ARTICLE D’OPINIÓ: PARLEM DE VIOLÈNCIA SEXUAL ARA QUE VE NADAL

17 desembre 2018 | Intress

Featured image

Un article de Meritxell Campmajó, directora del programa de Mesures Penals Alternatives d’Intress.

 

Ahir vaig dinar amb 6 persones. 5 dones i 1 home. Durant el dinar vam parlar de la violència sexual. Les 5 dones, totes, vam explicar episodis viscuts en primera persona de situacions on se’ns havia agredit, intimidat, violentat…el nostre company no en va poder explicar cap.  A més, totes 5 vam poder exposar no només una,  sinó més d’una situació, i totes viscudes en primera persona.  I a més a més, cap de nosaltres  s’identificava  com a víctima de la  violència sexual.

Ho hem normalitzat? Hem interioritzat que trobar-se un exhibicionista, que et toquin el cul sense permís, que et fiquin la mà dins el sac de dormir mentre dorms dins una tenda de càmping en uns campaments, que hagis de saltar d’un cotxe en marxa aprofitant un semàfor  perquè el conductor t’està fent preguntes massa íntimes i t’agafa por…hem interioritzat que això no és violència sexual? Doncs ho és.

El nostre company no va poder explicar cap situació similar a la nostra. I mentre ens escoltava anava canviant la cara. I estava sorprès, perplex i mig avergonyit d’escoltar aquells relats, protagonitzats per homes. Ho estàvem explicant com si fossin anècdotes, batalletes viscudes… com aquell qui explica que de petita feia castells de sorra en una platja. No pot ser! Però conforme anava avançant la conversa, els episodis relatats començaven a ser més greus. I anàvem prenent consciència de la gravetat.  I cap de nosaltres ni s’havia imaginat la possibilitat de denunciar cap d’aquests fets. Per això, la xifra és tant difícil de calcular.

Potser no és un tema molt agradable de parlar tot fent un dinar de feina,  però és útil. Per al nostre company va ser molt revelador escoltar que totes, totes, les seves companyes de feina havien patit violència sexual. I va començar a preguntar-se si les dones del seu entorn també ho havien viscut i ell no n’era conscient.

I va connectar amb què, per força, ens havíem educat de forma diferent. Perquè us asseguro que no creixes igual tenint por de que en algun moment algú et pugui agredir sexualment que si creixes sense aquesta por. Jo sóc dona, i no sé què és caminar sola de nit per un carrer sense tenir por. Una por, la majoria de vegades imaginaria, i poc real, però hem crescut amb ella i avui en dia les dones segueixen creixent així. I això no ho podem negar.

Els agressors sexuals no són monstres, no tenen els ulls vermells ni banyes al cap. La immensa majoria conviu tranquil·lament entre nosaltres, criant-se sota un patró educatiu patriarcal, escoltant bromes i acudits de dones a qui es pot titllar d’inferiors, sentint-se suposadament més forts i competint per les seves auto-atribuïdes conquestes, pensant que seran impunes perquè “total, per tocar-li el cul no passarà res”. I arribarà un dia en què trobaran el que ells consideren o han construït falsament com una oportunitat i actuaran. I pot ser ni tan sols seran conscients que han agredit sexualment una dona. Alguns homes pensen que tenen la força i per tant, tenen el dret d’exercir-la. I això és molt greu.

Molts homes però, criant-se igualment en patrons similars, valoren, respecten i estimen les dones, per tant, és possible educar en l’amor i és possible no agredir sexualment. Es pot NO agredir. I com a societat hem de poder construir junts un nou model de masculinitat, que vetlli  per la igualtat real i impulsar els homes -que són motor de canvi i que són capaços d’aturar el model patriarcal-, a qui no els fa gràcia l’acudit vexatori. Els que no veuen una oportunitat sinó que veuen una dona. Fins i tot els que banalitzen el fet per por a preguntar o per por a haver d’assumir canvis.

Però a més a més, ja no val dir-li a les nenes que es protegeixin i que si veuen un exhibicionista, marxin corrents. No val explicar que si algú els posa la mà dins el sac han d’apartar-se i no dir res, i que no es posin faldilles curtes ni tornin soles de nit … però, què estem fent?!

