Compartim coneixement: com parlar de masculinitat amb joves

22 octubre 2025 | Intress

Homes creuant un carrer pintat amb l'arc de Sant Martí

En el marc de la jornada de responsables de serveis de la Zona Nord del passat 9 d’octubre, vam rebre una formació molt interessant sobre com treballar el concepte de masculinitat amb joves. 

Va guiar la sessió el Cesc Laporta, educador social i co-fundador de l’entitat ‘EL TALLER – Masculinitats diverses i perspectiva de gènere’. EL TALLER part del fet que ser home en la nostra societat masclista comporta privilegis, però també traumes. Per aquest motiu, treballen amb una mirada doble: feminista i terapèutica. 

L’objectiu de la sessió amb els i les responsables de serveis de la Zona Nord era:  

  • Comprendre el concepte, construït socialment, de l’home hegemònic. 
  • Plantejar opcions lúdiques i terapèutiques per treballar aquest concepte amb joves en els nostres serveis. 

Exercici participatiu: “Què és ser home?” 

Quan comencem a parlar de masculinitat amb joves, el primer pas segons el Cesc és crear espai pel món emocional. Podem començar donant l’exemple, mostrant que és segur compartir el nostre estat emocional, i continuar amb diferents exercicis que inviten a anar més enllà del “Com estàs?”. Els exercicis participatius són claus: “és important que els hi preguntem als joves què és ser home, en lloc de dir-los-hi,” explica.  

Un exercici que fan molt amb joves des d’EL TALLER consisteix en fer la pregunta “Què és ser home?” repetidament, i veure quines respostes van sortint a mesura que avança l’exercici. L’objectiu és reflexionar sobre tots els atributs biològics i socials que associem amb la identitat “home”. Repetint la pregunta, ens obliguem a sortir de la superficialitat o de la correcció política. 

Des de l’assemblea de responsables de serveis de la Zona Nord, van sortir respostes com: “testosterona, construcció social, forma d’estar al món, privilegi, poder, força, protector, cuirassa emocional, estereotips, no sentir dolor, tenir la part divertida de la criança, autoritat, donar ordres, ocupar l’espai…” 

Habitualment, en les sessions d’EL TALLER, els joves consideren “negatius” tots aquests atributs de la masculinitat. Part de l’exercici és demostrar que molts d’aquests atributs poden ser positius. “Les categories ‘home’ i ‘home hegemònic’ estan fusionades i les hem de separar,” diu el Cesc, “la força masculina es pot celebrar sense imposar masculinitat hegemònica.” 

Masculinitats positives, flexibles i diverses 

Un altre problema que es troben sovint des d’EL TALLER és que els nois no veuen sortida. Intenten representar la masculinitat hegemònica per evitar violència o càstig social per part del seu entorn, però altres els hi diuen que aquest model no està bé. Els hi falten exemples positius de masculinitat no hegemònica.  

És molt important quan treballem amb joves portar referències que ells reconeguin, remarca el Cesc, i deixar clar que “no vinc a desmuntar la teva idea de masculinitat: el que volem és celebrar la nostra masculinitat sense oprimir a ningú.”  

En aquest punt hem de donar la benvinguda a la diversitat, remarcant que un home pot ser heterosexual o no, cisgènere o no, migrant o no, jove o no… També podem explicar que la masculinitat no és una identitat rígida: una mateixa persona es pot moure entre diferents versions de masculinitat durant la seva vida. 

Infografia resumint l'identitat de gènere, l'atracció sexual, l'expressió de gènere i el sexe biològic
Recurs educatiu de Sam Killermann per treballar el concepte de gènere amb joves

 


Preocupacions d’educadors i educadores 

Durant la sessió amb els i les responsables de serveis de la Zona Nord, van sorgir algunes preocupacions, com per exemple: “Com educar amb perspectiva de gènere lliure si els nens reben coerció de gènere en les seves interaccions del dia a dia?”  

El Cesc respon que “la diversitat d’estímuls és clau. No es tracta tant de filtrar tota la informació que li arriba al nen, sinó d’assegurar-nos que li arribi informació diversificada perquè pugui escollir per si mateix com vol ser.” 

