ARTICLE D’OPINIÓ: PARLEM DE VIOLÈNCIA SEXUAL ARA QUE VE NADAL

17 desembre 2018 | Intress

Featured image

Un article de Meritxell Campmajó, directora del programa de Mesures Penals Alternatives d’Intress.

 

Ahir vaig dinar amb 6 persones. 5 dones i 1 home. Durant el dinar vam parlar de la violència sexual. Les 5 dones, totes, vam explicar episodis viscuts en primera persona de situacions on se’ns havia agredit, intimidat, violentat…el nostre company no en va poder explicar cap.  A més, totes 5 vam poder exposar no només una,  sinó més d’una situació, i totes viscudes en primera persona.  I a més a més, cap de nosaltres  s’identificava  com a víctima de la  violència sexual.

Ho hem normalitzat? Hem interioritzat que trobar-se un exhibicionista, que et toquin el cul sense permís, que et fiquin la mà dins el sac de dormir mentre dorms dins una tenda de càmping en uns campaments, que hagis de saltar d’un cotxe en marxa aprofitant un semàfor  perquè el conductor t’està fent preguntes massa íntimes i t’agafa por…hem interioritzat que això no és violència sexual? Doncs ho és.

El nostre company no va poder explicar cap situació similar a la nostra. I mentre ens escoltava anava canviant la cara. I estava sorprès, perplex i mig avergonyit d’escoltar aquells relats, protagonitzats per homes. Ho estàvem explicant com si fossin anècdotes, batalletes viscudes… com aquell qui explica que de petita feia castells de sorra en una platja. No pot ser! Però conforme anava avançant la conversa, els episodis relatats començaven a ser més greus. I anàvem prenent consciència de la gravetat.  I cap de nosaltres ni s’havia imaginat la possibilitat de denunciar cap d’aquests fets. Per això, la xifra és tant difícil de calcular.

Potser no és un tema molt agradable de parlar tot fent un dinar de feina,  però és útil. Per al nostre company va ser molt revelador escoltar que totes, totes, les seves companyes de feina havien patit violència sexual. I va començar a preguntar-se si les dones del seu entorn també ho havien viscut i ell no n’era conscient.

I va connectar amb què, per força, ens havíem educat de forma diferent. Perquè us asseguro que no creixes igual tenint por de que en algun moment algú et pugui agredir sexualment que si creixes sense aquesta por. Jo sóc dona, i no sé què és caminar sola de nit per un carrer sense tenir por. Una por, la majoria de vegades imaginaria, i poc real, però hem crescut amb ella i avui en dia les dones segueixen creixent així. I això no ho podem negar.

Els agressors sexuals no són monstres, no tenen els ulls vermells ni banyes al cap. La immensa majoria conviu tranquil·lament entre nosaltres, criant-se sota un patró educatiu patriarcal, escoltant bromes i acudits de dones a qui es pot titllar d’inferiors, sentint-se suposadament més forts i competint per les seves auto-atribuïdes conquestes, pensant que seran impunes perquè “total, per tocar-li el cul no passarà res”. I arribarà un dia en què trobaran el que ells consideren o han construït falsament com una oportunitat i actuaran. I pot ser ni tan sols seran conscients que han agredit sexualment una dona. Alguns homes pensen que tenen la força i per tant, tenen el dret d’exercir-la. I això és molt greu.

Molts homes però, criant-se igualment en patrons similars, valoren, respecten i estimen les dones, per tant, és possible educar en l’amor i és possible no agredir sexualment. Es pot NO agredir. I com a societat hem de poder construir junts un nou model de masculinitat, que vetlli  per la igualtat real i impulsar els homes -que són motor de canvi i que són capaços d’aturar el model patriarcal-, a qui no els fa gràcia l’acudit vexatori. Els que no veuen una oportunitat sinó que veuen una dona. Fins i tot els que banalitzen el fet per por a preguntar o per por a haver d’assumir canvis.

Però a més a més, ja no val dir-li a les nenes que es protegeixin i que si veuen un exhibicionista, marxin corrents. No val explicar que si algú els posa la mà dins el sac han d’apartar-se i no dir res, i que no es posin faldilles curtes ni tornin soles de nit … però, què estem fent?!

