Tres històries diferents, però quelcom en comú…

Ajustant l’exercici professional: un article de Beronika Gómez, coordinadora del Centre d’Atenció a les Famílies (CAF) d’Intress. Una reflexió sobre la pràctica psicoterapèutica i la necessitat de revisar, elaborar i reajustar constantment el propi exercici professional. El Centre d’Atenció a les Famílies (CAF) és un Servei d’atenció psicoterapèutica, que ofereix assessorament i acompanyament individual, familiar i de parella. Al llarg dels anys, el CAF ha anat adquirint reconeixement gràcies a la seva participació en diferents programes:  Servei d’acompanyament, assessorament i tractament familiar a les ciutats de Barcelona i Lleida mitjançant el Programa d’Atenció a Famílies en situació vulnerable, subvencionat pel Departament de Drets Socials i Inclusió, de la Direcció General de Serveis Socials. Servei d’Atenció Terapèutica familiar mitjançant el Programa Pro-Infància de la Fundació Bancària la Caixa a les comarques de Lleida i Tarragona. Servei d’Atenció psicoterapèutica personalitzada i familiar mitjançant el Programa +Infància de la Fundació la Caixa Bancària i cofinançat pel Fons Social Europeu Plus, a la comarca del Segrià. Intervenció terapèutica amb persones vinculades a un delicte de violència que hagin complert una condemna de presó, derivades de l’àrea de Justícia i Inclusió Comunitària d’Intress a les ciutats de Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona Servei de Suport a les Famílies de la DGPPIA a la comarca del Tarragonès. Abús Sexual Infantil (ASI): servei de suport psicològic especialitzat adreçat a infants i adolescents víctimes d’abusos sexuals dependents de la DGPPIA i als seus familiars i acollidors. Servei d’assessorament i supervisió especialitzada als professionals del ASI. Una de les peculiaritats d’aquest servei és l’oferta de professionals especialitzats en diferents àmbits que permeten donar resposta a un ampli espectre de la població. Compta amb la col·laboració de professionals amb experiència tant en l’àmbit social (l’adopció, l’acolliment familiar, les violències, el treball amb la infància en situació de risc i amb les famílies en situació de vulnerabilitat), com en el camp de la salut mental (CDIAP, CSMIJ, CSMA, serveis de valoració de l’Abús Sexual) i, també, en el camp de l’educació (escoles d’educació especial, centres d’atenció a persones amb simptomatologia conductual, etc.). El treball realitzat amb aquesta diversitat de professionals permet observar, analitzar i reflexionar sobre allò que determina l’exercici professional. La tasca al servei CAF és la intervenció terapèutica i, per a dur-la a terme es requereix garantir el coneixement i la comprensió d’aquest rol professional. Què és “allò professional”? Per començar, partim de la base fonamental que constitueix a la persona com a professional: la diferència existent entre professió i ofici. Allò professional comporta haver adquirit el reconeixement social d’estar en disposició d’una titulació superior que certifiqui haver superat un conjunt d’assignatures representants de la professió a exercir. En canvi, l’ofici suposa l’exercici d’una activitat que no requereix disposar d’una titulació superior. Des del servei CAF s’assegura que els treballadors estiguin legalment autoritzats a exercir la seva professió, mitjançant la possessió de titulacions reglades. Així mateix, són persones que disposen d’altres titulacions complementàries, que certifiquen el seu coneixement en diversos àmbits de comprensió de l’objecte d’estudi. D’altra banda, “allò professional” suposa disposar d’experiència. Sovint, es confon l’experiència amb la vivència. Tenir un currículum que verifiqui que una persona ha estat en un lloc de treball no té perquè significar que hagi adquirit una experiència. El pas per un lloc és estèril si no es conjuga amb altres elements. Per descomptat passa quelcom similar amb els estudis reglats. Una persona pot ser estudiant, és més, pot superar el conjunt d’assignatures i, no obstant això, no fer d’aquesta estada una experiència. Tot i així, es de