“EL TRANSPORT ENTRE POBLES ENS DIFICULTA L’ATENCIÓ”

4 març 2024 | Intress

Featured image

Entrevista amb Núria Valls (coordinadora) i Laura de Mato (educadora social) del Club Social El Picot, servei de l’Àrea de Salut mental d’Intress

Núria Valls és psicòloga i Coordinadora del Club Social El Picot de la Seu d’Urgell. Des que va acabar la carrera el 2017 ha treballat en atenció directa amb persones amb discapacitat intel·lectual fins que el 2021 va començar en serveis de persones amb diagnòstic de salut mental. Laura De Mato és Educadora Social del Club Social El Picot. Ha treballat durant 5 anys amb infància fins que va fer un canvi cap a l’àmbit de la salut mental.

En quina situació estan les persones que acompanyeu al Club Social?

Núria: Al Club Social El Picot atenem persones majors d’edat amb un trastorn de salut mental i l’objectiu del servei és que tinguin una ocupació significativa i saludable durant el seu temps lliure. Quan es té un trastorn de salut mental hi ha una tendència a quedar-se a casa i es poden donar situacions de risc d’aïllament social.

Amb quin tipus d’activitats i suport feu realitat el vostre acompanyament?

 Núria: Al Picot fem activitats d’oci com anar al teatre, fer ioga, cuinar i dinar plegats… fem coses molt diverses. Nosaltres funcionem de manera assembleària, una vegada al mes ens reunim i són les persones que atenem les que fan les propostes. El club es seu i no té sentit si ells no volen fer les activitats. També fem activitats de participació comunitària. L’any passat, per Sant Jordi, vam fer un taller per a infants en el que pintàvem dracs al terra amb guix. La relació dels nens i nenes amb les persones que atenem és molt maca, s’aporten molt els uns als altres. Els infants tenen una mirada més naïf, de no jutjar tant de bones a primeres.

Quins reptes específics trobeu a l’hora d’atendre persones que viuen en zones disseminades o petits pobles de l’Alt Urgell?

Laura: El principal repte és el transport. A vegades ens costa arribar a gent fora de la Seu, que és on tenim el recurs principal.

Núria: El transport públic que hi ha entre pobles no ajuda. Com dèiem abans, treballem amb persones que tendeixen a quedar-se a casa, a aïllar-se… si a sobre tenen dificultats per poder accedir als serveis, és encara més complicat poder fer la feina.

Laura: Un exemple, és una persona que ve d’Organyà els dilluns a fer teatre i que, en l’època d’estiu, al estar les escoles tancades, no podia agafar un bus de tornada. I per tant, no podia venir… no perquè no volgués, sinó perquè no tenia com tornar.

Com impacta el problema de l’habitatge en la capacitat dels vostres serveis per proporcionar atenció efectiva?

 Laura: La Seu sempre ha estat una població cara de viure. Per la influència que tenim. Som una ciutat amb frontera i això influencia. Però últimament, amb el boom que s’ha donat a Andorra amb tot el tema dels youtubers i els influencers ha fet que els preus s’encareixin. A la gent d’Andorra els afecta, es desplacen cap a la Seu i llavors ens veiem afectades nosaltres. Els lloguers estan molt cars.

Núria: Està havent-hi una especulació amb el tema immobiliari important. Les onades de construcció recent a Andorra estan tendint cap al luxe. El fet que el mercat immobiliari a Andorra estigui tan tensionat fa que la gent s’hagi de buscar la vida a un altre lloc proper. Des d’Intress alguna vegada s’ha plantejat la possibilitat d’obrir un pis amb suport a la zona… i el preu de l’habitatge no ajuda.

Laura: La majoria de gent que atenem es troba entre els 45 i 50 anys… per tant no es troben amb aquest problema de cerca de l’habitatge. Tot i així, amb els seus ingressos, que sovint son ajudes per la seva situació, gairebé no els arriba per a les seves despeses del dia a dia després de pagar el lloguer.

Quines estratègies creieu que es poden implementar per abordar aquesta qüestió?

