SALUT MENTAL I VIOLÈNCIA DE GÈNERE: UN DECÀLEG PER A RESPONDRE-HI

22 gener 2021 | Intress

Featured image

El projecte de Decàleg sorgeix arran de la important i complexa vinculació existent entre violència contra les dones i mala salut mental. S’ha constatat l’existència de dificultats en la detecció i intervenció, tant per part de les institucions com dels serveis públics i també les associacions que treballen amb dones, quan aquestes presenten algun tipus de patiment psíquic o diagnòstic de salut mental.

L’elaboració del Decàleg de Bones Pràctiques promogut per Intress amb el suport de les administracions contribueix a detectar i visibilitzar aquests casos, així com a intervenir de forma més específica i directa amb les dones que viuen aquestes dues realitats interrelacionades: un problema de salut mental i la violència de gènere que pateixen o han patit.

També afavoreix que dins dels equips de professionals que atenen aquestes dones, hi hagi una major conscienciació sobre els factors socials que les afecten i que impedeixen que puguin deixar enrere el patiment psíquic que se les genera.

Aquest és un Decàleg de Bones Pràctiques que difonem des d’Intress per afavorir la salut integral de les dones, atorgant protagonisme i veu a dones que pateixen o han patit violència de gènere i presenten símptomes concrets, posant èmfasi en les especificitats i necessitats que tenen. El Decàleg ofereix una eina als i les professionals que acompanyen aquestes dones per tal de millorar la seva atenció. Del suport que hem rebut des de l’entitat amb aquesta iniciativa volem posar de manifest l’impuls decidit des de l’Institut Català de les Dones (ICD).

Els punts del Decàleg són els següents:

1. Busca un espai segur i agradable, on pugui parlar amb tu a soles. Per tal que la dona maltractada pugui expressar les seves emocions, pors, inquietuds, etc. cal que es senti segura, en un espai privat que convidi al respecte, la confiança i la llibertat.

2. Pregunta’m sense por, et vull explicar, respecta els meus ritmes. Potser ara només necessito això, trobar en tu a una aliada.
Preguntem, sistemàticament a totes les dones que atenen als nostres serveis, si tenen o van tenir parella, com va ser la seva relació, etc. per tal de detectar de forma precoç si han estat víctimes de violència de gènere. Així millorarem la nostra atenció, evitant la revictimització, la cronificació i la iatrogènia, i alhora aconseguirem que vegin en nosaltres una aliada.

3. Posa’t a la meva pell. Potser el que veus com a símptomes és la meva lluita interna per treure fora de mi allò que em fa mal.
Les dificultats de les dones que presenten patiment psíquic i que són víctimes de violència de gènere, en el seu discurs desorganitzat i incoherent, poden conduir a no donar credibilitat a la seva història de maltractament. En cap cas, la violència no està justificada.

4. No m’estàs jutjant. No pensis que has de contrastar tot allò que t’explico. Amb freqüència, aquesta manca de credibilitat s’alimenta de prejudicis i mites. La desconfiança que s’atorga al relat de les dones minimitza l’ajuda efectiva, en qualsevol dels diferents contextos (sanitaris, jurídics, etc.).

5. Mira’m sense prejudicis ni estereotips. Intenta no guiar-te pel que diuen o s’espera de mi. No hem de fer cap supòsit especial pel fet de ser dona amb algun diagnòstic de problemes de salut mental i haver patit una situació de violència de gènere.

6. Ajuda’m a no fer-me mal i demostra’m la teva confiança en la meva capacitat. Alguna vegada la meva inseguretat i la meva baixa autoestima em fan sentir culpa i vergonya. La teva escolta activa em donarà valor. L’auto-estigma de les dones amb diagnòstic de trastorn mental les fa mostrar insegures i sentir-se incapaces. Si els mostrem confiança i donem valor, aconseguirem que es sentin segures i amb força per a començar la seva recuperació.

7. Tracta d’entendre les meves dificultats. El que veus és el resultat de la meva història, les meves vivències personals, el meu context social i familiar, així com la violència patida. És important entendre que la vulnerabilitat d’aquestes dones té el seu origen en factors personals, socials i culturals. Per això, cal tenir una mirada multidimensional amb perspectiva de gènere, que permeti donar veu a les seves vides i les seves històries, i expressar les seves necessitats sense pors, creant xarxes i prestant-los suports concrets.

