CONEIXEM EL NOSTRE JARDINER VOLUNTARI AL CRPS VILLAVERDE #DiadelVoluntariat

4 desembre 2018 | Intress

Featured image

En obrir-se  la porta del CRPS Villaverde, situat en un barri de Madrid, la mirada del visitant es veu atrapada pel verd de les plantes i el policromat de les seves flors, alegres i brillants. Creixen en un petit pati interior, alçant-se com si t’estiguessin donant la benvinguda. El creador d’aquesta petita joia és un voluntari d’Intress, en Carlos, que abans de fer de voluntari va formar part de les persones ateses del centre i va fer diverses de les teràpies que s’imparteixen. Ens rep a la porta, emmarcat pel verd, amb un càlid i obert somriure i una mirada cordial i bondadosa.

Bon dia! Vols dir-nos el teu nom perquè et coneguin els nostres lectors?

Bon dia! El meu nom és Carlos Errejón Sánchez

Què és el que estàs fent aquí?

Ara mateix estic com a voluntari, des de fa ja dos anys, però abans, vaig estar sis anys -que és el límit de temps que podem estar les persones amb problemes de salut mental en aquest centre- al Centre de Rehabilitació Psicosocial cursant les seves diferents activitats.

Si però, abans de ser voluntari, també cuidaves les plantes. Quant de temps portes fent-ho?

D’ençà que vaig entrar en aquest centre.

Així que portes gairebé vuit anys!

O fins i tot una mica més. Sis com a persona atesa i els que porto de voluntari.

Per què quan et van donar l’alta no vas dir: “doncs me’n vaig a casa o a algun altre lloc que elegeixi?

No ho vaig fer perquè, de moment, vaig veure que no tenia una alrta opció. Per exemple, en aquests moments no puc treballar i volia seguir actiu.

I, perquè has elegit ser voluntari aquí, al teu centre?

Per mi, realitzar aquesta activitat de jardineria, que ja conec bé i estimo, és una via d’escapament. Se m’ha proposat aquesta possibilitat i amb el treball que faig, em sento reconegut

Per què has escollit cuidar les plantes?

Perquè he viscut al camp i tinc experiència amb animals i plantes, des de nen, ja sabia de jardineria i de treballs del camp. No obstant això, vam marxar del camp i vam venir a viure a prop de Madrid, al barri de l’Espinillo, fa vint – i – tres anys ja. El nou barri era molt bonic, era tot nou, les cases, les tendes, els parcs… però clar, jo estava sense cap ocupació.

I, sense el teu camp

Sense el meu camp. Llavors em deia que necessitava fer algun curs o qualsevol altra cosa que tingués relació. En aquell moment van convocar-se uns cursos a la Comunitat de Madrid i un dels que vaig fer va ser sobre jardineria. Amb l’experiència que ja tenia des de petit i el que vaig aprendre durant el curs, vaig adonar-me’n que ja podia desenvolupar-me bé en aquest món.

Quan vas arribar aquí, et vas oferir tu a realitzar aquesta activitat o van demanar-t’ho?

Em van preguntar: ‘saps de plantes?’ Jo els hi vaig contestar que alguna cosa sabia i des d’aleshores estic cuidant-les.

Com estava el jardí al principi? Com te’l vas trobar?

El jardí al principi no estava malament. Com que el centre era nou, van voler millorar-lo i em van dir: “Carlos, posa’l bonic”. Jo mirava de trobar plantes, sobretot de temporada, per posar-lo bé i que lluïssin les plantes amb les flors. Des d’aquell moment i fins ara, n’hi ha que han crescut molt i que són molt grans.

Hauràs de realitzar moltes tasques perquè les plantes estiguin boniques…

Requereixen un manteniment, tant de regadiu, com d’adob, de poda… sobretot s’ha de saber tractar-les. Si veig una planta amb una flor groga, vol dir que li estic posant més aigua de la que necessita i he de podar-la per treure-li aquelles fulles marcides.

Així doncs, et porten molt de temps.

Molt! Però hi ha plantes que no necessiten tant de manteniment

Jo crec que les plantes no responen per igual a tot el món.

Les plantes requereixen que qui les cuidi tingui bondat i sentiments cap a elles, ja que també són éssers vius i saben la mà que les ha tocat

Així … et reconeixen!

Sí, sí! Jo quan entro al jardí, els hi dic: “ja estic aquí”. Els hi parlo perquè és bo fer-ho. Fins i tot els hi agrada la música. Abans es deia que els hi agradava la música clàssica, però no, jo els i puc posar heavy i elles ho agraeixen.

És bo saber-ho! I, quant de temps els hi dediques a la setmana o al mes?

