Protegir no és decidir per elles: una llei per garantir els drets de la gent gran

15 juny 2026 | Intress

Featured image

Per Coloma Reynés Cunill

Responsable de Coneixement de l’Àrea de Promoció de l’Autonomia d’Intress

15 de juny – Dia Mundial de la Presa de Consciència sobre l’Abús i el Maltractament a les Persones Grans

Cada 15 de juny parlem de violència cap a les persones majors. Parlem de maltractament físic, negligència, abús econòmic, abandó o violència psicològica. I és necessari fer-ho. No obstant això, potser ha arribat el moment de dirigir la mirada cap a una realitat menys visible: aquella violència que no deixa marques físiques, que no sempre es reconeix com a tal i que sol presentar-se sota l’aparença de la protecció.

La violència que neix de les bones intencions

La violència cap a les persones majors no comença sempre amb una agressió. A vegades comença quan deixem de preguntar-los què volen. Quan la seva opinió perd pes. Quan les decisions sobre la seva vida, els seus diners, el seu habitatge, la seva salut o la seva intimitat es prenen sense comptar amb elles.

Amb freqüència confonem dependència amb incapacitat, compte amb control i protecció amb substitució. I aquí sorgeix una de les principals contradiccions del nostre sistema: encara que les persones majors constitueixen un dels col·lectius més nombrosos i diversos, encara no compten amb una llei integral específica que reconegui de manera clara el seu dret a viure lliures de violència, discriminació, infantilització i paternalisme.

Una arquitectura jurídica incompleta

Existeixen normatives sobre dependència, discapacitat, atenció sanitària o serveis socials. No obstant això, continua faltant un marc legal que afirmi de manera inequívoca que una persona major no deixa de ser adulta per necessitar suports.

Rebre cures no hauria de convertir a ningú en objecte de cura. Ni una residència, ni un centre de dia, ni un servei d’ajuda a domicili, ni una administració pública haurien de substituir la voluntat d’una persona en nom d’una seguretat mal entesa.

El problema de fons és que bona part dels sistemes d’atenció s’han construït des de la gestió del risc i no des del dret a una vida triada. Quan la seguretat es converteix en el valor absolut, l’autonomia comença a percebre’s com una amenaça.

El dret a assumir riscos

Què ocorre quan una persona major vol continuar vivint a casa seva malgrat el risc de caiguda? Quan decideix sortir sola al barri, rebutjar una intervenció, gestionar els seus diners amb suport o mantenir una relació afectiva?

Massa vegades la resposta institucional consisteix a limitar, prohibir o impedir. No necessàriament per mala praxi, sinó per por: por professional, familiar, institucional o jurídica. Por al fet que ocorri alguna cosa i a ser considerats responsables.

El resultat és que moltes decisions es prenen pensant més a protegir el sistema que a protegir els drets de la persona. S’adopta la mesura més conservadora, la que redueix riscos i evita conflictes, encara que això impliqui una vida més limitada i menys significativa.

La necessitat d’una llei integral

Per això resulta necessari avançar cap a una llei integral de protecció de les persones majors. No una llei que augmenti la tutela ni reforci una visió assistencialista de la vellesa, sinó una norma que reconegui plenament el seu dret a l’autodeterminació.

Una llei que estableixi que la voluntat, les preferències, la història de vida i el projecte vital de cada persona han de constituir el punt de partida de qualsevol intervenció. Que obligui a informar de manera comprensible, a generar alternatives i a documentar decisions compartides.

I, sobretot, una llei que assumeixi una realitat ineludible: el risc zero no existeix i no pot convertir-se en l’horitzó ètic de l’atenció.

Perquè viure implica risc. Estimar implica risc. Decidir implica risc. La qüestió no és eliminar-ho per complet, sinó acompanyar-ho de forma proporcionada, personalitzada i respectuosa.

