Tres històries diferents, però quelcom en comú…

19 juny 2017 | Intress

Featured image

Justícia i Comunitat (SAPIC, MPA i el SAPP)

Les nostres històries s’entrellacen el dia que, en una sessió de treball de Mesures Penals Alternatives en la que es gestava la creació del SAPP, vam descobrir que a Intress Madrid ja exitia un Programa d’Acompanyament vinculat a l’àmbit penitenciari. La nostra sorpresa va ser encara més gran quan vam descobrir que les nostres línies de treball eren molt similars. Ens vam enamorar mútuament i vam quedar a Barcelona per posar-nos cara. Aquesta trobada va marcar l’inici de la relació que avui us presentem:

De sobte ens uneix, no només la sensació d’haver de respondre habitualment: “Sí, som els que treballem amb els dolents de la pel·lícula.” Si no també la pregunta que mai ens fan: “per què hi treballeu?” I intentant respondre a aquesta pregunta imaginària ens trobem, avui, escrivint el model de l’Àrea de Justícia i Comunitat. Ens va costar molt poder trobar un nom amb el qual sentir-nos còmodes i identificats, potser és perquè no som gaire amants de les etiquetes… així que vam acordar dir les coses pel seu nom; treballem per la justícia i, sobretot, perquè aquesta no estigui desvinculada de la Comunitat.

Pensem que la reparació d’un delicte és completa quan la comunitat pot incloure de nou a la persona que l’ha comès; perquè la víctima se sent reparada, perquè la persona decideix desistir  de l’activitat delictiva però, també, perquè la Comunitat ha actuat de forma responsable. Però, sobretot, treballem des de Serveis concrets que acompanyen a persones amb nom i cognoms en el seu recorregut per l’àmbit judicial. Els 3 Serveis que actualment configuren l’àrea som:

 

SAPIC, Servei que atén a les persones amb diagnòstic de trastorn Mental Greu (TMG) judicialitzades en dos sentits

-Abans de la sentència judicial: Acompanyar-les en els seus processos penals pendents de substanciació perquè la resolució dels mateixos suposi sentències judicials d’acord a les seves necessitats d’atenció de salut mental, com poden ser les mesures penals alternatives a la pena de presó.

-Quan es troben complint pena de presó: Donar suport als programes de les institucions Penitenciàries que tenen per atendre a les persones amb TMG a la presó (PAIEM i Programa Pont) en els seus processos de reincorporació social, acompanyant a les persones durant la seva estança a la presó i una vegada en llibertat amb la finalitat d’ajudar a vincular-se amb dispositius comunitaris (gaudint la continuïtat de cures i recuperació), restablir la seva xarxa social i gestionar la seva llibertat de forma autònoma i participada comunitàriament.

 

 

.SAPIC

 

MPA, Mesures Penals Alternatives

Ens encarreguem de la gestió pública del Servei de Mesures Penals Alternatives de la Generalitat de Catalunya a les demarcacions de Girona, Tarragona, Lleida, Alt Pirineu i Aran i Terres de l’Ebre. La nostra tasca és dur a terme el seguiment de l’execució de les mesures judicials que són imposades pels Tribunals com a alternativa a la presó i vincular a la persona als recursos de la Comunitat on pot complir la seva condemna. Forma part de la nostra tasca mantenir informats als òrgans judicials de l’execució de la mesura desenvolupant una intervenció socioeducativa. Les mesures penals alternatives més conegudes són els Treballs en Benefici de la Comunitat, possiblement perquè són les més imposades, malgrat tot, els nostres equips treballen també amb altres tipus de mesures com els programes formatius de delictes violents i/o de seguretat viària, les mesures de tractament ambulatòries de salut mental o deshabituació i els internaments. Som 6 equips de treball: Tarragona Nord i Tarragona Sud, Equip de Terres de l’Ebre, Girona Nord i Girona Sud i  Lleida. Som 44 tècnics delegats/des, 8 administratius/ves, 5 coordinadors/es i 1 directora, 61 professionals en total.  Estem distribuïts per donar cobertura a 30 de les 42 comarques que té Catalunya. Actualment doncs, som el servei més nombrós de l’Àrea.

