La prevenció de l’estigma en salut mental i la urgència de més recursos: una necessitat inajornable
El Dia Mundial de la Salut Mental, que se celebra el 10 d’octubre, hauria de ser un moment per reflexionar sobre el progrés que hem fet com a societat en l’atenció a les persones amb trastorns mentals. Però, un any més, la realitat ens obliga a posar el focus en dues qüestions que segueixen sent desateses: la prevenció de l’estigma en salut mental i la manca de recursos adequats per donar resposta a les necessitats creixents en salut mental.
L’estigma: una barrera insuportable
L’estigma que envolta els trastorns mentals continua sent una de les barreres més grans que impedeixen l’accés a un suport adequat. Moltes persones encara amaguen el seu patiment per por de ser jutjades, marginades o, pitjor encara, ignorades. Des del Servei de Rehabilitació Prelaboral del Vallès Oriental, veiem com la manca de recursos formatius, habitacionals, sanitaris i assistencials afecta especialment les persones amb trastorns mentals severs. Aquesta situació no només agreuja la seva condició, sinó que perpetua la idea errònia que les malalties mentals són una debilitat personal i no una problemàtica de salut legítima.
És essencial fer un canvi cultural profund que desmunti aquestes concepcions. Necessitem més campanyes de sensibilització que visibilitzin les malalties mentals com qualsevol altra condició de salut. Cal educar la població perquè entengui que demanar ajuda no és un signe de feblesa, sinó de fortalesa, i que la societat ha de garantir un entorn segur i lliure de judicis per a aquestes persones.
Recursos insuficients: una crisi que no podem ignorar
Tot i que l’estigma és un gran obstacle, hi ha un altre problema igualment greu: la manca de recursos per atendre les persones que pateixen trastorns de salut mental. Actualment, moltes d’aquestes persones no tenen accés als serveis adequats. I això es fa especialment evident en moments de crisi. En moltes zones, els serveis d’urgències en salut mental són inexistents o limitats a horaris laborals, deixant desenes de persones sense atenció quan més la necessiten.
Aquesta situació és intolerable. Els trastorns mentals són sovint invisibles, però les seves conseqüències són devastadores si no es tracten a temps. Des de suïcidis fins a descomposicions familiars o laborals. L’impacte social d’un sistema que no ofereix atenció adequada és incalculable. Un servei d’urgències 24 hores en salut mental a la zona del Baix Vallès hauria de ser una prioritat. Així com la creació de més unitats especialitzades per a ingressos, formació de personal qualificat i espais segurs per al tractament.
A més, un dels grans reptes de la salut mental és la inserció laboral. Des del Servei de Rehabilitació Prelaboral del Vallès Oriental observem com les empreses no estan formades ni informades sobre les malalties mentals. Aquest fet les porta a perpetuar l’estigmatització d’aquest col·lectiu i a no oferir-los oportunitats laborals. La por, el desconeixement i la manca de voluntat de les empreses per actuar voluntàriament només s’agreugen si els governs de torn no intervenen per crear polítiques actives d’inclusió laboral.
Una inversió imprescindible
Invertir en recursos de salut mental no és només una qüestió de dignitat humana, és també una inversió social. Cada vida que es perd o cada persona que no pot reincorporar-se a la seva vida quotidiana per falta d’atenció suposa un cost elevat, tant en termes humans com econòmics. No es tracta només de crear més serveis, sinó també de millorar la qualitat i l’accessibilitat de l’atenció. Necessitem més pressupost destinat a la salut mental, professionals especialitzats, i una coordinació estreta entre les institucions de salut pública, educació i serveis socials.
El sistema actual, que sovint deixa aquestes persones sense el suport que necessiten, és inacceptable. No podem continuar donant l’esquena a una problemàtica que afecta tanta gent i que, en molts casos, podria ser previnguda o tractada amb els recursos adequats.
Cap a un futur sense estigma ni abandonament
Aquest 10 d’octubre, mentre reflexionem sobre el camí recorregut, hem d’exigir una acció immediata i decidida. L’estigma es pot trencar, però només amb una aposta forta per la sensibilització i la normalització de la salut mental. I no podem parlar de normalització si el sistema de salut no està preparat per oferir l’atenció necessària en qualsevol moment.
No només demanem la fi de l’estigma, sinó també l’ampliació immediata dels recursos per tractar els trastorns mentals. Si la salut mental és realment una prioritat, és hora que les institucions ho demostrin amb fets i no només amb paraules. La prevenció, l’atenció i la rehabilitació de les persones amb trastorns mentals ha de ser una responsabilitat compartida, però sobretot ha de comptar amb el suport real i tangible de les autoritats.
La salut mental i la prevenció de l’estigma no pot esperar més. Aquest 10 d’octubre, alcem la veu per exigir una salut mental digna, amb serveis accessibles i recursos suficients per a tothom. Trencar l’estigma i garantir atenció no és només un acte de justícia, sinó una responsabilitat col·lectiva.
Miriam Sampere Llinàs
Servei de Rehabilitació Prelaboral del Vallès Oriental
Clica aquí per a llegir més notícies d’Intress.
