Dia de la Salut Mental: Prevenció de l’estigma i més recursos

10 octubre 2024 | Intress

Featured image

 La prevenció de l’estigma en salut mental i la urgència de més recursos: una necessitat inajornable

 

El Dia Mundial de la Salut Mental, que se celebra el 10 d’octubre, hauria de ser un moment per reflexionar sobre el progrés que hem fet com a societat en l’atenció a les persones amb trastorns mentals. Però, un any més, la realitat ens obliga a posar el focus en dues qüestions que segueixen sent desateses: la prevenció de l’estigma en salut mental i la manca de recursos adequats per donar resposta a les necessitats creixents en salut mental.

L’estigma: una barrera insuportable

L’estigma que envolta els trastorns mentals continua sent una de les barreres més grans que impedeixen l’accés a un suport adequat. Moltes persones encara amaguen el seu patiment per por de ser jutjades, marginades o, pitjor encara, ignorades. Des del Servei de Rehabilitació Prelaboral del Vallès Oriental, veiem com la manca de recursos formatius, habitacionals, sanitaris i assistencials afecta especialment les persones amb trastorns mentals severs. Aquesta situació no només agreuja la seva condició, sinó que perpetua la idea errònia que les malalties mentals són una debilitat personal i no una problemàtica de salut legítima.

És essencial fer un canvi cultural profund que desmunti aquestes concepcions. Necessitem més campanyes de sensibilització que visibilitzin les malalties mentals com qualsevol altra condició de salut. Cal educar la població perquè entengui que demanar ajuda no és un signe de feblesa, sinó de fortalesa, i que la societat ha de garantir un entorn segur i lliure de judicis per a aquestes persones.

Recursos insuficients: una crisi que no podem ignorar

Tot i que l’estigma és un gran obstacle, hi ha un altre problema igualment greu: la manca de recursos per atendre les persones que pateixen trastorns de salut mental. Actualment, moltes d’aquestes persones no tenen accés als serveis adequats. I això es fa especialment evident en moments de crisi. En moltes zones, els serveis d’urgències en salut mental són inexistents o limitats a horaris laborals, deixant desenes de persones sense atenció quan més la necessiten.

Aquesta situació és intolerable. Els trastorns mentals són sovint invisibles, però les seves conseqüències són devastadores si no es tracten a temps. Des de suïcidis fins a descomposicions familiars o laborals. L’impacte social d’un sistema que no ofereix atenció adequada és incalculable. Un servei d’urgències 24 hores en salut mental a la zona del Baix Vallès hauria de ser una prioritat. Així com la creació de més unitats especialitzades per a ingressos, formació de personal qualificat i espais segurs per al tractament.

A més, un dels grans reptes de la salut mental és la inserció laboral. Des del Servei de Rehabilitació Prelaboral del Vallès Oriental observem com les empreses no estan formades ni informades sobre les malalties mentals. Aquest fet les porta a perpetuar l’estigmatització d’aquest col·lectiu i a no oferir-los oportunitats laborals. La por, el desconeixement i la manca de voluntat de les empreses per actuar voluntàriament només s’agreugen si els governs de torn no intervenen per crear polítiques actives d’inclusió laboral.

Una inversió imprescindible

Invertir en recursos de salut mental no és només una qüestió de dignitat humana, és també una inversió social. Cada vida que es perd o cada persona que no pot reincorporar-se a la seva vida quotidiana per falta d’atenció suposa un cost elevat, tant en termes humans com econòmics. No es tracta només de crear més serveis, sinó també de millorar la qualitat i l’accessibilitat de l’atenció. Necessitem més pressupost destinat a la salut mental, professionals especialitzats, i una coordinació estreta entre les institucions de salut pública, educació i serveis socials.

El sistema actual, que sovint deixa aquestes persones sense el suport que necessiten, és inacceptable. No podem continuar donant l’esquena a una problemàtica que afecta tanta gent i que, en molts casos, podria ser previnguda o tractada amb els recursos adequats.

