ESMORZAR AMB CONTINGUT: ELS ASPECTES ÈTICS DE L’ATENCIÓ CENTRADA EN LA PERSONA, amb Ester Busquets

29 octubre 2018 | Intress

La professora d’ètica de la Universitat de Vic va fer la seva ponència ‘La grandesa de la petitesa’ al voltant de l’ètica i la cura de l’altre posant al centre de l’atenció els petits detalls del dia a dia

El Palau de Congressos, La Llotja de Lleida, va ser l’escenari per presentar un tema clau en tots els serveis que impliquen l’atenció centrada en la persona i poder obrir el debat sobre l’ètica aplicada en la cura de les persones ateses.

Posar al centre l’ètica vol dir que cada dia, en la cura de les persones, en importarà com ho fem i voldrem fer-ho millor cada vegada i per això, cal reflexió i dues accions molt importants, segons ens explica l’Ester Busquets: “Cal parar, aturar-se un moment i veure on estem i cap a on volem anar. I després, cal prendre distància perquè sinó, no podrem veure amb nitidesa el que estem fent”.

Quan parlem de l’atenció a les persones, ja siguin persones grans, infants, persones amb alguna dificultat física o cognitiva, cal també analitzar críticament i racionalment pes accions que estem duent a terme; ho fem tot el millor que podem? Estem respectant la persona i com voldria ella que fessim les coses? I un cop hem reflexionat després de la nostra parada, tal com diu l’Ester Busquets: “Cal tornar a la realitat per continuar i aplicar accions de millora”.

La professora de filosofia i ética de la Universitat de Vic va posar especial atenció a l’exemple sorgit de la novel·la de l’escriptor rus, Léon Tolstoi, ‘La Mort d’Ivan Ilich’. En aquesta obra, tant filosófica com literaria, es parla de com Gueràssim, un dels mossos de la casa que cuida al benestant i burgés Ivan Ilich, el cuida i l’acompanya fins la seva mort tenint en compte petits detalls del dia a dia, que fan que, l’aleshores el seu amo, tingui una mort digna i sigui respectat fins l’últim alè.

Aquest text va donar nom a la conferència, ‘La grandesa de la petitesa’ i d’ell podem extreure les pautes clau per a seguir amb una mirada ètica, tot el que envolta l’atenció centrada en la persona. Els punts clau d’aquesta cura són:

La disponibilitat envers l’altre
La paciència
La comprensió, en cada un dels moments en què es pugui trobar la persona atesa
L’afabilitat
L’alegria: “No el riure per riure, sinó està alegre perquè forma part del tarannà del cuidador i cuidadora”, ens remarcava Busquets.

Arribats al final de la ponència, surten encara temes d’interès, com que els professionals ho han de ser perquè están preparats i tenen les competències necessàries i perquè, sobretot, creuen en aquest model fora del paper i están convençuts que cal posar-lo en pràctica. Quan es treballa amb persones, cada petit detall compta per canviar l’ambient de feina, o en aquests casos amb gent gran, una residencia o centre de dia. Alhora, la manera com es fa la intervenció pot arribar a transformar la salut i l’estat d’ànim de l’altre. I en cada cas, haurem d’estar atents a com ens rep l’altre persona, deixar-la participar de la seva cura i escoltar-la.

Per finalitzar el matí de presentació, es va obrir un torn de paraula on es va poder copçar les preocupacions dels i les professionals que atenen a persones: com s’han de cuidar elles? Com s’ha d’actuar en els casos que l’atenció a la persona atesa es contraposi amb el que pensen els familiars o l’entorn? Com podem ser fidels a un model centrat en la persona si els centres no es flexibilitzen pel que fa a horaris o a l’atenció personalitzada en cada cas?