Les formes invisibles de violència

La violència cap a les persones majors no sempre adopta formes evidents. També pot manifestar-se a través de pràctiques quotidianes que passen desapercebudes:

  • La infantilització

  • Les decisions no consultades

  • Les restriccions injustificades

  • Les rutines rígides

  • Les contencions físiques o farmacològiques utilitzades per raons organitzatives

  • La pèrdua d’intimitat

  • L’anul·lació progressiva de la capacitat de decidir

La sobreprotecció també pot causar mal. Una bona intenció no garanteix una bona pràctica. I el “jo sé el que et convé” pot convertir-se en una forma silenciosa de despossessió.

Aprendre d’altres avanços legislatius

Espanya ja ha demostrat en altres àmbits que una llei integral pot transformar molt més que els procediments: pot canviar la mirada col·lectiva.

La llei de protecció a la infància i l’adolescència enfront de la violència va impulsar una cultura preventiva i de drets. La llei integral contra la violència de gènere va convertir una problemàtica privada en una qüestió pública. La reforma en matèria de discapacitat va substituir el model basat a decidir per la persona per un altre basat a secundar-la perquè pugui decidir.

Tots aquests avanços comparteixen una idea fonamental: necessitar ajuda no significa perdre la condició de subjecte de drets.

No obstant això, quan parlem de persones majors encara no disposem d’una llei equivalent.

Què hauria de garantir una futura llei

Una llei integral de protecció de les persones majors hauria d’incorporar, almenys, set grans principis:

1. Nomenar la violència – Reconèixer expressament formes de violència com la infantilització, la negligència, la sobreprotecció, la restricció injustificada o la substitució de la voluntat.

2. Crear circuits específics – Establir recursos i mecanismes clars d’actuació, evitant que les persones majors quedin atrapades entre diferents sistemes sense una porta d’accés definida.

3. Formar als professionals – Incorporar formació obligatòria sobre edatisme, autonomia, capacitat jurídica, ètica de la cura i prevenció de la violència.

4. Protegir sense substituir – Garantir suports per a la presa de decisions sense anul·lar la voluntat de la persona.

5. Donar seguretat jurídica als equips – Reconèixer el dret al risc acompanyat i oferir marcs clars per a actuar des del respecte a l’autonomia.

6. Generar recursos reals – Impulsar serveis especialitzats, atenció urgent, acompanyament jurídic, suport psicològic i mecanismes accessibles de denúncia.

7. Transformar el relat social – Ajudar a comprendre que cuidar no significa apropiar-se de la vida d’una altra persona.

Protegir també als qui acompanyen

La futura llei no sols hauria de protegir les persones majors. També hauria d’oferir seguretat jurídica i ètica als professionals.

Avui molts equips saben que l’atenció ha de centrar-se en l’autonomia, però continuen treballant sota una forta pressió defensiva. Se’ls demana personalitzar l’atenció, però sovint se’ls avalua des de criteris estandarditzats. Se’ls demana promoure l’autonomia, però se’ls responsabilitza quan aquesta autonomia comporta riscos.

Sense un marc legal que recolzi aquest canvi de paradigma, resulta difícil avançar cap a models veritablement centrats en la persona.

D’objectes de cura a subjectes de drets

La transformació que necessitem és profunda. Suposa deixar de considerar a les persones majors com a receptores passives de cures per a reconèixer-les com a persones que reben suports per a continuar vivint la vida que han triat.

No es tracta d’un simple canvi de llenguatge. És una qüestió de dignitat, llibertat, identitat, intimitat i drets.

Les persones majors tenen dret a decidir. A equivocar-se. A preferir. A rebutjar. A canviar d’opinió. A assumir riscos que considerin coherents amb el seu projecte de vida.

La veritable protecció

El Dia Mundial de Presa de Consciència de l’Abús i Maltractament en la Vellesa no hauria de servir únicament per a denunciar la violència més visible.

També hauria de convidar-nos a revisar aquelles formes de violència que exercim sense reconèixer-les com a tals: des d’organitzacions rígides, cultures professionals excessivament defensives o sistemes que parlen d’autonomia mentre segueixen dissenyats per a controlar.

La pregunta ja no és si volem cuidar millor a les persones majors. La veritable pregunta és si estem disposats a acceptar que cuidar millor implica, moltes vegades, decidir menys per elles.