Laura: Una de les mesures que s’havia plantejat era la de fer pisos per a persones amb diagnòstic de salut mental. El projecte està fet perquè pensàvem que ja era una realitat… però finalment no va sortir.

Núria: L’Administració hauria d’apostar per fer una inversió en habitatge per a aquest col·lectiu. També per a la resta de la ciutadania. Falten parcs públics d’habitatge. No és fàcil amb un país veí que està apostant per tot el contrari. Fins que el model no canviï, és difícil. S’ha de fer un replantejament global.

Quina relació teniu amb les comunitats locals i com involucreu els residents en el suport a aquest col·lectiu?

Núria: Fem molta incidència a les escoles, els instituts… però com a nou repte nostre proposem el pensar com arribem a la gent més adulta. Potser la nostra feina d’incidència està més limitada a la prevenció, a abordar les persones quan són estudiants.

Laura: Per una banda, som un recurs conegut… però per altra banda hi ha molta gent que no coneix els nostres serveis. Un repte que ens proposem és fer arrels a la comunitat perquè ens coneguin més enllà dels centres educatius.

Núria: Al Picot tenim un programa d’entrevistes a l’emissora local de la Seu. Una vegada al mes fem una entrevista a algú i d’aquesta manera també ens donem a conèixer.

Laura: A vegades també quedem amb altres clubs socials com el del Pallars i això també ens ajuda a fer comunitat. Compartim molts trets en comú i un exemple és el que dèiem del transport.

Categories

Comparteix:

Notícies destacades

abrazo 2

Presentació de “Ama la Vida, Dile NO al suicidio” al CRPS Arganzuela

Ahir vam viure un dia molt especial al CRPS Arganzuela (àrea de Salut Mental d’Intress). Volem compartir amb vosaltres un resum de l’esdevingut en la presentació i bateig del llibre “Ama la Vida, Dile NO al suicidio”, d’Ilona Polli González. Va ser una trobada càlida que va reunir persones en atenció del mateix recurs, amics i amigues de l’Ilona, l’equip de suport social comunitari de Moncloa-Aravaca que també intervenen amb Ilona, l’equip de suport social comunitari de Navalcarnero d’Intress, i Ricardo en representació del recurs INSERTA Empleo de la Fundación Once, que també està situat en el barri d’Arganzuela. L’acte va començar amb la benvinguda als assistents i la presentació formal de l’obra. Ilona va prendre la paraula i va compartir la seva experiència personal, aprofundint en el procés de creació del llibre i llegint un fragment davant els presents. Va donar gràcies a les diferents persones que l’han ajudat en aquest recorregut, i a Intress pel finançament del projecte i el suport de l’equip de Comunicació. En aquest moment, ens va deixar una reflexió que ressonarà en tots nosaltres: “Parlar de suïcidi no és perillós; el perillós és no fer-ho”. Després de la intervenció, vam procedir al bateig del llibre, un emotiu ritual d’origen veneçolà. Ilona, sostenint el llibre amb una mà, va convidar a participar a dues persones fonamentals en el seu camí: Ana Belén Serrano García (educadora del CRPS Arganzuela), que va presentar el projecte a la Convocatòria de Premis d’Atenció Directa d’Intress, permetent el finançament i publicació del llibre, a més de ser un suport constant. Marisol Jiménez De La Fuente (psicòloga del EASC Moncloa-Aravaca), qui va acompanyar a Ilona setmana rere setmana en el procés d’escriptura i sanació. Juntes, sobre el llibre, deixem caure pètals de rosa, segellant així l’inici d’aquesta nova etapa. Posteriorment, vam obrir l’espai per a preguntes i comentaris. Va ser un moment d’enorme generositat on molts assistents van agrair a Ilona la seva valentia. Va haver-hi una connexió real en parlar del suïcidi sense tabús; les preguntes sobre el procés d’escriptura i les vivències de l’Ilona van fer que l’auditori se sentís profundament commogut i unit. Finalment, la jornada va concloure amb la signatura d’exemplars. Ilona va poder dedicar un temps personal a cada assistent que va voler acostar-se, entaulant converses íntimes i pròximes que van posar el fermall d’or a l’esdeveniment, juntament amb una àgape que vam poder gaudir amb totes les persones que van assistir. Aquesta presentació ha estat el tret de sortida per a les pròximes que realitzarem en diferents espais comunitaris d’Arganzuela.
façana residencia