Dubtes i percepcions que la Maria Coll, responsable de l’àrea de gent gran d’Intress, va resumir posant en valor que aquest model ja es pot viure en la realitat en els centres de gent gran que gestiona l’entitat: “Una de les vivències més clares que em va marcar a la vida és quan una dona amb Alzheimer avançat d’una de les notres residències de Balears em va trobar i em va dir ‘no se qui ets, però se que t’estimo’. I aquí vaig entendre que aques atenció personal, tractant a les persones de manera individual i atenent les seves necessitats particulars, és el que marca la diferència quan tractem amb persones”.

Cuidar és una acció bidireccional, cuidem i ens cuiden, donem i rebem, i en això van coincidir tots i totes les professionals que van venir a la presentació; i és que amb els petits gestos de cada dia és com es pot transformar la realitat del món, i alhora, transformar la pròpia vida.

Categories

Promoció de l'autonomia Tercer Sector

Notícies destacades

voluntariat a ferreries2

Una mirada al voluntariat del Geriàtric i Centre de Dia de Ferreries

Intress té un llarg recorregut a Menorca en serveis de Promoció de l’Autonomia. I estem compromeses amb el municipi de Ferreries, fent possible una residència i centre de dia que és de les més actives de la illa en accions comunitàries i vida social de les persones acompanyades. A més, comptem amb una gran complicitat de les famílies, amb les que regularment ens trobem i mantenim contacte habitual. Us presentem un reconeixement especial que fan les persones d’Intress a tot el voluntariat del centre. A les persones que, dia a dia, contribueixen a fer més càlida, humana i digna la vida dels residents i usuaris del Geriàtric i Centre de Dia de Ferreries. Mireu com ho han expressat les professionals: Amb motiu del Dia del Voluntariat vam fer un reconeixement especial a totes les persones que, dia a dia, contribueixen a fer més càlida, humana i digna la vida dels residents i usuaris del Geriàtric i Centre de Dia de Ferreries. Per a una reflexió com aquesta és necessari mirar enrere i recordar d’on venim, com ha evolucionat el voluntariat i quina importància té avui dins la nostra comunitat. Els primers passos del voluntariat es remunten a l’època en què la residència estava ubicada al carrer Pare Huguet. En aquell moment, el paper de les persones voluntàries era en gran part,un voluntariat assistencial. Ajudaven en les feines quotidianes del geriàtric i donaven suport als residents en les activitats bàsiques de la vida diària, convertint-se en un suport als recursos professionals i materials disponibles en aquella etapa inicial. Aquells primers voluntaris i voluntàries amb la seva implicació desinteressada, van establir les bases d’un model de voluntariat que, amb els anys, ha anat evolucionant, però que manté intacte l’esperit original: acompanyar, cuidar i fer més amable el dia a dia de la gent gran. De fet, a dia d’avui, encara tenim voluntàries que varen començar a l’antiga residència i a dia d’avui, encara assisteixen setmanalment al centre. Amb l’obertura de la nova residència, el voluntariat va experimentar un canvi en les seves funcions. Les tasques van passar de ser principalment assistencials a centrar-se en activitats lúdiques, recreatives i d’acompanyament emocional. El focus va esdevenir més social i participatiu, afavorint la qualitat de vida i el benestar emocional de les persones grans. Actualment, una gran part de les persones voluntàries participa en tallers setmanals, convertits ja en moments molt esperats pels residents i usuaris del Centre de Dia. Aprofitant les habilitats dels volutnaris/es, comptem amb un taller de cuina, un taller de lectura, un taller de ioga, així com altres espais creatius i d’estimulació que potencien la convivència i la participació activa. Paral·lelament, altres voluntaris es dediquen a impulsar passejos, partides de dòmino, activitats d’acompanyament individual i acompanyaments a sortides pel poble. Així, cada setmana conviuen dues formes igualment valuoses de voluntariat: aquelles persones que venen a fer tallers concrets, i aquelles que simplement decideixen compartir una estona amb els residents, oferint conversa, companyia i un temps de qualitat que resulta tan essencial com qualsevol activitat planificada. Professionalització i garantia de qualitat. L’any 2024, gràcies a que Intress (entitat que gestiona el geriàtric) va entrar a formar part de la plataforma, automàticament, el Geriàtric i Centre de Dia de Ferreries va passar a formar part de la Plataforma del Voluntariat de les Illes Balears. Aquesta adhesió ens permet estar al dia de totes les novetats, rebre formació contínua i mantenir-nos completament actualitzats a nivell legal. Tots els voluntaris i voluntàries signen un contracte de col·laboració amb Intress, en què es recullen els compromisos i obligacions per ambdues parts. A més, disposen d’una assegurança de responsabilitat civil, tenen dret a formació i garanteix un marc segur i professional per al desenvolupament de totes les activitats. La importància social i comunitària del Voluntariat El grup de voluntaris/es del geriàtric, son molt més que un suport puntual: és un motor de comunitat. Gràcies a les persones voluntàries, generem vincles, reforçam la cohesió social i combatem la soletat no desitjada. La seva presència aporta calidesa, proximitat i alegria. Ens ofereixen temps, escolta, energia, humanitat i això, té un gran valor pel centre i per la comunitat. Portes obertes i agraïment Des del Geriàtric i Centre de Dia de Ferreries mantenim les portes sempre obertes a totes les persones que vulguin formar part del nostre equip de voluntariat. Qualsevol aportació és benvinguda: tant la presència regular com les col·laboracions puntuals. També són molt valuosos els voluntaris esporàdics que venen a cantar, ballar o oferir activitats culturals que omplen de vida els nostres espais. Per això, volem expressar un agraïment profund i sincer a totes les persones voluntàries que ens regalen el seu temps, la seva energia i la seva generositat. Gràcies per fer possible que el nostre centre sigui un lloc més humà, més alegre i més ric en experiències compartides. Residència geriàtica de Ferreries.