Les persones majors no haurien de veure’s obligades a triar entre protecció i llibertat. Una llei integral hauria de garantir precisament això: que puguin estar protegides sense deixar de ser propietàries de la seva pròpia vida. Perquè la veritable protecció comença quan deixem d’ocupar el seu lloc i aprenem a sostenir-lo.

Categories

Comparteix:

Notícies destacades

3e0716c37df3cb2416b8df26b0f9255d30336c3a

La FEDAIA demana responsabilitat per acollir les persones amb minoria d’edat que migren soles

Compartim a continuació un recent comunicat de la Federació d’Entitats d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (FEDAIA), de la qual Intress forma part. Per veure la publicació original, consultar aquest enllaç. La FEDAIA demana responsabilitat per acollir les persones amb minoria d’edat que migren soles Arran de l’increment important d’arribades de persones migrades menors d’edat a la ciutat autònoma de Ceuta en les últimes setmanes, la FEDAIA demana responsabilitat als governs i als grups parlamentaris a l’hora d’abordar l’acolliment i acompanyament d’aquestes persones i que no es converteixin, una vegada més, en un element de batalla partidista. Condemnem de manera clara la utilització política per part del Govern i la monarquia del Marroc que hi pot haver darrere els fets ocorreguts els darrers dies, però també els debats originats per la situació que estan contribuint de manera irresponsable a l’estigmatització i deshumanització d’aquestes persones i demanem que la principal preocupació dels governs estatal i autonòmics sigui la defensa de drets de totes elles. Una altra vegada, lamentem haver de recordar que estem davant d’una crisi humanitària en la que centenars d’adolescents viuen situacions de precarietat i de vulneració de drets fonamentals recollits en la Convenció dels Drets de la Infància i l’Adolescència. Acollir aquestes persones no és una qüestió de bona voluntat, és una obligació legal, moral i un imperatiu humanitari que no hauria de generar polèmiques que les situïn en una situació de desemparament i assenyalament social perjudicial per el seu desenvolupament. Tanmateix, pensem que si Catalunya vol ser un PAÍS D’ACOLLIDA (amb totes les lletres i tot el significat) això implica destinar recursos, esforços, mirades, estratègies… per tal de poder tenir una societat plenament cohesionada que garanteixi les oportunitats per a TOTES les persones, vinguin d’on vinguin. Hem de poder passar de ser un país d’arribada a ser un país d’acollida, on totes les persones puguin desenvolupar al màxim el seu projecte personal i vital, des del màxim respecte als drets de les persones (prestant especial atenció en aquelles situacions en les que la persona és menor d’edat) i des de fer-nos corresponsables dels deures que cadascú tenim com a ciutadania. L’acompanyament i el treball amb persones menors d’edat, d’origen estranger que han migrat sense referents familiars és un repte de molta complexitat que mereix especial cura i demana de l’esforç, la dedicació i la bona voluntat de tothom, si és que es vol fer ben fet. Aquesta complexitat requereix poder parlar i analitzar el tema a fons per no caure en tòpics. Cal una col·laboració de tots els agents implicats per afrontar la realitat complexa, és absolutament clau i necessària la complicitat i el paper en positiu del món local, i de totes les persones que ostenten algun càrrec públic en aquest àmbit perquè són persones amb un paper fonamental en els processos de socialització, d’acollida, arrelament i emancipació d’aquesta joventut als territoris. Copsem molta diferència en aquells municipis on alcaldes i alcaldesses sumen la riquesa del territori a favor d’activar l’acollida. Acollir vol dir garantir el desenvolupament de projectes vitals que donin resposta des dels àmbits formatius, laborals, habitacionals, de xarxa personal i comunitària, etc. A banda, aquestes persones tenen necessitats emocionals difícils de cobrir en un context de soledat i procés migratori, on les expectatives, la incertesa, la por, entre d’altres, són factors de molta importància, amb molt de paper i això fa, de vegades, que es sentin molt amenaçats. Per tot el que hem apuntat cal poder-nos avançar a les situacions i tenir una estratègia clara d’allà on volem anar i arribar. Perquè sinó, qui en rep les conseqüències, fonamentalment, és la ciutadania (referint-nos tant a les persones que fan els processos migratoris, com a les veïnes i veïns que hi convivim). Ens agradaria la major voluntat i responsabilitat per part de totes les autoritats en relació a l’acollida de totes les persones provinents d’altres parts del món i sobretot, exigim que es deixi d’alimentar discursos d’odi que reflecteixen clars indicis de racisme i xenofòbia. Les entitats de FEDAIA (i de moltes altres entitats del Tercer Sector) fa anys que fem el possible per donar a aquestes persones les millors condicions de vida possibles, per acompanyar-les i estem preparades per seguir-ho fent. Demanem que els governs actuïn amb la mateixa responsabilitat.
1. PORTADA

