Sotmetre’s per sobreviure no és consentir. Article d’opinió.

27 abril 2018 | Intress

Featured image

Com els hi podem explicar als nostres companys, alguns ja ho saben, que les dones quan tornem a casa soles i és fosc, tenim por? Com els hi podem explicar que sentim por perquè ens sentim indefenses davant la seva força? Com els hi podem demanar que empatitzin amb nosaltres si ells mai han experimentat aquesta por? Com els hi podem explicar els nostres malsons perquè entenguin que són ells els qui tenen la clau del canvi?

 

Les dones entre nosaltres sabemque és poc probable que una noia de divuit anys vulgui tenir relacions amb cinc homes desconeguts. Perquè la nostra sexualitat està difressada, per la industria pornográfica, d’un liberalisme que no és real. I perquè d’alguna manera s’ha convertit la sexualitat en una lluita de poder i sometiment.
M’agradaria escoltar a molts homes dient que ells mai gaudirien d’una relació de cinc a una, perquè en una relació així no hi pot haver la voluntat de fer disfrutar l’altre. Em preocupa veure que hi hagi tants homes que creuen que una dona gaudeix de ser penetrada simultàniament via oral, anal i vaginal. En quin moment han après això?
M’agradaria que més homes es preguntessin que en el cas que fos veritat que ella hagués consentit, com és possible que una noia jove es posi en risc d’aquesta manera! I que es posessin les mans al cap pensant que una noia pot acceptar tenir relacions sexuals sense protecció amb uns desconeguts. Perquè el que la majoria de les dones pensaríem en aquest cas és que necessita ajuda. Necessitaríem escoltar-la per entendre quines són les circumstàncies que l’han portat a actuar d’aquesta manera. De fet, el que moltes pensem i per això la creiem a ella, és que això no és normal.

 

Com els podem fer entendre a alguns homes, altres ja ho saben, que això per a nosaltres és gravíssim? És un atac inhumà. Aquesta sentència ens ataca a totes perquè ens diu que no tenim opcions. Ens diu que si ens paralitzem o sometem, no estem responent a un instint de supervivència, sinó que estem consentint. I també ens diu que ens posem en risc i que lluitem, encara que en la lluita hi poguem perdre fins i tot la vida.
Com els podem fer entendre a alguns, altres ja ho saben, que gran part de les dones tampoc volem ni tan sols venjança? El que volem és tornar de nit a casa tranquil·les. El que realment importa no és si estan 9 o 20 anys a la presó. Ens agradaria que els homes entenguessin que el que realment importa és que com a societat, els tractem i els hi ensenyem que això que ha passat és inhumà. Que això no es pot fer. Que això no es fa. I que mai més tornin a pensar que tenen el poder i la potestat per agafar una dona com si fós un objecte i fer amb ella el que els vingui de gust. Que el que realment importa és que no ho repeteixin mai més i que reparin el dany que han ocasionat. Com els podem fer entendre que el que realment importa és que no hi hagi més violacions, ni abusos?

 

M’agradaria pensar que ahir molts pares van parlar de sexe amb els seus fills. I de respecte. I els van explicar que una relació ha de ser consentida i que el consentiment no sempre és explicit. I que davant del dubte, un pot preguntar o retirar-se. Que no passa res per retirar-se. Que retirar-se és respectar. Que la frustració que genera el rebuig es pot gestionar. I que gestionar les emocions és una eina clau per a que els nens i nenes aprenguin a posar nom al que els hi passa i perquè sàpiguen interpretar el llenguatge no verbal dels altres. Que al final, és la clau de l’empatia. I gràcies a ella, podem entendre si que el que estem fent li agrada o no a l’altre. I és en l’empatia on podem veure que una noia de divuit anys tanca els ulls i es deixa fer perquè el que vol és sobreviure.

 

Article d’opinió de:

Meritxell Campmajó i Garcia:
Diplomada en Treball Social a l’ICESB de Barcelona. Membre de la Comissió d’Àmbit Penitenciari i Execució Penal (CAPEP) d’ECAS i de la Taula de Participació Social. Ha exercit durant molts anys d’educadora, coordinadora i directora d’un centre d’acolliment per a infants de 0 a 12 anys. Des de 2012 treballa en l’àmbit de la justícia, dirigint el programa de Mesures Penals Alternatives que gestiona l’associació INTRESS a les demarcacions de Girona, Lleida, Tarragona i Terres de l’Ebre. Ha estat una de les impulsores el programa d’acompanyament postpenitenciari que gestiona la mateixa entitat i participa en el desenvolupament de projectes innovadors.

