño, de CEOMA, qui deia alt i clar que utilitzar les subjeccions era una mala pràctica. El dia en què vam convidar-lo a una jornada d’INTRESS va ser un dia d’inflexió per generar el canvi. Aleshores, les treballadores del servei van ser les primeres a plantejar a la directora el nou model, que anava alineat amb el nostre Model d’Atenció centrat en la persona.

No es poden treure subjeccions sense que hi hagi un canvi profund en la cultura del centre a nivell de procediments, protocols i filosofia. I canvis profunds en la forma de pensar i cuidar.

Tot l’esforç que havíem fet abans per convèncer a les famílies de les bondats de les subjeccions es va anar invertint per demostrar tot el contrari amb dades i resultats d’estudis fets que avalaven la nova proposta. I les famílies ens varen fer costat en tot moment, començant a caminar plegats per donar una continuïtat de la millora de les nostres atencions en el foment de l’autonomia i l’autoestima de les persones grans, prenent consciència que la mobilitat és clau per conservar les seves funcions. És necessari ser permissius amb la mobilitat, i fins i tot estimular-la.

 

El nostre present

A partir d’aquell moment, vam posar en marxa un programa d’eliminació de contencions a través d’una recerca constant d’alternatives individualitzades i personalitzades, sense abandonar la seguretat de la persona depenent i poder satisfer les seves necessitats de mobilitat, reduint el risc de caigudes i lesions. I és que el fet de no utilitzar contencions, no fa augmentar el número de caigudes, l’experiència ens dius que es mantenen o que, fins i tot, disminueixen o són de menys gravetat.

El procés d’implantació, acompanyats per CEOMA, va passar per diverses fases i va durar uns dos anys:

  • Fase Inicial: formació, diagnòstic inicial, sistematització de la informació, valoració i implicació de tots i totes les persones involucrades.
  • Fase d’Implantació: estudi dels casos, valoracions d’alternatives, planificació de les intervencions, desenvolupament de pautes d’intervenció, implantació de nous protocols de caigudes.
  • Fase d’Avaluació: avaluació, mesura de resultats i diagnòstic final.

 

Orgullosos del nostre model d’atenció a les persones grans

L’aplicació de no subjeccions afavoreix el respecte a la dignitat de la persona i el respecte als seus drets fonamentals com a principi ètic del Model d’Atenció Centrat en la Persona. A la vegada, pels equips de treball suposa una millora en la metodologia d’intervenció i un augment de la motivació, afavorida per les conseqüències positives que es produeixen en totes les fases de la intervenció del projecte.

I les famílies també estan satisfetes i creuen en el nostre model des que es treballa sense subjeccions i confien en l’equip per al desenvolupament del programa alhora que valoren l’actuació com un pas més de qualitat en les nostres intervencions.

A nivell de l’entitat, un vegada es va introduir aquesta nova metodologia, hi va haver un efecte de contagi  ens els altres serveis que, a partir d’aquell moment, van aplicar aspectes metodològics, actitudinals, de l’entorn i de coneixements per seguir millorant i actualitzant-se.

 

Un article de Maria Coll Janer, Directora Tècnica de l’Àrea de Dependència i Gent Gran d’Intress

 

 

 

 

Categories

Comparteix:

Notícies destacades

3e0716c37df3cb2416b8df26b0f9255d30336c3a

La FEDAIA demana responsabilitat per acollir les persones amb minoria d’edat que migren soles

