Compartim coneixement: la postalfabetització i els seus efectes en la igualtat d’oportunitats

8 setembre 2025 | Intress

Featured image

El New York Times va publicar recentment un assaig d’opinió titulat “Pensar s’està convertint en un luxe”, escrit per la periodista britànica Mary Harrington. L’article reflexiona sobre com l’ús intensiu dels telèfons intel·ligents i la cultura digital de consum ràpid (vídeos curts, mems, notificacions constants) està transformant la nostra capacitat de llegir, concentrar-nos i raonar en profunditat.

Harrington adverteix que aquest fenomen no és només un repte individual, sinó també social: estem davant l’aparició d’una nova desigualtat cognitiva que separa els qui tenen els recursos per mantenir hàbits de lectura prolongada i concentració, dels qui, per condicions socioeconòmiques, queden més exposats al fast food digital.

Tres aprenentatges clau que ens deixa l’article

  • La postalfabetització com a desigualtat estructural. Igual que el menjar ultraprocessat ha creat una bretxa de salut lligada a la classe social, el consum de continguts digitals addictius pot generar una bretxa en l’accés al coneixement i a les capacitats crítiques.

  • La lectura profunda transforma el pensament. L’alfabetització prolongada no és automàtica: s’aprèn i s’enforteix amb esforç. Llegir textos extensos i complexos reconfigura el cervell, potencia el pensament crític i sosté pilars col·lectius com la democràcia i la ciència.

  • Conseqüències per a la democràcia i la convivència. Una ciutadania que perd la capacitat de raonament complex és més vulnerable a la manipulació, al populisme i a les notícies falses, cosa que incrementa els riscos de polarització i exclusió.

L’anàlisi de Harrington és especialment rellevant per a qui treballem en atenció a persones i reducció de desigualtats. Ens recorda la importància de:

  • Fomentar espais de lectura i aprenentatge profund amb les persones a qui acompanyem.

  • Reflexionar sobre l’ús del temps davant les pantalles, especialment en infància i adolescència.

  • Entendre la dimensió social de l’accés a la concentració, l’alfabetització i el pensament crític com un dret que hem de protegir per no reproduir desigualtats.

Clica aquí per a llegir l’article.

Categories

Comparteix:

Notícies destacades

2 2

Les coordinadores dels equips de MPA d’Intress es formen en el marc del programa COBEB

El passat 29 d’octubre, l’Ainhoa, la Maite, l’Alicia i l’Aida, coordinadores dels equips de Mesures Penals Alternatives (MPA) d’Intress a Tarragona Nord i Sud, Terres de l’Ebre i Girona, van participar en una sessió formativa al Districte Administratiu de la Generalitat en el marc del programa COBEB. Aquesta formació s’emmarca en un canvi de model promogut pel Departament de Justícia, en col·laboració amb les entitats gestores Intress, IRES i APIP, amb l’objectiu d’unificar criteris i reforçar la intervenció dels equips professionals que treballen en l’àmbit de les MPA arreu de Catalunya. A la imatge, les quatre coordinadores d’Intress comparteixen espai amb en Kirian, psicòleg del Departament de Justícia, i la Blanca, representant d’APIP. Les mesures penals alternatives permeten als òrgans judicials donar una resposta més educativa i menys aflictiva que les penes privatives de llibertat davant de faltes o delictes lleus o menys greus. Aquestes mesures substitueixen l’internament per activitats amb benefici per a la comunitat, aborden les causes que han motivat el delicte per reduir el risc de reincidència i afavoreixen la reintegració social, tot permetent a la persona infractora compatibilitzar la mesura amb la seva vida familiar i laboral. Aquesta formació representa un pas endavant en la consolidació d’un model més restauratiu, educatiu i orientat a la inclusió social dins del sistema de justícia penal.  
1760260092978