El que cal és dir-los, tant als nens com a les nenes, que en el sexe, com en la vida, s’han de respectar mútuament.  I que si un company els posa la mà dins el sac parlin amb el monitor, i que si algú les toca: s’encarin, diguin que no i si convé, alertin a seguretat o al cambrer del bar. Que si les intimiden dins un cotxe apuntin la matricula i posin una denúncia, i que si els demanen fotografies d’elles nues a través d’internet diguin que no…

Després de dinar i acalorats en el diàleg vam demanar els cafès, i ja en aquell moment vaig percebre que alguna cosa ens remouria d’aquella conversa. Cadascú va marxar cap a casa seva. I jo, estant al tren vaig decidir que compartiria públicament aquell dinar i les reflexions que vam fer. Perquè ara ve Nadal i perquè arriba el esperat o temut sopar de feina. I, pot ser no és un tema molt oportú per parlar durant el sopar, però si ho feu, us asseguro que serà útil i sobretot molt revelador. I si com a homes, en algun moment sentiu vergonya del que us expliquen, és que ha arribat el moment de fer canvis.

 

Categories

Comparteix:

Notícies destacades

entrega-6premio-2022-73

Oberta la convocatòria 2026 dels Premis Francisca de Pedraza contra la Violència de Gènere

Ja està oberta la IX edició del Premi Francisca de Pedraza contra la Violència de Gènere, una iniciativa amb la qual Intress manté des de fa anys una estreta vinculació i en el jurat de la qual torna a participar aquest 2026. El premi reconeix persones, col·lectius, entitats i institucions nacionals i internacionals amb una trajectòria referent en la lluita contra les violències contra les dones. Bases de la convocatòria Les candidatures poden ser presentades per persones físiques o jurídiques mitjançant una proposta raonada. El jurat valorarà especialment la innovació i originalitat, l’impacte social, la sostenibilitat, la capacitat de replicar bones pràctiques i l’enfocament en prevenció i educació. 📅 Dates clau Presentació de candidatures: fins al 9 d’octubre de 2026, a les 23.59 h Reunió del jurat: 22 d’octubre Resolució: 23 d’octubre Lliurament del premi: 26 de novembre, al Paranimf de la Universitat d’Alcalá 📩 Les candidatures s’han d’enviar a secretaria@franciscadepedraza.org. 👉 Consulta les bases completes de la convocatòria La convocatòria es va presentar el passat 23 de juliol a la Universitat d’Alcalá, en un acte en què també es van lliurar les Francisquitas a l’Oficina Tecnològica de la UAH, la Fundación Antezana, Cristina Penalva Pastor i Marisa Fernández (MFV Asesores), en reconeixement a la seva col·laboració amb l’associació. La participació d’Intress en el jurat dona continuïtat a una col·laboració de diversos anys i al nostre compromís per sumar coneixement i aliances davant les violències masclistes. A la imatge, les persones i entitats reconegudes amb les Francisquitas 2026 durant l’acte celebrat a la Universitat d’Alcalá.
L’americana dels diumenges_Persones, diferències i oportunitats_page-0001