Premiados Premios Cerca de los que están cerca 2025

20 NOVEMBRE 2025

Premi de la Fundació Notariat per a “Viure en Companyia”

La IV edició dels Premis “A prop dels que estan a prop” va reunir entitats que treballen per millorar la vida de la gent gran, i ens enorgulleix informar que des d’Intress a zona Est hi han tingut un protagonisme especial. Aquest any, els premis van ser per a INTRESS, ASDECOBA i la Fundació Pasqual Maragall. Entre els 61 projectes presentats, aquestes tres iniciatives van destacar per donar suport a l’autonomia de la gent gran i també a les persones que tenen cura de familiars amb Alzheimer. La gala es va celebrar al Col·legi Notarial de Madrid, on es va fer èmfasi en que estar a prop de la gent gran i acompanyar la vulnerabilitat ens fa construir una societat millor i de bon tracte. Els projectes premiats en els Premis: INTRESS – “Viure en companyia”: Un projecte creat a Palma el 2020 que ajuda persones grans que viuen soles o en situacions complicades a compartir habitatge, rebre suport professional i crear xarxes d’ajuda mútua. Una manera amb mirada humanística de combatre la solitud no desitjada i de reforçar l’autonomia i el benestar emocional. ASDECOBA – “Viure a casa”: Aquesta entitat treballa perquè les persones grans de pobles petits i zones rurals puguin continuar vivint a casa seva, amb plans de cures personalitzats durant tot l’any. Una tasca silenciosa però essencial, que manté vives les comunitats. Fundació Pasqual Maragall – “Aprèn a cuidar i cuidar-te”: Una iniciativa per als qui cuiden familiars amb Alzheimer, oferint eines, acompanyament i recursos per atendre també el seu benestar emocional. A més, hi va haver premis honorífics per reconèixer la trajectòria de Mensajeros de la Paz i Fundació Atena, que fa anys que acompanyen persones grans i creen espais on sentir-se part d’una comunitat. La clausura de l’acte va deixar un missatge clar: aquests projectes ajuden les persones grans a recuperar vincles, dignitat i comunitat i sentir-se veritablement acompanyades.