Descobreix la Soliguia, la guia digital gratuïta de serveis socials

Des d’iSocial, juntament amb altres entitats socials, han creat la Soliguia, una guia digital gratuïta i accessible dels serveis socials de Catalunya i Andorra, ordenats en més de 50 categories per facilitar-ne la cerca i consulta. Els serveis són classificats per zona, tipologia i col·lectiu destinatari, amb informació detallada, revisada i actualitzada. És una eina oberta, pensada per:   Professionals i voluntàries de l’àmbit social públic o privat, per informar-se i registrar els seus serveis.  Persones en situació de vulnerabilitat i el seu entorn, per buscar suport i guanyar autonomia.  Es tracta d’un recurs desenvolupat en el marc d’un projecte europeu finançat pels fons Interreg POCTEFA, i que compta també amb el suport de la Diputació de Tarragona i el Departament de Drets Socials.  Com funciona la Soliguia?  La Soliguia recull informació detallada i actualitzada dels serveis socials públics i privats de Catalunya i Andorra, mostrant equipaments i recursos geolocalitzats en un únic cercador. Tothom pot consultar els serveis publicats sense tenir un compte. Es pot filtrar per ubicació, tipologia de servei, requisits d’accés, o horaris, i els serveis es classifiquen en categories com alimentació, allotjament, orientació, higiene, o salut. Cada fitxa inclou detalls com el públic atès, els requisits d’accés, l’horari, el contacte i la ubicació.   Permet trobar i registrar recursos de manera ràpida i precisa, amb informació validada i sempre actualitzada, facilitant la derivació i millorant la qualitat de l’atenció.  Com s’hi afegeix informació?  L’equip tècnic de la Soliguia recull i publica informació verificada sobre els serveis. Si una entitat es crea un compte professional, pot gestionar de manera autònoma la seva informació. L’equip tècnic contactarà amb les entitats per verificar la informació que publiquen. També estan en contacte amb ajuntaments i administracions per als serveis públics. A l’hora d’introduir un servei públic gestionat per una entitat social, a la descripció es pot indicar que es tracta d’un servei de titularitat pública i especificar quina administració n’és la responsable. També es pot vincular el servei tant a l’entitat gestora com a l’administració titular, mostrant així la col·laboració de totes dues.  Qualsevol entitat pot actualitzar la informació quan ho necessiti. Per garantir que les dades siguin vigents, es fan dues campanyes d’actualització a l’any. Només cal confirmar si el que està publicat continua sent vàlid o, en cas que no, fer els canvis corresponents. Si passen més de 6 mesos sense cap revisió, la fitxa es despublica automàticament i deixa de ser visible fins que es torni a revisar. Aquest funcionament garanteix que la informació estigui sempre actualitzada.  Com sumar-s’hi?  L’equip d’iSocial ens convida a totes a utilitzar la Soliguia i formar-ne part recomanant entitats i donant d’alta els nostres serveis si encara no hi apareixen. A la seva web tenim una breu videopresentació per descobrir com funciona en menys de 10 minuts. També us animem a difondre-la per fer-la arribar al màxim nombre de persones possible, tant usuàries com professionals. Amb el suport de tots i totes, podem fer que la Soliguia arribi més lluny.
Homes creuant un carrer pintat amb l'arc de Sant Martí

