Presentem el llibre ‘Haciendo visible lo invisible’, en el Dia Mundial de la Prevenció del Suicidi

12 setembre 2018 | Intress

Featured image

L’any 2016, es van suïcidar 3.569 persones, una xifra que duplica la dels morts en accidents de trànsit

A l’Estat, segons l’Institut Nacional d’Estadística, l’any 2016 van morir per suïcidi 3.569 persones a l’any, mentre que el 2010 la xifra era de 3.158 persones.

A Espanya hi ha una mitjana de 10 morts per suïcidi al dia i s’ha convertit en la primera causa de mortalitat entre els joves de fins als 39 anys.

El llibre s’emmarca en la nostra nova estratègia de publicar estudis i informes sota la col·lecció ‘Intress Reflexió‘, que ajuden tant als professionals que treballen en els serveis de l’entitat, com als familiars d’afectats per trastorns mentals o altres perfils vulnerables.

Amb motiu del Dia Mundial de la Prevenció del Suïcidi, aquest 10 de setembre, hem fet un Esmorzar amb Contingut per presentar a Madrid el llibre “Haciendo Visible lo Invisible” (Ed.Huyguens) dels autors Carlos Salamero i Mar Segovia, professionals de l’àrea de Salut Mental d’Intress en una sala amb mitjans de comunicació i de persones interessades en el suïcidi i en el treball de prevenció que realitzem. L’obra explica el procés per a la millora de la gestió tècnica de l’entitat davant la realitat del suïcidi. Aquest és un problema greu en la nostra societat que, avui dia, no compta amb una resposta institucional ni política, ni legal concreta i això fa que les persones que treballen en el camp de l’atenció social no gaudeixin d’una capacitació ni recursos complets.

El suïcidi produeix a l’Estat el doble de morts que els accidents de trànsit i 80 vegades més defuncions que la violència de gènere. En 2016 va haver-hi 3.569 casos de suïcidis a tot el país, superant els 1.160 morts en accidents a les carreteres. Però tot i així, encara són xifres invisibles per a l’opinió pública i també per a molts dels i les professionals de l’àmbit sanitari i social.

Les xifres que permeten conèixer la dimensió i problemàtica del suïcidi a l’Estat es coneixen amb dos anys de demora ja que no hi ha cap organisme que les reculli anualment o en temps real, tal com passa per exemple, amb les víctimes d’accidents de trànsit o les morts per violència de gènere i, a més, no hi ha una estratègia del sistema estatal de salut. És per això pel que diversos professionals d’Intress van constituir un grup de treball que va planificar i desenvolupar el primer programa de prevenció, intervenció i postvenció de la conducta suïcida d’Intress, un estudi que es va publicar el 2015. Els professionals que treballen dia a dia amb persones amb trastorn mental han anat identificant els factors que augmenten o disminueixen el nivell de risc suïcida i han determinat que és de gran importància conèixer-los per poder donar opcions a les persones ateses. Les accions, en el cas d’intervenció, cal fer-les amb els propis afectats, amb cercles pròxims, amb professionals i amb la societat en general ja que detectar elements de risc com la ideació suïcida (idees i planificació), l’estat d’ànim (tristesa, grau de sofriment, desesperança) i la conducta (temptatives prèvies o manifestacions actuals) ajuden a posar en marxa estratègies d’intervenció.

Un problema de salut pública

El suïcidi és, sens dubte, un problema de salut pública ja que, a tot l’Estat, s’ha convertit en la primera causa de mort externa en els grups de població de joves fins als 39 anys.
Segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), l’any 2010 van morir per suïcidi 3.158 persones, i aquesta xifra es va elevar fins a les 3.569 l’any 2016. Això vol dir que el suïcidi es va mantenir com la primera causa de mort externa, la qual que representa un 0,9% menys que el 2015, encara que sent encara una xifra molt elevada. A l’Estat, hi ha una mitjana de 10 morts per suïcidi al dia, és a dir, més del doble de les produïdes pels accidents de trànsit, 12 vegades més que les produïdes per homicidis i 80 vegades més que les produïdes per violència de gènere durant el mateix període de temps.