L’americana dels diumenges: una història d’Intress Madrid

Què passa quan una persona que acompanyem ens fa revisar les nostres pròpies expectatives? La història d’en Felipe, protagonista de Persones, diferències i oportunitats, parla precisament d’això: d’acompanyar, però també d’aprendre a mirar d’una altra manera. En Felipe té 60 anys i fa més de dues dècades que està vinculat a diferents serveis d’acompanyament a persones amb diagnòstic de salut mental gestionats per Intress Madrid. La seva història no respon a un recorregut lineal ni pretén ser un relat d’èxit. I precisament per això forma part del llibre. La seva trajectòria ens recorda que acompanyar també significa escoltar, respectar decisions i revisar els límits que, de vegades, podem posar des de la nostra pròpia mirada professional. Tal com recull la història, «el pitjor límit és el que posa qui acompanya». En Felipe continua amb la seva vida i amb un dels seus costums particulars: posar-se vestit i corbata, agafar el maletí i anar fins a Atocha, on passeja entre viatgers i imagina altres destinacions. Persones, diferències i oportunitats va néixer com una manera especial de celebrar els 40 anys de trajectòria d’Intress en el sector social: explicar la nostra feina a través de les veus i les experiències de les persones que acompanyem. Les seves pàgines recullen històries de superació i transformació, però també dificultats i aprenentatges. No tot són èxits. Acompanyar significa estar al costat de persones que prenen les seves pròpies decisions i construeixen els seus propis camins, i aquest procés també deixa aprenentatges en les professionals. El llibre és, a més, un homenatge a les treballadores d’Intress i del conjunt del sector social, a totes aquelles professionals que acompanyen cada dia històries que poques vegades arriben a ser explicades. 👉 Llegeix i descarrega «El vestit dels diumenges» aquí: L’americana dels diumenges – Persones, diferències i oportunitats. Ens veiem a Banyoles i Mataró Al setembre continuem compartint el llibre i les seves històries: 📍 Banyoles — 15 de setembre, 19 h, Museu Darder. 📍 Mataró — 17 de setembre, 18 h, Cafè de Mar. Per assistir-hi, podeu escriure a (comunicacion@intress.org) per inscriure-us. Recordem també que el llibre està a disposició de totes les persones treballadores d’Intress. Podeu utilitzar-lo per apropar la nostra feina a entitats, administracions i institucions amb les quals col·laborem en el dia a dia. Una manera diferent d’explicar què fem: a través de les persones i de les seves pròpies històries. 
Fotos-1

Intress reforça el seu Servei de Prevenció del Suïcidi amb un enfocament comunitari, feminista i d’equitat

El suïcidi és una prioritat de salut pública i social que podem prevenir. Des de 2014, Intress impulsa accions específiques i, el 2024, va consolidar un servei especialitzat alineat amb l’OMS i els plans estatal i autonòmics. El nostre eix: actuar sobre els factors i determinants socials que incideixen en la conducta suïcida i promoure el benestar psicosocial al llarg del cicle vital, creant entorns segurs i xarxes de suport de qualitat. Què fem Prevenció, intervenció i promoció d’entorns segurs: reduïm la mortalitat i els intents mitjançant protocols basats en l’evidència, coordinació intersectorial i respostes centrades en la persona i el seu context. Formació i capacitació: dotem professionals i agents clau de competències actualitzades amb criteris de qualitat, innovació i sostenibilitat, per detectar, acompanyar i derivar de manera segura. Cura de qui cuida: promovem el benestar psicosocial dels equips que atenen aquesta problemàtica, incorporant pràctiques d’autocura i suport institucional. El nostre enfocament en determinants socials i benestar Mirada sociocomunitària: reforcem vincles i xarxes de suport, activant recursos comunitaris per reduir l’aïllament i millorar la participació social. Equitat i perspectiva feminista: abordem desigualtats i violències que impacten en la salut mental, integrant la variable de gènere i altres interseccions en la valoració i les respostes. Cooperació intersectorial: treballem amb salut, serveis socials, educació, ocupació i comunitat per incidir en factors com la pobresa, la soledat no desitjada o les barreres d’accés als recursos. Qui som Un equip especialitzat de 9 professionals a Madrid, Catalunya i les Illes Balears, amb material informatiu i didàctic propi, i una trajectòria de més d’una dècada en prevenció, intervenció i promoció del benestar psicosocial. Vols contactar amb el Servei de Prevenció del Suïcidi? Si des del teu servei, àrea o equip vols conèixer millor la seva feina, plantejar una col·laboració, sol·licitar informació sobre formació o explorar com incorporar la prevenció del suïcidi a la vostra pràctica, pots contactar directament amb l’equip: 📩 prevencion.suicidio@intress.org. També pots compartir aquest contacte amb administracions, entitats socials, centres educatius, sanitaris o altres organitzacions amb les quals treballem i que puguin estar interessades a abordar la prevenció del suïcidi des d’una perspectiva social i comunitària.

També et podria interessar