 

MPA

SAP, Servei d’Atenció Postpenitenciari

Som un Servei que oferim acompanyament a persones que surten  d’un Centre Penitenciari en llibertat definitiva en una situació d’especial vulnerabilitat derivada, habitualment, de la manca de xarxa de suport sociofamiliar. El Servei inicia la intervenció dins del Centre Penitenciari i acompanya a la persona en la definició del seu propi projecte de vida en llibertat i en els passos necessaris per desenvolupar-lo, connectant-lo a la xarxa comunitària del territori on decideix anar a viure. L’objectiu del programa és la promoció i transició cap a una vida en llibertat autònoma i allunyada del comportament delictiu. Actualment el Servei som dos professionals, el Miquel i la Núria, que treballem a les 4 províncies del territori català.

 

SAP

Categories

Comparteix:

Notícies destacades

OK_Intress_JornadaSalutMentalLleida_04_06_2026_baixa-89

Construint comunitat a la I Jornada ‘Veus i Drets en Salut Mental’ a Lleida

La I Jornada ‘Veus i Drets en Salut Mental: Construint Comunitat’ d’Intress, celebrada el passat dijous 4 de juny a Lleida, va servir per reflexionar sobre els aspectes comunitaris i models d’atenció en salut mental arrelats en els drets humans, la dignitat i la participació real de les persones.  El format va ser lúdic i creatiu, amb la dinamització de l’humorista Ferran Aixalà, actuació teatral, exposició artística, il·lustracions en viu, i aportacions del públic. Durant la trobada es va reivindicar la necessitat d’escoltar les persones ateses, reforçar la seva autonomia i entendre que la recuperació no depèn únicament dels serveis, sinó també de la possibilitat de formar part activa de la comunitat.  L’àrea de Salut Mental d’Intress hi va estar àmpliament representada, amb la direcció de Bea García Morais, l’organització d’Isabel Escuder i l’equip de l’àrea a Catalunya, la participació de Gira-sol i professionals de diversos serveis, tant ambulatoris com residencials. També vam comptar amb la participació de veus referents de la xarxa de salut mental i serveis socials catalana: Rut Bariego, directora del Departament de Drets Socials i Inclusió de Lleida Laia Arnal, directora del Pacte Nacional per la Salut Mental Mercè Torrentallé, presidenta de la Federació Salut Mental Catalunya Lluís Torrens, economista i consultor en innovació social Tina Ureña, responsable de l’àrea de Rehabilitació de CPB Serveis Salut Mental José Manuel Cañamares, director de l’àrea de Salut Mental Intress de 2010 a 2025 Laura Tomàs, directora del Servei de Suport a la Persona de la Fundació Intress Les diferents intervencions van posar sobre la taula alguns dels principals reptes del sistema. Es va destacar la importància d’un abordatge integral, basat en l’evidència científica i inclusiu amb les famílies i les xarxes de suport. També es va alertar sobre els riscos de la burocratització, la rigidesa dels recursos i la necessitat de garantir que les persones amb situacions més complexes no quedin excloses dels circuits d’atenció. En aquest sentit, es va reivindicar el valor dels tècnics i tècniques de suport mutu i d’iniciatives com Quality Rights, centrades en la defensa dels drets i l’autonomia de les persones sota el paraigua de l’OMS. La mirada comunitària va ser un altre dels eixos centrals de la jornada. Es va constatar que els serveis atenen cada vegada situacions més complexes, fortament condicionades per factors com la pobresa, la precarietat, l’exclusió social o les dificultats d’accés a l’habitatge. Les experiències compartides a la taula final van mostrar el potencial terapèutic del lleure amb sentit, del suport entre iguals i de la inclusió comunitària. En aquesta taula vam poder escoltar les experiències de: Qualia, cooperativa d’iniciativa social especialitzada en integració de persones vulnerables a través del lleure, l’alimentació i la socialització Servei de Rehabilitació Comunitària de Lleida, programes d’intervenció comunitària amb atenció i suport especialitzat en salut mental Drissa Girona, fundació per la inserció laboral de persones amb problemes de salut mental Servei de Llar Residència Intress, recursos assistencials i d’allotjament per a persones amb problemes de salut mental o discapacitat La jornada va concloure amb les reflexions finals de Pilar Núñez, coordinadora del Comitè d’Estratègia i Coneixement d’Intress, i Ester Morillas, directora territorial d’Intress a Catalunya, que van destacar la necessitat de continuar avançant cap a uns serveis veritablement centrats en les persones i connectats amb la comunitat. Fotos: Marc Asensio i Pol Ortega.
6c6771ee-06fd-4b0e-b510-aeaab0f9cc95