Compartim a continuació un recent comunicat de la Federació d’Entitats d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (FEDAIA), de la qual Intress forma part. Per veure la publicació original, consultar aquest enllaç. La FEDAIA demana responsabilitat per acollir les persones amb minoria d’edat que migren soles Arran de l’increment important d’arribades de persones migrades menors d’edat a la ciutat autònoma de Ceuta en les últimes setmanes, la FEDAIA demana responsabilitat als governs i als grups parlamentaris a l’hora d’abordar l’acolliment i acompanyament d’aquestes persones i que no es converteixin, una vegada més, en un element de batalla partidista. Condemnem de manera clara la utilització política per part del Govern i la monarquia del Marroc que hi pot haver darrere els fets ocorreguts els darrers dies, però també els debats originats per la situació que estan contribuint de manera irresponsable a l’estigmatització i deshumanització d’aquestes persones i demanem que la principal preocupació dels governs estatal i autonòmics sigui la defensa de drets de totes elles. Una altra vegada, lamentem haver de recordar que estem davant d’una crisi humanitària en la que centenars d’adolescents viuen situacions de precarietat i de vulneració de drets fonamentals recollits en la Convenció dels Drets de la Infància i l’Adolescència. Acollir aquestes persones no és una qüestió de bona voluntat, és una obligació legal, moral i un imperatiu humanitari que no hauria de generar polèmiques que les situïn en una situació de desemparament i assenyalament social perjudicial per el seu desenvolupament. Tanmateix, pensem que si Catalunya vol ser un PAÍS D’ACOLLIDA (amb totes les lletres i tot el significat) això implica destinar recursos, esforços, mirades, estratègies… per tal de poder tenir una societat plenament cohesionada que garanteixi les oportunitats per a TOTES les persones, vinguin d’on vinguin. Hem de poder passar de ser un país d’arribada a ser un país d’acollida, on totes les persones puguin desenvolupar al màxim el seu projecte personal i vital, des del màxim respecte als drets de les persones (prestant especial atenció en aquelles situacions en les que la persona és menor d’edat) i des de fer-nos corresponsables dels deures que cadascú tenim com a ciutadania. L’acompanyament i el treball amb persones menors d’edat, d’origen estranger que han migrat sense referents familiars és un repte de molta complexitat que mereix especial cura i demana de l’esforç, la dedicació i la bona voluntat de tothom, si és que es vol fer ben fet. Aquesta complexitat requereix poder parlar i analitzar el tema a fons per no caure en tòpics. Cal una col·laboració de tots els agents implicats per afrontar la realitat complexa, és absolutament clau i necessària la complicitat i el paper en positiu del món local, i de totes les persones que ostenten algun càrrec públic en aquest àmbit perquè són persones amb un paper fonamental en els processos de socialització, d’acollida, arrelament i emancipació d’aquesta joventut als territoris. Copsem molta diferència en aquells municipis on alcaldes i alcaldesses sumen la riquesa del territori a favor d’activar l’acollida. Acollir vol dir garantir el desenvolupament de projectes vitals que donin resposta des dels àmbits formatius, laborals, habitacionals, de xarxa personal i comunitària, etc. A banda, aquestes persones tenen necessitats emocionals difícils de cobrir en un context de soledat i procés migratori, on les expectatives, la incertesa, la por, entre d’altres, són factors de molta importància, amb molt de paper i això fa, de vegades, que es sentin molt amenaçats. Per tot el que hem apuntat cal poder-nos avançar a les situacions i tenir una estratègia clara d’allà on volem anar i arribar. Perquè sinó, qui en rep les conseqüències, fonamentalment, és la ciutadania (referint-nos tant a les persones que fan els processos migratoris, com a les veïnes i veïns que hi convivim). Ens agradaria la major voluntat i responsabilitat per part de totes les autoritats en relació a l’acollida de totes les persones provinents d’altres parts del món i sobretot, exigim que es deixi d’alimentar discursos d’odi que reflecteixen clars indicis de racisme i xenofòbia. Les entitats de FEDAIA (i de moltes altres entitats del Tercer Sector) fa anys que fem el possible per donar a aquestes persones les millors condicions de vida possibles, per acompanyar-les i estem preparades per seguir-ho fent. Demanem que els governs actuïn amb la mateixa responsabilitat.
Intress_TorneigFutbolAltafulla_MarcAsensio_baixa-59

Una mirada anti-racista per a construir cohesió social

Com podem construir societats més cohesionades en un context de creixent diversitat? Quines desigualtats dificulten l’accés als drets i quin paper hi poden jugar les polítiques públiques i les entitats socials? Aquestes són algunes de les preguntes que aborda el document Per una Catalunya diversa, cohesionada i antiracista. Propostes per combatre les desigualtats i garantir drets, publicat per ECAS (Entitats Catalanes d’Acció Social) a partir d’un cicle de debats sobre diversitat, desigualtats i cohesió social. Tot i que el document se centra en la realitat catalana, moltes de les reflexions que planteja són útils per a la nostra feina quotidiana a qualsevol territori on és present Intress. Ens convida a analitzar les desigualtats des d’una perspectiva estructural, a revisar les nostres pràctiques professionals i a reforçar una intervenció basada en els drets, la participació i la igualtat d’oportunitats. El document posa el focus en tres àmbits especialment rellevants: l’accés a l’habitatge, l’acció comunitària i la inclusió laboral, i formula propostes perquè aquests espais contribueixin a reduir desigualtats en lloc de reproduir-les. Tres idees clau  🔹Les desigualtats tenen causes estructurals. El document recorda que les dificultats d’accés a drets com l’habitatge, el treball o la participació no es poden explicar només per les trajectòries individuals. També hi intervenen factors estructurals com la discriminació, la precarietat o les barreres institucionals. 🔹La cohesió social es construeix garantint drets. Més que gestionar la diversitat o prevenir conflictes, la cohesió social requereix assegurar que totes les persones puguin participar en igualtat de condicions en la vida comunitària, econòmica i social. 🔹El tercer sector també ha de revisar les seves pràctiques. El document convida les entitats socials a incorporar una mirada antiracista en la seva organització, afavorint una participació més diversa en els espais de decisió i revisant possibles incoherències entre els discursos inclusius i les pràctiques quotidianes. 📖 Podeu consultar el document complet aquí: https://acciosocial.org/wp-content/uploads/2026/07/ECAS_MacayaB24i.pdf
OK_Intress_JornadaSalutMentalLleida_04_06_2026_baixa-89

