ARTICLE: ARQUITECTURA DE LA REHABILITACIÓ

16 octubre 2019 | Intress

Featured image

ARQUITECTURA DE LA REHABILITACIÓ
*JOSE MANUEL CAÑAMARES DIXIT*

 Mª Teresa Vargas Martín * Arquitecta de la Rehabilitació * CRPS Puente de Vallecas.

Sóc freaky de la rehabilitació. En aquests temps en què el freakisme ha vist reconegut el seu valor gràcies a diversos dels seus elements constituents -l’interès per un tema, la curiositat, l’entusiasme i el gaudi- jo puc dir que sóc freaky de moltes coses i, per descomptat, de la rehabilitació. M’encanten les coses que faig (he de dir que amb excepció dels informes); m’encanten igualment les coses que fan els meus companys i, a més, m’encanten les persones amb les que tractem. Una de les coses que més m’entusiasmen, i que es produeixen cada any, són les reunions de revisió de la memòria amb els successius responsables de coneixement. Ara, qui ostenta l’honor de fomentar i inspirar en aquestes reunions és el José Manuel Cañamares. En l’última reunió, de setembre de 2019 -no ho oblidaré mai-, va emergir un concepte de la seva ment, enmig de l’enrenou de diverses ments pensants: “arquitectura de la rehabilitació”. ‘M’encanta !! Això uneix la rehabilitació amb dues coses que adoro: l’arquitectura i la ciència. Què fabulòs!

I, us preguntareu què és això de l’arquitectura de la rehabilitació? Bé: ell reflexionava sobre com es fa rehabilitació i sobre la certesa que, segurament, no hi hagi una sola fórmula per fer rehabilitació psicosocial en un centre que s’ocupa d’això. Tampoc és que jo li preguntés molt sobre a què es referia amb aquest constructe, perquè em vaig entusiasmar tant que en la meva ment de seguida van aparèixer estructures d’edificació i vaig voler expressar el que és per a mi arquitectura de la rehabilitació. I, encara que no us interessi molt saber el que opino, m’ha semblat necessari expressar-ho en algun lloc.

El concepte arquitectura ha transcendit el seu camp fa temps. Ara coneixem arquitectes que construeixen edificis o rehabiliten centres, i també un altre tipus d’arquitectes que no han estudiat arquitectura, sinó informàtica, i que construeixen xarxes de suport informàtic, programari i totes aquestes coses que jo no entenc molt bé, encara que m’agradin. Hem vist que es pot utilitzar el terme arquitectura en el sentit de projectar el que es necessita per construir alguna cosa nova o per rehabilitar alguna cosa que no sembla funcionar del tot bé, o bé necessita un nou ús, sempre tenint en compte el que vol el client. Per què no pensar en aquests termes quan parlem de rehabilitació psicosocial?

I totes aquestes coses de sobte van aparèixer al meu cap. ‘Així de sobte ho vaig veure clar !! Vaig veure clar com l’engranatge de la construcció / rehabilitació es posa en marxa quan coneixem a una nova persona i la seva família, uns nous clients. En els centres de rehabilitació no hi ha un arquitecte, sinó molts, que es posen a pencar quant una persona entra per la porta. Tenen, cada un, diferents perspectives de coneixement per acostar-se al ser humà al seu entorn, però crec que puc aventurar-me a dir que tots treballen junts per apuntalar juny fonaments bàsics: un vincle segur, l’accessibilitat cognitiva, l’atenció centrada en la persona, el principi de no danyar, la comprensió de l’entorn soci / familiar d’una persona i el respecte als drets humans. Sobre aquests fonaments, i amb uns processos que ajuden a anar canalitzant / orientant les accions, els arquitectes de la rehabilitació comencen a dissenyar espais juntament amb els seus clients. Al final, deixen plasmat el seu projecte en un PIR, i aquí és on ja deixem de semblar-nos a l’arquitectura, i és que els projectes que els arquitectes de la rehabilitació dissenyen mai estan del tot acabats.

Quan parlem d’éssers humans, és difícil pensar en un projecte tancat i acabat, sempre hi ha marge per a noves línies de desenvolupament, hi ha marge per a l’esperança, per la il·lusió, … en definitiva, per al canvi.
Diem que les persones que hem conegut en el nostre treball construeixen itineraris de rehabilitació. Nosaltres els acompanyem, estem aquí, proposem i posem el nostre coneixement al servei d’un altre per al que vulguin fer-ne. Som rehabilitadors, constructors, arquitectes, acompanyants …en tot cas privilegiats perquè podem veure l’enorme capacitat de l’ésser humà de refer-se.

Fer arquitectura de la rehabilitació és un art fet entre tots els implicats… o potser una ciència; i això es pot comprovar cada dia, a cada centre de rehabilitació psicosocial, … segurament al llarg del món. I això, és bonic no?