Una altra pregunta que va sorgir és “A partir de quina edat en parlem?” i la resposta del Cesc va ser: “És una conversa que es pot tenir a totes les edats, però adaptant el llenguatge a l’edat del nen.” 

Com a última reflexió, el co-fundador de ‘EL TALLER – Masculinitats diverses i perspectiva de gènere’ va remarcar: “Com a adults, hem de fer-nos responsables. No posem tot el pes del canvi en els joves, quan som nosaltres els que no hem construït un món millor.” 

Si us interessa llegir més sobre aquest tema, us recomanem La voluntat de canviar: Homes, masculinitat i amor de l’autora estatunidenca bell hooks. 

Categories

Comparteix:

Notícies destacades

1760260092978

Descobreix la Soliguia, la guia digital gratuïta de serveis socials

Des d’iSocial, juntament amb altres entitats socials, han creat la Soliguia, una guia digital gratuïta i accessible dels serveis socials de Catalunya i Andorra, ordenats en més de 50 categories per facilitar-ne la cerca i consulta. Els serveis són classificats per zona, tipologia i col·lectiu destinatari, amb informació detallada, revisada i actualitzada. És una eina oberta, pensada per:   Professionals i voluntàries de l’àmbit social públic o privat, per informar-se i registrar els seus serveis.  Persones en situació de vulnerabilitat i el seu entorn, per buscar suport i guanyar autonomia.  Es tracta d’un recurs desenvolupat en el marc d’un projecte europeu finançat pels fons Interreg POCTEFA, i que compta també amb el suport de la Diputació de Tarragona i el Departament de Drets Socials.  Com funciona la Soliguia?  La Soliguia recull informació detallada i actualitzada dels serveis socials públics i privats de Catalunya i Andorra, mostrant equipaments i recursos geolocalitzats en un únic cercador. Tothom pot consultar els serveis publicats sense tenir un compte. Es pot filtrar per ubicació, tipologia de servei, requisits d’accés, o horaris, i els serveis es classifiquen en categories com alimentació, allotjament, orientació, higiene, o salut. Cada fitxa inclou detalls com el públic atès, els requisits d’accés, l’horari, el contacte i la ubicació.   Permet trobar i registrar recursos de manera ràpida i precisa, amb informació validada i sempre actualitzada, facilitant la derivació i millorant la qualitat de l’atenció.  Com s’hi afegeix informació?  L’equip tècnic de la Soliguia recull i publica informació verificada sobre els serveis. Si una entitat es crea un compte professional, pot gestionar de manera autònoma la seva informació. L’equip tècnic contactarà amb les entitats per verificar la informació que publiquen. També estan en contacte amb ajuntaments i administracions per als serveis públics. A l’hora d’introduir un servei públic gestionat per una entitat social, a la descripció es pot indicar que es tracta d’un servei de titularitat pública i especificar quina administració n’és la responsable. També es pot vincular el servei tant a l’entitat gestora com a l’administració titular, mostrant així la col·laboració de totes dues.  Qualsevol entitat pot actualitzar la informació quan ho necessiti. Per garantir que les dades siguin vigents, es fan dues campanyes d’actualització a l’any. Només cal confirmar si el que està publicat continua sent vàlid o, en cas que no, fer els canvis corresponents. Si passen més de 6 mesos sense cap revisió, la fitxa es despublica automàticament i deixa de ser visible fins que es torni a revisar. Aquest funcionament garanteix que la informació estigui sempre actualitzada.  Com sumar-s’hi?  L’equip d’iSocial ens convida a totes a utilitzar la Soliguia i formar-ne part recomanant entitats i donant d’alta els nostres serveis si encara no hi apareixen. A la seva web tenim una breu videopresentació per descobrir com funciona en menys de 10 minuts. També us animem a difondre-la per fer-la arribar al màxim nombre de persones possible, tant usuàries com professionals. Amb el suport de tots i totes, podem fer que la Soliguia arribi més lluny.
Il·lustració d'una influencer fent-se una foto

Compartim coneixement: què és la “nova llei d’influencers” i com funciona?