8. Confirma’m que, aquí, he arribat al lloc que necessito. La trajectòria d’aquestes dones mostra una llarga peregrinació per diferents especialistes de salut, on se les medicalitza amb absència de perspectiva de gènere i se les invisibilitza. Atès que moltes vegades els maltractadors són els seus principals cuidadors, cal conèixer aquesta situació per poder posar-hi remei, derivant als recursos especialitzats quan sigui necessari.

9. Intenta no simplificar quan t’expliqui què em passa, el meu malestar, i no encaixar-ho en els diagnòstics més comuns en dones.
La depressió i/o l’ansietat que presenten aquestes dones són també conseqüència de la violència de gènere viscuda, i necessiten ser tractades de forma única i individual, comprenent les seves especificitats.

10. Respecta el meu dret a prendre les meves pròpies decisions, independentment de les meves dificultats o la meva simptomatologia.
Dona suport, orienta i acompanya en la presa de decisions de la dona, però no decideixis per ella. És fonamental conèixer i informar dels recursos que la poden ajudar, però no li tanquis la teva porta.

 

Categories

Comparteix:

Notícies destacades

OK_Intress_JornadaSalutMentalLleida_04_06_2026_baixa-89

Construint comunitat a la I Jornada ‘Veus i Drets en Salut Mental’ a Lleida

La I Jornada ‘Veus i Drets en Salut Mental: Construint Comunitat’ d’Intress, celebrada el passat dijous 4 de juny a Lleida, va servir per reflexionar sobre els aspectes comunitaris i models d’atenció en salut mental arrelats en els drets humans, la dignitat i la participació real de les persones.  El format va ser lúdic i creatiu, amb la dinamització de l’humorista Ferran Aixalà, actuació teatral, exposició artística, il·lustracions en viu, i aportacions del públic. Durant la trobada es va reivindicar la necessitat d’escoltar les persones ateses, reforçar la seva autonomia i entendre que la recuperació no depèn únicament dels serveis, sinó també de la possibilitat de formar part activa de la comunitat.  L’àrea de Salut Mental d’Intress hi va estar àmpliament representada, amb la direcció de Bea García Morais, l’organització d’Isabel Escuder i l’equip de l’àrea a Catalunya, la participació de Gira-sol i professionals de diversos serveis, tant ambulatoris com residencials. També vam comptar amb la participació de veus referents de la xarxa de salut mental i serveis socials catalana: Rut Bariego, directora del Departament de Drets Socials i Inclusió de Lleida Laia Arnal, directora del Pacte Nacional per la Salut Mental Mercè Torrentallé, presidenta de la Federació Salut Mental Catalunya Lluís Torrens, economista i consultor en innovació social Tina Ureña, responsable de l’àrea de Rehabilitació de CPB Serveis Salut Mental José Manuel Cañamares, director de l’àrea de Salut Mental Intress de 2010 a 2025 Laura Tomàs, directora del Servei de Suport a la Persona de la Fundació Intress Les diferents intervencions van posar sobre la taula alguns dels principals reptes del sistema. Es va destacar la importància d’un abordatge integral, basat en l’evidència científica i inclusiu amb les famílies i les xarxes de suport. També es va alertar sobre els riscos de la burocratització, la rigidesa dels recursos i la necessitat de garantir que les persones amb situacions més complexes no quedin excloses dels circuits d’atenció. En aquest sentit, es va reivindicar el valor dels tècnics i tècniques de suport mutu i d’iniciatives com Quality Rights, centrades en la defensa dels drets i l’autonomia de les persones sota el paraigua de l’OMS. La mirada comunitària va ser un altre dels eixos centrals de la jornada. Es va constatar que els serveis atenen cada vegada situacions més complexes, fortament condicionades per factors com la pobresa, la precarietat, l’exclusió social o les dificultats d’accés a l’habitatge. Les experiències compartides a la taula final van mostrar el potencial terapèutic del lleure amb sentit, del suport entre iguals i de la inclusió comunitària. En aquesta taula vam poder escoltar les experiències de: Qualia, cooperativa d’iniciativa social especialitzada en integració de persones vulnerables a través del lleure, l’alimentació i la socialització Servei de Rehabilitació Comunitària de Lleida, programes d’intervenció comunitària amb atenció i suport especialitzat en salut mental Drissa Girona, fundació per la inserció laboral de persones amb problemes de salut mental Servei de Llar Residència Intress, recursos assistencials i d’allotjament per a persones amb problemes de salut mental o discapacitat La jornada va concloure amb les reflexions finals de Pilar Núñez, coordinadora del Comitè d’Estratègia i Coneixement d’Intress, i Ester Morillas, directora territorial d’Intress a Catalunya, que van destacar la necessitat de continuar avançant cap a uns serveis veritablement centrats en les persones i connectats amb la comunitat. Fotos: Marc Asensio i Pol Ortega.
6c6771ee-06fd-4b0e-b510-aeaab0f9cc95

