Decàleg per a unes polítiques públiques efectives davant la soledat no desitjada

El passat dimecres 31 de desembre la nostra companya Meritxell Campmajó, responsable de les àrees de Justícia i Inclusió Comunitària i Noves Oportunitats d’Intress, va publicar al diari digital Social.cat unes reflexions sobre l’ús ètic i responsable de noves tecnologies en el treball social.  Aquestes reflexions venen impulsades per la jornada ‘Ètica i tecnologia per al benestar de les persones’ que vam celebrar fa poc a Barcelona amb la participació de l’economista Lluís Torrens Mèlich i el filòsof Francesc Torralba Rosselló, en la que es va presentar un ampli ventall d’iniciatives tecnològiques que s’han provat o implementat a Intress.  Compartim l’article a continuació. Si vols llegir-ho directament a Social.cat, clica aquí. Tecnologia amb ètica al tercer sector: innovar sense perdre el nord Meritxell Campmajó, 31/12/25 a Social.cat Fa uns dies vam tenir l’oportunitat de reflexionar sobre un tema que ja no és futurista: la tecnologia al servei dels serveis socials. La jornada d’Intress ens va recordar una cosa que sembla senzilla, però que canvia tot: la tecnologia només té sentit si posa la persona al centre. Si reforça, i no substitueix, el criteri professional. Si ajuda a millorar la qualitat de vida de les persones i no només a accelerar processos.  Els professors Francesc Torralba i Lluis Torrents van compartir amb nosaltres algunes reflexions. En els serveis socials, la por d’equivocar-se i la urgència per innovar sovint creen un fals dilema: “usar o no usar tecnologia”. La realitat és que la decisió més ètica no és no fer res, sinó decidir com fer-ho bé. La intel·ligència artificial i altres eines poden alleugerir càrregues administratives, detectar incoherències i optimitzar recursos, deixant temps per l’acompanyament humà, que és el que realment importa.   Però també hi ha riscos: els errors s’escalen, els biaixos es multipliquen i la falsa sensació d’objectivitat pot fer-nos delegar responsabilitats. Per això cal pensar la tecnologia com un membre més de l’organització: amb rols clars, límits, supervisió i avaluació contínua. Així, els professionals guanyen responsabilitat, no la perden, i les organitzacions mantenen l’ètica com a guia.  A la jornada vam conèixer experiències concretes: des de programari de gestió i informes amb IA fins a projectes de realitat virtual per a persones grans i programes d’innovació disruptiva. Totes compartien un denominador comú: la tecnologia aplicada amb propòsit, amb criteri i amb l’objectiu de millorar la vida de les persones.  Aquestes eren l’eina PAS de prevenció i gestió de l’assetjament sexual o per raó de gènere, la Soliguia (Nidus), els informes amb suport IA, les eines de realitat virtual Tech+50RV, la xarxa espanyola Digisem, les iniciatives del VIA i Gia a Intress.  Moltes incorporen la tecnologia com a forma d’accelerar i millorar els processos de gestió interna de l’entitat, i el treball d’història de vida a través de diverses tecnologies disruptives amb les persones que acompanyem als serveis.   Si el tercer sector volem continuar sent un espai de transformació i oportunitat, hem de posar l’ètica al centre de la innovació. Innovar no és només introduir noves eines; és fer-ho amb mirada crítica, amb prudència amb ambició, i amb la convicció que la tecnologia ha de servir a les persones, no a l’inrevés.   Per últim, cal reflexionar sobre qui controla la tecnologia. Si queda en mans dels estats sense mecanismes de transparència i control democràtic, existeix el risc que s’utilitzi com a instrument de vigilància massiva o de control social, obrint la porta a formes de totalitarisme. Si, en canvi, està concentrada en mans del sector privat, pot potenciar desigualtats, exclusió i mercantilització de drets bàsics, prioritzant beneficis per sobre del bé comú.  La tecnologia, per tant, no és neutra: el seu impacte depèn de qui la governa, amb quins valors i amb quins mecanismes de supervisió. Garantir un ús ètic és indispensable per protegir drets i equitat social, la societat civil organitzada és, doncs, qui millor pot garantir-ne aquest ús, ens n’hem de sentit responsables de fer-ho.