Presentem el llibre ‘Haciendo visible lo invisible’, en el Dia Mundial de la Prevenció del Suicidi

12 setembre 2018 | Intress

Featured image

L’any 2016, es van suïcidar 3.569 persones, una xifra que duplica la dels morts en accidents de trànsit

A l’Estat, segons l’Institut Nacional d’Estadística, l’any 2016 van morir per suïcidi 3.569 persones a l’any, mentre que el 2010 la xifra era de 3.158 persones.

A Espanya hi ha una mitjana de 10 morts per suïcidi al dia i s’ha convertit en la primera causa de mortalitat entre els joves de fins als 39 anys.

El llibre s’emmarca en la nostra nova estratègia de publicar estudis i informes sota la col·lecció ‘Intress Reflexió‘, que ajuden tant als professionals que treballen en els serveis de l’entitat, com als familiars d’afectats per trastorns mentals o altres perfils vulnerables.

Amb motiu del Dia Mundial de la Prevenció del Suïcidi, aquest 10 de setembre, hem fet un Esmorzar amb Contingut per presentar a Madrid el llibre «Haciendo Visible lo Invisible» (Ed.Huyguens) dels autors Carlos Salamero i Mar Segovia, professionals de l’àrea de Salut Mental d’Intress en una sala amb mitjans de comunicació i de persones interessades en el suïcidi i en el treball de prevenció que realitzem. L’obra explica el procés per a la millora de la gestió tècnica de l’entitat davant la realitat del suïcidi. Aquest és un problema greu en la nostra societat que, avui dia, no compta amb una resposta institucional ni política, ni legal concreta i això fa que les persones que treballen en el camp de l’atenció social no gaudeixin d’una capacitació ni recursos complets.

El suïcidi produeix a l’Estat el doble de morts que els accidents de trànsit i 80 vegades més defuncions que la violència de gènere. En 2016 va haver-hi 3.569 casos de suïcidis a tot el país, superant els 1.160 morts en accidents a les carreteres. Però tot i així, encara són xifres invisibles per a l’opinió pública i també per a molts dels i les professionals de l’àmbit sanitari i social.

Les xifres que permeten conèixer la dimensió i problemàtica del suïcidi a l’Estat es coneixen amb dos anys de demora ja que no hi ha cap organisme que les reculli anualment o en temps real, tal com passa per exemple, amb les víctimes d’accidents de trànsit o les morts per violència de gènere i, a més, no hi ha una estratègia del sistema estatal de salut. És per això pel que diversos professionals d’Intress van constituir un grup de treball que va planificar i desenvolupar el primer programa de prevenció, intervenció i postvenció de la conducta suïcida d’Intress, un estudi que es va publicar el 2015. Els professionals que treballen dia a dia amb persones amb trastorn mental han anat identificant els factors que augmenten o disminueixen el nivell de risc suïcida i han determinat que és de gran importància conèixer-los per poder donar opcions a les persones ateses. Les accions, en el cas d’intervenció, cal fer-les amb els propis afectats, amb cercles pròxims, amb professionals i amb la societat en general ja que detectar elements de risc com la ideació suïcida (idees i planificació), l’estat d’ànim (tristesa, grau de sofriment, desesperança) i la conducta (temptatives prèvies o manifestacions actuals) ajuden a posar en marxa estratègies d’intervenció.

Un problema de salut pública

El suïcidi és, sens dubte, un problema de salut pública ja que, a tot l’Estat, s’ha convertit en la primera causa de mort externa en els grups de població de joves fins als 39 anys.
Segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), l’any 2010 van morir per suïcidi 3.158 persones, i aquesta xifra es va elevar fins a les 3.569 l’any 2016. Això vol dir que el suïcidi es va mantenir com la primera causa de mort externa, la qual que representa un 0,9% menys que el 2015, encara que sent encara una xifra molt elevada. A l’Estat, hi ha una mitjana de 10 morts per suïcidi al dia, és a dir, més del doble de les produïdes pels accidents de trànsit, 12 vegades més que les produïdes per homicidis i 80 vegades més que les produïdes per violència de gènere durant el mateix període de temps.