A l’hivern, com les tinc cobertes amb un plàstic perquè no es congelin, no requereixen tanta cura perquè la humitat es manté durant més temps. Estan adormides i fins la primavera no desperten. El pati interior on es troben les plantes és molt fred i, amb l’efecte hivernacle que té el plàstic, la terra es manté humida i no es congela, factor que seria molt perjudicial per a elles.

El poc sol que els hi pot donar les manté bé, tapar-les amb plàstics és bo tant a l’hivern com a l’estiu. Les plantes són nostàlgiques, a la tardor ja saben que arriba l’hivern i el fred i saben preparar-se. Algunes d’elles, les que són de fulla caduca, la perden, al contrari que les perennes.

Les plantes s’han d’estimar i mai se’ls hi ha de fer mal. A més de cuidar les plantes, també dedico un temps a obtenir llavors, esqueixos, adob i testos. Vaig buscant aquells llocs on el preu és més econòmic.

Quins sentiments et desperten les plantes?

Són tan dèbils els sentiments que produeixen elles que has d’estar al seu món per percebre’ls. Elles tels ofereixen i, si estàs a la seva cura, et reconeixen.

Està clar que els sentiments de les plantes són dèbils, però, quins són els que se’t desperten quan estàs amb elles?

Jo a les plantes els hi explico els meus problemes. Al seu costat em trobo més calmat, més serè. Les paraules que millor ho expressen són que les estimo. Cuidant-les em sento més tranquil i millor.

A més, que creus que són les plantes per a tots aquells que venen al CRPS i les veuen? Que creus que els hi desperten?

El personal del centre i els visitants les aprecien, com aprecien la meva feina pel que fa al manteniment del jardí. Tots em diuen “Carlos, que boniques tens les plantes”, i això em produeix molta satisfacció. Unes plantes ben cuidades són un regal per a la vista. Jo les aconsello, perquè també són terapèutiques. Vull dir a les persones que estan impedides per sortir de casa que, si no poden tenir un animal de companyia, que es rodegin de plantes. Encara que no puguin cuidar-les per falta de mobilitat i hagin de recórrer a altres persones perquè ho facin, contemplar-les els hi alegrarà l’ànim.

A mi em sembla que aquesta activitat que estàs realitzant com a voluntari és una bona acció, no només per a les plantes, sinó també per la resta de companys.

Com a voluntari, estic cuidant les plantes perquè les persones que les contemplin puguin desfruitar-les. Jo també sento aquesta alegria i em satisfà fer-los feliços durant uns moments.

Aquest és en Carlos, el nostre voluntari, usuari donat d’alta i aquesta és una part de la seva història dels últims anys. Una història plena d’entusiasme i superació, de claredat d’objectius i generositat, que és un exemple pler a tothom.

 

Dia Internacional del Voluntari, 5 de desembre de 2018

Categories

Comparteix:

Notícies destacades

OK_Intress_JornadaSalutMentalLleida_04_06_2026_baixa-89

Construint comunitat a la I Jornada ‘Veus i Drets en Salut Mental’ a Lleida

La I Jornada ‘Veus i Drets en Salut Mental: Construint Comunitat’ d’Intress, celebrada el passat dijous 4 de juny a Lleida, va servir per reflexionar sobre els aspectes comunitaris i models d’atenció en salut mental arrelats en els drets humans, la dignitat i la participació real de les persones.  El format va ser lúdic i creatiu, amb la dinamització de l’humorista Ferran Aixalà, actuació teatral, exposició artística, il·lustracions en viu, i aportacions del públic. Durant la trobada es va reivindicar la necessitat d’escoltar les persones ateses, reforçar la seva autonomia i entendre que la recuperació no depèn únicament dels serveis, sinó també de la possibilitat de formar part activa de la comunitat.  L’àrea de Salut Mental d’Intress hi va estar àmpliament representada, amb la direcció de Bea García Morais, l’organització d’Isabel Escuder i l’equip de l’àrea a Catalunya, la participació de Gira-sol i professionals de diversos serveis, tant ambulatoris com residencials. També vam comptar amb la participació de veus referents de la xarxa de salut mental i serveis socials catalana: Rut Bariego, directora del Departament de Drets Socials i Inclusió de Lleida Laia Arnal, directora del Pacte Nacional per la Salut Mental Mercè Torrentallé, presidenta de la Federació Salut Mental Catalunya Lluís Torrens, economista i consultor en innovació social Tina Ureña, responsable de l’àrea de Rehabilitació de CPB Serveis Salut Mental José Manuel Cañamares, director de l’àrea de Salut Mental Intress de 2010 a 2025 Laura Tomàs, directora del Servei de Suport a la Persona de la Fundació Intress Les diferents intervencions van posar sobre la taula alguns dels principals reptes del sistema. Es va destacar la importància d’un abordatge integral, basat en l’evidència científica i inclusiu amb les famílies i les xarxes de suport. També es va alertar sobre els riscos de la burocratització, la rigidesa dels recursos i la necessitat de garantir que les persones amb situacions més complexes no quedin excloses dels circuits d’atenció. En aquest sentit, es va reivindicar el valor dels tècnics i tècniques de suport mutu i d’iniciatives com Quality Rights, centrades en la defensa dels drets i l’autonomia de les persones sota el paraigua de l’OMS. La mirada comunitària va ser un altre dels eixos centrals de la jornada. Es va constatar que els serveis atenen cada vegada situacions més complexes, fortament condicionades per factors com la pobresa, la precarietat, l’exclusió social o les dificultats d’accés a l’habitatge. Les experiències compartides a la taula final van mostrar el potencial terapèutic del lleure amb sentit, del suport entre iguals i de la inclusió comunitària. En aquesta taula vam poder escoltar les experiències de: Qualia, cooperativa d’iniciativa social especialitzada en integració de persones vulnerables a través del lleure, l’alimentació i la socialització Servei de Rehabilitació Comunitària de Lleida, programes d’intervenció comunitària amb atenció i suport especialitzat en salut mental Drissa Girona, fundació per la inserció laboral de persones amb problemes de salut mental Servei de Llar Residència Intress, recursos assistencials i d’allotjament per a persones amb problemes de salut mental o discapacitat La jornada va concloure amb les reflexions finals de Pilar Núñez, coordinadora del Comitè d’Estratègia i Coneixement d’Intress, i Ester Morillas, directora territorial d’Intress a Catalunya, que van destacar la necessitat de continuar avançant cap a uns serveis veritablement centrats en les persones i connectats amb la comunitat. Fotos: Marc Asensio i Pol Ortega.
6c6771ee-06fd-4b0e-b510-aeaab0f9cc95

