Compartim coneixement: la postalfabetització i els seus efectes en la igualtat d’oportunitats

En el marc de la jornada de responsables de serveis de la Zona Nord del passat 9 d’octubre, vam rebre una formació molt interessant sobre com treballar el concepte de masculinitat amb joves.  Va guiar la sessió el Cesc Laporta, educador social i co-fundador de l’entitat ‘EL TALLER – Masculinitats diverses i perspectiva de gènere’. EL TALLER part del fet que ser home en la nostra societat masclista comporta privilegis, però també traumes. Per aquest motiu, treballen amb una mirada doble: feminista i terapèutica.  L’objectiu de la sessió amb els i les responsables de serveis de la Zona Nord era:   Comprendre el concepte, construït socialment, de l’home hegemònic.  Plantejar opcions lúdiques i terapèutiques per treballar aquest concepte amb joves en els nostres serveis.  Exercici participatiu: “Què és ser home?”  Quan comencem a parlar de masculinitat amb joves, el primer pas segons el Cesc és crear espai pel món emocional. Podem començar donant l’exemple, mostrant que és segur compartir el nostre estat emocional, i continuar amb diferents exercicis que inviten a anar més enllà del “Com estàs?”. Els exercicis participatius són claus: “és important que els hi preguntem als joves què és ser home, en lloc de dir-los-hi,” explica.   Un exercici que fan molt amb joves des d’EL TALLER consisteix en fer la pregunta “Què és ser home?” repetidament, i veure quines respostes van sortint a mesura que avança l’exercici. L’objectiu és reflexionar sobre tots els atributs biològics i socials que associem amb la identitat “home”. Repetint la pregunta, ens obliguem a sortir de la superficialitat o de la correcció política.  Des de l’assemblea de responsables de serveis de la Zona Nord, van sortir respostes com: “testosterona, construcció social, forma d’estar al món, privilegi, poder, força, protector, cuirassa emocional, estereotips, no sentir dolor, tenir la part divertida de la criança, autoritat, donar ordres, ocupar l’espai…”  Habitualment, en les sessions d’EL TALLER, els joves consideren “negatius” tots aquests atributs de la masculinitat. Part de l’exercici és demostrar que molts d’aquests atributs poden ser positius. “Les categories ‘home’ i ‘home hegemònic’ estan fusionades i les hem de separar,” diu el Cesc, “la força masculina es pot celebrar sense imposar masculinitat hegemònica.”  Masculinitats positives, flexibles i diverses  Un altre problema que es troben sovint des d’EL TALLER és que els nois no veuen sortida. Intenten representar la masculinitat hegemònica per evitar violència o càstig social per part del seu entorn, però altres els hi diuen que aquest model no està bé. Els hi falten exemples positius de masculinitat no hegemònica.   És molt important quan treballem amb joves portar referències que ells reconeguin, remarca el Cesc, i deixar clar que “no vinc a desmuntar la teva idea de masculinitat: el que volem és celebrar la nostra masculinitat sense oprimir a ningú.”   En aquest punt hem de donar la benvinguda a la diversitat, remarcant que un home pot ser heterosexual o no, cisgènere o no, migrant o no, jove o no… També podem explicar que la masculinitat no és una identitat rígida: una mateixa persona es pot moure entre diferents versions de masculinitat durant la seva vida.  Recurs educatiu de Sam Killermann per treballar el concepte de gènere amb joves   Preocupacions d’educadors i educadores  Durant la sessió amb els i les responsables de serveis de la Zona Nord, van sorgir algunes preocupacions, com per exemple: “Com educar amb perspectiva de gènere lliure si els nens reben coerció de gènere en les seves interaccions del dia a dia?”   El Cesc respon que “la diversitat d’estímuls és clau. No es tracta tant de filtrar tota la informació que li arriba al nen, sinó d’assegurar-nos que li arribi informació diversificada perquè pugui escollir per si mateix com vol ser.”  Una altra pregunta que va sorgir és “A partir de quina edat en parlem?” i la resposta del Cesc va ser: “És una conversa que es pot tenir a totes les edats, però adaptant el llenguatge a l’edat del nen.”  Com a última reflexió, el co-fundador de ‘EL TALLER – Masculinitats diverses i perspectiva de gènere’ va remarcar: “Com a adults, hem de fer-nos responsables. No posem tot el pes del canvi en els joves, quan som nosaltres els que no hem construït un món millor.”  Si us interessa llegir més sobre aquest tema, us recomanem La voluntat de canviar: Homes, masculinitat i amor de l’autora estatunidenca bell hooks.