El passat dijous 4 d’octubre vam presentar a Barcelona l’estudi, i les conclusions, sobre els casos d’assetjament a través de les xarxes socials i de com l’ús de les noves tecnologies incideix pot acabar en la comissió d’un delicte.
A la primera part de l’acte, la psicòloga forense Aina Gassó, de la Universitat Internacional de Catalunya, va fer una presentació del què la ciberdelinqüència i els casos que actualment es donen entre els menors d’edat i els adults. La seva exposició va servir per posar en antecedent els públic i posar de manifest com cada vegada més, aquests delictes a través les xarxes socials tenen més pes en la societat.
Les principals dades de l’estudi realitzat per Intress apunten que:
El 87% de sentències on apareix l’ús de les noves tecnologies tenen relació amb la violència de gènere
En el 94% dels casos d’assetjament, la víctima del delicte és l’exparella (77%) o la parella actual (17%).
En el 84% dels casos d’assetjament s’ha utilitzat un dispositiu mòbil per realitzar el delicte o una part del mateix. Aquestes tecnologies de fàcil accés per a la comunicació diària acaben sent mecanismes de control.
Com a proposta de millora caldria augmentar l’ús dels programes formatius ja existents i específics sobre violència de gènere i que incloguin continguts específics per propiciar un ús adequat de les noves tecnologies
Les dades sobre la comissió de delictes, principalment mitjançant els telèfons mòbils i les aplicacions, alerten d’un creixent nombre d’homes joves (entre els 20 i els 40 anys) que utilitzen aquestes tecnologies per controlar les seves víctimes (principalment dones), que solen ser exparelles, o parelles sentimentals. Les principals conclusions recomanen treballar amb els agressors temes com la prevenció, la sensibilitat davant els seus patrons violents i l’empatia a través dels programes formatius específics contra la violència de gènere.
L’ús de les noves tecnologies constitueix un mitjà addicional per perpetuar els delictes de violència de gènere, que ocupen la segona posició d’entre les tipologies delictives sentenciades amb una mesura penal alternativa.
Pel que fa la vinculació entre l’agressor i la víctima, hi ha una incidència molt elevada en els casos en els quals hi ha hagut una ruptura de la relació de parella. Del total de les 2.163 sentències analitzades, un 17,5% (374 sentències) contenien l’ús de les noves tecnologies com a mitjà per assetjar una altra persona, de forma provada. En el 94% la víctima era una exparella. I en la major part dels casos analitzats, l’agressió o assetjament va començar amb el mòbil, amb trucades, missatges de text o Whatsapp. En segon terme apareixen les xarxes soials, sobretot Facebook i Instagram, entre d’altres.
En el 84 % dels casos, el mitjà emprat per a l’assetjament és el telèfon mòbil, tal i com mostren les dades.
Presentació de l’informe el passat 4 d’octubre al Centre Cívic Urgell de Barcelona
Sobre la realització i motivació de l’estudi
Una de les teories contemporànies que explica les causes de l’aparició del comportament delictiu atenent als factors ambientals, i que compta amb el recolzament de la comunitat científica, és la teoria de les Activitats Quotidianes de Cohen i Felson (1979). Aquesta es basa en la existència de tres aspectes: que hi hagi un subjecte motivat (delinqüent), una víctima o subjecte propici, i l’absència d’elements de protecció eficaços. La hipòtesi d’aquest estudi és que les noves tecnologies han augmentat el nombre de víctimes propícies, perquè els dispositius i les xarxes socials faciliten la localització de persones i la comunicació amb elles i a més, hi ha una manca de control, seguretat i protecció a les xarxes socials.
Aquest informe s’ha realitzat en el marc de la gestió de les Mesures Penals Alternatives (MPA) que gestiona Intress des de l’any 2010 a les demarcacions de Girona, Lleida i Alt Pirineu i l’Aran, Tarragona i Terres de l’Ebre. Per la realització d’aquest estudi s’han analitzat un total de 2.163 sentències de casos (sobre violència, amenaces, coaccions, delictes d’odi, enaltiment, terrorisme…) que han estat atesos al servei de mesures penals alternatives amb una condemna. Els fets delictius que s’han revisat es van cometre entre l’ 1 de gener de 2015 al l’1 de Juny de 2017, en els quatre territoris on Intress gestiona les MPA. La revisió de dades es va fer mitjançant el programa de gestió SIJJ del Departament de Justícia de la Generalitat. Es van recollir les dades mitjançant un formulari intern amb les següents variables:
– Data dels fets
– Nacionalitat i edat de les persones condemnades
– Territori competencial
– Descripció del delicte i ús o no de noves tecnologies
– Mitjà tecnològic emprat
– Vincle entre agressor i víctima
– Tipus de MPA imposada
S’han aplicat tècniques estadístiques bàsiques i taules de contingència que han permès la comparació dels casos on s’havien utilitzat les noves tecnologies, amb aquells casos on no hi havia hagut ús.
Propostes i conclusions:
Una de les conclusions a les que arriba l’estudi és que una de les propostes de millora passaria per augmentar l’ús dels programes formatius ja existents i específics sobre violència de gènere. Aquests programes ajuden l’individu a reconèixer els seus patrons agressius i violents, milloren l’empatia i l’autocontrol i podrien incloure continguts específics per propiciar un ús adequat de les noves tecnologies. És necessari un treball preventiu que ajudi a conscienciar l’assetjador o agressor que darrera una pantalla i les xarxes socials hi ha una persona i que les seves conductes tenen conseqüències, en alguns casos delictives.
En primer pla, Meritxell Campmajó, seguida de Núria Iturbe i Ana Martínez, professionals d’Intress i autores de l’estudi
Campanya: «A la xarxa, No també és No»
Per completar l’estudi i sobretot, amb la finalitat i vocació de fer incidència en la prevenció del mal ús de les xarxes socials en els casos en què podríem estar parlant d’assetjament – i de posterior delicte-, s’han presentat un pòster que amb figures de ioga, que incideix sobre la necessitat de meditar el que anem a dir a una altra persona a través del mòbil (majoritàriament) o una xarxa social i unes polseres amb el lema ‘a la xarxa No també a No‘. La frase de la polsera va sortir directament de la feina de noies adolescents que estan en un dels centres (CRAE Elima) de la nostra entitat i van treballar el tema de l’assetjament a través de les noves tecnologies.
El pòster es pot decarregar aquí.
Sobre les autores
Meritxell Campmajó García, Núria Iturbe, Ana Martínez Catena, i Noemí Sotoca Carretero, totes professionals de l’àrea de Justícia i Comunitat d’Intress.
I hi han col·laborat Inka Navarro, Javier López, Míriam Fernández, Aida Gómez, Carlos Cabaleiro i Iris Pueyo, equips de Mesures Penals Alternatives de Girona Nord, Tarragona Nord i Tarragona Sud, Terres de l’Ebre i Lleida i Alt Pirineu i Aran.
L’informe està disponible aquí.
