ARTICLE D’OPINIÓ: PARLEM DE VIOLÈNCIA SEXUAL ARA QUE VE NADAL

17 desembre 2018 | Intress

Featured image

Un article de Meritxell Campmajó, directora del programa de Mesures Penals Alternatives d’Intress.

 

Ahir vaig dinar amb 6 persones. 5 dones i 1 home. Durant el dinar vam parlar de la violència sexual. Les 5 dones, totes, vam explicar episodis viscuts en primera persona de situacions on se’ns havia agredit, intimidat, violentat…el nostre company no en va poder explicar cap.  A més, totes 5 vam poder exposar no només una,  sinó més d’una situació, i totes viscudes en primera persona.  I a més a més, cap de nosaltres  s’identificava  com a víctima de la  violència sexual.

Ho hem normalitzat? Hem interioritzat que trobar-se un exhibicionista, que et toquin el cul sense permís, que et fiquin la mà dins el sac de dormir mentre dorms dins una tenda de càmping en uns campaments, que hagis de saltar d’un cotxe en marxa aprofitant un semàfor  perquè el conductor t’està fent preguntes massa íntimes i t’agafa por…hem interioritzat que això no és violència sexual? Doncs ho és.

El nostre company no va poder explicar cap situació similar a la nostra. I mentre ens escoltava anava canviant la cara. I estava sorprès, perplex i mig avergonyit d’escoltar aquells relats, protagonitzats per homes. Ho estàvem explicant com si fossin anècdotes, batalletes viscudes… com aquell qui explica que de petita feia castells de sorra en una platja. No pot ser! Però conforme anava avançant la conversa, els episodis relatats començaven a ser més greus. I anàvem prenent consciència de la gravetat.  I cap de nosaltres ni s’havia imaginat la possibilitat de denunciar cap d’aquests fets. Per això, la xifra és tant difícil de calcular.

Potser no és un tema molt agradable de parlar tot fent un dinar de feina,  però és útil. Per al nostre company va ser molt revelador escoltar que totes, totes, les seves companyes de feina havien patit violència sexual. I va començar a preguntar-se si les dones del seu entorn també ho havien viscut i ell no n’era conscient.

I va connectar amb què, per força, ens havíem educat de forma diferent. Perquè us asseguro que no creixes igual tenint por de que en algun moment algú et pugui agredir sexualment que si creixes sense aquesta por. Jo sóc dona, i no sé què és caminar sola de nit per un carrer sense tenir por. Una por, la majoria de vegades imaginaria, i poc real, però hem crescut amb ella i avui en dia les dones segueixen creixent així. I això no ho podem negar.

Els agressors sexuals no són monstres, no tenen els ulls vermells ni banyes al cap. La immensa majoria conviu tranquil·lament entre nosaltres, criant-se sota un patró educatiu patriarcal, escoltant bromes i acudits de dones a qui es pot titllar d’inferiors, sentint-se suposadament més forts i competint per les seves auto-atribuïdes conquestes, pensant que seran impunes perquè “total, per tocar-li el cul no passarà res”. I arribarà un dia en què trobaran el que ells consideren o han construït falsament com una oportunitat i actuaran. I pot ser ni tan sols seran conscients que han agredit sexualment una dona. Alguns homes pensen que tenen la força i per tant, tenen el dret d’exercir-la. I això és molt greu.

Molts homes però, criant-se igualment en patrons similars, valoren, respecten i estimen les dones, per tant, és possible educar en l’amor i és possible no agredir sexualment. Es pot NO agredir. I com a societat hem de poder construir junts un nou model de masculinitat, que vetlli  per la igualtat real i impulsar els homes -que són motor de canvi i que són capaços d’aturar el model patriarcal-, a qui no els fa gràcia l’acudit vexatori. Els que no veuen una oportunitat sinó que veuen una dona. Fins i tot els que banalitzen el fet per por a preguntar o per por a haver d’assumir canvis.

Però a més a més, ja no val dir-li a les nenes que es protegeixin i que si veuen un exhibicionista, marxin corrents. No val explicar que si algú els posa la mà dins el sac han d’apartar-se i no dir res, i que no es posin faldilles curtes ni tornin soles de nit … però, què estem fent?!

El que cal és dir-los, tant als nens com a les nenes, que en el sexe, com en la vida, s’han de respectar mútuament.  I que si un company els posa la mà dins el sac parlin amb el monitor, i que si algú les toca: s’encarin, diguin que no i si convé, alertin a seguretat o al cambrer del bar. Que si les intimiden dins un cotxe apuntin la matricula i posin una denúncia, i que si els demanen fotografies d’elles nues a través d’internet diguin que no…

Després de dinar i acalorats en el diàleg vam demanar els cafès, i ja en aquell moment vaig percebre que alguna cosa ens remouria d’aquella conversa. Cadascú va marxar cap a casa seva. I jo, estant al tren vaig decidir que compartiria públicament aquell dinar i les reflexions que vam fer. Perquè ara ve Nadal i perquè arriba el esperat o temut sopar de feina. I, pot ser no és un tema molt oportú per parlar durant el sopar, però si ho feu, us asseguro que serà útil i sobretot molt revelador. I si com a homes, en algun moment sentiu vergonya del que us expliquen, és que ha arribat el moment de fer canvis.

