PARTICIPEM EN LES “X JORNADES DE PSICOLOGIA CONTRA LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE” I REBEM UNA MENCIÓ PER UN DELS NOSTRES TREBALLS

1 gener 1970 | Intress

Featured image

Aquest mes hem participat en les “X Jornades Estatals de Psicologia Contra la Violència de Gènere”, celebrades els dies 23 i 24 de novembre al Palau de Congressos Baluarte, a Pamplona, i que enguany s’han centrat en la intervenció psicològica com a facilitadora dels drets de les víctimes de violència contra les dones.

L’esdeveniment s’ha basat en tres pilars bàsics de la legislació actual, que són:

  • El dret a la recuperació integral
  • El dret a la protecció efectiva
  • El dret a l’atenció especialitzada i adequada a cada necessitat

Els assistents al congrés podien presentar pòsters que tinguessin relació amb la temàtica del congrés, és a dir sobre “La intervenció psicològica com a facilitadora dels drets de les víctimes de la violència contra les dones”. Des de l’àrea d’Igualtat i Gènere, a més d’assistir a aquestes jornades, hem participat en la modalitat de treballs lliures, en la qual l’entitat ha estat guardonada.

El pòster ha estat creat per tres psicòlogues de l’Àrea d’Igualtat i Gènere de l’entitat: Carmen Lamana, Susana Prieto i Susana Seijo, el treball de les quals ha estat premiat com a millor pòster de les Jornades, rebent així una menció especial i un certificat de reconeixement.

El cartell presentat per l’entitat plasma un estudi on s’analitza l’impacte psicològic que té la violència de gènere en els fills i filles de les víctimes d’aquest tipus de violència, quines seqüeles els pot deixar a l’edat adulta i la necessitat que tenen de reparació i d’abordatge terapèutic.

En les conclusions de l’estudi, s’evidencia la necessitat de proporcionar atenció especialitzada a aquells fills i filles de dones víctimes de violència de gènere que ja han arribat a l’edat adulta, ja que no deixen de sofrir les conseqüències del maltractament encara que ja no siguin menors.

Aquesta ha estat una gran oportunitat per mostrar la feina que duem a terme i reivindicar una major implicació institucional i l’adopció de determinades mesures legals que millorin la protecció a les víctimes de la violència, a més de seguir incidint en la importància d’acabar amb els estereotips i mites que han calat a la societat respecte a la violència masclista.

Categories

Comparteix:

Notícies destacades

entrega-6premio-2022-73

Oberta la convocatòria 2026 dels Premis Francisca de Pedraza contra la Violència de Gènere

Ja està oberta la IX edició del Premi Francisca de Pedraza contra la Violència de Gènere, una iniciativa amb la qual Intress manté des de fa anys una estreta vinculació i en el jurat de la qual torna a participar aquest 2026. El premi reconeix persones, col·lectius, entitats i institucions nacionals i internacionals amb una trajectòria referent en la lluita contra les violències contra les dones. Bases de la convocatòria Les candidatures poden ser presentades per persones físiques o jurídiques mitjançant una proposta raonada. El jurat valorarà especialment la innovació i originalitat, l’impacte social, la sostenibilitat, la capacitat de replicar bones pràctiques i l’enfocament en prevenció i educació. 📅 Dates clau Presentació de candidatures: fins al 9 d’octubre de 2026, a les 23.59 h Reunió del jurat: 22 d’octubre Resolució: 23 d’octubre Lliurament del premi: 26 de novembre, al Paranimf de la Universitat d’Alcalá 📩 Les candidatures s’han d’enviar a secretaria@franciscadepedraza.org. 👉 Consulta les bases completes de la convocatòria La convocatòria es va presentar el passat 23 de juliol a la Universitat d’Alcalá, en un acte en què també es van lliurar les Francisquitas a l’Oficina Tecnològica de la UAH, la Fundación Antezana, Cristina Penalva Pastor i Marisa Fernández (MFV Asesores), en reconeixement a la seva col·laboració amb l’associació. La participació d’Intress en el jurat dona continuïtat a una col·laboració de diversos anys i al nostre compromís per sumar coneixement i aliances davant les violències masclistes. A la imatge, les persones i entitats reconegudes amb les Francisquitas 2026 durant l’acte celebrat a la Universitat d’Alcalá.
Intress_Montserrat_MarcAsensio_22_05_2026_baixa-41