Categories

Comparteix:

Notícies destacades

a0505a79-28a2-4d0e-8f6e-d299a20388e7

Vídeo: Delfina reacciona en veure la seva història al llibre Persones, diferències i oportunitats

Visitem el Servei d’Allotjaments Temporals Mestres Casals i Martorell per entregar en mà un exemplar a la Delfina, una de les protagonistes. Fa aproximadament un any, vam entrevistar a la Delfina per escriure la història que avui forma part del llibre, titulada El quadre de l’esperança. La Delfina —Deni— viu actualment en aquest recurs, finançat per l’Ajuntament de Barcelona i gestionat per Intress, dins de l’àrea de Justícia i Inclusió Social. El vídeo recull el moment en què la Delfina veu per primera vegada el llibre i la seva pròpia història dins seu. Persones, diferències i oportunitats reuneix 40 històries reals que apropen a la ciutadania experiències de vida, decisions i moments que podrien ser els de qualsevol, posant el focus en les persones i en allò que canvia quan no han d’afrontar-ho tot soles. 🎥 Pots veure el vídeo complet fent clic aquí. Un moment que connecta el procés del llibre amb les persones que el fan possible.
1d7f4935-bb2b-4c19-baf5-e0ad10cb0803

Obrim a Eivissa el Centre de Crisi 24 hores

Eivissa fa un pas important en polítiques d’igualtat amb la posada en marxa d’un nou servei que gestionarà Intress, dins l’àrea d’Igualtat i Feminismes. Es tracta de l’Espai Savina, un centre de crisi 24 hores pensat per donar resposta immediata a dones víctimes de violència sexual. La visita institucional del 20 d’abril ha tingut noms destacats com Vicent Marí i la presidenta Margalida Prohens, que han volgut posar en valor aquest nou recurs clau per a l’illa. El centre arriba amb la idea clara de no deixar cap dona desatesa: funcionarà tot l’any, les 24 hores, i oferirà atenció psicològica, jurídica i tècnica des del primer moment. A més, incorpora un telèfon gratuït operatiu en qualsevol moment (900 009 888), perquè l’ajuda sigui tan accessible com sigui possible. Segons ha destacat Prohens, l’obertura d’aquest espai situa Eivissa al mateix nivell que Mallorca i Menorca, reforçant el compromís institucional contra les agressions sexuals. Per la seva banda, el Consell Insular d’Eivissa assenyala que el servei millora en qualitat, rapidesa i especialització respecte als recursos anteriors. No es poden menystenir les dades: només el 2025 es van atendre més de 50 casos d’agressions sexuals a través de l’Oficina de la Dona, fet que evidencia la necessitat d’un servei específic com aquest. Amb una inversió anual de més de 569.000 euros, el projecte gestionat per Intress també permetrà coordinar millor els casos i tenir dades més clares per actuar amb més eficàcia. En definitiva, l’Espai Savina neix per posar les víctimes al centre, amb una atenció contínua, professional i molt més propera.
seu-urgell

Nou servei en marxa: SIE Alt Pirineu

Des de l’1 d’abril, Intress gestiona un nou servei: el SIE Alt Pirineu, un recurs especialitzat en l’atenció a dones que han viscut o viuen situacions de violència masclista, així com als seus fills i filles. Es tracta d’un servei gratuït que ofereix atenció integral en els processos de recuperació i reparació, combinant l’acompanyament individual amb accions de prevenció, sensibilització i implicació comunitària. El SIE compta amb un equip professional multidisciplinari, format per perfils de psicologia, treball social, educació social, dret i inserció laboral. Aquesta mirada àmplia permet adaptar la intervenció als processos i necessitats de cada dona, posant al centre la seva recuperació i els seus drets.   Entre les seves principals línies de treball destaquen: L’atenció social i terapèutica especialitzada i continuada, vinculada al procés de violència viscut. L’adaptació de la intervenció (social, legal i terapèutica) a cada situació. El treball coordinat amb altres serveis del territori, clau per oferir una resposta integral i ajustada a cada cas. A més de l’atenció directa, el servei també impulsa accions de prevenció i sensibilització, reforçant la implicació de la comunitat en l’erradicació de les violències masclistes. El SIE Alt Pirineu s’incorpora a la xarxa de serveis que treballen per abordar les violències masclistes des d’una mirada integral, combinant atenció directa, prevenció i implicació comunitària. 

També et podria interessar