SALUT MENTAL I VIOLÈNCIA DE GÈNERE: UN DECÀLEG PER A RESPONDRE-HI

22 gener 2021 | Intress

Featured image

El projecte de Decàleg sorgeix arran de la important i complexa vinculació existent entre violència contra les dones i mala salut mental. S’ha constatat l’existència de dificultats en la detecció i intervenció, tant per part de les institucions com dels serveis públics i també les associacions que treballen amb dones, quan aquestes presenten algun tipus de patiment psíquic o diagnòstic de salut mental.

L’elaboració del Decàleg de Bones Pràctiques promogut per Intress amb el suport de les administracions contribueix a detectar i visibilitzar aquests casos, així com a intervenir de forma més específica i directa amb les dones que viuen aquestes dues realitats interrelacionades: un problema de salut mental i la violència de gènere que pateixen o han patit.

També afavoreix que dins dels equips de professionals que atenen aquestes dones, hi hagi una major conscienciació sobre els factors socials que les afecten i que impedeixen que puguin deixar enrere el patiment psíquic que se les genera.

Aquest és un Decàleg de Bones Pràctiques que difonem des d’Intress per afavorir la salut integral de les dones, atorgant protagonisme i veu a dones que pateixen o han patit violència de gènere i presenten símptomes concrets, posant èmfasi en les especificitats i necessitats que tenen. El Decàleg ofereix una eina als i les professionals que acompanyen aquestes dones per tal de millorar la seva atenció. Del suport que hem rebut des de l’entitat amb aquesta iniciativa volem posar de manifest l’impuls decidit des de l’Institut Català de les Dones (ICD).

Els punts del Decàleg són els següents:

1. Busca un espai segur i agradable, on pugui parlar amb tu a soles. Per tal que la dona maltractada pugui expressar les seves emocions, pors, inquietuds, etc. cal que es senti segura, en un espai privat que convidi al respecte, la confiança i la llibertat.

2. Pregunta’m sense por, et vull explicar, respecta els meus ritmes. Potser ara només necessito això, trobar en tu a una aliada.
Preguntem, sistemàticament a totes les dones que atenen als nostres serveis, si tenen o van tenir parella, com va ser la seva relació, etc. per tal de detectar de forma precoç si han estat víctimes de violència de gènere. Així millorarem la nostra atenció, evitant la revictimització, la cronificació i la iatrogènia, i alhora aconseguirem que vegin en nosaltres una aliada.

3. Posa’t a la meva pell. Potser el que veus com a símptomes és la meva lluita interna per treure fora de mi allò que em fa mal.
Les dificultats de les dones que presenten patiment psíquic i que són víctimes de violència de gènere, en el seu discurs desorganitzat i incoherent, poden conduir a no donar credibilitat a la seva història de maltractament. En cap cas, la violència no està justificada.

4. No m’estàs jutjant. No pensis que has de contrastar tot allò que t’explico. Amb freqüència, aquesta manca de credibilitat s’alimenta de prejudicis i mites. La desconfiança que s’atorga al relat de les dones minimitza l’ajuda efectiva, en qualsevol dels diferents contextos (sanitaris, jurídics, etc.).

5. Mira’m sense prejudicis ni estereotips. Intenta no guiar-te pel que diuen o s’espera de mi. No hem de fer cap supòsit especial pel fet de ser dona amb algun diagnòstic de problemes de salut mental i haver patit una situació de violència de gènere.

6. Ajuda’m a no fer-me mal i demostra’m la teva confiança en la meva capacitat. Alguna vegada la meva inseguretat i la meva baixa autoestima em fan sentir culpa i vergonya. La teva escolta activa em donarà valor. L’auto-estigma de les dones amb diagnòstic de trastorn mental les fa mostrar insegures i sentir-se incapaces. Si els mostrem confiança i donem valor, aconseguirem que es sentin segures i amb força per a començar la seva recuperació.

7. Tracta d’entendre les meves dificultats. El que veus és el resultat de la meva història, les meves vivències personals, el meu context social i familiar, així com la violència patida. És important entendre que la vulnerabilitat d’aquestes dones té el seu origen en factors personals, socials i culturals. Per això, cal tenir una mirada multidimensional amb perspectiva de gènere, que permeti donar veu a les seves vides i les seves històries, i expressar les seves necessitats sense pors, creant xarxes i prestant-los suports concrets.

8. Confirma’m que, aquí, he arribat al lloc que necessito. La trajectòria d’aquestes dones mostra una llarga peregrinació per diferents especialistes de salut, on se les medicalitza amb absència de perspectiva de gènere i se les invisibilitza. Atès que moltes vegades els maltractadors són els seus principals cuidadors, cal conèixer aquesta situació per poder posar-hi remei, derivant als recursos especialitzats quan sigui necessari.

9. Intenta no simplificar quan t’expliqui què em passa, el meu malestar, i no encaixar-ho en els diagnòstics més comuns en dones.
La depressió i/o l’ansietat que presenten aquestes dones són també conseqüència de la violència de gènere viscuda, i necessiten ser tractades de forma única i individual, comprenent les seves especificitats.

10. Respecta el meu dret a prendre les meves pròpies decisions, independentment de les meves dificultats o la meva simptomatologia.
Dona suport, orienta i acompanya en la presa de decisions de la dona, però no decideixis per ella. És fonamental conèixer i informar dels recursos que la poden ajudar, però no li tanquis la teva porta.

