ARTICLE D’OPINIÓ: PARLEM DE VIOLÈNCIA SEXUAL ARA QUE VE NADAL

17 desembre 2018 | Intress

Featured image

Un article de Meritxell Campmajó, directora del programa de Mesures Penals Alternatives d’Intress.

 

Ahir vaig dinar amb 6 persones. 5 dones i 1 home. Durant el dinar vam parlar de la violència sexual. Les 5 dones, totes, vam explicar episodis viscuts en primera persona de situacions on se’ns havia agredit, intimidat, violentat…el nostre company no en va poder explicar cap.  A més, totes 5 vam poder exposar no només una,  sinó més d’una situació, i totes viscudes en primera persona.  I a més a més, cap de nosaltres  s’identificava  com a víctima de la  violència sexual.

Ho hem normalitzat? Hem interioritzat que trobar-se un exhibicionista, que et toquin el cul sense permís, que et fiquin la mà dins el sac de dormir mentre dorms dins una tenda de càmping en uns campaments, que hagis de saltar d’un cotxe en marxa aprofitant un semàfor  perquè el conductor t’està fent preguntes massa íntimes i t’agafa por…hem interioritzat que això no és violència sexual? Doncs ho és.

El nostre company no va poder explicar cap situació similar a la nostra. I mentre ens escoltava anava canviant la cara. I estava sorprès, perplex i mig avergonyit d’escoltar aquells relats, protagonitzats per homes. Ho estàvem explicant com si fossin anècdotes, batalletes viscudes… com aquell qui explica que de petita feia castells de sorra en una platja. No pot ser! Però conforme anava avançant la conversa, els episodis relatats començaven a ser més greus. I anàvem prenent consciència de la gravetat.  I cap de nosaltres ni s’havia imaginat la possibilitat de denunciar cap d’aquests fets. Per això, la xifra és tant difícil de calcular.

Potser no és un tema molt agradable de parlar tot fent un dinar de feina,  però és útil. Per al nostre company va ser molt revelador escoltar que totes, totes, les seves companyes de feina havien patit violència sexual. I va començar a preguntar-se si les dones del seu entorn també ho havien viscut i ell no n’era conscient.

I va connectar amb què, per força, ens havíem educat de forma diferent. Perquè us asseguro que no creixes igual tenint por de que en algun moment algú et pugui agredir sexualment que si creixes sense aquesta por. Jo sóc dona, i no sé què és caminar sola de nit per un carrer sense tenir por. Una por, la majoria de vegades imaginaria, i poc real, però hem crescut amb ella i avui en dia les dones segueixen creixent així. I això no ho podem negar.

Els agressors sexuals no són monstres, no tenen els ulls vermells ni banyes al cap. La immensa majoria conviu tranquil·lament entre nosaltres, criant-se sota un patró educatiu patriarcal, escoltant bromes i acudits de dones a qui es pot titllar d’inferiors, sentint-se suposadament més forts i competint per les seves auto-atribuïdes conquestes, pensant que seran impunes perquè “total, per tocar-li el cul no passarà res”. I arribarà un dia en què trobaran el que ells consideren o han construït falsament com una oportunitat i actuaran. I pot ser ni tan sols seran conscients que han agredit sexualment una dona. Alguns homes pensen que tenen la força i per tant, tenen el dret d’exercir-la. I això és molt greu.

Molts homes però, criant-se igualment en patrons similars, valoren, respecten i estimen les dones, per tant, és possible educar en l’amor i és possible no agredir sexualment. Es pot NO agredir. I com a societat hem de poder construir junts un nou model de masculinitat, que vetlli  per la igualtat real i impulsar els homes -que són motor de canvi i que són capaços d’aturar el model patriarcal-, a qui no els fa gràcia l’acudit vexatori. Els que no veuen una oportunitat sinó que veuen una dona. Fins i tot els que banalitzen el fet per por a preguntar o per por a haver d’assumir canvis.

Però a més a més, ja no val dir-li a les nenes que es protegeixin i que si veuen un exhibicionista, marxin corrents. No val explicar que si algú els posa la mà dins el sac han d’apartar-se i no dir res, i que no es posin faldilles curtes ni tornin soles de nit … però, què estem fent?!

