EL SAMVVM DE PALMA AMB EL 8M

10 març 2023 | Intress

Featured image

Dones, nens i nenes del Servei d’Acolliment Municipal a Víctimes de Violència Masclista de Palma han elaborat uns fullets per a commemorar el 8M. Tots dos treballs sorgeixen de la idea de les dones de plasmar aspectes que els hagués agradat saber i opinions en relació a diferents temes relacionats amb el fet de ser dona i que afavoreixen la desigualtat. Alguns d’aquests temes són la conciliació, la menstruació, l’amor, l’embaràs, els objectes sexuals…

L’objectiu: Poder transmetre aquesta informació a altres persones.

Per aquest motiu, s’han realitzat diversos tallers en relació amb la violència, la maternitat, el dret al treball i l’habitatge. Obre el document aquesta potent frase que inspira sororitat: “Jo amb les dones del meu voltant no competeixo, ens construïm, i em donen la mà quan vaig última. A mi no em donen enveja: les admiro. A totes. Perquè cadascuna lluita incansable per arribar on van dir que no podien. Les dones que jo conec eduquen, pensen, fan volar. Han deixat de dir-se que són elles les dolentes.”

El segon fullet l’han elaborat les nenes i els nens del SAMVVM en un taller destinat a conscienciar sobre la igualtat i el bon tracte. «El 8M és un dia molt especial perquè tots tenim els mateixos drets. Tots som iguals.», comenta una de les nenes (14 anys) que ha elaborat el fullet.

L’Àrea d’Igualtat i Gènere d’Intress compta amb 27 serveis i atén al voltant de 5.500 persones cada any en centres d’acolliment, pisos amb suport, serveis d’atenció d’urgència o ambulatoris, entre altres.

A Intress reivindiquem el 8M tot l’any. Tots els anys.

Categories

Comparteix:

Notícies destacades

Intress_Montserrat_MarcAsensio_22_05_2026_baixa-41

Trencant els cànons: una mirada a la bellesa des del SARVM-BCN

Algunes de les dones i infants acollides al SARVM-BCN d’Intress han visitat, acompanyades per l’equip educatiu, l’exposició Culte a la bellesa del CCCB. Una activitat que ha obert un espai per parlar dels cànons de bellesa, la pressió estètica, la diversitat i la manera com ens relacionem amb el nostre propi cos. Des del servei, aquest tipus d’activitats formen part de l’acompanyament a les dones en el seu procés de recuperació davant les violències, generant espais que permetin qüestionar discursos que poden generar culpa i construir una mirada més propera i amable cap a una mateixa. A continuació, compartim la reflexió de Marina Puig, educadora del SARVM-BCN, sobre la visita i algunes de les veus que van sorgir durant l’activitat. Trencant els cànons L’exposició va permetre veure com els cànons de bellesa canvien segons les cultures i les èpoques. Les dones van poder reflexionar sobre com allò que en una cultura es considera normal o bonic, en una altra pot no ser-ho. Això ens ajuda a entendre que la bellesa no és un concepte universal, sinó una construcció social. També vam reflexionar sobre com constantment se’ns venen productes, tractaments i mètodes per “estar més guapes”, fent-nos creure que no som suficients tal com som. Aquesta pressió afecta especialment les dones i pot tenir conseqüències en la nostra autoestima i en la relació amb els nostres cossos. Aquesta reflexió arriba en un moment especialment significatiu, com és l’estiu, quan la pressió per tenir un “cos de platja” es fa més present. Per això, és important qüestionar aquests cànons, reivindicar la diversitat i recordar que no necessitem canviar els nostres cossos per ser suficients. Les reflexions de les dones i infants durant la visita ens permeten recollir diferents mirades sobre la bellesa, la diversitat, la llibertat d’elecció i el respecte: «Jo no he sentit tant aquesta pressió per ser d’una manera concreta, jo sempre m’he sentit còmoda tal com soc.» — C.M.M. «M’ha agradat veure a l’exposició personatges d’altres cultures com la meva.» — R.A. «És important no pressionar els infants sobre com han de vestir o com han de ser. Per exemple, no s’ha d’obligar les nenes a portar el mocador encara que siguin musulmanes. Han de poder triar elles el que vulguin.» — N.Y. «A l’escola es reien d’un nen perquè anava en cadira de rodes i era diferent, però cal tractar bé tothom encara que el seu cos sigui diferent.» — C.C.M.
IntressReus_ReferentsEntreIguals_08_11_2025_baixa-13-optimized

Continua la feina del projecte “Tendiendo Puentes”