 

Categories

Comparteix:

Notícies destacades

traumaterapia

Traumateràpia sistèmica amb infància i famílies

Abordar el dolor visible i invisible dels processos traumàtics des d’un model terapèutic basat en els bons tractes, la resiliència i la justícia social, un llibre editat per El Hilo Ediciones, amb el títol de Traumateràpia sistèmica. L’autoria és de: Jorge Barudy i Maryorie Dantagnan. Intress hi dona suport, ja que aquests professionals treballen amb aliança amb moltes persones expertes de l’àrea d’Infància i Famílies de la nostra entitat, desenvolupant formacions, intercanviant coneixement, abordant nous reptes, etc. El llibre neix amb la voluntat de compartir el model terapèutic de la traumateràpia. L’inici és una recerca dels anys 90 que tractava de comprendre les causes i conseqüències del patiment d’infants afectats per maltractaments, tant intrafamiliars com socials i institucionals. Al mateix temps, pren en consideració les condicions adverses experimentades pels infants i progenitors en àmbits com el social, institucional o familiar. En un inici es va veure que les propostes terapèutiques vigents no prenien en consideració les experiències traumàtiques com a causa important dels trastorns de salut en infants. De fet, no es reconeixia que el funcionament mental alterat de nois i noies podria estar relacionat amb experiències de maltractament viscudes per ells. En front d’això, la metodologia de la traumateràpia, i el tractament de seqüeles, es porta a terme per a facilitar una vivència terapèutica integral que faci efectiva una reparació, fent possible que les persones reprogramin respostes neurofisiològiques automatitzades que es generen en el trauma. El llibre de Barudy i Dantagnan està estructurat en tres parts: fonaments teòrics, parentalitat i bon tracte, i una tercer de pràctica, amb processos i abordatges de diferent tipologia, desenvolupats i estudiats pels promotors de la traumateràpia. Hi ha exemplars de consulta a la seu d’Intress per a qui estigui interessat/da. El mes de juny, la Pilar Núñez (directora d’Intress a Catalunya) va participar en la presentació pública del llibre a Barcelona, després d’una molt bona experiència amb l’equip de Barudy i Dantagnan en què es va redactar el llibre “La Història d’Oleks” pensada per als infants arribats d’Ucraïna arran de la crisi humanitària en aquell país.
2920569

L’Associació Gira-sol impulsa l’estrena del documental “En un lugar de la mente” a l’Atlàntida Film Fest

L’Associació Gira-sol (Intress), juntament amb la Fundació Es Garrover i Estel de Llevant —les tres entitats que formen part de 3 Salut Mental— ha estat una de les impulsores del documental “En un lugar de la mente”, que s’ha estrenat recentment en el marc de l’Atlàntida Film Fest, a Palma. Aquest projecte audiovisual posa al centre persones amb diagnòstic de salut mental, que participen com a actors i actrius amateurs en una interpretació lliure del Quixot. La iniciativa no només ha suposat una experiència artística i col·lectiva, sinó també una eina de sensibilització i incidència social. El documental està dirigit pel reconegut cineasta mallorquí Pep Bonet, juntament amb José Corbacho i Catalina Solivellas, que han sabut captar, amb respecte i profunditat, la riquesa d’aquesta proposta. La producció va a càrrec d’El Obrador. L’elecció del Quixot com a fil conductor no és casual: es tracta d’una figura icònica que permet reflexionar sobre la salut mental des de múltiples angles —la bogeria, la identitat, la marginació i també la llibertat de pensament— i ofereix un espai simbòlic per trencar estigmes i narrar altres realitats.
articles escrits per professionals d'Intress

Compartim coneixement: tres articles escrits per professionals d’Intress que inspiren la nostra pràctica

Un dels nostres objectius com a entitat és compartir articles, informes i reflexions que puguin nodrir el nostre dia a dia professional, especialment en l’atenció directa a les persones. Volem posar en valor el coneixement que generem dins de la pròpia entitat, i facilitar espais d’aprenentatge, pensament crític i reconeixement mutu. Avui compartim tres articles escrits per professionals d’Intress que aborden temàtiques centrals en els nostres àmbits d’intervenció:   🌸 Els abraçades esteses: l’acompanyament des de la tendresa als serveis d’acollida per a dones víctimes de les violències masclistes Mina Aragón Gatell, Alex Dorado Dorado i Gemma Linares Molinas Una reflexió profunda, crítica i amorosa sobre els processos d’acompanyament a dones en situació de violència masclista. L’article aborda la institucionalització, l’estigmatització i els reptes que afrontem com a professionals, reivindicant una intervenció des de la tendresa, la dignitat i la cura mútua. Una lectura imprescindible per repensar la nostra pràctica des d’una mirada ètica i comunitària. Clica aquí per llegir i descarregar l’article.   🏃 Les fugues en centres residencials: risc o oportunitat? Equip del CREI La Roureda: Mónica Gasa, Anna Mateu, Amanda Salvador, Àngela Utrilla i Iván Villoldo Aquest estudi, realitzat en el marc del treball educatiu en un CREI, analitza el fenomen de les fugues des d’una perspectiva integral i basada en dades. A través d’una metodologia d’intervenció centrada en el vincle, la validació emocional i el treball amb les famílies, s’ha aconseguit reduir significativament les fugues. Un exemple inspirador de com la intervenció basada en el vincle pot transformar realitats complexes. Clica aquí per llegir i descarregar l’article.]   🏡 Trenquem mites, obrim llars: l’acolliment familiar com a dret i oportunitat Equip d’acolliment familiar d’Intress a Catalunya Un article que desmunta mites comuns sobre l’acolliment familiar i el situa com el que realment és: un dret de la infància i una responsabilitat col·lectiva. El text interpel·la la ciutadania a obrir les seves llars i cors, alhora que reivindica l’acompanyament tècnic i emocional que oferim des d’Intress. Ideal per reflexionar sobre la nostra tasca i com la comuniquem a la societat. Clica aquí per llegir l’article a Social.cat (en català).

També et podria interessar