Encara que tradicionalment les majors taxes de suïcidi s’han registrat entre els homes d’edat avançada, les taxes entre els joves han anat en augment fins al punt en què ara aquests són el grup de major risc en un terç dels països, tant del món desenvolupat com en els països en vies de desenvolupament.

Segons recull l’Organització Mundial de la Salut (OMS), “cada any es suïciden gairebé un milió de persones, el que suposa una taxa de mortalitat global de 16 per 100.000, o una mort cada 40 segons”. En els últims 45 anys, continua l’OMS, “les taxes de suïcidi han augmentat en un 60%. El suïcidi és una de les tres primeres causes de mort entre les persones de 15 a 44 anys en alguns països, i la segona causa en el grup de 10 a 24 anys; i aquestes xifres no inclouen les temptatives de suïcidi, que són fins a 20 vegades més freqüents que els casos de suïcidi consumat.

S’estima que a nivell mundial el suïcidi va suposar el 1,8% de la càrrega global de morbiditat el 1998, i que el 2020 representarà el 2,4% als països amb economies de mercat i en els antics països socialistes.

Sobre els autors-coordinadors

Carlos Salamero Platas, és Psicòleg clínic, Màster en modificació de conducta i Especialista en prevenció de la conducta suïcida és el director del Centre de Rehabilitació Psicosocial ‘Martínez Campos’.
Mar Segovia Cifuentes, és terapeuta ocupacional i especialista en prevenció de la conducta suïcida. Actualment és la directora de la Mini-residència Getafe.

Aquesta presentació es farà també a Barcelona el proper 20 de setembre per donar a conèixer el model de prevenció del suïcidi en els centres d’Intress i altres xifres d’interès davant del públic i els mitjans de comunicació catalans.

 

      

Categories

Comparteix:

Notícies destacades

OK_Intress_JornadaSalutMentalLleida_04_06_2026_baixa-89

Construint comunitat a la I Jornada ‘Veus i Drets en Salut Mental’ a Lleida

La I Jornada ‘Veus i Drets en Salut Mental: Construint Comunitat’ d’Intress, celebrada el passat dijous 4 de juny a Lleida, va servir per reflexionar sobre els aspectes comunitaris i models d’atenció en salut mental arrelats en els drets humans, la dignitat i la participació real de les persones.  El format va ser lúdic i creatiu, amb la dinamització de l’humorista Ferran Aixalà, actuació teatral, exposició artística, il·lustracions en viu, i aportacions del públic. Durant la trobada es va reivindicar la necessitat d’escoltar les persones ateses, reforçar la seva autonomia i entendre que la recuperació no depèn únicament dels serveis, sinó també de la possibilitat de formar part activa de la comunitat.  L’àrea de Salut Mental d’Intress hi va estar àmpliament representada, amb la direcció de Bea García Morais, l’organització d’Isabel Escuder i l’equip de l’àrea a Catalunya, la participació de Gira-sol i professionals de diversos serveis, tant ambulatoris com residencials. També vam comptar amb la participació de veus referents de la xarxa de salut mental i serveis socials catalana: Rut Bariego, directora del Departament de Drets Socials i Inclusió de Lleida Laia Arnal, directora del Pacte Nacional per la Salut Mental Mercè Torrentallé, presidenta de la Federació Salut Mental Catalunya Lluís Torrens, economista i consultor en innovació social Tina Ureña, responsable de l’àrea de Rehabilitació de CPB Serveis Salut Mental José Manuel Cañamares, director de l’àrea de Salut Mental Intress de 2010 a 2025 Laura Tomàs, directora del Servei de Suport a la Persona de la Fundació Intress Les diferents intervencions van posar sobre la taula alguns dels principals reptes del sistema. Es va destacar la importància d’un abordatge integral, basat en l’evidència científica i inclusiu amb les famílies i les xarxes de suport. També es va alertar sobre els riscos de la burocratització, la rigidesa dels recursos i la necessitat de garantir que les persones amb situacions més complexes no quedin excloses dels circuits d’atenció. En aquest sentit, es va reivindicar el valor dels tècnics i tècniques de suport mutu i d’iniciatives com Quality Rights, centrades en la defensa dels drets i l’autonomia de les persones sota el paraigua de l’OMS. La mirada comunitària va ser un altre dels eixos centrals de la jornada. Es va constatar que els serveis atenen cada vegada situacions més complexes, fortament condicionades per factors com la pobresa, la precarietat, l’exclusió social o les dificultats d’accés a l’habitatge. Les experiències compartides a la taula final van mostrar el potencial terapèutic del lleure amb sentit, del suport entre iguals i de la inclusió comunitària. En aquesta taula vam poder escoltar les experiències de: Qualia, cooperativa d’iniciativa social especialitzada en integració de persones vulnerables a través del lleure, l’alimentació i la socialització Servei de Rehabilitació Comunitària de Lleida, programes d’intervenció comunitària amb atenció i suport especialitzat en salut mental Drissa Girona, fundació per la inserció laboral de persones amb problemes de salut mental Servei de Llar Residència Intress, recursos assistencials i d’allotjament per a persones amb problemes de salut mental o discapacitat La jornada va concloure amb les reflexions finals de Pilar Núñez, coordinadora del Comitè d’Estratègia i Coneixement d’Intress, i Ester Morillas, directora territorial d’Intress a Catalunya, que van destacar la necessitat de continuar avançant cap a uns serveis veritablement centrats en les persones i connectats amb la comunitat. Fotos: Marc Asensio i Pol Ortega.
6c6771ee-06fd-4b0e-b510-aeaab0f9cc95