El Grup d’Avanç Tècnic (GAT) orientat al treball amb persones migrants ha continuat la seva tasca aquest mes d’agost mitjançant el projecte “Tendiendo Puentes”. Hi ha una vintena de companyes i companys d’Intress col·laborant per agilitzar i fer realitat tràmits de joves atesos per la nostra àrea d’Infants, Joves i Comunitat davant les ambaixades i els consolats, ajudant així en les seves gestions burocràtiques més importants. D’aquesta manera, es fa possible que els nois i noies atesos estiguin identificats, amb documents oficials normalitzats, i que es reconegui així un dret fonamental, que els condicionarà en moltes de les seves necessitats immediates. Sovint han de viatjar des de Catalunya sense cap certesa que la seva documentació estigui preparada; per això, el GAT d’intervenció amb persones migrants va impulsar aquesta iniciativa, amb professionals de tots els territoris d’Intress a Espanya.
3e0716c37df3cb2416b8df26b0f9255d30336c3a

La FEDAIA demana responsabilitat per acollir les persones amb minoria d’edat que migren soles

Compartim a continuació un recent comunicat de la Federació d’Entitats d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (FEDAIA), de la qual Intress forma part. Per veure la publicació original, consultar aquest enllaç. La FEDAIA demana responsabilitat per acollir les persones amb minoria d’edat que migren soles Arran de l’increment important d’arribades de persones migrades menors d’edat a la ciutat autònoma de Ceuta en les últimes setmanes, la FEDAIA demana responsabilitat als governs i als grups parlamentaris a l’hora d’abordar l’acolliment i acompanyament d’aquestes persones i que no es converteixin, una vegada més, en un element de batalla partidista. Condemnem de manera clara la utilització política per part del Govern i la monarquia del Marroc que hi pot haver darrere els fets ocorreguts els darrers dies, però també els debats originats per la situació que estan contribuint de manera irresponsable a l’estigmatització i deshumanització d’aquestes persones i demanem que la principal preocupació dels governs estatal i autonòmics sigui la defensa de drets de totes elles. Una altra vegada, lamentem haver de recordar que estem davant d’una crisi humanitària en la que centenars d’adolescents viuen situacions de precarietat i de vulneració de drets fonamentals recollits en la Convenció dels Drets de la Infància i l’Adolescència. Acollir aquestes persones no és una qüestió de bona voluntat, és una obligació legal, moral i un imperatiu humanitari que no hauria de generar polèmiques que les situïn en una situació de desemparament i assenyalament social perjudicial per el seu desenvolupament. Tanmateix, pensem que si Catalunya vol ser un PAÍS D’ACOLLIDA (amb totes les lletres i tot el significat) això implica destinar recursos, esforços, mirades, estratègies… per tal de poder tenir una societat plenament cohesionada que garanteixi les oportunitats per a TOTES les persones, vinguin d’on vinguin. Hem de poder passar de ser un país d’arribada a ser un país d’acollida, on totes les persones puguin desenvolupar al màxim el seu projecte personal i vital, des del màxim respecte als drets de les persones (prestant especial atenció en aquelles situacions en les que la persona és menor d’edat) i des de fer-nos corresponsables dels deures que cadascú tenim com a ciutadania. L’acompanyament i el treball amb persones menors d’edat, d’origen estranger que han migrat sense referents familiars és un repte de molta complexitat que mereix especial cura i demana de l’esforç, la dedicació i la bona voluntat de tothom, si és que es vol fer ben fet. Aquesta complexitat requereix poder parlar i analitzar el tema a fons per no caure en tòpics. Cal una col·laboració de tots els agents implicats per afrontar la realitat complexa, és absolutament clau i necessària la complicitat i el paper en positiu del món local, i de totes les persones que ostenten algun càrrec públic en aquest àmbit perquè són persones amb un paper fonamental en els processos de socialització, d’acollida, arrelament i emancipació d’aquesta joventut als territoris. Copsem molta diferència en aquells municipis on alcaldes i alcaldesses sumen la riquesa del territori a favor d’activar l’acollida. Acollir vol dir garantir el desenvolupament de projectes vitals que donin resposta des dels àmbits formatius, laborals, habitacionals, de xarxa personal i comunitària, etc. A banda, aquestes persones tenen necessitats emocionals difícils de cobrir en un context de soledat i procés migratori, on les expectatives, la incertesa, la por, entre d’altres, són factors de molta importància, amb molt de paper i això fa, de vegades, que es sentin molt amenaçats. Per tot el que hem apuntat cal poder-nos avançar a les situacions i tenir una estratègia clara d’allà on volem anar i arribar. Perquè sinó, qui en rep les conseqüències, fonamentalment, és la ciutadania (referint-nos tant a les persones que fan els processos migratoris, com a les veïnes i veïns que hi convivim). Ens agradaria la major voluntat i responsabilitat per part de totes les autoritats en relació a l’acollida de totes les persones provinents d’altres parts del món i sobretot, exigim que es deixi d’alimentar discursos d’odi que reflecteixen clars indicis de racisme i xenofòbia. Les entitats de FEDAIA (i de moltes altres entitats del Tercer Sector) fa anys que fem el possible per donar a aquestes persones les millors condicions de vida possibles, per acompanyar-les i estem preparades per seguir-ho fent. Demanem que els governs actuïn amb la mateixa responsabilitat.

També et podria interessar