Cap a un futur sense estigma ni abandonament

Aquest 10 d’octubre, mentre reflexionem sobre el camí recorregut, hem d’exigir una acció immediata i decidida. L’estigma es pot trencar, però només amb una aposta forta per la sensibilització i la normalització de la salut mental. I no podem parlar de normalització si el sistema de salut no està preparat per oferir l’atenció necessària en qualsevol moment.

No només demanem la fi de l’estigma, sinó també l’ampliació immediata dels recursos per tractar els trastorns mentals. Si la salut mental és realment una prioritat, és hora que les institucions ho demostrin amb fets i no només amb paraules. La prevenció, l’atenció i la rehabilitació de les persones amb trastorns mentals ha de ser una responsabilitat compartida, però sobretot ha de comptar amb el suport real i tangible de les autoritats.

La salut mental i la prevenció de l’estigma no pot esperar més. Aquest 10 d’octubre, alcem la veu per exigir una salut mental digna, amb serveis accessibles i recursos suficients per a tothom. Trencar l’estigma i garantir atenció no és només un acte de justícia, sinó una responsabilitat col·lectiva.

 

Miriam Sampere Llinàs

Servei de Rehabilitació Prelaboral del Vallès Oriental

 

Clica aquí per a llegir més notícies d’Intress.

Categories

Comparteix:

Notícies destacades

OK_Intress_JornadaSalutMentalLleida_04_06_2026_baixa-89

Construint comunitat a la I Jornada ‘Veus i Drets en Salut Mental’ a Lleida

La I Jornada ‘Veus i Drets en Salut Mental: Construint Comunitat’ d’Intress, celebrada el passat dijous 4 de juny a Lleida, va servir per reflexionar sobre els aspectes comunitaris i models d’atenció en salut mental arrelats en els drets humans, la dignitat i la participació real de les persones.  El format va ser lúdic i creatiu, amb la dinamització de l’humorista Ferran Aixalà, actuació teatral, exposició artística, il·lustracions en viu, i aportacions del públic. Durant la trobada es va reivindicar la necessitat d’escoltar les persones ateses, reforçar la seva autonomia i entendre que la recuperació no depèn únicament dels serveis, sinó també de la possibilitat de formar part activa de la comunitat.  L’àrea de Salut Mental d’Intress hi va estar àmpliament representada, amb la direcció de Bea García Morais, l’organització d’Isabel Escuder i l’equip de l’àrea a Catalunya, la participació de Gira-sol i professionals de diversos serveis, tant ambulatoris com residencials. També vam comptar amb la participació de veus referents de la xarxa de salut mental i serveis socials catalana: Rut Bariego, directora del Departament de Drets Socials i Inclusió de Lleida Laia Arnal, directora del Pacte Nacional per la Salut Mental Mercè Torrentallé, presidenta de la Federació Salut Mental Catalunya Lluís Torrens, economista i consultor en innovació social Tina Ureña, responsable de l’àrea de Rehabilitació de CPB Serveis Salut Mental José Manuel Cañamares, director de l’àrea de Salut Mental Intress de 2010 a 2025 Laura Tomàs, directora del Servei de Suport a la Persona de la Fundació Intress Les diferents intervencions van posar sobre la taula alguns dels principals reptes del sistema. Es va destacar la importància d’un abordatge integral, basat en l’evidència científica i inclusiu amb les famílies i les xarxes de suport. També es va alertar sobre els riscos de la burocratització, la rigidesa dels recursos i la necessitat de garantir que les persones amb situacions més complexes no quedin excloses dels circuits d’atenció. En aquest sentit, es va reivindicar el valor dels tècnics i tècniques de suport mutu i d’iniciatives com Quality Rights, centrades en la defensa dels drets i l’autonomia de les persones sota el paraigua de l’OMS. La mirada comunitària va ser un altre dels eixos centrals de la jornada. Es va constatar que els serveis atenen cada vegada situacions més complexes, fortament condicionades per factors com la pobresa, la precarietat, l’exclusió social o les dificultats d’accés a l’habitatge. Les experiències compartides a la taula final van mostrar el potencial terapèutic del lleure amb sentit, del suport entre iguals i de la inclusió comunitària. En aquesta taula vam poder escoltar les experiències de: Qualia, cooperativa d’iniciativa social especialitzada en integració de persones vulnerables a través del lleure, l’alimentació i la socialització Servei de Rehabilitació Comunitària de Lleida, programes d’intervenció comunitària amb atenció i suport especialitzat en salut mental Drissa Girona, fundació per la inserció laboral de persones amb problemes de salut mental Servei de Llar Residència Intress, recursos assistencials i d’allotjament per a persones amb problemes de salut mental o discapacitat La jornada va concloure amb les reflexions finals de Pilar Núñez, coordinadora del Comitè d’Estratègia i Coneixement d’Intress, i Ester Morillas, directora territorial d’Intress a Catalunya, que van destacar la necessitat de continuar avançant cap a uns serveis veritablement centrats en les persones i connectats amb la comunitat. Fotos: Marc Asensio i Pol Ortega.
6c6771ee-06fd-4b0e-b510-aeaab0f9cc95

