Sóc Paz Vila, la coordinadora del voluntariat a la Zona Centro de Intress, Linkavol. En motiu del «Dia Internacional del Voluntariat» volem presentar-vos a un formidable voluntari que col·labora a la ràdio: Luis.
Ell és entusiasta i profund. El seu constant somriure fa que t’oblidis de tota la resta. La seva parla pausada i persuasiva et convida a connectar amb el que realitza dia a dia. Tot això reforçat per la intensa lluentor de la seva mirada.
- Luis, què ha significat per a tu aquesta tasca de voluntariat que realitzes?
Col·laborar de voluntari al programa de ràdio del CRPS (Centre de Rehabilitació Psicosocial) de Villaverde,» Mejor Imposible», és per a mi, en aquests moments, la meva activitat principal. Porto una mica més d’un any de voluntari després d’haver estat com a usuari de CRPS gairebé quatre anys i tres participant a la ràdio com a usuari.
- Com vas arribar al CRPS de Villaverde a Madrid?
Són onze anys el que porto diagnosticats amb malaltia mental. No ha sigut fàcil arribar fins aquí. Quant et diagnostiquen una malaltia, comences des d’ara a posar-te les piles. Comences amb rutines de medicació, de somni i bons hàbits en tot el que fas. Intentes per tots els mitjans desenvolupar l’activitat abans de l’aparició de la malaltia.
De treballar i estudiar passes a només treballar i cuidar-te tot el possible. El treball de venedor al bingo no el vaig poder mantenir. Era difícil seguir el ritme amb la medicació i seguir un treball amb horaris molt canviants. Amb la medicació et vas veient més minvant d’espontaneïtat i l’esforç que has de desenvolupar es molt superior al que un pot oferir. Passat algun temps em vaig posar a treballar a Correus, on vaig estar sis anys. No ho vaig portar del tot malament a la feina de classificador i carter però si es feia dur. Arrel d’una recaiguda de la malaltia em van afegir medicació al matí i va ser en aquell moment quan vaig estar més limitat de forces alhora de desenvolupar qualsevol activitat. Va ser llavors quan vaig començar anar al CRPS (Centre de rehabilitació psicosocial per a persones amb malalties mentals greus).
- Com va ser la teva experiència en R.P.S Villaverde?
Al CRPS vaig estar aproximadament quatre anys i va ser el que em va permetre fins el dia d’avui una estabilitat en la malaltia. M’ha permès ajuntar tots els coneixements fins el dia d’avui i deixar-me portar una vida de lo més normal possible dins d’una discapacitat. Allí vaig desenvolupar tasques de recuperació i varis tallers. Vaig tenir l’oportunitat d’assistir a un taller de ràdio en el CRPS Villaverde. La cosa va anar bé i porto quatre temporades.
- Parla’ns del teu programa de ràdio.
«Mejor Imposible» ja és part de la meva vida. El programa em fa tenir la setmana ocupada. Com succeeix amb tot, el procés d’adaptació de passar d’usuari a voluntari al programa va a poc a poc. No arribes l’endemà de tenir el carnet de voluntari i ja està tot fet. És un procés que va amb tu al dia a dia, segons vas amb les tasques i amb tot el que comporta la dinàmica del voluntariat, fent-ho amb el pas del temps amb les experiències que vius.
- Quina influència ha tingut i té el programa de ràdio a la teva vida?
Definir el que desenvolupem és tan senzill com dir que aquesta activitat és per a mi la benzina per funcionar i seguir una vida normal. M’agradaria descriure-ho com el poder viure d’una vegada per sempre.
El voluntariat després de ser usuari mai va ser un problema, va ser una transició amb calma. És cert que puc parlar d’això amb tranquil·litat però el dia a dia és saltar barreres i continuar. És un esforç diari, però us asseguro que tot l’equip de ràdio i el CRPS em van fer la vida més fàcil.
- Com et sentsara que ha canviat la teva posició a la vida i al grup?
No deixes de ser company de ràdio però és veritat que et sents amb una mica de responsabilitat. En el meu cas he de dir que aquesta responsabilitat la dilueixen tot l’equip de «Mejor Impossible». Els companys et fan sentir-te bé a cada estona que estem junts. Cal dir que la setmana a la ràdio és constant i dinàmica. Penso que estar en un programa de ràdio et fa estar al dia amb el teu entorn perquè es necessari el contacte amb els altres. Un posa el seu quelcom per descomptat i s’involucra en la seva comesa al programa, ja sigui portar la seva secció de ràdio, les noticies, entrevistar, planificar els següents programes, i les altres tasques.
És important els dies que ens cobrim uns als altres, quan algú es posa malalt o la circumstància que es pugui donar. L’equip ja té la mecànica de posar-se a la feina per cobrir-nos. Penso que aquest és un dels aspectes que fa de «Mejor Imposible» una mica més que un programa de ràdio i sí un taller que puguis perfectament donar valor als que ho realitzem. No em posaré a citar-los, però crec encertat si dic que ens desenvolupem com a persones de gran valor per a nosaltres mateixos i per tant, ho transmetem amb la nostra tasca a través de la ràdio.
- Quan fa que va néixer el vostre programa?
«Mejor Imposible» porta set anys fent programes de ràdio i crec que el secret és que les persones de l’equip i per descomptat, també les persones CRPS ens portem bé. Pot ser que la batalla que lliurem les persones sigui la batalla de l’enteniment i la comunicació. Aquesta és la baralla de “Mejor Imposible”, en fer de la comunicació el pont en assumptes que ens interessen a tots i totes: les preocupacions en temes socials.
- Que diries sobre el voluntariat?
Vull dir-vos amb aquestes paraules que ara sóc més conscient de que estem desenvolupant un voluntariat. Explicar-vos que val la pena compartir, sempre i quan ho gaudeixis fent-ho. Sempre hi ha obstacles que afrontar a la vida, però si som positius tot costa menys, Us animo a gaudir amb el desitgeu fer.
Com es de costum a la ràdio…»esto es MEJOR IMPOSIBLE»
