L’ASSOCIACIÓ DE DONES LA TEMPLADA FA UNA DONACIÓ A INTRESS

15 desembre 2022 | Intress

Featured image

L’Associació de Dones La Templada de Batea (Terra Alta) fa una donació a Intress per a la campanya del Banc Vermell. Una campanya que en l’últim mes ha impulsat un total de 5 bancs vermells arreu de Catalunya i Balears, concretament a la seu de la UOC a Barcelona, la plaça de l’Ajuntament d’Hospitalet, el passeig Joan Brudieu de la Seu d’Urgell, el municipi d’Àger i la plaça Santa Eulàlia de Palma.

Estem molt contentes de formar part d’una iniciativa que va néixer el 25 de novembre de 2016 a la ciutat de Perugia, que va expressar el rebuig contra la violència masclista instal·lant una panchina rossa (banc vermell). Des d’aleshores, moltes entitats s’han adherit a la iniciativa col·locant un banc vermell a les seves instal·lacions amb una frase de sensibilització.

Aquesta campanya impulsada per Intress no s’atura i pròximament tenim la intenció d’instal·lar dos bancs vermells més a la Universitat de les Illes Balears i al municipi de Corçà, a la comarca de la Noguera. És per aquest motiu que agraïm enormement l’esforç que ha fet l’Associació de Dones La Templada per contribuir a la iniciativa.

Son aquestes col·laboracions entre entitats les que ajudaran a transformar la societat. Gràcies de tot cor!

Més informació sobre la campanya del Banc Vermell en aquest enllaç.

Categories

Comparteix:

Notícies destacades

Intress_Montserrat_MarcAsensio_22_05_2026_baixa-41

Trencant els cànons: una mirada a la bellesa des del SARVM-BCN

Algunes de les dones i infants acollides al SARVM-BCN d’Intress han visitat, acompanyades per l’equip educatiu, l’exposició Culte a la bellesa del CCCB. Una activitat que ha obert un espai per parlar dels cànons de bellesa, la pressió estètica, la diversitat i la manera com ens relacionem amb el nostre propi cos. Des del servei, aquest tipus d’activitats formen part de l’acompanyament a les dones en el seu procés de recuperació davant les violències, generant espais que permetin qüestionar discursos que poden generar culpa i construir una mirada més propera i amable cap a una mateixa. A continuació, compartim la reflexió de Marina Puig, educadora del SARVM-BCN, sobre la visita i algunes de les veus que van sorgir durant l’activitat. Trencant els cànons L’exposició va permetre veure com els cànons de bellesa canvien segons les cultures i les èpoques. Les dones van poder reflexionar sobre com allò que en una cultura es considera normal o bonic, en una altra pot no ser-ho. Això ens ajuda a entendre que la bellesa no és un concepte universal, sinó una construcció social. També vam reflexionar sobre com constantment se’ns venen productes, tractaments i mètodes per “estar més guapes”, fent-nos creure que no som suficients tal com som. Aquesta pressió afecta especialment les dones i pot tenir conseqüències en la nostra autoestima i en la relació amb els nostres cossos. Aquesta reflexió arriba en un moment especialment significatiu, com és l’estiu, quan la pressió per tenir un “cos de platja” es fa més present. Per això, és important qüestionar aquests cànons, reivindicar la diversitat i recordar que no necessitem canviar els nostres cossos per ser suficients. Les reflexions de les dones i infants durant la visita ens permeten recollir diferents mirades sobre la bellesa, la diversitat, la llibertat d’elecció i el respecte: «Jo no he sentit tant aquesta pressió per ser d’una manera concreta, jo sempre m’he sentit còmoda tal com soc.» — C.M.M. «M’ha agradat veure a l’exposició personatges d’altres cultures com la meva.» — R.A. «És important no pressionar els infants sobre com han de vestir o com han de ser. Per exemple, no s’ha d’obligar les nenes a portar el mocador encara que siguin musulmanes. Han de poder triar elles el que vulguin.» — N.Y. «A l’escola es reien d’un nen perquè anava en cadira de rodes i era diferent, però cal tractar bé tothom encara que el seu cos sigui diferent.» — C.C.M.
3e0716c37df3cb2416b8df26b0f9255d30336c3a

La FEDAIA demana responsabilitat per acollir les persones amb minoria d’edat que migren soles