Intress_CentresDeDia_Mallorca_28_02_2025_baixa-207

L’edatisme: un repte silenciós que ens toca de prop

Escriu Coloma Reynés, directora de l’àrea de Promoció de l’Autonomia L’edatisme és una de les formes de discriminació més normalitzades i, sovint, invisibles. Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), 1 de cada 2 persones al món manté actituds edatistes. I no és un tema menor: diversos estudis mostren que l’edatisme es relaciona amb una pitjor salut física i emocional, un menor accés a oportunitats socials i laborals, i fins i tot amb una reducció de l’esperança de vida de fins a 7,5 anys en aquelles persones que interioritzen aquests prejudicis. L’edatisme no es manifesta únicament en comentaris com “ja no pots” o “a la teva edat no toca”. També es reflecteix en gestos quotidians: actituds que infantilitzen, decisions preses sense consultar, activitats dissenyades des d’estereotips o silencis que deixen fora les persones grans. Compte amb com celebrem Fins i tot en ocasions benintencionades, com el Dia Internacional de les Persones Grans, podem caure en biaixos edatistes. Sovint es planteja com un dia únicament festiu —amb balls o dinars— reduint la diversitat d’interessos de les persones grans al lúdic, donant per fet que totes comparteixen els mateixos interessos. Però la franja d’edat és àmplia i diversa: hi ha persones que volen ballar, altres que desitgen debatre sobre política, aprendre noves tecnologies, crear art o reflexionar sobre els seus drets. Reduir les celebracions només al festiu pot invisibilitzar aquesta pluralitat d’interessos i desitjos. Tanmateix, aquest dia hauria de ser molt més que una festa. És una data per reclamar drets, recuperar espais i fer visibles les veus de qui tantes vegades ha estat silenciat. No es tracta de renunciar a l’alegria, sinó de donar-li sentit: Gaudir reivindicant Celebrar mentre exigim una societat lliure d’edatisme Combatre’l des de la comunitat L’edatisme no es combat només amb lleis o campanyes, sinó amb acció comunitària. Quan un barri, un centre de dia, un grup veïnal o una associació creen espais de participació real, es trenquen estereotips. Les persones grans deixen de ser vistes com una “càrrega” i es reconeixen com el que sempre han estat: veïnes, referents, creadores de vincles i protagonistes del seu present. El poder dels petits gestos La transformació comença en allò proper: Escoltar de veritat i no donar per fet el que una persona vol o necessita Fomentar que les decisions sobre activitats, projectes o rutines es prenguin amb les persones grans, no per elles Reconèixer l’experiència i el desig de cada persona, encara que no encaixi en el que “s’espera” a una certa edat Cada gest compta: des de preguntar abans d’ajudar fins a donar valor al talent i la veu de qui tenim davant. Mirar-nos com a professionals Qui acompanyem en el dia a dia ens hem de qüestionar: les nostres intervencions reforcen l’autonomia o la limiten? A vegades, sense ser-ne conscients, reproduïm conductes edatistes: Parlar en diminutiu Prendre decisions sense consultar Dissenyar activitats basades en estereotips i no en interessos reals Hiperprotegir i sobrecuidar La consciència professional és clau per transformar la pràctica. El primer pas és reconèixer que l’edatisme existeix en el nostre dia a dia. El segon, atrevir-se a canviar-lo. Pedalant cap a un altre model Avui als centres d’Intress celebrem el III IntressTour: la cursa de bicis estàtiques contra l’edatisme. Serà un repte esportiu i simbòlic: superar els 1.500 km pedalats per 15 escamots, gairebé la meitat solidaris. Cada quilòmetre serà un recordatori que sí que podem avançar cap a un model més just, més comunitari i més humà. L’edatisme no és abstracte: impacta en la salut, la dignitat i la qualitat de vida de milions de persones. Combatre’l comença en com mirem, parlem i ens relacionem. L’edatisme es combat en comunitat, però des de la individualitat.

Veure més notícies