SALUT MENTAL I VIOLÈNCIA DE GÈNERE: UN DECÀLEG PER A RESPONDRE-HI

22 gener 2021 | Intress

Featured image

El projecte de Decàleg sorgeix arran de la important i complexa vinculació existent entre violència contra les dones i mala salut mental. S’ha constatat l’existència de dificultats en la detecció i intervenció, tant per part de les institucions com dels serveis públics i també les associacions que treballen amb dones, quan aquestes presenten algun tipus de patiment psíquic o diagnòstic de salut mental.

L’elaboració del Decàleg de Bones Pràctiques promogut per Intress amb el suport de les administracions contribueix a detectar i visibilitzar aquests casos, així com a intervenir de forma més específica i directa amb les dones que viuen aquestes dues realitats interrelacionades: un problema de salut mental i la violència de gènere que pateixen o han patit.

També afavoreix que dins dels equips de professionals que atenen aquestes dones, hi hagi una major conscienciació sobre els factors socials que les afecten i que impedeixen que puguin deixar enrere el patiment psíquic que se les genera.

Aquest és un Decàleg de Bones Pràctiques que difonem des d’Intress per afavorir la salut integral de les dones, atorgant protagonisme i veu a dones que pateixen o han patit violència de gènere i presenten símptomes concrets, posant èmfasi en les especificitats i necessitats que tenen. El Decàleg ofereix una eina als i les professionals que acompanyen aquestes dones per tal de millorar la seva atenció. Del suport que hem rebut des de l’entitat amb aquesta iniciativa volem posar de manifest l’impuls decidit des de l’Institut Català de les Dones (ICD).

Els punts del Decàleg són els següents:

1. Busca un espai segur i agradable, on pugui parlar amb tu a soles. Per tal que la dona maltractada pugui expressar les seves emocions, pors, inquietuds, etc. cal que es senti segura, en un espai privat que convidi al respecte, la confiança i la llibertat.

2. Pregunta’m sense por, et vull explicar, respecta els meus ritmes. Potser ara només necessito això, trobar en tu a una aliada.
Preguntem, sistemàticament a totes les dones que atenen als nostres serveis, si tenen o van tenir parella, com va ser la seva relació, etc. per tal de detectar de forma precoç si han estat víctimes de violència de gènere. Així millorarem la nostra atenció, evitant la revictimització, la cronificació i la iatrogènia, i alhora aconseguirem que vegin en nosaltres una aliada.

3. Posa’t a la meva pell. Potser el que veus com a símptomes és la meva lluita interna per treure fora de mi allò que em fa mal.
Les dificultats de les dones que presenten patiment psíquic i que són víctimes de violència de gènere, en el seu discurs desorganitzat i incoherent, poden conduir a no donar credibilitat a la seva història de maltractament. En cap cas, la violència no està justificada.

4. No m’estàs jutjant. No pensis que has de contrastar tot allò que t’explico. Amb freqüència, aquesta manca de credibilitat s’alimenta de prejudicis i mites. La desconfiança que s’atorga al relat de les dones minimitza l’ajuda efectiva, en qualsevol dels diferents contextos (sanitaris, jurídics, etc.).

5. Mira’m sense prejudicis ni estereotips. Intenta no guiar-te pel que diuen o s’espera de mi. No hem de fer cap supòsit especial pel fet de ser dona amb algun diagnòstic de problemes de salut mental i haver patit una situació de violència de gènere.

6. Ajuda’m a no fer-me mal i demostra’m la teva confiança en la meva capacitat. Alguna vegada la meva inseguretat i la meva baixa autoestima em fan sentir culpa i vergonya. La teva escolta activa em donarà valor. L’auto-estigma de les dones amb diagnòstic de trastorn mental les fa mostrar insegures i sentir-se incapaces. Si els mostrem confiança i donem valor, aconseguirem que es sentin segures i amb força per a començar la seva recuperació.

7. Tracta d’entendre les meves dificultats. El que veus és el resultat de la meva història, les meves vivències personals, el meu context social i familiar, així com la violència patida. És important entendre que la vulnerabilitat d’aquestes dones té el seu origen en factors personals, socials i culturals. Per això, cal tenir una mirada multidimensional amb perspectiva de gènere, que permeti donar veu a les seves vides i les seves històries, i expressar les seves necessitats sense pors, creant xarxes i prestant-los suports concrets.

8. Confirma’m que, aquí, he arribat al lloc que necessito. La trajectòria d’aquestes dones mostra una llarga peregrinació per diferents especialistes de salut, on se les medicalitza amb absència de perspectiva de gènere i se les invisibilitza. Atès que moltes vegades els maltractadors són els seus principals cuidadors, cal conèixer aquesta situació per poder posar-hi remei, derivant als recursos especialitzats quan sigui necessari.

9. Intenta no simplificar quan t’expliqui què em passa, el meu malestar, i no encaixar-ho en els diagnòstics més comuns en dones.
La depressió i/o l’ansietat que presenten aquestes dones són també conseqüència de la violència de gènere viscuda, i necessiten ser tractades de forma única i individual, comprenent les seves especificitats.

