«PARTICIPANT PLEGATS GUANYEM»: presentem el projecte participatiu d’educació emocional

17 gener 2019 | Intress

Featured image

Un programa formatiu sobre la participació Infantil que aposti per la coherència, ens ha de permetre no només dir el que fem, sinó fer el que diem; i en EL que tots els implicats/des en el procés de participació tinguin veu

Entre nens, nenes i de diversos centres d’atenció a la infància i adults- professionals d’Intress, socis i sòcies, persones voluntàries…-  hem treballat les emocions: què sentim, quan, com les gestionem… amb una dinàmica conduïda pels nens i nenes de dos dels nostres centres d’atenció a la infància.

La seu d’Intress es va convertir en una sala on el joc i les dinàmiques grupals ens van ensenyar a reflexionar sobre com aprenem a viure amb diverses emocions en cada moment del dia.

 

Inicis del projecte

Conscients de que la incorporació del nen/a en la seva quotidianitat d’una forma participativa passa per dissenyar projectes compartits i significatius per a tots i totes, per definir responsabilitats, per transferir progressivament, per establir espais de diàleg constructius, per aprendre a participar participant, per establir compromisos compartits, i de la dificultat del canvi de paradigma que suposa en una societat i cultura essencialment adutiforme; apostem per un projecte de formació coherent amb la necessitat de tots i totes (infants, adults) d’acostar-nos a aquesta realitat de forma conjunta i integral.

Les accions en què breument es concreten la missió i els objectius del projecte, per tal de poder canviar la mirada, i sempre fora de l’horari escolar, són:

  • Pla de formació conjunt entre adults, infants i adolescents dels serveis d’infància d’Intress a Barcelona: Acolliments en família (extensa i aliena), Centre Obert Ció Barjau i Centre d’Acollida Josep Pallach.
  • Pla de formació als professionals i socis/es de l’Entitat amb la participació activa dels infants i adolescents com a responsables d’unitats dinàmiques de l’espai formatiu.
  • Comissió mixta de professionals, socis, infants i adolescents per a l’elaboració d’un Document Públic sobre necessitats i eines pràctiques per la Participació (decàleg)
  • Acció transversal de facilitar la inclusió dels Infants i adolescents en estaments de participació ciutadana

D’aquesta manera, el projecte té la voluntat de poder crear una eina que faciliti la participació, a partir d’un procés participatiu, que formi a les persones perquè puguin adquirir habilitats comunicatives, socials i personals per a la seva autonomia i consciència social; i d’implicació amb la comunitat. Poder generar entre tots/es una eina que ajudi a diferents entitats (a diferents nivells) i col·lectius a integrar als infants/joves als òrgans de participació, és quelcom re-plicable a diferents escenaris. Així, el decàleg vol ser d’utilitat per un públic molt ample, de la ciutat de Barcelona, en àmbits de relació infant-família-entorn.

L’entitat Salut i Educació Emocional (SEER) ha estat l’encarregada de guiar-nos en el procès, des de l’inici treballant amb els nens i nenes, fins a la seva presentació. I hem comptat també amb la col·laboració de l’Ajuntament de Barcelona.

Els destinataris/es del projecte són els infants/adolescents/professionals que vivint a Barcelona estan vinculats a la nostra entitat en algun dels projectes que gestionem (CAUI Josep Pallach, Acolliments en família extensa i aliena) i Centre Obert Ció Barjau); i representats de l’entitat (socis, comitè, etc.) que puguin participar dels espais comuns que proposem.

Participen de 6 a 10 infants/adolescents de cada servei, i en procedents d’Acolliment, també participarà la família. Els i les participants se seleccionaran a partir de dues vies: quan els/les educadores tutores de l’infant realitzin la proposta d’idoneïtat (o l’educador/a de referència o tècnic/a); o bé quan el/la infant/jove manifesti voluntàriament formar part del projecte, mostrant una clara actitud proactiva. Per tant, es procurarà un equilibri entre ambdues vies d’accés, garantint en tot moment la igualtat d’oportunitats i la presència de nens i nenes per igual. A les sessions de 5 hores, sempre hi haurà representació d’infants/joves de tots els serveis, i representants dels mateixos. Totes les participants es comprometen a col·laborar i treballar, per aprofitar el màxim els diferents espais formatius, ajudant-se uns amb els altres, i procurant escoltar i fer nota totes les veus.

S’ha fet una proposta de formació per poder canviar i visibilitzar el canvi de posició dels participants al projecte. Els participants poden, a partir d’una proposta de formació acabar definint el procés formatiu.