El que cal és dir-los, tant als nens com a les nenes, que en el sexe, com en la vida, s’han de respectar mútuament.  I que si un company els posa la mà dins el sac parlin amb el monitor, i que si algú les toca: s’encarin, diguin que no i si convé, alertin a seguretat o al cambrer del bar. Que si les intimiden dins un cotxe apuntin la matricula i posin una denúncia, i que si els demanen fotografies d’elles nues a través d’internet diguin que no…

Després de dinar i acalorats en el diàleg vam demanar els cafès, i ja en aquell moment vaig percebre que alguna cosa ens remouria d’aquella conversa. Cadascú va marxar cap a casa seva. I jo, estant al tren vaig decidir que compartiria públicament aquell dinar i les reflexions que vam fer. Perquè ara ve Nadal i perquè arriba el esperat o temut sopar de feina. I, pot ser no és un tema molt oportú per parlar durant el sopar, però si ho feu, us asseguro que serà útil i sobretot molt revelador. I si com a homes, en algun moment sentiu vergonya del que us expliquen, és que ha arribat el moment de fer canvis.

 

Categories

Comparteix:

Notícies destacades

13

Els estatuts d’Intress estan disponibles a l’apartat «Sobre nosaltres»

Els estatuts d’Intress degudament legalitzats, estan disponibles per a la seva consulta a l’apartat <<Sobre nosaltres>> de la pàgina web, com a part del nostre compromís amb la transparència, el bon govern i l’accés a la informació. Aquest document recull el marc que regula el funcionament d’Intress, així com els seus fins, valors i model organitzatiu. Entre altres aspectes, els estatuts defineixen la raó de ser de l’entitat com a organització social sense ànim de lucre, orientada a la transformació social, la justícia social i l’equitat, a través del desenvolupament i la gestió de projectes socials. Intress va néixer el desembre de 1984 a Barcelona, impulsada per un grup de professionals de l’àmbit social compromeses amb oferir un acompanyament de qualitat i proper a les persones en situació de major vulnerabilitat. Des d’aleshores, l’entitat ha estat pionera en el model de gestió pública delegada, contribuint a l’enfortiment del Tercer Sector Social i a la millora dels serveis socials. Els estatuts vigents incorporen les modificacions aprovades per l’Assemblea General i legalitzades l’any 2023, i inclouen de manera expressa el foment de la igualtat entre dones i homes, el combat de la violència masclista, i una estructura de govern basada en la participació, l’ètica i la responsabilitat social. 👉 Els pots consultar a l’apartat <<Sobre nosaltres>> del web d’Intress.
25c69b01-f106-41ee-922d-95a70833f7a8

Feliç 2026: gràcies per un any de compromís i camí compartit a Intress

En aquest últim dia de l’any volem donar la benvinguda al nou any i expressar el nostre agraïment a totes les persones que formen part d’Intress pel compromís i la dedicació demostrats al llarg de 2025. Amb un equip humà de més de 2.300 professionals, presents en diferents territoris i àmbits d’actuació, Intress continua fent possible una atenció social de qualitat, propera i amb un impacte real en la vida de les persones. Ha estat un any de treball intens i col·lectiu, en què volem posar en valor la tasca dels equips d’atenció directa pel seu acompanyament diari, així com la de l’Àrea de Suport General, fonamental per sostenir i fer avançar l’organització. Al llarg d’aquest any s’han inaugurat nous serveis, s’ha impulsat el concurs intern de Projectes d’Atenció Directa i s’han desenvolupat eines innovadores, com el PAS per a la Prevenció de l’Assetjament Sexual, que reforcen el compromís ètic i organitzatiu d’Intress. L’any 2025 també ha estat marcat per la celebració del 40è aniversari d’Intress, amb iniciatives que connecten passat, present i futur: un concert commemoratiu, la realització d’un mural col·lectiu a la Presó Model de Barcelona i la renovació de la identitat visual, amb un nou logotip i una nova pàgina web. A més, és imminent la publicació d’un llibre il·lustrat que recull 40 històries de persones que han passat per Intress, un projecte col·lectiu que posa en valor l’acompanyament, l’escolta i el vincle com a motors de transformació social. Tanquem l’any amb la mirada posada en 2026 i amb nous propòsits compartits: continuar enfortint l’atenció directa, impulsar la incidència social, cuidar el desenvolupament professional i innovar sense perdre la mirada humana que defineix l’organització. Gràcies per acompanyar-nos en aquest camí compartit. Feliç 2026. Seguim avançant juntes i junts. 🎄 Postal de Nadal: https://www.youtube.com/watch?v=gZ2GInZhyRU 🎨 Mural 40 anys: https://www.youtube.com/watch?v=9pBHbwkIszA 🛡️ Eina PAS: https://www.youtube.com/watch?v=qm8YkUKDV5s 🤝 Voluntariat: https://www.youtube.com/watch?v=siGYsQ7aRdM 🌐 Nova web: https://www.youtube.com/watch?v=dwgrIfW6i4w 🔷 Nou logotip: https://www.youtube.com/watch?v=on1LMUvbP_c
Intress_MestresCasals_RealitatVirtual_31_10_2025_baixa-9