El que cal és dir-los, tant als nens com a les nenes, que en el sexe, com en la vida, s’han de respectar mútuament.  I que si un company els posa la mà dins el sac parlin amb el monitor, i que si algú les toca: s’encarin, diguin que no i si convé, alertin a seguretat o al cambrer del bar. Que si les intimiden dins un cotxe apuntin la matricula i posin una denúncia, i que si els demanen fotografies d’elles nues a través d’internet diguin que no…

Després de dinar i acalorats en el diàleg vam demanar els cafès, i ja en aquell moment vaig percebre que alguna cosa ens remouria d’aquella conversa. Cadascú va marxar cap a casa seva. I jo, estant al tren vaig decidir que compartiria públicament aquell dinar i les reflexions que vam fer. Perquè ara ve Nadal i perquè arriba el esperat o temut sopar de feina. I, pot ser no és un tema molt oportú per parlar durant el sopar, però si ho feu, us asseguro que serà útil i sobretot molt revelador. I si com a homes, en algun moment sentiu vergonya del que us expliquen, és que ha arribat el moment de fer canvis.

 

Categories

Comparteix:

Notícies destacades

eb829d66-9b56-443f-b612-a70f2cada7e4

Una història d’ACOFAM: el camí de la Lorena

Cada persona que acompanya Intress té una història única. Aquest any n’hem compartit quaranta al llibre Persones, diferències i oportunitats, però n’hi ha moltes més que també mereixen ser explicades. La de la Lorena és una d’elles. És la història d’una jove acompanyada pel servei ACOFAM de Palma que ens recorda que darrere de cada procés hi ha esforç, vincles, confiança i professionals que caminen al costat de les persones perquè puguin construir el seu propi futur. Camí de creixement: la veu de la Lorena La Lorena recorda amb afecte la relació establerta amb diverses professionals al llarg dels anys, especialment amb Toñi, amb qui ha compartit moments de gran importància. La seva presència constant l’ha ajudat a créixer i a sentir-se més segura en el seu procés personal, ha estat un acompanyament clau per a aquesta jove atesa per Intress a Mallorca. Un dels fets que més l’ha marcat va ser la pèrdua del seu avi d’acollida l’any 2021, poc després de la pandèmia. Aquell moment va ser dolorós i alhora revelador, ja que va reforçar en ella la importància dels vincles i del suport familiar en situacions difícils. És una jove que s’ha treballat molt a si mateixa, amb molta capacitat per captar tot el que succeeix al seu voltant, però també molt exigent a l’hora de construir-se i formar-se per respondre a tot això. Tot i les dificultats, Lorena guarda un record positiu de la pandèmia, ja que li va permetre gaudir de temps compartit amb la seva família d’acollida. Aquells àpats junts i les estones de convivència es van convertir en moments valuosos que li han quedat gravats. També destaca el paper fonamental de la seva mare d’acollida, amb qui, malgrat les dificultats inicials de comunicació, ha establert una relació de confiança i suport. Per a Lorena, ella és una referència indispensable que sempre intenta posar-se al seu lloc i acompanyar-la.  La relació amb Toñi ha estat clau per aprendre a obrir-se i expressar els seus sentiments. Tot i ser una persona reservada, amb els anys ha pogut parlar de tot amb ella, superant pors i guanyant confiança. Aquest procés l’ha ajudat a gestionar millor les emocions i a afrontar els reptes quotidians. En la seva vida quotidiana, Lorena es defineix com una persona més aviat individual, a qui li agrada la tranquil·litat. Tot i això, valora molt les seves amistats i el temps compartit amb elles, encara que sovint prefereixi estar sola o gaudir d’espais tranquils com la platja o l’església. Actualment, està centrada en els estudis de batxillerat i es prepara per encarar el futur. Té plans concrets, com treure’s el carnet de conduir i treballar a l’aeroport, amb la mirada posada en la possibilitat futura de formar-se com a hostessa de vol. Aquestes metes reflecteixen la seva voluntat d’independència i d’avançar amb pas ferm, una prova més de la solidesa amb què aquesta noia s’està construint com a persona. En definitiva, la trajectòria de Lorena mostra un camí de superació i aprenentatge. Amb el suport de les persones que l’han acompanyada, especialment Toñi i la seva família d’acollida. Lorena ha après a confiar en si mateixa i a mirar el futur amb esperança i determinació, i nosaltres hem tingut el privilegi d’assistir a aquest fragment de vida d’una persona que per a totes és ja molt important, i forma part de la nostra trajectòria. Vivències com la de la Lorena ens fan abraçar amb molta més força i decisió el propòsit que a Intress tenim com a entitat: «Amb les persones, fem de les diferències oportunitats.» Moltes gràcies per la teva generositat en compartir aquesta petita història que ens genera orgull i empatia. Molta sort en el teu futur immediat, Lorena!  
4 2