El passat 1 d’octubre va entrar en vigor una nova llei d’influencers? Doncs no! Potser has sentit parlar d’una nova llei entrada en vigor la setmana passada que regeix el tipus de comunicacions comercials permeses per influencers, però això no és la realitat. La veritat és que el passat 1 d’octubre, es va publicar una nova edició del “Codi de Conducta de publicitat a través d’influencers” via AUTOCONTROL (Associació per a l’Autoregulació de la Comunicació Comercial), l’Associació Espanyola d’Anunciants (aea), i IAB Spain. Aquest document no és una llei del govern, sinó un compromís ètic voluntari elaborat en col·laboració amb la Comissió de Seguiment del Protocol per al Foment de l’Autoregulació sobre Publicitat en Mitjans Digitals. No és un document inèdit: estem parlant de la recent actualització d’un Codi de Conducta publicat per primera vegada en 2021 i que ja compta amb gairebé 1.000 entitats adherides, entre les quals anunciants, agències, plataformes i creadors de contingut. Ja existeixen diverses lleis que regeixen les comunicacions comercials d’influencers, regulant un ampli ventall d’activitats des de la publicitat encoberta fins a la promoció de productes regulats, i fent especial incidència en el respecte de la dignitat humana, la igualtat de gènere i la protecció de menors. El nou “Codi de Conducta de publicitat a través de influencers” de 2025 ressalta la importància de complir amb aquestes lleis, i recull recomanacions per a fer publicitat en xarxes socials de manera ètica i legal. Resumim a continuació alguns dels punts clau d’aquesta nova edició: Resum de novetats clau del “Codi de Conducta de publicitat a través d’influencers” (2025) 👉 El caràcter publicitari de les mencions realitzades per influencers haurà de ser identificable per als seus destinataris. ⚖️ Els i les influencers han de respectar la normativa legal que regeix publicitats per a begudes alcohòliques, activitats de joc, productes i serveis financers, etc. 👶 Les comunicacions comercials realitzades per influencers menors d’edat: Han de basar-se en un contracte que prevegi el consentiment explícit dels pares o tutors -els quals seran responsables- i que protegeixi el menor contra qualsevol explotació indeguda.  Han de tenir especial respecte al dret a l’honor, a la intimitat personal i familiar i a la pròpia imatge del menor.  No inclouran declaracions o presentacions visuals perjudicials per al seu desenvolupament físic, mental o moral.  🤖 Els i les influencers han de comprometre’s a fer ús responsable de la intel·ligència artificial i a respectar la normativa legal vigent. Pots llegir el Codi de Conducta sencer aquí. Pots llegir més sobre la seva elaboració aquí.
Imatge aèria de petites cases al costat de dues vies de tren

Compartim coneixement: els efectes de la desigualtat en el nostre futur

La plataforma digital Social Europe (SE) va publicar recentment un assaig d’opinió titulat “Un futur just? Com la igualtat definirà el proper capítol d’Europa” escrit per Kate Pickett, epidemiòloga i activista política britànica que ha dedicat la seva carrera a estudiar els efectes de la desigualtat en la salut i el benestar. Pickett argumenta que la desigualtat debilita el teixit social, aguditzant la marginalització i les crisis de salut física i mental. Explica que la disparitat econòmica també aprofundeix les desigualtats relacionades amb la raça i el gènere, reforçant la discriminació i el risc d’exclusió social. Finalment, destaca com aquesta dinàmica afecta profundament al nostre futur: és a dir, als joves i al medi ambient. Tres aprenentatges clau que ens deixa l’article: 📈 Veiem que les societats més igualitàries, que fomenten la comunitat i la reciprocitat, afavoreixen el benestar físic i psicològic de la població. ⚠️ La desigualtat no és només una mètrica econòmica: es tracta d’una crisi social, sanitària i ambiental amb un fort impacte en el nostre futur. 🌱 La desigualtat afecta el desenvolupament, la salut i les habilitats socials dels joves des de la primera infància. Pickett conclou que la desigualtat representa un risc per a la nostra democràcia, reduint la capacitat d’expressió i d’actuació de les persones marginalitzades. Demana que les autoritats europees fomentin narratives polítiques que afavoreixin la cooperació, la comunitat, i l’equitat. Clica aquí per a llegir l’article.

També et podria interessar