Intress aporta la seva experiència en una jornada sobre gènere i salut mental a Madrid

La incorporació de la perspectiva de gènere en l’atenció a la salut mental va ser l’eix central de la I Jornada del Grup de Treball de Gènere de la Xarxa d’Atenció Social a Persones amb Malaltia Mental, celebrada a l’Espai Dona Madrid (EMMA) amb motiu del Dia Internacional d’Acció per la Salut de les Dones. Intress va estar representada per Ester Guindal, educadora social del CRPS Villaverde, que va presentar el treball realitzat en l’elaboració de la Guia d’intervenció davant la violència de gènere envers dones amb trastorn mental greu (TMG), una publicació que es donarà a conèixer pròximament.  La jornada també va permetre conèixer la trajectòria del Grup de Treball de Gènere, que des de l’any 2019 impulsa la incorporació d’aquesta mirada a la Xarxa d’Atenció Social a Persones amb Malaltia Mental a través de l’intercanvi d’experiències i l’aprenentatge col·lectiu.
5df2c8e8-8d30-4025-871e-088a5d390942

El Cor Raxso porta la seva música al Centre Cultural Ágata de Villaverde Bajo

Pot la música ajudar a trencar estigmes i generar comunitat? El passat 22 de maig, el Cor Raxso, un projecte del Centre de Rehabilitació Psicosocial (CRPS) de Getafe, va actuar al Centre Cultural Ágata de Villaverde Bajo (Madrid), compartint amb el públic una proposta artística basada en la inclusió, el benestar i la participació. Nascut com un espai de trobada a través de la música, el cor busca enfortir vincles, celebrar la diversitat i donar veu a les persones participants. Tal com expliquen els seus integrants, a Raxso es comparteix molt més que cançons: també històries, emocions i experiències que construeixen comunitat.  Entre les peces interpretades va destacar una versió pròpia de La Perla, de Rosalía, adaptada per reflexionar sobre la salut mental i l’estigma. Versos com «Soc una perla, no ho oblidis mai. Soc una perla, de molt valor» o «Vaig a la meva teràpia, al meu psicòleg i també psiquiatra, però de què em serveix si amb el teu estigma m’apartes» reivindiquen el respecte, la dignitat i la necessitat de combatre els prejudicis. A continuació compartim la lletra completa d’aquesta versió creada pel Cor Raxso: Soy una perla, nunca te olvides Soy una perla, una de mucho valor   Hola, miedo social Campos de normas para mi libertad Juicio y sin mirar Hablan de mí sin querer escuchar   Dicen que soy error Etiqueta sin corazón   La ignorancia global Rompecorazones nacional Un terrorista emocional El mayor desastre mundial   Yo voy a mi terapia, a mi psicólogo y también psiquiatra Pero de qué me sirve si con tu estigma me apartas…   Mi ansiedad Y mi salud mental Es un idioma que nunca entenderán   Soy una perla, nunca te olvides Soy una perla, una de mucho valor. Una actuació que demostra com la cultura pot convertir-se en una eina per generar benestar, sensibilitzar i construir una societat més inclusiva.

També et podria interessar