Tecnologia amb ètica al tercer sector: innovar sense perdre el nord

El passat dimecres 31 de desembre la nostra companya Meritxell Campmajó, responsable de les àrees de Justícia i Inclusió Comunitària i Noves Oportunitats d’Intress, va publicar al diari digital Social.cat unes reflexions sobre l’ús ètic i responsable de noves tecnologies en el treball social.  Aquestes reflexions venen impulsades per la jornada ‘Ètica i tecnologia per al benestar de les persones’ que vam celebrar fa poc a Barcelona amb la participació de l’economista Lluís Torrens Mèlich i el filòsof Francesc Torralba Rosselló, en la que es va presentar un ampli ventall d’iniciatives tecnològiques que s’han provat o implementat a Intress.  Compartim l’article a continuació. Si vols llegir-ho directament a Social.cat, clica aquí. Tecnologia amb ètica al tercer sector: innovar sense perdre el nord Meritxell Campmajó, 31/12/25 a Social.cat Fa uns dies vam tenir l’oportunitat de reflexionar sobre un tema que ja no és futurista: la tecnologia al servei dels serveis socials. La jornada d’Intress ens va recordar una cosa que sembla senzilla, però que canvia tot: la tecnologia només té sentit si posa la persona al centre. Si reforça, i no substitueix, el criteri professional. Si ajuda a millorar la qualitat de vida de les persones i no només a accelerar processos.  Els professors Francesc Torralba i Lluis Torrents van compartir amb nosaltres algunes reflexions. En els serveis socials, la por d’equivocar-se i la urgència per innovar sovint creen un fals dilema: “usar o no usar tecnologia”. La realitat és que la decisió més ètica no és no fer res, sinó decidir com fer-ho bé. La intel·ligència artificial i altres eines poden alleugerir càrregues administratives, detectar incoherències i optimitzar recursos, deixant temps per l’acompanyament humà, que és el que realment importa.   Però també hi ha riscos: els errors s’escalen, els biaixos es multipliquen i la falsa sensació d’objectivitat pot fer-nos delegar responsabilitats. Per això cal pensar la tecnologia com un membre més de l’organització: amb rols clars, límits, supervisió i avaluació contínua. Així, els professionals guanyen responsabilitat, no la perden, i les organitzacions mantenen l’ètica com a guia.  A la jornada vam conèixer experiències concretes: des de programari de gestió i informes amb IA fins a projectes de realitat virtual per a persones grans i programes d’innovació disruptiva. Totes compartien un denominador comú: la tecnologia aplicada amb propòsit, amb criteri i amb l’objectiu de millorar la vida de les persones.  Aquestes eren l’eina PAS de prevenció i gestió de l’assetjament sexual o per raó de gènere, la Soliguia (Nidus), els informes amb suport IA, les eines de realitat virtual Tech+50RV, la xarxa espanyola Digisem, les iniciatives del VIA i Gia a Intress.  Moltes incorporen la tecnologia com a forma d’accelerar i millorar els processos de gestió interna de l’entitat, i el treball d’història de vida a través de diverses tecnologies disruptives amb les persones que acompanyem als serveis.   Si el tercer sector volem continuar sent un espai de transformació i oportunitat, hem de posar l’ètica al centre de la innovació. Innovar no és només introduir noves eines; és fer-ho amb mirada crítica, amb prudència amb ambició, i amb la convicció que la tecnologia ha de servir a les persones, no a l’inrevés.   Per últim, cal reflexionar sobre qui controla la tecnologia. Si queda en mans dels estats sense mecanismes de transparència i control democràtic, existeix el risc que s’utilitzi com a instrument de vigilància massiva o de control social, obrint la porta a formes de totalitarisme. Si, en canvi, està concentrada en mans del sector privat, pot potenciar desigualtats, exclusió i mercantilització de drets bàsics, prioritzant beneficis per sobre del bé comú.  La tecnologia, per tant, no és neutra: el seu impacte depèn de qui la governa, amb quins valors i amb quins mecanismes de supervisió. Garantir un ús ètic és indispensable per protegir drets i equitat social, la societat civil organitzada és, doncs, qui millor pot garantir-ne aquest ús, ens n’hem de sentit responsables de fer-ho.

També et podria interessar