A l’ombra també passen coses: així és l’estiu a la Residència i Centre de Dia de Guadalupe

Quan l’estiu apreta a Extremadura, toca buscar l’ombra, adaptar els horaris i trobar maneres de continuar gaudint dels dies. A la Residència i Centre de Dia de Guadalupe (Càceres), un servei amb 50 places residencials i un equip format per 17 professionals, ho tenen clar: la calor marca el ritme, però no atura l’activitat. El pati del servei es converteix en un dels protagonistes de l’estiu, especialment quan les temperatures donen una petita treva. És moment de sortir a caminar, conversar i, per descomptat, recuperar forces amb un refresc. També és un espai obert a l’entorn: recentment, la Candela, artesana local, hi va portar els seus ventalls fets a mà i va compartir un matí de conversa i intercanvi amb les persones que acompanyem. Música, creativitat i sabors d’estiu Portes endins també hi ha molt de moviment. Les garlandes i els banderins elaborats al servei han servit per preparar les festes d’estiu de Guadalupe, mentre que la música ha arribat de la mà d’una de les persones del centre de dia, que ha compartit amb la resta la seva afició pel violí. I si parlem de combatre la calor, la cuina també té els seus trucs. Broquetes de fruita amb xocolata i gelats elaborats amb fruita de temporada han posat el toc fresc —i dolç— a algunes tardes. Segons ens expliquen des del servei, els gelats han estat tot un èxit. L’estiu també ha deixat moments per trobar-se amb altres generacions. Infants de la ludoteca van visitar la residència i centre de dia per compartir uns sucs i la lectura del conte La Lleona Tula, creant un espai de trobada al voltant d’una història, una conversa i una estona compartida. Perquè quan pugen les temperatures, ombra, hidratació i activitats adaptades són bones aliades. I a Guadalupe, a més, l’estiu s’omple de música, creativitat, trobades i algun que altre gelat.
9d0b9a52-30d4-4b71-8bf1-c95065df2b39

Celebrar per continuar acompanyant: el Dia de les Àvies i els Avis a Navalvillar de Pela

Amb motiu del Dia de les Àvies i els Avis, la Residència de Persones Grans de Navalvillar de Pela, gestionada per Intress a Badajoz (Extremadura), va organitzar una jornada d’activitats per fomentar la participació, el benestar i l’autonomia de les persones residents. Entre les propostes va destacar un taller de cuina saludable, en què van elaborar un refrigeri a base de verdures mentre treballaven habilitats com la motricitat fina, la coordinació, l’atenció i la planificació, a més de promoure hàbits d’alimentació saludables. La celebració també va incloure la creació d’un marc commemoratiu, que després van utilitzar per fer-se fotografies i conservar un record de la jornada. Una activitat que va afavorir la creativitat, la interacció social i el sentiment de pertinença. Aquest tipus d’iniciatives reflecteixen la feina quotidiana de l’equip professional, que utilitza activitats significatives per promoure un envelliment actiu i mantenir les capacitats funcionals, cognitives i socials de les persones grans. La Residència de Persones Grans de Navalvillar de Pela acompanya cada any al voltant de 80 persones gràcies al compromís d’un equip format per 20 professionals, que treballen cada dia per oferir una atenció propera i centrada en la persona.

També et podria interessar