Encara que tradicionalment les majors taxes de suïcidi s’han registrat entre els homes d’edat avançada, les taxes entre els joves han anat en augment fins al punt en què ara aquests són el grup de major risc en un terç dels països, tant del món desenvolupat com en els països en vies de desenvolupament.

Segons recull l’Organització Mundial de la Salut (OMS), «cada any es suïciden gairebé un milió de persones, el que suposa una taxa de mortalitat global de 16 per 100.000, o una mort cada 40 segons». En els últims 45 anys, continua l’OMS, «les taxes de suïcidi han augmentat en un 60%. El suïcidi és una de les tres primeres causes de mort entre les persones de 15 a 44 anys en alguns països, i la segona causa en el grup de 10 a 24 anys; i aquestes xifres no inclouen les temptatives de suïcidi, que són fins a 20 vegades més freqüents que els casos de suïcidi consumat.

S’estima que a nivell mundial el suïcidi va suposar el 1,8% de la càrrega global de morbiditat el 1998, i que el 2020 representarà el 2,4% als països amb economies de mercat i en els antics països socialistes.

Sobre els autors-coordinadors

Carlos Salamero Platas, és Psicòleg clínic, Màster en modificació de conducta i Especialista en prevenció de la conducta suïcida és el director del Centre de Rehabilitació Psicosocial ‘Martínez Campos’.
Mar Segovia Cifuentes, és terapeuta ocupacional i especialista en prevenció de la conducta suïcida. Actualment és la directora de la Mini-residència Getafe.

Aquesta presentació es farà també a Barcelona el proper 20 de setembre per donar a conèixer el model de prevenció del suïcidi en els centres d’Intress i altres xifres d’interès davant del públic i els mitjans de comunicació catalans.

 

      

Categories

Comparteix:

Notícies destacades

Intress_Granollers_Prelaboral_MarcAsensio_baixa-7 1

CulFut: una revista per «cultivar el futur» des del Prelaboral del Vallès Oriental

Ja està disponible l’edició Primavera-Estiu 2026 de CulFut, la revista impulsada des del Servei Prelaboral del Vallès Oriental. La publicació està creada per les mateixes persones que participen en el servei i neix al taller d’arts gràfiques com un espai per compartir interessos, inquietuds, experiències i aficions. CulFut ve de «cultivar el futur», un nom escollit per parlar de futur i segones oportunitats. En aquesta edició hi trobem activitats i sortides, històries personals, entrevistes, música, poesia, cuina, il·lustracions i propostes creatives, a més d’experiències de col·laboració i participació. El Servei Prelaboral del Vallès Oriental acompanya persones amb un diagnòstic en salut mental en la seva preparació per incorporar-se al món laboral. A través de tallers i activitats es treballen competències laborals, personals i socials, oferint eines perquè cada persona pugui avançar cap als seus propis objectius professionals. CulFut també forma part d’aquest procés: un espai col·lectiu per crear, expressar-se i compartir coneixement. 👉 Descarrega l’edició Primavera-Estiu 2026 de CulFut
L’americana dels diumenges_Persones, diferències i oportunitats_page-0001