Compartim coneixement: com parlar de masculinitat amb joves

En el marc de la jornada de responsables de serveis de la Zona Nord del passat 9 d’octubre, vam rebre una formació molt interessant sobre com treballar el concepte de masculinitat amb joves.  Va guiar la sessió el Cesc Laporta, educador social i co-fundador de l’entitat ‘EL TALLER – Masculinitats diverses i perspectiva de gènere’. EL TALLER part del fet que ser home en la nostra societat masclista comporta privilegis, però també traumes. Per aquest motiu, treballen amb una mirada doble: feminista i terapèutica.  L’objectiu de la sessió amb els i les responsables de serveis de la Zona Nord era:   Comprendre el concepte, construït socialment, de l’home hegemònic.  Plantejar opcions lúdiques i terapèutiques per treballar aquest concepte amb joves en els nostres serveis.  Exercici participatiu: “Què és ser home?”  Quan comencem a parlar de masculinitat amb joves, el primer pas segons el Cesc és crear espai pel món emocional. Podem començar donant l’exemple, mostrant que és segur compartir el nostre estat emocional, i continuar amb diferents exercicis que inviten a anar més enllà del “Com estàs?”. Els exercicis participatius són claus: “és important que els hi preguntem als joves què és ser home, en lloc de dir-los-hi,” explica.   Un exercici que fan molt amb joves des d’EL TALLER consisteix en fer la pregunta “Què és ser home?” repetidament, i veure quines respostes van sortint a mesura que avança l’exercici. L’objectiu és reflexionar sobre tots els atributs biològics i socials que associem amb la identitat “home”. Repetint la pregunta, ens obliguem a sortir de la superficialitat o de la correcció política.  Des de l’assemblea de responsables de serveis de la Zona Nord, van sortir respostes com: “testosterona, construcció social, forma d’estar al món, privilegi, poder, força, protector, cuirassa emocional, estereotips, no sentir dolor, tenir la part divertida de la criança, autoritat, donar ordres, ocupar l’espai…”  Habitualment, en les sessions d’EL TALLER, els joves consideren “negatius” tots aquests atributs de la masculinitat. Part de l’exercici és demostrar que molts d’aquests atributs poden ser positius. “Les categories ‘home’ i ‘home hegemònic’ estan fusionades i les hem de separar,” diu el Cesc, “la força masculina es pot celebrar sense imposar masculinitat hegemònica.”  Masculinitats positives, flexibles i diverses  Un altre problema que es troben sovint des d’EL TALLER és que els nois no veuen sortida. Intenten representar la masculinitat hegemònica per evitar violència o càstig social per part del seu entorn, però altres els hi diuen que aquest model no està bé. Els hi falten exemples positius de masculinitat no hegemònica.   És molt important quan treballem amb joves portar referències que ells reconeguin, remarca el Cesc, i deixar clar que “no vinc a desmuntar la teva idea de masculinitat: el que volem és celebrar la nostra masculinitat sense oprimir a ningú.”   En aquest punt hem de donar la benvinguda a la diversitat, remarcant que un home pot ser heterosexual o no, cisgènere o no, migrant o no, jove o no… També podem explicar que la masculinitat no és una identitat rígida: una mateixa persona es pot moure entre diferents versions de masculinitat durant la seva vida.  Recurs educatiu de Sam Killermann per treballar el concepte de gènere amb joves   Preocupacions d’educadors i educadores  Durant la sessió amb els i les responsables de serveis de la Zona Nord, van sorgir algunes preocupacions, com per exemple: “Com educar amb perspectiva de gènere lliure si els nens reben coerció de gènere en les seves interaccions del dia a dia?”   El Cesc respon que “la diversitat d’estímuls és clau. No es tracta tant de filtrar tota la informació que li arriba al nen, sinó d’assegurar-nos que li arribi informació diversificada perquè pugui escollir per si mateix com vol ser.”  Una altra pregunta que va sorgir és “A partir de quina edat en parlem?” i la resposta del Cesc va ser: “És una conversa que es pot tenir a totes les edats, però adaptant el llenguatge a l’edat del nen.”  Com a última reflexió, el co-fundador de ‘EL TALLER – Masculinitats diverses i perspectiva de gènere’ va remarcar: “Com a adults, hem de fer-nos responsables. No posem tot el pes del canvi en els joves, quan som nosaltres els que no hem construït un món millor.”  Si us interessa llegir més sobre aquest tema, us recomanem La voluntat de canviar: Homes, masculinitat i amor de l’autora estatunidenca bell hooks. 

També et podria interessar