Construint comunitat a la I Jornada ‘Veus i Drets en Salut Mental’ a Lleida

La I Jornada ‘Veus i Drets en Salut Mental: Construint Comunitat’ d’Intress, celebrada el passat dijous 4 de juny a Lleida, va servir per reflexionar sobre els aspectes comunitaris i models d’atenció en salut mental arrelats en els drets humans, la dignitat i la participació real de les persones.  El format va ser lúdic i creatiu, amb la dinamització de l’humorista Ferran Aixalà, actuació teatral, exposició artística, il·lustracions en viu, i aportacions del públic. Durant la trobada es va reivindicar la necessitat d’escoltar les persones ateses, reforçar la seva autonomia i entendre que la recuperació no depèn únicament dels serveis, sinó també de la possibilitat de formar part activa de la comunitat.  L’àrea de Salut Mental d’Intress hi va estar àmpliament representada, amb la direcció de Bea García Morais, l’organització d’Isabel Escuder i l’equip de l’àrea a Catalunya, la participació de Gira-sol i professionals de diversos serveis, tant ambulatoris com residencials. També vam comptar amb la participació de veus referents de la xarxa de salut mental i serveis socials catalana: Rut Bariego, directora del Departament de Drets Socials i Inclusió de Lleida Laia Arnal, directora del Pacte Nacional per la Salut Mental Mercè Torrentallé, presidenta de la Federació Salut Mental Catalunya Lluís Torrens, economista i consultor en innovació social Tina Ureña, responsable de l’àrea de Rehabilitació de CPB Serveis Salut Mental José Manuel Cañamares, director de l’àrea de Salut Mental Intress de 2010 a 2025 Laura Tomàs, directora del Servei de Suport a la Persona de la Fundació Intress Les diferents intervencions van posar sobre la taula alguns dels principals reptes del sistema. Es va destacar la importància d’un abordatge integral, basat en l’evidència científica i inclusiu amb les famílies i les xarxes de suport. També es va alertar sobre els riscos de la burocratització, la rigidesa dels recursos i la necessitat de garantir que les persones amb situacions més complexes no quedin excloses dels circuits d’atenció. En aquest sentit, es va reivindicar el valor dels tècnics i tècniques de suport mutu i d’iniciatives com Quality Rights, centrades en la defensa dels drets i l’autonomia de les persones sota el paraigua de l’OMS. La mirada comunitària va ser un altre dels eixos centrals de la jornada. Es va constatar que els serveis atenen cada vegada situacions més complexes, fortament condicionades per factors com la pobresa, la precarietat, l’exclusió social o les dificultats d’accés a l’habitatge. Les experiències compartides a la taula final van mostrar el potencial terapèutic del lleure amb sentit, del suport entre iguals i de la inclusió comunitària. En aquesta taula vam poder escoltar les experiències de: Qualia, cooperativa d’iniciativa social especialitzada en integració de persones vulnerables a través del lleure, l’alimentació i la socialització Servei de Rehabilitació Comunitària de Lleida, programes d’intervenció comunitària amb atenció i suport especialitzat en salut mental Drissa Girona, fundació per la inserció laboral de persones amb problemes de salut mental Servei de Llar Residència Intress, recursos assistencials i d’allotjament per a persones amb problemes de salut mental o discapacitat La jornada va concloure amb les reflexions finals de Pilar Núñez, coordinadora del Comitè d’Estratègia i Coneixement d’Intress, i Ester Morillas, directora territorial d’Intress a Catalunya, que van destacar la necessitat de continuar avançant cap a uns serveis veritablement centrats en les persones i connectats amb la comunitat. Fotos: Marc Asensio i Pol Ortega.

També et podria interessar