L’americana dels diumenges: una història d’Intress Madrid

Què passa quan una persona que acompanyem ens fa revisar les nostres pròpies expectatives? La història d’en Felipe, protagonista de Persones, diferències i oportunitats, parla precisament d’això: d’acompanyar, però també d’aprendre a mirar d’una altra manera. En Felipe té 60 anys i fa més de dues dècades que està vinculat a diferents serveis d’acompanyament a persones amb diagnòstic de salut mental gestionats per Intress Madrid. La seva història no respon a un recorregut lineal ni pretén ser un relat d’èxit. I precisament per això forma part del llibre. La seva trajectòria ens recorda que acompanyar també significa escoltar, respectar decisions i revisar els límits que, de vegades, podem posar des de la nostra pròpia mirada professional. Tal com recull la història, «el pitjor límit és el que posa qui acompanya». En Felipe continua amb la seva vida i amb un dels seus costums particulars: posar-se vestit i corbata, agafar el maletí i anar fins a Atocha, on passeja entre viatgers i imagina altres destinacions. Persones, diferències i oportunitats va néixer com una manera especial de celebrar els 40 anys de trajectòria d’Intress en el sector social: explicar la nostra feina a través de les veus i les experiències de les persones que acompanyem. Les seves pàgines recullen històries de superació i transformació, però també dificultats i aprenentatges. No tot són èxits. Acompanyar significa estar al costat de persones que prenen les seves pròpies decisions i construeixen els seus propis camins, i aquest procés també deixa aprenentatges en les professionals. El llibre és, a més, un homenatge a les treballadores d’Intress i del conjunt del sector social, a totes aquelles professionals que acompanyen cada dia històries que poques vegades arriben a ser explicades. 👉 Llegeix i descarrega «El vestit dels diumenges» aquí: L’americana dels diumenges – Persones, diferències i oportunitats. Ens veiem a Banyoles i Mataró Al setembre continuem compartint el llibre i les seves històries: 📍 Banyoles — 15 de setembre, 19 h, Museu Darder. 📍 Mataró — 17 de setembre, 18 h, Cafè de Mar. Per assistir-hi, podeu escriure a (comunicacion@intress.org) per inscriure-us. Recordem també que el llibre està a disposició de totes les persones treballadores d’Intress. Podeu utilitzar-lo per apropar la nostra feina a entitats, administracions i institucions amb les quals col·laborem en el dia a dia. Una manera diferent d’explicar què fem: a través de les persones i de les seves pròpies històries. 
Fotos-1

Intress reforça el seu Servei de Prevenció del Suïcidi amb un enfocament comunitari, feminista i d’equitat

El suïcidi és una prioritat de salut pública i social que podem prevenir. Des de 2014, Intress impulsa accions específiques i, el 2024, va consolidar un servei especialitzat alineat amb l’OMS i els plans estatal i autonòmics. El nostre eix: actuar sobre els factors i determinants socials que incideixen en la conducta suïcida i promoure el benestar psicosocial al llarg del cicle vital, creant entorns segurs i xarxes de suport de qualitat. Què fem Prevenció, intervenció i promoció d’entorns segurs: reduïm la mortalitat i els intents mitjançant protocols basats en l’evidència, coordinació intersectorial i respostes centrades en la persona i el seu context. Formació i capacitació: dotem professionals i agents clau de competències actualitzades amb criteris de qualitat, innovació i sostenibilitat, per detectar, acompanyar i derivar de manera segura. Cura de qui cuida: promovem el benestar psicosocial dels equips que atenen aquesta problemàtica, incorporant pràctiques d’autocura i suport institucional. El nostre enfocament en determinants socials i benestar Mirada sociocomunitària: reforcem vincles i xarxes de suport, activant recursos comunitaris per reduir l’aïllament i millorar la participació social. Equitat i perspectiva feminista: abordem desigualtats i violències que impacten en la salut mental, integrant la variable de gènere i altres interseccions en la valoració i les respostes. Cooperació intersectorial: treballem amb salut, serveis socials, educació, ocupació i comunitat per incidir en factors com la pobresa, la soledat no desitjada o les barreres d’accés als recursos. Qui som Un equip especialitzat de 9 professionals a Madrid, Catalunya i les Illes Balears, amb material informatiu i didàctic propi, i una trajectòria de més d’una dècada en prevenció, intervenció i promoció del benestar psicosocial. Vols contactar amb el Servei de Prevenció del Suïcidi? Si des del teu servei, àrea o equip vols conèixer millor la seva feina, plantejar una col·laboració, sol·licitar informació sobre formació o explorar com incorporar la prevenció del suïcidi a la vostra pràctica, pots contactar directament amb l’equip: 📩 prevencion.suicidio@intress.org. També pots compartir aquest contacte amb administracions, entitats socials, centres educatius, sanitaris o altres organitzacions amb les quals treballem i que puguin estar interessades a abordar la prevenció del suïcidi des d’una perspectiva social i comunitària.

També et podria interessar