Intress aporta la seva experiència en una jornada sobre gènere i salut mental a Madrid

La incorporació de la perspectiva de gènere en l’atenció a la salut mental va ser l’eix central de la I Jornada del Grup de Treball de Gènere de la Xarxa d’Atenció Social a Persones amb Malaltia Mental, celebrada a l’Espai Dona Madrid (EMMA) amb motiu del Dia Internacional d’Acció per la Salut de les Dones. Intress va estar representada per Ester Guindal, educadora social del CRPS Villaverde, que va presentar el treball realitzat en l’elaboració de la Guia d’intervenció davant la violència de gènere envers dones amb trastorn mental greu (TMG), una publicació que es donarà a conèixer pròximament.  La jornada també va permetre conèixer la trajectòria del Grup de Treball de Gènere, que des de l’any 2019 impulsa la incorporació d’aquesta mirada a la Xarxa d’Atenció Social a Persones amb Malaltia Mental a través de l’intercanvi d’experiències i l’aprenentatge col·lectiu.
5df2c8e8-8d30-4025-871e-088a5d390942

El Cor Raxso porta la seva música al Centre Cultural Ágata de Villaverde Bajo

Pot la música ajudar a trencar estigmes i generar comunitat? El passat 22 de maig, el Cor Raxso, un projecte del Centre de Rehabilitació Psicosocial (CRPS) de Getafe, va actuar al Centre Cultural Ágata de Villaverde Bajo (Madrid), compartint amb el públic una proposta artística basada en la inclusió, el benestar i la participació. Nascut com un espai de trobada a través de la música, el cor busca enfortir vincles, celebrar la diversitat i donar veu a les persones participants. Tal com expliquen els seus integrants, a Raxso es comparteix molt més que cançons: també històries, emocions i experiències que construeixen comunitat.  Entre les peces interpretades va destacar una versió pròpia de La Perla, de Rosalía, adaptada per reflexionar sobre la salut mental i l’estigma. Versos com «Soc una perla, no ho oblidis mai. Soc una perla, de molt valor» o «Vaig a la meva teràpia, al meu psicòleg i també psiquiatra, però de què em serveix si amb el teu estigma m’apartes» reivindiquen el respecte, la dignitat i la necessitat de combatre els prejudicis. A continuació compartim la lletra completa d’aquesta versió creada pel Cor Raxso: Soy una perla, nunca te olvides Soy una perla, una de mucho valor   Hola, miedo social Campos de normas para mi libertad Juicio y sin mirar Hablan de mí sin querer escuchar   Dicen que soy error Etiqueta sin corazón   La ignorancia global Rompecorazones nacional Un terrorista emocional El mayor desastre mundial   Yo voy a mi terapia, a mi psicólogo y también psiquiatra Pero de qué me sirve si con tu estigma me apartas…   Mi ansiedad Y mi salud mental Es un idioma que nunca entenderán   Soy una perla, nunca te olvides Soy una perla, una de mucho valor. Una actuació que demostra com la cultura pot convertir-se en una eina per generar benestar, sensibilitzar i construir una societat més inclusiva.

També et podria interessar