Intress aporta la seva experiència en una jornada sobre gènere i salut mental a Madrid

La incorporació de la perspectiva de gènere en l’atenció a la salut mental va ser l’eix central de la I Jornada del Grup de Treball de Gènere de la Xarxa d’Atenció Social a Persones amb Malaltia Mental, celebrada a l’Espai Dona Madrid (EMMA) amb motiu del Dia Internacional d’Acció per la Salut de les Dones. Intress va estar representada per Ester Guindal, educadora social del CRPS Villaverde, que va presentar el treball realitzat en l’elaboració de la Guia d’intervenció davant la violència de gènere envers dones amb trastorn mental greu (TMG), una publicació que es donarà a conèixer pròximament.  La jornada també va permetre conèixer la trajectòria del Grup de Treball de Gènere, que des de l’any 2019 impulsa la incorporació d’aquesta mirada a la Xarxa d’Atenció Social a Persones amb Malaltia Mental a través de l’intercanvi d’experiències i l’aprenentatge col·lectiu.
5df2c8e8-8d30-4025-871e-088a5d390942

El Cor Raxso porta la seva música al Centre Cultural Ágata de Villaverde Bajo

Pot la música ajudar a trencar estigmes i generar comunitat? El passat 22 de maig, el Cor Raxso, un projecte del Centre de Rehabilitació Psicosocial (CRPS) de Getafe, va actuar al Centre Cultural Ágata de Villaverde Bajo (Madrid), compartint amb el públic una proposta artística basada en la inclusió, el benestar i la participació. Nascut com un espai de trobada a través de la música, el cor busca enfortir vincles, celebrar la diversitat i donar veu a les persones participants. Tal com expliquen els seus integrants, a Raxso es comparteix molt més que cançons: també històries, emocions i experiències que construeixen comunitat.  Entre les peces interpretades va destacar una versió pròpia de La Perla, de Rosalía, adaptada per reflexionar sobre la salut mental i l’estigma. Versos com «Soc una perla, no ho oblidis mai. Soc una perla, de molt valor» o «Vaig a la meva teràpia, al meu psicòleg i també psiquiatra, però de què em serveix si amb el teu estigma m’apartes» reivindiquen el respecte, la dignitat i la necessitat de combatre els prejudicis. A continuació compartim la lletra completa d’aquesta versió creada pel Cor Raxso: Soy una perla, nunca te olvides Soy una perla, una de mucho valor   Hola, miedo social Campos de normas para mi libertad Juicio y sin mirar Hablan de mí sin querer escuchar   Dicen que soy error Etiqueta sin corazón   La ignorancia global Rompecorazones nacional Un terrorista emocional El mayor desastre mundial   Yo voy a mi terapia, a mi psicólogo y también psiquiatra Pero de qué me sirve si con tu estigma me apartas…   Mi ansiedad Y mi salud mental Es un idioma que nunca entenderán   Soy una perla, nunca te olvides Soy una perla, una de mucho valor. Una actuació que demostra com la cultura pot convertir-se en una eina per generar benestar, sensibilitzar i construir una societat més inclusiva.

També et podria interessar