Ens plantegem formacions sobre cultura participativa als infants i joves; professionals i socis. Serà una formació estratificada per perfils i rols algunes hores, i per anar avançant cap a la formació i construcció d’una cultura de la inclusió de tots/es, en els òrgans de presa de decisions, i fet de forma compartida. Tots els/les participants ocuparan el rol de formadors en algun moment, i anirem avançant cap a la descoberta d’aquest espai comú de construcció. I generar un decàleg que permeti tant als joves, als professionals com a les entitats créixer cap a una cultura co-construïda en la que els infants i els/les joves siguin els/les autèntics/ques ciutadans/es de ple dret. La descripció d’unes eines fàcilment extensibles a espais d’educació en el lleure, escoles, entitats socials, etc., que treballin amb infants i joves i creguin amb la necessitat d’escoltar la seva veu, opinió, etc.

Els objectius del projecte

Hem volgut construir un canvi de paradigma en el qual els ciutadans i ciutadanes més joves sentin reconegudes les seves veus, propostes, inquietuds, maneres de fer, etc; i puguin participar de forma diferent, real, amb major incidència per tal de transformar les seves relacions i realitats.

Doncs per generar una cultura metodològica de treball en les entitats centrada en la necessitat irrenunciable de participació de l’altre, infants i joves; els objectius específics que complementen el general són:

  1. Facilitar des de l’entitat espais, eines i metodologies perquè els infants/joves siguin els protagonistes i formin part de la gestió, disseny, planificació d’accions que els involucren.
  2. Promoure el treball cooperatiu i col·laboratiu entre diferents perfils de participants, per generar un discurs integrador i que contempli tots els punts de vista.

I amb aquests objectius de partipació conjunta vam passar una tarda d’aprenentatge que va acabar amb la redacció d’un decàleg de bones pràctiques redactat entre totes i tots, tenint present que participant plegats, tots i totes guanyem i creixem.

 

Categories

Comparteix:

Notícies destacades

3e0716c37df3cb2416b8df26b0f9255d30336c3a

La FEDAIA demana responsabilitat per acollir les persones amb minoria d’edat que migren soles

Compartim a continuació un recent comunicat de la Federació d’Entitats d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (FEDAIA), de la qual Intress forma part. Per veure la publicació original, consultar aquest enllaç. La FEDAIA demana responsabilitat per acollir les persones amb minoria d’edat que migren soles Arran de l’increment important d’arribades de persones migrades menors d’edat a la ciutat autònoma de Ceuta en les últimes setmanes, la FEDAIA demana responsabilitat als governs i als grups parlamentaris a l’hora d’abordar l’acolliment i acompanyament d’aquestes persones i que no es converteixin, una vegada més, en un element de batalla partidista. Condemnem de manera clara la utilització política per part del Govern i la monarquia del Marroc que hi pot haver darrere els fets ocorreguts els darrers dies, però també els debats originats per la situació que estan contribuint de manera irresponsable a l’estigmatització i deshumanització d’aquestes persones i demanem que la principal preocupació dels governs estatal i autonòmics sigui la defensa de drets de totes elles. Una altra vegada, lamentem haver de recordar que estem davant d’una crisi humanitària en la que centenars d’adolescents viuen situacions de precarietat i de vulneració de drets fonamentals recollits en la Convenció dels Drets de la Infància i l’Adolescència. Acollir aquestes persones no és una qüestió de bona voluntat, és una obligació legal, moral i un imperatiu humanitari que no hauria de generar polèmiques que les situïn en una situació de desemparament i assenyalament social perjudicial per el seu desenvolupament. Tanmateix, pensem que si Catalunya vol ser un PAÍS D’ACOLLIDA (amb totes les lletres i tot el significat) això implica destinar recursos, esforços, mirades, estratègies… per tal de poder tenir una societat plenament cohesionada que garanteixi les oportunitats per a TOTES les persones, vinguin d’on vinguin. Hem de poder passar de ser un país d’arribada a ser un país d’acollida, on totes les persones puguin desenvolupar al màxim el seu projecte personal i vital, des del màxim respecte als drets de les persones (prestant especial atenció en aquelles situacions en les que la persona és menor d’edat) i des de fer-nos corresponsables dels deures que cadascú tenim com a ciutadania. L’acompanyament i el treball amb persones menors d’edat, d’origen estranger que han migrat sense referents familiars és un repte de molta complexitat que mereix especial cura i demana de l’esforç, la dedicació i la bona voluntat de tothom, si és que es vol fer ben fet. Aquesta complexitat requereix poder parlar i analitzar el tema a fons per no caure en tòpics. Cal una col·laboració de tots els agents implicats per afrontar la realitat complexa, és absolutament clau i necessària la complicitat i el paper en positiu del món local, i de totes les persones que ostenten algun càrrec públic en aquest àmbit perquè són persones amb un paper fonamental en els processos de socialització, d’acollida, arrelament i emancipació d’aquesta joventut als territoris. Copsem molta diferència en aquells municipis on alcaldes i alcaldesses sumen la riquesa del territori a favor d’activar l’acollida. Acollir vol dir garantir el desenvolupament de projectes vitals que donin resposta des dels àmbits formatius, laborals, habitacionals, de xarxa personal i comunitària, etc. A banda, aquestes persones tenen necessitats emocionals difícils de cobrir en un context de soledat i procés migratori, on les expectatives, la incertesa, la por, entre d’altres, són factors de molta importància, amb molt de paper i això fa, de vegades, que es sentin molt amenaçats. Per tot el que hem apuntat cal poder-nos avançar a les situacions i tenir una estratègia clara d’allà on volem anar i arribar. Perquè sinó, qui en rep les conseqüències, fonamentalment, és la ciutadania (referint-nos tant a les persones que fan els processos migratoris, com a les veïnes i veïns que hi convivim). Ens agradaria la major voluntat i responsabilitat per part de totes les autoritats en relació a l’acollida de totes les persones provinents d’altres parts del món i sobretot, exigim que es deixi d’alimentar discursos d’odi que reflecteixen clars indicis de racisme i xenofòbia. Les entitats de FEDAIA (i de moltes altres entitats del Tercer Sector) fa anys que fem el possible per donar a aquestes persones les millors condicions de vida possibles, per acompanyar-les i estem preparades per seguir-ho fent. Demanem que els governs actuïn amb la mateixa responsabilitat.
Captura de pantalla 2026-08-06 a las 10.16.29