gran importància que hi hagi una exigència social clara per a que es continuï instant a una titulació reglada. Aquesta norma és l’únic instrument perquè les persones puguin obrir-se a l’experiència i construir un rol professional amb solidesa. Allò vivenciat pot ser una simple repetició on la persona torna a interpretar el món des del mateix lloc, una vegada i una altra. Parlar d’experiència suposa la reorganització d’un univers de coses, iniciar un camí a diferents llocs de reflexió, la integració de noves maneres de veure el món, la possibilitat de diferenciar, d’anar recollint i assimilant matisos. És una transformació fruit de l’elaboració que permet anar adquirint el que anomenem experiència. Revisar i reflexionar des de l’ètica Fonamentalment, tal com s’ha anat desgranant, “allò professional” se situa al nivell de l’elaboració. En la tasca del psicoterapeuta això suposa una disposició a la revisió de les intervencions. Un exercici constant, en el qual la persona posa al servei del treball el seu aparell psíquic en un camí d’anada i tornada entre la teoria i l’observació de l’objecte d’estudi i, paral·lelament, configura un espai que es presta al balanceig entre la definició i la redefinició al seu univers professional. Per exemple, en una ocasió, una psicòloga d’orientació cognitiva conductual, es va trobar en un escenari amb un adolescent que, abans de la sessió, a la sala d’espera, va agafar del centre un sabó líquid que va a vessar al llarg de tot el passadís. Aquest escenari imprevisible es va convertir en detonant d’una reflexió que la va a disposar a una posició diferent a la que freqüentment situava les seves intervencions. Davant d’aquesta situació, aquesta professional es va preguntar: quin significat té aquest acte? Aquesta qüestió, la de detenir-se a revisar, a reflexionar, resulta de vital importància en escenaris institucionals, els quals es veuen afectats per diversos factors. Tant, en qüestions associades al nombre de casos en augment i el poder atendre adequadament les llargues llistes d’espera, com l’ús convencional i generalitzat de diagnòstics i protocols de les diferents situacions i estats anímics conflictius. En una època en la qual estem posant sobre la taula qüestions -de summa preocupació – com el maltractament i l’abús, a vegades, dins d’aquest conflicte ètic i moral, plantejar l’observació és difícil. De fet, s’adverteix la tendència en alguns espais institucionals a vigilar als nens com a “assetjadors” i “abusadors”, sense diferenciar la càrrega moral i convencional de la realitat psíquica d’un nen, oblidant que “un infant és un infant”. És així que persona menor de 14 anys està emparada per la llei com a persona vulnerable, a la qual no se li pot imputar atributs jurídics com a abusador, assetjador, etc. L’estudi i el diàleg com art- sa A l’abric d’aquesta realitat i la dels educadors, professors, treballadors socials, psiquiatres, pedagog, etc., que es troben quotidianament amb aquestes situacions angoixants i conflictives, els professionals del CAF orienten a comprendre, llegir i posicionar-se davant d’aquest marc simptomàtic que presenta l’infant i l’adolescent. El CAF, a més, forma estudiants en pràctiques del màster en Psicologia General Sanitària. Aquesta circumstància promou l’entrada de nous professionals interessats en l’anàlisi profunda de l’articulació teòrico-pràctica de l’activitat professional. És una experiència enriquidora, no sols per a l’estudiant en pràctiques, sinó també per als professionals del centre ja que convida a la revisió continua del servei. El treball regular de comprensió i cura de l’enquadrament terapèutic, la intervenció i, la reflexió al voltant a la revisió, l’ajust i compliment dels procediments, suposa un espai de diàleg que obre camins per a tots els professionals involucrats en la tasca. Activitat que, realitzada de la manera descrita, recull diversos coneixements que conflueixen orientats cap a la salut i que per la seva qualitat transformadora i creativa, la situa en el registre de l’“art- sa” convertint la seva professió un ofici.