Compartim a continuació un recent comunicat de la Federació d’Entitats d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (FEDAIA), de la qual Intress forma part. Per veure la publicació original, consultar aquest enllaç. La FEDAIA demana responsabilitat per acollir les persones amb minoria d’edat que migren soles Arran de l’increment important d’arribades de persones migrades menors d’edat a la ciutat autònoma de Ceuta en les últimes setmanes, la FEDAIA demana responsabilitat als governs i als grups parlamentaris a l’hora d’abordar l’acolliment i acompanyament d’aquestes persones i que no es converteixin, una vegada més, en un element de batalla partidista. Condemnem de manera clara la utilització política per part del Govern i la monarquia del Marroc que hi pot haver darrere els fets ocorreguts els darrers dies, però també els debats originats per la situació que estan contribuint de manera irresponsable a l’estigmatització i deshumanització d’aquestes persones i demanem que la principal preocupació dels governs estatal i autonòmics sigui la defensa de drets de totes elles. Una altra vegada, lamentem haver de recordar que estem davant d’una crisi humanitària en la que centenars d’adolescents viuen situacions de precarietat i de vulneració de drets fonamentals recollits en la Convenció dels Drets de la Infància i l’Adolescència. Acollir aquestes persones no és una qüestió de bona voluntat, és una obligació legal, moral i un imperatiu humanitari que no hauria de generar polèmiques que les situïn en una situació de desemparament i assenyalament social perjudicial per el seu desenvolupament. Tanmateix, pensem que si Catalunya vol ser un PAÍS D’ACOLLIDA (amb totes les lletres i tot el significat) això implica destinar recursos, esforços, mirades, estratègies… per tal de poder tenir una societat plenament cohesionada que garanteixi les oportunitats per a TOTES les persones, vinguin d’on vinguin. Hem de poder passar de ser un país d’arribada a ser un país d’acollida, on totes les persones puguin desenvolupar al màxim el seu projecte personal i vital, des del màxim respecte als drets de les persones (prestant especial atenció en aquelles situacions en les que la persona és menor d’edat) i des de fer-nos corresponsables dels deures que cadascú tenim com a ciutadania. L’acompanyament i el treball amb persones menors d’edat, d’origen estranger que han migrat sense referents familiars és un repte de molta complexitat que mereix especial cura i demana de l’esforç, la dedicació i la bona voluntat de tothom, si és que es vol fer ben fet. Aquesta complexitat requereix poder parlar i analitzar el tema a fons per no caure en tòpics. Cal una col·laboració de tots els agents implicats per afrontar la realitat complexa, és absolutament clau i necessària la complicitat i el paper en positiu del món local, i de totes les persones que ostenten algun càrrec públic en aquest àmbit perquè són persones amb un paper fonamental en els processos de socialització, d’acollida, arrelament i emancipació d’aquesta joventut als territoris. Copsem molta diferència en aquells municipis on alcaldes i alcaldesses sumen la riquesa del territori a favor d’activar l’acollida. Acollir vol dir garantir el desenvolupament de projectes vitals que donin resposta des dels àmbits formatius, laborals, habitacionals, de xarxa personal i comunitària, etc. A banda, aquestes persones tenen necessitats emocionals difícils de cobrir en un context de soledat i procés migratori, on les expectatives, la incertesa, la por, entre d’altres, són factors de molta importància, amb molt de paper i això fa, de vegades, que es sentin molt amenaçats. Per tot el que hem apuntat cal poder-nos avançar a les situacions i tenir una estratègia clara d’allà on volem anar i arribar. Perquè sinó, qui en rep les conseqüències, fonamentalment, és la ciutadania (referint-nos tant a les persones que fan els processos migratoris, com a les veïnes i veïns que hi convivim). Ens agradaria la major voluntat i responsabilitat per part de totes les autoritats en relació a l’acollida de totes les persones provinents d’altres parts del món i sobretot, exigim que es deixi d’alimentar discursos d’odi que reflecteixen clars indicis de racisme i xenofòbia. Les entitats de FEDAIA (i de moltes altres entitats del Tercer Sector) fa anys que fem el possible per donar a aquestes persones les millors condicions de vida possibles, per acompanyar-les i estem preparades per seguir-ho fent. Demanem que els governs actuïn amb la mateixa responsabilitat.
Intress_TorneigFutbolAltafulla_MarcAsensio_baixa-59

Una mirada anti-racista per a construir cohesió social

Com podem construir societats més cohesionades en un context de creixent diversitat? Quines desigualtats dificulten l’accés als drets i quin paper hi poden jugar les polítiques públiques i les entitats socials? Aquestes són algunes de les preguntes que aborda el document Per una Catalunya diversa, cohesionada i antiracista. Propostes per combatre les desigualtats i garantir drets, publicat per ECAS (Entitats Catalanes d’Acció Social) a partir d’un cicle de debats sobre diversitat, desigualtats i cohesió social. Tot i que el document se centra en la realitat catalana, moltes de les reflexions que planteja són útils per a la nostra feina quotidiana a qualsevol territori on és present Intress. Ens convida a analitzar les desigualtats des d’una perspectiva estructural, a revisar les nostres pràctiques professionals i a reforçar una intervenció basada en els drets, la participació i la igualtat d’oportunitats. El document posa el focus en tres àmbits especialment rellevants: l’accés a l’habitatge, l’acció comunitària i la inclusió laboral, i formula propostes perquè aquests espais contribueixin a reduir desigualtats en lloc de reproduir-les. Tres idees clau  🔹Les desigualtats tenen causes estructurals. El document recorda que les dificultats d’accés a drets com l’habitatge, el treball o la participació no es poden explicar només per les trajectòries individuals. També hi intervenen factors estructurals com la discriminació, la precarietat o les barreres institucionals. 🔹La cohesió social es construeix garantint drets. Més que gestionar la diversitat o prevenir conflictes, la cohesió social requereix assegurar que totes les persones puguin participar en igualtat de condicions en la vida comunitària, econòmica i social. 🔹El tercer sector també ha de revisar les seves pràctiques. El document convida les entitats socials a incorporar una mirada antiracista en la seva organització, afavorint una participació més diversa en els espais de decisió i revisant possibles incoherències entre els discursos inclusius i les pràctiques quotidianes. 📖 Podeu consultar el document complet aquí: https://acciosocial.org/wp-content/uploads/2026/07/ECAS_MacayaB24i.pdf

També et podria interessar