Millores que transformen la residència Elisenda de Montcada de Lleida

Ja és una realitat la millora de finestres i portes exteriors de la Llar Residència per a persones amb diagnòstics de salut mental que Intress gestiona a Lleida, acompanyant persones amb el model d’atenció que ens és propi. El projecte ha consistit en la substitució completa de totes les finestres i portes exteriors de l’immoble, instal·lades l’any 1984, de fusta i amb vidres senzills d’una sola càmera. Presentaven un deteriorament molt significatiu, amb filtracions d’aire, pèrdues de calor, soroll ambiental i baixa eficiència energètica. Les noves finestres instal·lades són de PVC acabat en imitació fusta, amb doble vidre i mecanismes practicables de seguretat, que milloren substancialment l’aïllament tèrmic i sonor, l’eficiència energètica i el confort de les persones residents. També s’han renovat persianes i capçals, garantint un sistema complet de control lumínic i climàtic. En conjunt, aquestes intervencions han suposat: La millora en la confortabilitat climàtica, tèrmica, lumínica i sonora de totes les habitacions, espais comuns i despatxos de la Llar Residència. Les persones residents a la llar han expressat una millora del confort i el benestar ambiental, una reducció del soroll de l’exterior amb la corresponent millora de la qualitat del descans, i una percepció més agradable i lluminosa dels seus espais de vida. L’increment de l’eficiència energètica de l’immoble, la reducció de la utilització d’aparells de climatització, i una molt significativa reducció del consum de gas i electricitat. A dia d’avui ja s’han iniciat obres d’una segona fase de millora de la Llar Residència, consistents en la renovació del paviment de tota la llar, desgastat per l’ús, així com la millora dels banys que quedaran plenament adaptats i accessibles. Totes les actuacions s’han realitzat amb el suport del departament de Drets Socials i Inclusió de la Generalitat de Catalunya.  
b9feb5f9-8bae-47bc-a4a9-ad26c15dd01c

Inaugurem el Club Social Lo Faro, un nou servei de salut mental a l’Alta Ribagorça

Intress ha promogut el Club Social Lo Faro, un nou servei social especialitzat en salut mental que té com a objectiu fomentar la participació i la inclusió social a través d’activitats de lleure. El recurs, en funcionament des del passat mes de desembre, està concertat amb el Departament de Drets Socials i Inclusió de la Generalitat de Catalunya i gestionat des de la nostra àrea de Salut Mental. De fet, les companyes de Salut Mental a Intress ja tenen una llarga experiència en la gestió d’un club social com és El Picot a la Seu d’Urgell (Alt Urgell). Lo Faro esdevé el primer servei social especialitzat en salut mental a la comarca de l’Alta Ribagorça (Pirineu català), reforçant així la xarxa de suport comunitari i ampliant els recursos de proximitat per a les persones del territori. El servei s’adreça a persones amb problemàtica social derivada de malaltia mental que es trobin en un període d’estabilitat clínica i que disposin de la motivació i autonomia necessàries per participar en les activitats proposades, i es contempla un rang d’edats entre els 18 i els 65 anys, amb participació i autonomia. En la inauguració oficial, vam comptar amb la representant del departament de Drets Socials i Inclusió al territori, el Consell Comarcal de l’Alta Ribagorça, representants municipals, i recursos comunitaris amb els quals ja treballem en xarxa. Des d’Intress hem compartit el missatge que aquest equipament “suposa un pas mol significatiu per al territori, per al sector social i, sobretot, per a les persones destinatàries del servei”, apostant per un model d’atenció inclusiu, proper i centrat en les persones. Pots veure totes les fotos de l’esdeveniment fen clic en el següent enllaç: Fotos de la inauguració del Club Social Lo Faro.

També et podria interessar