 

Categories

Comparteix:

Notícies destacades

Foto d'un gos demanant carícies a una nena en el marc de la teràpia canina

Teràpia canina per a nens i nenes en situació de violència de gènere a Madrid

Avui, posem el focus en un dels projectes seleccionats en la Convocatòria de Premis d’Atenció Directa, que ens arriba des de l’àrea d’Igualtat i Feminismes de la Zona Centre d’Intress.  En el Centre d’Acolliment 3, un dels centres d’acolliment per a dones en situació de violència de gènere i els seus fills i filles gestionat per Intress en la Comunitat de Madrid, s’ha posat en marxa un innovador programa de teràpia canina en col·laboració amb la Fundació Canis Majoris.  El projecte va dirigit a nens i nenes d’entre 4 i 12 anys que, acompanyats per les seves mares, participen en sessions terapèutiques guiades per professionals especialitzades. A través del vincle amb el gos de teràpia, els menors treballen competències com la identificació d’emocions, l’autoestima, la comunicació assertiva i la confiança en els altres.  La violència de gènere no només impacta a les dones, sinó també als seus fills i filles. Encara que no sempre siguin víctimes directes d’agressions físiques, sofreixen conseqüències emocionals, psicològiques i socials com:  Alts nivells d’ansietat, por, estrès posttraumàtic i dificultats de regulació emocional.  Problemes d’autoestima, culpa, desconfiança en els adults, i dificultat per a generar vincles segurs.  Baix rendiment escolar, aïllament social i major risc de reproduir patrons de violència en el futur.  Silenci emocional: no aconsegueixen expressar el que senten, perquè no troben un entorn segur o no tenen les eines per a fer-lo.  La presència de l’animal actua com un pont emocional que facilita l’expressió afectiva i redueix les barreres que moltes vegades impedeixen als nens obrir-se en entorns terapèutics convencionals. A més, fomenta habilitats com l’empatia, l’autoregulació i el respecte, claus per a la reconstrucció del benestar emocional.  Durant cada sessió, col·laboren les professionals de Fundació Canis Majoris amb les psicòlogues infantils del Centre d’Acolliment 3, per a abordar les necessitats terapèutiques que es puguin anar presentant i actuar en conseqüència.  Els objectius del projecte són els següents:  Reduir la simptomatologia de l’estrès posttraumàtic  Entrenar i adquirir habilitats socials  Augmentar els estats d’ànim positius  Millorar la comunicació assertiva  Ajudar a la recuperació del vincle matern-filial  Fomentar l’establiment d’una xarxa de suport  Afavorir la identificació i gestió emocional  Millorar l’autoconcepte i autoestima  Millorar la capacitat empàtica  Compartim a continuació una preciosa selecció de fotos de la sessió del 30 de setembre, realitzades pel fotògraf Marc Asensio.    
00cb0912-b091-408f-a525-34acf00c3d78

Intress és present a la Conferència sobre Violències Masclistes a Moçambic

En aquests moments, Pilar Núñez, directora d’Intress Catalunya i coordinadora del Comitè d’Estratègia i Coneixement de l’entitat, i Alexandra Pérez, de l’àrea d’Igualtat i Feminismes, es troben a Maputo representant Intress a la Conferència sobre Violència Basada en el Gènere. La trobada, que té lloc els dies 1 i 2 d’octubre de 2025, està organitzada per medicusmundi en col·laboració amb l’Associação Hixikanwe i la Rede Hopem, amb el finançament de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD) i la Generalitat de Catalunya. Sota el lema “Teixint Xarxes – Compartint Experiències – Construint Futur”, la conferència reuneix organitzacions de la societat civil, institucions governamentals, especialistes, joves líders, socis/es internacionals i professionals de la comunicació. L’objectiu és generar un espai de diàleg i reflexió conjunta sobre les respostes estratègiques davant les violències masclistes a Moçambic, tot promovent la construcció de sinergies i xarxes de col·laboració. Aquesta activitat forma part del projecte “Consolidant rutes de sortida a la violència de gènere a Maputo (Moçambic) – Fase 2”, impulsat per medicusmundi juntament amb l’Associação Hixikanwe i la Rede Hopem.  
Foto de la bandera de Palestina

‘No podem esperar més’: la FEDAIA exigeix una resposta davant del genocidi a Gaza

Des d’Intress volem compartir i donar suport al recent comunicat de la Federació d’Entitats d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (FEDAIA), de la qual som entitat membre.  L’assassinat i la vulneració de drets fonamentals de nens, nenes i les seves famílies a Gaza per part de l’Estat d’Israel és un fet intolerable. Fan pràcticament dos anys que dura la massacre i hi ha hagut més de 60.000 víctimes, entre les quals 18.000 infants.  L’informe de les Nacions Unides publicat el passat dimarts 16 de setembre afirma que l’Estat d’Israel ha comès deliberadament i persistentment “crims de guerra, crims contra la humanitat, i vulneració de drets humans” a Gaza des de l’octubre 2023. Conclou que l’Estat d’Israel “ha comès i continua cometent un genocidi contra la població palestina”.  La FEDAIA exigeix una resposta immediata de totes les administracions i governs per aturar aquesta situació, i se “solidaritza amb totes les iniciatives ciutadanes que busquen aquesta pressió”.  Demana que es “tallin totes les relacions comercials, econòmiques i culturals amb l’Estat d’Israel” com a sanció i mesura per “esgotar totes les vies de pressió per tal que s’aturi aquesta barbaritat.”  Clica aquí per llegir el comunicat sencer de la FEDAIA.  El passat mes de juny, Intress es va sumar al manifest “Famílies per la Pau. Parem el Genocidi” promogut per 125 associacions de famílies d’infants i alumnes de Catalunya, i defensat per més de 6.000 entitats socials. Clica aquí per saber-ne més.

També et podria interessar