Nova etapa per a la Residència Elisenda de Montcada

Intress i Plataforma per la Llengua, organització no governamental que vol promoure la llengua catalana com a eina de cohesió social, han col·laborat en els darrers mesos per impulsar l’aprenentatge del català en els centres de menors no acompanyats, i avui publiquen Qui soc, un videoclip fet pels joves del Servei de Primera Acollida i Atenció Integral (SPAAI) Antares, de Vilanova de Meià (la Noguera), amb l’acompanyament del cantant de música urbana Nel·lo C. La cançó dona veu a les experiències migratòries dels participants i converteix sentiments com la solitud, l’enyorança, la incertesa o l’esperança en una reivindicació de la dignitat, l’acollida i el dret a construir un projecte de vida en igualtat d’oportunitats. La iniciativa té el suport econòmic del Departament de Drets Socials i Inclusió de la Generalitat de Catalunya.     La lletra del tema relata el trajecte vital de molts joves que han hagut de deixar enrere la família i el país d’origen per buscar un futur millor. Al mateix temps, és un al·legat a favor de la resiliència i l’esperança, i una crida a garantir que aquests joves puguin arrelar-se plenament a la societat d’acollida amb totes les eines necessàries per fer-ho. Entre aquestes eines, el coneixement del català és fonamental per accedir a més oportunitats educatives, laborals i socials. El videoclip és el resultat d’un procés creatiu desenvolupat al llarg de diverses sessions de treball conduïdes per Nel·lo C. Els joves van participar en totes les fases del projecte: des de la reflexió sobre les seves vivències i la redacció de la lletra fins a la gravació de la cançó i el rodatge del videoclip. L’objectiu és que els participants visquin el català com una llengua útil per expressar-se, crear i relacionar-se, alhora que prenen consciència que són capaços de produir una obra artística de qualitat en català. Aquesta iniciativa forma part dels tallers artístics que Plataforma per la Llengua impulsa per fomentar l’ús social del català entre adolescents i joves. Davant la preocupació per la davallada dels usos lingüístics entre les noves generacions, l’entitat aposta per projectes culturals i creatius que vinculin la llengua amb experiències positives, participatives i significatives. Una col·laboració estratègica amb Plataforma per la Llengua L’estrena del videoclip s’emmarca en la col·laboració que mantenim amb Plataforma per la Llengua per reforçar la presència del català als centres que atenen infants i adolescents nouvinguts o en situació de vulnerabilitat. Aquest treball, que compta amb el suport del Departament de Drets Socials i Inclusió de la Generalitat de Catalunya, parteix de la convicció que el sistema de protecció ha de garantir també el dret dels menors a accedir a la llengua pròpia del país i a incorporar-la com una eina d’inclusió i cohesió social. Durant els darrers mesos, Plataforma per la Llengua ha visitat diversos centres gestionats per Intress, ha elaborat una diagnosi sobre els usos lingüístics i ha desenvolupat accions de formació i assessorament per als equips educatius. Les visites i l’estudi han permès constatar que el castellà continua sent la llengua predominant en la relació quotidiana amb els joves, malgrat que una part important dels professionals utilitza habitualment el català i disposa de competència suficient per fer-ho. Segons l’enquesta realitzada per l’entitat, un 80 % dels professionals diuen que s’adrecen als joves sempre o majoritàriament en castellà. Malgrat aquest context, el projecte ja ha aconseguit resultats tangibles. Gràcies a les formacions i l’acompanyament de Plataforma per la Llengua, tant el Dispositiu d’Atenció Immediata (DAI), amb seu a Dosrius, com el Servei de Protecció d’Emergència (SPE) Lira de Tarragona han incorporat el català com a llengua d’ensenyament i de treball amb els joves, per revertir una situació en què fins ara l’activitat lingüística es feia exclusivament en castellà. Es tracta d’un avenç especialment estratègic perquè aquests serveis constitueixen les primeres baules del sistema de protecció de menors i tenen una gran capacitat d’incidència sobre tot el recorregut posterior dels joves. De fet, el de Dosrius és l’únic DAI de Catalunya i tots els menors no acompanyats han de passar-hi. Si al DAI i als SPE, que són la primera i la segona baula del sistema, s’hi incorpora el català, tot el que ve a continuació és més fàcil de canviar i, en qualsevol cas, la incidència és molt superior. En aquest context, la col·laboració d’Intress amb Plataforma per la Llengua és una oportunitat per construir uns serveis de protecció de menors que siguin de referència i donin un pes essencial a la llengua catalana com a eina d’integració: totes dues organitzacions es proposen inspirar altres organismes que treballen per a la Direcció General de Prevenció i Protecció a la Infància i l’Adolescència (DGPPIA), del Departament de Drets Socials i Inclusió, per tal d’incorporar la llengua a tot arreu. Noves mesures per garantir el dret a aprendre català Coincidint amb l’estrena del videoclip, Plataforma per la Llengua també fa públiques diverses propostes per reforçar l’aprenentatge i l’ús del català en els centres de protecció de menors. Entre les mesures plantejades hi ha l’ampliació de les formacions lingüístiques per als professionals, l’establiment de directrius clares per part de l’administració sobre l’ús del català als centres, la incorporació progressiva del nivell C1 de català com a requisit professional i una major coordinació entre els departaments de Drets Socials i Inclusió, Educació, Universitats i Treball per garantir una millor atenció lingüística als joves. Entre les actuacions que ja s’estan posant en marxa destaca la incorporació d’un especialista en aprenentatge de llengües al DAI de Dosrius. La mesura vol reforçar des del primer moment el contacte dels joves amb el català i garantir que l’acollida lingüística esdevingui una peça central del seu procés d’integració. Per a Intress i Plataforma per la Llengua, assegurar que els menors no acompanyats puguin aprendre i utilitzar el català no és només una qüestió lingüística, sinó també una qüestió d’equitat i de drets. Per això, aquestes entitats consideren imprescindible que el sistema de protecció incorpori la llengua com un element estructural de l’acompanyament educatiu i social, i que projectes com Qui soc contribueixin a demostrar que el català també pot ser una llengua d’acollida, de creativitat i d’esperança.