Intress aporta la seva experiència en una jornada sobre gènere i salut mental a Madrid

La incorporació de la perspectiva de gènere en l’atenció a la salut mental va ser l’eix central de la I Jornada del Grup de Treball de Gènere de la Xarxa d’Atenció Social a Persones amb Malaltia Mental, celebrada a l’Espai Dona Madrid (EMMA) amb motiu del Dia Internacional d’Acció per la Salut de les Dones. Intress va estar representada per Ester Guindal, educadora social del CRPS Villaverde, que va presentar el treball realitzat en l’elaboració de la Guia d’intervenció davant la violència de gènere envers dones amb trastorn mental greu (TMG), una publicació que es donarà a conèixer pròximament.  La jornada també va permetre conèixer la trajectòria del Grup de Treball de Gènere, que des de l’any 2019 impulsa la incorporació d’aquesta mirada a la Xarxa d’Atenció Social a Persones amb Malaltia Mental a través de l’intercanvi d’experiències i l’aprenentatge col·lectiu.
Intress_SessióLlibreSaraCurro_08_04_2026_alta-12

Presentem Persones, diferències i oportunitats a Lleida: t’animes a venir?

l pròxim 15 de juny a les 18 h, l’Aula Magna de l’Institut d’Estudis Ilerdencs acollirà la presentació de Persones, diferències i oportunitats, el llibre amb què Intress commemora els seus 40 anys de trajectòria a través de 40 històries reals de vida, acompanyament i transformació. L’acte és obert a tota la plantilla d’Intress i a qualsevol persona que hi vulgui assistir. Per això, us animem a venir-hi i a compartir la tarda amb familiars, amistats o persones interessades a conèixer de prop aquest projecte col·lectiu. Un dels moments més especials de la jornada serà el testimoni de Maria, protagonista de la història La llar que l’esperava. Maria va créixer en una família acollidora i compartirà una experiència que ajuda a entendre l’impacte que pot tenir l’acolliment familiar en la vida d’un infant. La seva història posa veu a moltes altres persones que han passat per processos similars i visibilitza la tasca que els equips d’acolliment familiar d’Intress desenvolupen des de fa anys a Lleida. La presentació comptarà també amb la participació de Sara Barrera i Curro Martínez, coordinadors del llibre i membres de l’equip de Comunicació d’Intress, que explicaran el procés de creació d’una obra que recull històries de diferents territoris i àmbits de l’entitat, sempre amb les persones com a protagonistes. Serà una bona oportunitat per conèixer algunes de les històries que formen part del llibre, retrobar-nos i celebrar junts quatre dècades d’acompanyament a les persones. Data: 15 de juny de 2026 Hora: 18.00 h Lloc: Aula Magna de l’Institut d’Estudis Ilerdencs (Plaça de la Catedral, Lleida) Per assistir-hi, només cal confirmar l’assistència escrivint a comunicacion@intress.org. Us hi esperem!

També et podria interessar