L’any 2016, es van suïcidar 3.569 persones, una xifra que duplica la dels morts en accidents de trànsit
A l’Estat, segons l’Institut Nacional d’Estadística, l’any 2016 van morir per suïcidi 3.569 persones a l’any, mentre que el 2010 la xifra era de 3.158 persones.
A Espanya hi ha una mitjana de 10 morts per suïcidi al dia i s’ha convertit en la primera causa de mortalitat entre els joves de fins als 39 anys.
El llibre s’emmarca en la nostra nova estratègia de publicar estudis i informes sota la col·lecció ‘Intress Reflexió‘, que ajuden tant als professionals que treballen en els serveis de l’entitat, com als familiars d’afectats per trastorns mentals o altres perfils vulnerables.
Amb motiu del Dia Mundial de la Prevenció del Suïcidi, aquest 10 de setembre, hem fet un Esmorzar amb Contingut per presentar a Madrid el llibre «Haciendo Visible lo Invisible» (Ed.Huyguens) dels autors Carlos Salamero i Mar Segovia, professionals de l’àrea de Salut Mental d’Intress en una sala amb mitjans de comunicació i de persones interessades en el suïcidi i en el treball de prevenció que realitzem. L’obra explica el procés per a la millora de la gestió tècnica de l’entitat davant la realitat del suïcidi. Aquest és un problema greu en la nostra societat que, avui dia, no compta amb una resposta institucional ni política, ni legal concreta i això fa que les persones que treballen en el camp de l’atenció social no gaudeixin d’una capacitació ni recursos complets.
El suïcidi produeix a l’Estat el doble de morts que els accidents de trànsit i 80 vegades més defuncions que la violència de gènere. En 2016 va haver-hi 3.569 casos de suïcidis a tot el país, superant els 1.160 morts en accidents a les carreteres. Però tot i així, encara són xifres invisibles per a l’opinió pública i també per a molts dels i les professionals de l’àmbit sanitari i social.
Les xifres que permeten conèixer la dimensió i problemàtica del suïcidi a l’Estat es coneixen amb dos anys de demora ja que no hi ha cap organisme que les reculli anualment o en temps real, tal com passa per exemple, amb les víctimes d’accidents de trànsit o les morts per violència de gènere i, a més, no hi ha una estratègia del sistema estatal de salut. És per això pel que diversos professionals d’Intress van constituir un grup de treball que va planificar i desenvolupar el primer programa de prevenció, intervenció i postvenció de la conducta suïcida d’Intress, un estudi que es va publicar el 2015. Els professionals que treballen dia a dia amb persones amb trastorn mental han anat identificant els factors que augmenten o disminueixen el nivell de risc suïcida i han determinat que és de gran importància conèixer-los per poder donar opcions a les persones ateses. Les accions, en el cas d’intervenció, cal fer-les amb els propis afectats, amb cercles pròxims, amb professionals i amb la societat en general ja que detectar elements de risc com la ideació suïcida (idees i planificació), l’estat d’ànim (tristesa, grau de sofriment, desesperança) i la conducta (temptatives prèvies o manifestacions actuals) ajuden a posar en marxa estratègies d’intervenció.
Un problema de salut pública
El suïcidi és, sens dubte, un problema de salut pública ja que, a tot l’Estat, s’ha convertit en la primera causa de mort externa en els grups de població de joves fins als 39 anys.
Segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), l’any 2010 van morir per suïcidi 3.158 persones, i aquesta xifra es va elevar fins a les 3.569 l’any 2016. Això vol dir que el suïcidi es va mantenir com la primera causa de mort externa, la qual que representa un 0,9% menys que el 2015, encara que sent encara una xifra molt elevada. A l’Estat, hi ha una mitjana de 10 morts per suïcidi al dia, és a dir, més del doble de les produïdes pels accidents de trànsit, 12 vegades més que les produïdes per homicidis i 80 vegades més que les produïdes per violència de gènere durant el mateix període de temps.
Encara que tradicionalment les majors taxes de suïcidi s’han registrat entre els homes d’edat avançada, les taxes entre els joves han anat en augment fins al punt en què ara aquests són el grup de major risc en un terç dels països, tant del món desenvolupat com en els països en vies de desenvolupament.
Segons recull l’Organització Mundial de la Salut (OMS), «cada any es suïciden gairebé un milió de persones, el que suposa una taxa de mortalitat global de 16 per 100.000, o una mort cada 40 segons». En els últims 45 anys, continua l’OMS, «les taxes de suïcidi han augmentat en un 60%. El suïcidi és una de les tres primeres causes de mort entre les persones de 15 a 44 anys en alguns països, i la segona causa en el grup de 10 a 24 anys; i aquestes xifres no inclouen les temptatives de suïcidi, que són fins a 20 vegades més freqüents que els casos de suïcidi consumat.
S’estima que a nivell mundial el suïcidi va suposar el 1,8% de la càrrega global de morbiditat el 1998, i que el 2020 representarà el 2,4% als països amb economies de mercat i en els antics països socialistes.
Sobre els autors-coordinadors
Carlos Salamero Platas, és Psicòleg clínic, Màster en modificació de conducta i Especialista en prevenció de la conducta suïcida és el director del Centre de Rehabilitació Psicosocial ‘Martínez Campos’.
Mar Segovia Cifuentes, és terapeuta ocupacional i especialista en prevenció de la conducta suïcida. Actualment és la directora de la Mini-residència Getafe.
Aquesta presentació es farà també a Barcelona el proper 20 de setembre per donar a conèixer el model de prevenció del suïcidi en els centres d’Intress i altres xifres d’interès davant del públic i els mitjans de comunicació catalans.