Famílies Resilients d’Intress participa en la primera trobada estatal del programa FSE+

Intress ha participat en la primera trobada d’entitats i projectes del programa FSE+ d’Inclusió Social, Garantia Infantil i Lluita contra la Pobresa, impulsada pel Ministeri de Drets Socials, Consum i Agenda 2030. A la jornada hi van assistir una tècnica del projecte Famílies Resilients i la directora de l’Àrea de Coneixement d’Infància i Família d’Intress, juntament amb les 35 iniciatives seleccionades en aquesta convocatòria, cofinançada pel Fons Social Europeu Plus (FSE+).  L’objectiu de la trobada va ser crear espais de treball compartit per impulsar la innovació en les polítiques socials a partir del coneixement generat pels projectes participants. Durant la sessió inaugural, la secretària d’Estat de Drets Socials, Rosa Martínez, va defensar un model d’atenció centrat en els drets de les persones, amb suports personalitzats i orientat a superar les lògiques institucionalitzadores.  La jornada també va posar l’accent en la importància del treball col·laboratiu. Les assessores de la Secretaria d’Estat Liliana Marcos i Berta González van destacar que la innovació social es construeix compartint experiències, generant evidències i desenvolupant noves formes d’intervenció que contribueixin a millorar la protecció de la infància i l’acompanyament a les famílies.  Un dels moments centrals va ser la constitució de les primeres Comunitats d’Aprenentatge Orientades a la Pràctica (CAP), espais de col·laboració que reuniran durant els pròxims tres anys les entitats participants per compartir aprenentatges, identificar bones pràctiques i donar resposta conjunta als reptes socials.  Per a Intress, formar part d’aquest procés representa una oportunitat per aportar l’experiència del projecte Famílies Resilients i continuar impulsant models d’intervenció preventius, centrats en les persones i basats en el treball en xarxa. La participació en aquesta iniciativa reforça també el compromís de l’entitat amb la innovació social, l’avaluació de l’impacte i la millora de les polítiques públiques en favor dels drets de la infància i les seves famílies. 
entrega-6premio-2022-73

Intress, a l’obertura del Premi Francisca de Pedraza

El pròxim 23 de juliol, la Universitat d’Alcalá de Henares acollirà l’acte d’obertura de la IX edició del Premi Francisca de Pedraza contra la Violència de Gènere, una iniciativa que reconeix el compromís amb la igualtat i la lluita contra la violència masclista. Intress forma part del jurat d’aquest guardó, que cada any culmina amb el lliurament dels premis en l’últim trimestre de 2026. Durant la jornada es presentaran les bases de la nova convocatòria i es lliuraran les «Francisquitas», uns reconeixements destinats a persones i institucions que destaquen pel seu suport a la cultura de les cures i la igualtat. L’acte comptarà amb la participació del nou rector de la Universitat d’Alcalá, Carmelo García Pérez, així com de representants dels àmbits social, acadèmic i institucional. En representació d’Intress hi assistirà Isabel García-Salazar, referent de l’àrea d’Igualtat i Feminismes a Madrid i membre del jurat del premi. La seva participació reforça el compromís de l’entitat amb les iniciative

També et podria interessar