Trencant els cànons: una mirada a la bellesa des del SARVM-BCN

Algunes de les dones i infants acollides al SARVM-BCN d’Intress han visitat, acompanyades per l’equip educatiu, l’exposició Culte a la bellesa del CCCB. Una activitat que ha obert un espai per parlar dels cànons de bellesa, la pressió estètica, la diversitat i la manera com ens relacionem amb el nostre propi cos. Des del servei, aquest tipus d’activitats formen part de l’acompanyament a les dones en el seu procés de recuperació davant les violències, generant espais que permetin qüestionar discursos que poden generar culpa i construir una mirada més propera i amable cap a una mateixa. A continuació, compartim la reflexió de Marina Puig, educadora del SARVM-BCN, sobre la visita i algunes de les veus que van sorgir durant l’activitat. Trencant els cànons L’exposició va permetre veure com els cànons de bellesa canvien segons les cultures i les èpoques. Les dones van poder reflexionar sobre com allò que en una cultura es considera normal o bonic, en una altra pot no ser-ho. Això ens ajuda a entendre que la bellesa no és un concepte universal, sinó una construcció social. També vam reflexionar sobre com constantment se’ns venen productes, tractaments i mètodes per “estar més guapes”, fent-nos creure que no som suficients tal com som. Aquesta pressió afecta especialment les dones i pot tenir conseqüències en la nostra autoestima i en la relació amb els nostres cossos. Aquesta reflexió arriba en un moment especialment significatiu, com és l’estiu, quan la pressió per tenir un “cos de platja” es fa més present. Per això, és important qüestionar aquests cànons, reivindicar la diversitat i recordar que no necessitem canviar els nostres cossos per ser suficients. Les reflexions de les dones i infants durant la visita ens permeten recollir diferents mirades sobre la bellesa, la diversitat, la llibertat d’elecció i el respecte: «Jo no he sentit tant aquesta pressió per ser d’una manera concreta, jo sempre m’he sentit còmoda tal com soc.» — C.M.M. «M’ha agradat veure a l’exposició personatges d’altres cultures com la meva.» — R.A. «És important no pressionar els infants sobre com han de vestir o com han de ser. Per exemple, no s’ha d’obligar les nenes a portar el mocador encara que siguin musulmanes. Han de poder triar elles el que vulguin.» — N.Y. «A l’escola es reien d’un nen perquè anava en cadira de rodes i era diferent, però cal tractar bé tothom encara que el seu cos sigui diferent.» — C.C.M.
3e0716c37df3cb2416b8df26b0f9255d30336c3a

La FEDAIA demana responsabilitat per acollir les persones amb minoria d’edat que migren soles

Compartim a continuació un recent comunicat de la Federació d’Entitats d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (FEDAIA), de la qual Intress forma part. Per veure la publicació original, consultar aquest enllaç. La FEDAIA demana responsabilitat per acollir les persones amb minoria d’edat que migren soles Arran de l’increment important d’arribades de persones migrades menors d’edat a la ciutat autònoma de Ceuta en les últimes setmanes, la FEDAIA demana responsabilitat als governs i als grups parlamentaris a l’hora d’abordar l’acolliment i acompanyament d’aquestes persones i que no es converteixin, una vegada més, en un element de batalla partidista. Condemnem de manera clara la utilització política per part del Govern i la monarquia del Marroc que hi pot haver darrere els fets ocorreguts els darrers dies, però també els debats originats per la situació que estan contribuint de manera irresponsable a l’estigmatització i deshumanització d’aquestes persones i demanem que la principal preocupació dels governs estatal i autonòmics sigui la defensa de drets de totes elles. Una altra vegada, lamentem haver de recordar que estem davant d’una crisi humanitària en la que centenars d’adolescents viuen situacions de precarietat i de vulneració de drets fonamentals recollits en la Convenció dels Drets de la Infància i l’Adolescència. Acollir aquestes persones no és una qüestió de bona voluntat, és una obligació legal, moral i un imperatiu humanitari que no hauria de generar polèmiques que les situïn en una situació de desemparament i assenyalament social perjudicial per el seu desenvolupament. Tanmateix, pensem que si Catalunya vol ser un PAÍS D’ACOLLIDA (amb totes les lletres i tot el significat) això implica destinar recursos, esforços, mirades, estratègies… per tal de poder tenir una societat plenament cohesionada que garanteixi les oportunitats per a TOTES les persones, vinguin d’on vinguin. Hem de poder passar de ser un país d’arribada a ser un país d’acollida, on totes les persones puguin desenvolupar al màxim el seu projecte personal i vital, des del màxim respecte als drets de les persones (prestant especial atenció en aquelles situacions en les que la persona és menor d’edat) i des de fer-nos corresponsables dels deures que cadascú tenim com a ciutadania. L’acompanyament i el treball amb persones menors d’edat, d’origen estranger que han migrat sense referents familiars és un repte de molta complexitat que mereix especial cura i demana de l’esforç, la dedicació i la bona voluntat de tothom, si és que es vol fer ben fet. Aquesta complexitat requereix poder parlar i analitzar el tema a fons per no caure en tòpics. Cal una col·laboració de tots els agents implicats per afrontar la realitat complexa, és absolutament clau i necessària la complicitat i el paper en positiu del món local, i de totes les persones que ostenten algun càrrec públic en aquest àmbit perquè són persones amb un paper fonamental en els processos de socialització, d’acollida, arrelament i emancipació d’aquesta joventut als territoris. Copsem molta diferència en aquells municipis on alcaldes i alcaldesses sumen la riquesa del territori a favor d’activar l’acollida. Acollir vol dir garantir el desenvolupament de projectes vitals que donin resposta des dels àmbits formatius, laborals, habitacionals, de xarxa personal i comunitària, etc. A banda, aquestes persones tenen necessitats emocionals difícils de cobrir en un context de soledat i procés migratori, on les expectatives, la incertesa, la por, entre d’altres, són factors de molta importància, amb molt de paper i això fa, de vegades, que es sentin molt amenaçats. Per tot el que hem apuntat cal poder-nos avançar a les situacions i tenir una estratègia clara d’allà on volem anar i arribar. Perquè sinó, qui en rep les conseqüències, fonamentalment, és la ciutadania (referint-nos tant a les persones que fan els processos migratoris, com a les veïnes i veïns que hi convivim). Ens agradaria la major voluntat i responsabilitat per part de totes les autoritats en relació a l’acollida de totes les persones provinents d’altres parts del món i sobretot, exigim que es deixi d’alimentar discursos d’odi que reflecteixen clars indicis de racisme i xenofòbia. Les entitats de FEDAIA (i de moltes altres entitats del Tercer Sector) fa anys que fem el possible per donar a aquestes persones les millors condicions de vida possibles, per acompanyar-les i estem preparades per seguir-ho fent. Demanem que els governs actuïn amb la mateixa responsabilitat.

També et podria interessar