Intress aporta la seva experiència en una jornada sobre gènere i salut mental a Madrid

La incorporació de la perspectiva de gènere en l’atenció a la salut mental va ser l’eix central de la I Jornada del Grup de Treball de Gènere de la Xarxa d’Atenció Social a Persones amb Malaltia Mental, celebrada a l’Espai Dona Madrid (EMMA) amb motiu del Dia Internacional d’Acció per la Salut de les Dones. Intress va estar representada per Ester Guindal, educadora social del CRPS Villaverde, que va presentar el treball realitzat en l’elaboració de la Guia d’intervenció davant la violència de gènere envers dones amb trastorn mental greu (TMG), una publicació que es donarà a conèixer pròximament.  La jornada també va permetre conèixer la trajectòria del Grup de Treball de Gènere, que des de l’any 2019 impulsa la incorporació d’aquesta mirada a la Xarxa d’Atenció Social a Persones amb Malaltia Mental a través de l’intercanvi d’experiències i l’aprenentatge col·lectiu.
5df2c8e8-8d30-4025-871e-088a5d390942

El Cor Raxso porta la seva música al Centre Cultural Ágata de Villaverde Bajo

Pot la música ajudar a trencar estigmes i generar comunitat? El passat 22 de maig, el Cor Raxso, un projecte del Centre de Rehabilitació Psicosocial (CRPS) de Getafe, va actuar al Centre Cultural Ágata de Villaverde Bajo (Madrid), compartint amb el públic una proposta artística basada en la inclusió, el benestar i la participació. Nascut com un espai de trobada a través de la música, el cor busca enfortir vincles, celebrar la diversitat i donar veu a les persones participants. Tal com expliquen els seus integrants, a Raxso es comparteix molt més que cançons: també històries, emocions i experiències que construeixen comunitat.  Entre les peces interpretades va destacar una versió pròpia de La Perla, de Rosalía, adaptada per reflexionar sobre la salut mental i l’estigma. Versos com «Soc una perla, no ho oblidis mai. Soc una perla, de molt valor» o «Vaig a la meva teràpia, al meu psicòleg i també psiquiatra, però de què em serveix si amb el teu estigma m’apartes» reivindiquen el respecte, la dignitat i la necessitat de combatre els prejudicis. A continuació compartim la lletra completa d’aquesta versió creada pel Cor Raxso: Soy una perla, nunca te olvides Soy una perla, una de mucho valor   Hola, miedo social Campos de normas para mi libertad Juicio y sin mirar Hablan de mí sin querer escuchar   Dicen que soy error Etiqueta sin corazón   La ignorancia global Rompecorazones nacional Un terrorista emocional El mayor desastre mundial   Yo voy a mi terapia, a mi psicólogo y también psiquiatra Pero de qué me sirve si con tu estigma me apartas…   Mi ansiedad Y mi salud mental Es un idioma que nunca entenderán   Soy una perla, nunca te olvides Soy una perla, una de mucho valor. Una actuació que demostra com la cultura pot convertir-se en una eina per generar benestar, sensibilitzar i construir una societat més inclusiva.

També et podria interessar