SALUT MENTAL I VIOLÈNCIA DE GÈNERE: UN DECÀLEG PER A RESPONDRE-HI

22 gener 2021 | Intress

Featured image

El projecte de Decàleg sorgeix arran de la important i complexa vinculació existent entre violència contra les dones i mala salut mental. S’ha constatat l’existència de dificultats en la detecció i intervenció, tant per part de les institucions com dels serveis públics i també les associacions que treballen amb dones, quan aquestes presenten algun tipus de patiment psíquic o diagnòstic de salut mental.

L’elaboració del Decàleg de Bones Pràctiques promogut per Intress amb el suport de les administracions contribueix a detectar i visibilitzar aquests casos, així com a intervenir de forma més específica i directa amb les dones que viuen aquestes dues realitats interrelacionades: un problema de salut mental i la violència de gènere que pateixen o han patit.

També afavoreix que dins dels equips de professionals que atenen aquestes dones, hi hagi una major conscienciació sobre els factors socials que les afecten i que impedeixen que puguin deixar enrere el patiment psíquic que se les genera.

Aquest és un Decàleg de Bones Pràctiques que difonem des d’Intress per afavorir la salut integral de les dones, atorgant protagonisme i veu a dones que pateixen o han patit violència de gènere i presenten símptomes concrets, posant èmfasi en les especificitats i necessitats que tenen. El Decàleg ofereix una eina als i les professionals que acompanyen aquestes dones per tal de millorar la seva atenció. Del suport que hem rebut des de l’entitat amb aquesta iniciativa volem posar de manifest l’impuls decidit des de l’Institut Català de les Dones (ICD).

Els punts del Decàleg són els següents:

1. Busca un espai segur i agradable, on pugui parlar amb tu a soles. Per tal que la dona maltractada pugui expressar les seves emocions, pors, inquietuds, etc. cal que es senti segura, en un espai privat que convidi al respecte, la confiança i la llibertat.

2. Pregunta’m sense por, et vull explicar, respecta els meus ritmes. Potser ara només necessito això, trobar en tu a una aliada.
Preguntem, sistemàticament a totes les dones que atenen als nostres serveis, si tenen o van tenir parella, com va ser la seva relació, etc. per tal de detectar de forma precoç si han estat víctimes de violència de gènere. Així millorarem la nostra atenció, evitant la revictimització, la cronificació i la iatrogènia, i alhora aconseguirem que vegin en nosaltres una aliada.

3. Posa’t a la meva pell. Potser el que veus com a símptomes és la meva lluita interna per treure fora de mi allò que em fa mal.
Les dificultats de les dones que presenten patiment psíquic i que són víctimes de violència de gènere, en el seu discurs desorganitzat i incoherent, poden conduir a no donar credibilitat a la seva història de maltractament. En cap cas, la violència no està justificada.

4. No m’estàs jutjant. No pensis que has de contrastar tot allò que t’explico. Amb freqüència, aquesta manca de credibilitat s’alimenta de prejudicis i mites. La desconfiança que s’atorga al relat de les dones minimitza l’ajuda efectiva, en qualsevol dels diferents contextos (sanitaris, jurídics, etc.).

5. Mira’m sense prejudicis ni estereotips. Intenta no guiar-te pel que diuen o s’espera de mi. No hem de fer cap supòsit especial pel fet de ser dona amb algun diagnòstic de problemes de salut mental i haver patit una situació de violència de gènere.

6. Ajuda’m a no fer-me mal i demostra’m la teva confiança en la meva capacitat. Alguna vegada la meva inseguretat i la meva baixa autoestima em fan sentir culpa i vergonya. La teva escolta activa em donarà valor. L’auto-estigma de les dones amb diagnòstic de trastorn mental les fa mostrar insegures i sentir-se incapaces. Si els mostrem confiança i donem valor, aconseguirem que es sentin segures i amb força per a començar la seva recuperació.

7. Tracta d’entendre les meves dificultats. El que veus és el resultat de la meva història, les meves vivències personals, el meu context social i familiar, així com la violència patida. És important entendre que la vulnerabilitat d’aquestes dones té el seu origen en factors personals, socials i culturals. Per això, cal tenir una mirada multidimensional amb perspectiva de gènere, que permeti donar veu a les seves vides i les seves històries, i expressar les seves necessitats sense pors, creant xarxes i prestant-los suports concrets.

8. Confirma’m que, aquí, he arribat al lloc que necessito. La trajectòria d’aquestes dones mostra una llarga peregrinació per diferents especialistes de salut, on se les medicalitza amb absència de perspectiva de gènere i se les invisibilitza. Atès que moltes vegades els maltractadors són els seus principals cuidadors, cal conèixer aquesta situació per poder posar-hi remei, derivant als recursos especialitzats quan sigui necessari.

9. Intenta no simplificar quan t’expliqui què em passa, el meu malestar, i no encaixar-ho en els diagnòstics més comuns en dones.
La depressió i/o l’ansietat que presenten aquestes dones són també conseqüència de la violència de gènere viscuda, i necessiten ser tractades de forma única i individual, comprenent les seves especificitats.

10. Respecta el meu dret a prendre les meves pròpies decisions, independentment de les meves dificultats o la meva simptomatologia.
Dona suport, orienta i acompanya en la presa de decisions de la dona, però no decideixis per ella. És fonamental conèixer i informar dels recursos que la poden ajudar, però no li tanquis la teva porta.