Barnahus Lleida, protagonista a la premsa pel seu model d’atenció centrat en la infancia

El diari La Mañana ha dedicat un ampli reportatge a Barnahus Lleida, servei gestionat per Intress, per explicar com treballa en l’atenció a infants i adolescents víctimes de violència sexual i l’impacte que aquest model està tenint al territori. L’article mostra el funcionament quotidià del servei i posa el focus en un model que situa la infància al centre, evitant la revictimització i afavorint la coordinació entre els diferents sistemes implicats. També recull algunes dades rellevants, com les 108 atencions realitzades durant el 2026, que prop del 80 % dels casos corresponen a nenes i adolescents, o que el servei compta amb un equip estable de vuit professionals, a més de la col·laboració d’especialistes de diferents àmbits. És una oportunitat per conèixer millor la feina que desenvolupa l’equip de Barnahus Lleida i reconèixer la tasca d’unes professionals que, cada dia, acompanyen la infància des de la cura, l’especialització i el compromís amb els seus drets. 👉 Us animem a llegir el reportatge complet i a descobrir com aquest servei contribueix a transformar l’atenció a la infància en situacions de violència sexual. 
Intress_TorneigFutbolAltafulla_MarcAsensio_baixa-59

Una mirada anti-racista per a construir cohesió social

Com podem construir societats més cohesionades en un context de creixent diversitat? Quines desigualtats dificulten l’accés als drets i quin paper hi poden jugar les polítiques públiques i les entitats socials? Aquestes són algunes de les preguntes que aborda el document Per una Catalunya diversa, cohesionada i antiracista. Propostes per combatre les desigualtats i garantir drets, publicat per ECAS (Entitats Catalanes d’Acció Social) a partir d’un cicle de debats sobre diversitat, desigualtats i cohesió social. Tot i que el document se centra en la realitat catalana, moltes de les reflexions que planteja són útils per a la nostra feina quotidiana a qualsevol territori on és present Intress. Ens convida a analitzar les desigualtats des d’una perspectiva estructural, a revisar les nostres pràctiques professionals i a reforçar una intervenció basada en els drets, la participació i la igualtat d’oportunitats. El document posa el focus en tres àmbits especialment rellevants: l’accés a l’habitatge, l’acció comunitària i la inclusió laboral, i formula propostes perquè aquests espais contribueixin a reduir desigualtats en lloc de reproduir-les. Tres idees clau  🔹Les desigualtats tenen causes estructurals. El document recorda que les dificultats d’accés a drets com l’habitatge, el treball o la participació no es poden explicar només per les trajectòries individuals. També hi intervenen factors estructurals com la discriminació, la precarietat o les barreres institucionals. 🔹La cohesió social es construeix garantint drets. Més que gestionar la diversitat o prevenir conflictes, la cohesió social requereix assegurar que totes les persones puguin participar en igualtat de condicions en la vida comunitària, econòmica i social. 🔹El tercer sector també ha de revisar les seves pràctiques. El document convida les entitats socials a incorporar una mirada antiracista en la seva organització, afavorint una participació més diversa en els espais de decisió i revisant possibles incoherències entre els discursos inclusius i les pràctiques quotidianes. 📖 Podeu consultar el document complet aquí: https://acciosocial.org/wp-content/uploads/2026/07/ECAS_MacayaB24i.pdf

També et podria interessar