A Espanya, 3 milions de dones han patit violència sexual al llarg de la seva vida. Aquest tipus de delicte, a més, és el menys denunciat en el nostre entorn (0,7% del total de denúncies). I els principals factors de vulnerabilitat que hi van associats son: l’edat de la víctima -sovint menor d’edat-, la manca de record, la diversitat funcional, o el fet que el delicte es cometí en entorns rurals. Quan, a més de tot això, s’analitzen les violències sexuals sobre les dones (i homes) en què hi ha submissió química o una afectació per consum d’alcohol, el que resulta és que l’acte queda sovint impune, que és difícil poder denunciar, que l’autoria moltes vegades es desconeix, i, en conjunt, que es posa el focus en l’actuació de la víctima (“no va tenir prou cura, va ser imprudent, va beure massa…”), mentre que no es focalitza l’atenció en el paper de l’agressor. De fet, es tracta d’una violència molt estigmatitzant on la revictimització és alta.
Un estudi promogut per l’Institut Balear de la Dona, dut a terme per professionals d’Intress, analitza fins a 240 sentències per violència sexual en què es veu el baix nombre de persones condemnades per aquest fet al cap de l’any. L’anàlisi revisa sentències judicials emeses entre 2015 i 2020 a Balears, selecciona les que afecten adults o a menors, i compila 54 ítems per cadascuna d’elles. El 76% van ser condemnatòries, i més de la meitat van ser amb conformitat de l’agressor, especialment quan hi havia un menor d’edat com a víctima. En conjunt eren 243 dones víctimes, i 42 infants menors. En persones adultes apareix la victimització en entorns d’oci, però en infants ocorre en els entorns familiars. La quasi totalitat de persones agressores eren homes (només 5 dones), amb una edat mitja de 39 anys. En el 64% de casos, les persones no tenien cap tipus d’antecedents.
L’estudi dut a terme per les persones d’Intress a les àrees de Justícia i Comunitat i Igualtat i Gènere posa de manifest que en cap de les sentències, el testimoni de la víctima mai ha servit per a condemnar, però sí que ha influït en els casos d’absolució de la persona processada. En total, l’estudi registra 14 casos de submissió i vulnerabilitat química. Sovint, els agressors reconeixen la relació sexual efectuada però no admeten que existís delicte de cap mena. Entre les recomanacions que fan les autores destaca que cal desnormalitzar la violència sexual. A més, recullen un plec de propostes que es dirigeixen a la societat en conjunt, però sobretot al sistema judicial i penal.