 

Categories

Comparteix:

Notícies destacades

1 5

Aliades contra les violències masclistes a Carabanchel

El CRPS Los Cármenes (Intress), a través de les nostres companyes Vicenta Alonso i Visi Gómez, participa activament a la Comissió de Feminismes del districte de Carabanchel, un espai clau per al treball comunitari i la sensibilització al territori. En el marc del 25N, la comissió va organitzar la jornada “Carabanchel contra les Violències Masclistes”, celebrada el 27 de novembre a l’Espai d’Igualtat Lourdes Hernández. Amb 211 dones i 82 homes assistents, la iniciativa va reunir 14 activitats impulsades per entitats del districte i va tenir una gran acollida veïnal. Intress hi va tenir un paper destacat a través del grup Aliades, que va presentar l’activitat “Jo sí que et veig, jo sí que et crec”, centrada a visibilitzar com, darrere de molts malestars en dones amb problemes de salut mental, hi ha situacions de violència que sovint queden ocultes o silenciades. Les participants van elaborar màscares que mostraven un malestar emocional i, en aixecar-les, el públic descobria la realitat que s’hi amagava. Van ser elles mateixes les qui van guiar l’experiència, generant un espai d’escolta i reflexió molt significatiu.
52db5ccf-9193-4335-8d66-9292416d0172

“Reacciona”, presents al XXIX curs d’esquizofrènia

Les nostres companyes, Itziar Martínez i Vicenta Alonso, facilitadores del grup “ReAcciona” de salut mental, han participat en el XXIX Curs d’Esquizofrènia. Hi han presentat un pòster que resumeix els assoliments del grup i l’impacte de les seves accions en l’estigma, mesurat a través de l’escala AQ-27, una eina que permet analitzar actituds socials com la responsabilitat, la pietat o la ira.  Ja hem explicat en altres ocasions que el grup ReAcciona contra l’Estigma, format per persones ateses al CRPS Los Cármenes, juntament amb Vicenta i Itziar, dissenya accions vinculades a la lluita contra l’estigma, els drets humans i les bones pràctiques. Aquestes accions es duen a terme amb estudiants d’institut, universitaris/es i professionals interessats en la salut mental. El curs d’esquizofrènia, organitzat per la Fundació per a la Investigació i Tractament de l’Esquizofrènia i altres Psicosis i per l’Hospital General Universitari Gregorio Marañón, és una cita de referència. Reuneix professionals internacionals amb projectes i idees innovadores centrades en la psicosi, i convoca moltes persones vinculades a la salut mental. Aquesta edició, la vint-i-novena, va estar dedicada a les Crisis Psicòtiques i els Contextos Terapèutics en Temps de Fragmentació. En aquest context, les nostres companyes han presentat els resultats del seu estudi sobre el canvi d’actituds envers les persones amb problemes de salut mental, posant en valor la importància d’aquest tipus d’intervencions. Altres dades de l’activitat del grup ReAcciona: https://intress.org/ca/blog/el-grup-reacciona-continua-actuant-contra-lestigma-el-2025/
0648282a-b9a1-46bc-9ea4-b63497d66b60

Investigació sobre salut mental i habitatge a Lleida

La nostra companya Isabel Escuder, referent de salut mental d’Intress a Catalunya, ha pres part en una jornada d’expertes impulsada des de SalutMental Catalunya. Ha pogut explicar la tasca de la taula de Lleida-Segrià en el seu àmbit, i la recerca que durant 2024 van dur a terme i ara presenten. A partir de més de 300 enquestes, han determinat que més de la meitat de les persones amb diagnòstics greus de salut mental han estat discriminades en relació amb l’habitatge. En concret, un 56,1%. A més, un 32,7% de les persones participants considera que això els ha provocat efectes en el seu benestar psicològic. L’estudi, encarregat per la Taula de Salut Mental de Lleida-Segrià i amb finançament de la Diputació, compta amb la participació clau de la Universitat de Lleida, a través de l’investigador Xavier Miranda. “Si bé la crisi de l’habitatge és un problema estructural que afecta una part molt important de la ciutadania, encara resulta més accentuat en aquelles persones amb un diagnòstic greu de salut mental“, diu l’estudi. Quant a la discriminació, la principal afectació es concentra en la interacció amb persones de l’entorn comunitari. En segon lloc, trobem el procés de cerca d’un immoble en el mercat privat. Sabem que, de les persones enquestades, el 36,8% resideix amb familiars propers, com ara pares i germans. Això “desencadena preocupacions i angoixes sobre el futur, especialment en pares, els quals es plantegen incerteses sobre el proveïment material i el suport a l’autonomia del seu fill o filla. Més de dos terços de la mostra (64,7%) no arriba als 1.000 euros d’ingressos mensuals nets, per la qual cosa la privació material es col·loca com un altre dels problemes estructurals que es detecten”. La companya Isabel Escuder ha detallat també en la seva presentació que la doble discriminació envers les dones i l’estigma social són elements especialment rellevants. Com a elements positius, es vol posar de manifest que la Taula de Salut Mental ha estat una eina clau en aquests anys (es va crear fa 5 anys) i que Lleida i la comarca del Segrià tenen un gran potencial per abordar aquest repte de l’habitatge en especial.   Es pot escoltar la intervenció d’Isabel Escuder a partir de 3h 18 min: https://www.youtube.com/watch?v=_q1fZfQXi7E

També et podria interessar