10. Respecta el meu dret a prendre les meves pròpies decisions, independentment de les meves dificultats o la meva simptomatologia.
Dona suport, orienta i acompanya en la presa de decisions de la dona, però no decideixis per ella. És fonamental conèixer i informar dels recursos que la poden ajudar, però no li tanquis la teva porta.

 

Categories

Comparteix:

Notícies destacades

Intress_Granollers_SARValles_MarcAsensio_baixa-14

Compartim coneixement: ‘Abraçades esteses’, un article de les companyes d’Igualtat i Feminismes

Compartim amb totes vosaltres l’article ‘Les abraçades esteses: L’acompanyament des de la tendresa en els serveis d’acollida per a dones víctimes de violència masclista’, elaborat per les nostres companyes Mina Aragón, Alex Dorado i Gemma Linares, de l’Àrea d’Igualtat i Feminismes. L’article ha estat inclòs en el llibre Clínica del desamparament i ètica de la cura: la salut mental com a creació col·lectiva, publicat per l’Associació Espanyola de Neuropsiquiatria. En aquest text, les autores reflexionen sobre el sentit profund de l’acompanyament professional en els serveis d’acollida. Lluny de models assistencialistes o tecnocràtics, proposen una mirada basada en la tendresa, la presència amorosa i el reconeixement de l’altra com a agent activa en el seu procés de recuperació. L’article denuncia com les estructures socials i polítiques continuen abordant la violència masclista com una qüestió individual i mèdica, i no com el que és: una vulneració estructural dels drets humans. Des d’aquesta mirada, es planteja la necessitat de col·lectivitzar el malestar, polititzar el sofriment i construir espais que dignifiquin i reparin des de la cura i l’escolta. Aquesta publicació és també un exemple del camí que volem seguir com a entitat: compartir el coneixement de les nostres professionals i avançar cap a convertir-nos en una entitat del saber. Perquè creiem que fer visible aquest coneixement adquirit en la pràctica diària és una manera de transformar, també, les nostres eines i mirades professionals. Us convidem a llegir aquest article i a continuar construint, juntes, espais on la cura sigui transformadora. Clica aquí per a descarregar l’article.
IMG-20250605-WA0002

Intress participa a la II Jornada sobre Educació Social i Salut Mental

Eugenia Leal, coordinadora del Servei d’Allotjaments Temporals Mestres Casals i Martorell, va participar com a ponent a la II Jornada sobre educadors socials i salut mental, organitzada per la Fundació Assistencial MútuaTerrassa. L’esdeveniment va reunir professionals de diferents àmbits per reflexionar i intercanviar experiències sobre el paper clau de l’educació social en la promoció del benestar emocional i la construcció de comunitat, especialment en contextos de vulnerabilitat social i exclusió. La participació d’Eugenia Leal va generar un gran interès entre les persones assistents, gràcies a la presentació del model de treball i la metodologia del servei que coordina, un recurs orientat a l’acompanyament i empoderament de persones amb trastorn de salut mental en situació de sensellarisme. L’experiència compartida va posar de manifest el valor de les intervencions comunitàries i l’impacte transformador que poden tenir els serveis socials quan es basen en l’escolta activa, la proximitat i l’abordatge integral de les necessitats de cada persona. Aquest tipus de jornades suposen una oportunitat per fer visible la feina d’Intress, reforçant el compromís amb una acció social de qualitat, centrada en les persones i compromesa amb la inclusió i el benestar comunitari.
Fotos

El CRL Tetuán participa al podcast ‘Sonidos de Psicología’ per parlar sobre l’esquizofrènia

El podcast Sonidos de Psicología ha comptat amb la participació del Centre de Rehabilitació Laboral de Tetuán, gestionat per Intress a Madrid, en un episodi dedicat a l’esquizofrènia. En aquesta ocasió, Sara Fernández, psicòloga del centre i membre del grup d’intervenció en rehabilitació psicosocial del Col·legi Oficial de Psicologia, ofereix una intervenció centrada a trencar estigmes i apropar la realitat d’aquest trastorn mental a la ciutadania. A través de la seva experiència professional, s’hi aborden temes clau com la importància de l’accés a tractaments adequats, la rehabilitació psicosocial i laboral, i la necessitat de millorar la informació disponible sobre l’esquizofrènia. Aquest episodi, que ajudarà a compartir el coneixement que tenim a Intress, dona visibilitat a la tasca que desenvolupem en salut mental. A més, reforça el compromís de l’entitat amb la inclusió, l’autonomia i l’acompanyament expert a persones amb trastorn mental. Pots escoltar l’episodi complet aquí: https://open.spotify.com/episode/6xDuXGM2GwM74ilzQNoANm?si=MgKJZ3u5QNaJSCwXQwMiOg&nd=1&dlsi=82fe7b1d05c34cf7

També et podria interessar