Categories

Comparteix:

Notícies destacades

abrazo 2

Presentació de “Ama la Vida, Dile NO al suicidio” al CRPS Arganzuela

Ahir vam viure un dia molt especial al CRPS Arganzuela (àrea de Salut Mental d’Intress). Volem compartir amb vosaltres un resum de l’esdevingut en la presentació i bateig del llibre “Ama la Vida, Dile NO al suicidio”, d’Ilona Polli González. Va ser una trobada càlida que va reunir persones en atenció del mateix recurs, amics i amigues de l’Ilona, l’equip de suport social comunitari de Moncloa-Aravaca que també intervenen amb Ilona, l’equip de suport social comunitari de Navalcarnero d’Intress, i Ricardo en representació del recurs INSERTA Empleo de la Fundación Once, que també està situat en el barri d’Arganzuela. L’acte va començar amb la benvinguda als assistents i la presentació formal de l’obra. Ilona va prendre la paraula i va compartir la seva experiència personal, aprofundint en el procés de creació del llibre i llegint un fragment davant els presents. Va donar gràcies a les diferents persones que l’han ajudat en aquest recorregut, i a Intress pel finançament del projecte i el suport de l’equip de Comunicació. En aquest moment, ens va deixar una reflexió que ressonarà en tots nosaltres: “Parlar de suïcidi no és perillós; el perillós és no fer-ho”. Després de la intervenció, vam procedir al bateig del llibre, un emotiu ritual d’origen veneçolà. Ilona, sostenint el llibre amb una mà, va convidar a participar a dues persones fonamentals en el seu camí: Ana Belén Serrano García (educadora del CRPS Arganzuela), que va presentar el projecte a la Convocatòria de Premis d’Atenció Directa d’Intress, permetent el finançament i publicació del llibre, a més de ser un suport constant. Marisol Jiménez De La Fuente (psicòloga del EASC Moncloa-Aravaca), qui va acompanyar a Ilona setmana rere setmana en el procés d’escriptura i sanació. Juntes, sobre el llibre, deixem caure pètals de rosa, segellant així l’inici d’aquesta nova etapa. Posteriorment, vam obrir l’espai per a preguntes i comentaris. Va ser un moment d’enorme generositat on molts assistents van agrair a Ilona la seva valentia. Va haver-hi una connexió real en parlar del suïcidi sense tabús; les preguntes sobre el procés d’escriptura i les vivències de l’Ilona van fer que l’auditori se sentís profundament commogut i unit. Finalment, la jornada va concloure amb la signatura d’exemplars. Ilona va poder dedicar un temps personal a cada assistent que va voler acostar-se, entaulant converses íntimes i pròximes que van posar el fermall d’or a l’esdeveniment, juntament amb una àgape que vam poder gaudir amb totes les persones que van assistir. Aquesta presentació ha estat el tret de sortida per a les pròximes que realitzarem en diferents espais comunitaris d’Arganzuela.
façana residencia

Millores que transformen la residència Elisenda de Montcada de Lleida

Ja és una realitat la millora de finestres i portes exteriors de la Llar Residència per a persones amb diagnòstics de salut mental que Intress gestiona a Lleida, acompanyant persones amb el model d’atenció que ens és propi. El projecte ha consistit en la substitució completa de totes les finestres i portes exteriors de l’immoble, instal·lades l’any 1984, de fusta i amb vidres senzills d’una sola càmera. Presentaven un deteriorament molt significatiu, amb filtracions d’aire, pèrdues de calor, soroll ambiental i baixa eficiència energètica. Les noves finestres instal·lades són de PVC acabat en imitació fusta, amb doble vidre i mecanismes practicables de seguretat, que milloren substancialment l’aïllament tèrmic i sonor, l’eficiència energètica i el confort de les persones residents. També s’han renovat persianes i capçals, garantint un sistema complet de control lumínic i climàtic. En conjunt, aquestes intervencions han suposat: La millora en la confortabilitat climàtica, tèrmica, lumínica i sonora de totes les habitacions, espais comuns i despatxos de la Llar Residència. Les persones residents a la llar han expressat una millora del confort i el benestar ambiental, una reducció del soroll de l’exterior amb la corresponent millora de la qualitat del descans, i una percepció més agradable i lluminosa dels seus espais de vida. L’increment de l’eficiència energètica de l’immoble, la reducció de la utilització d’aparells de climatització, i una molt significativa reducció del consum de gas i electricitat. A dia d’avui ja s’han iniciat obres d’una segona fase de millora de la Llar Residència, consistents en la renovació del paviment de tota la llar, desgastat per l’ús, així com la millora dels banys que quedaran plenament adaptats i accessibles. Totes les actuacions s’han realitzat amb el suport del departament de Drets Socials i Inclusió de la Generalitat de Catalunya.  
b9feb5f9-8bae-47bc-a4a9-ad26c15dd01c

Inaugurem el Club Social Lo Faro, un nou servei de salut mental a l’Alta Ribagorça

Intress ha promogut el Club Social Lo Faro, un nou servei social especialitzat en salut mental que té com a objectiu fomentar la participació i la inclusió social a través d’activitats de lleure. El recurs, en funcionament des del passat mes de desembre, està concertat amb el Departament de Drets Socials i Inclusió de la Generalitat de Catalunya i gestionat des de la nostra àrea de Salut Mental. De fet, les companyes de Salut Mental a Intress ja tenen una llarga experiència en la gestió d’un club social com és El Picot a la Seu d’Urgell (Alt Urgell). Lo Faro esdevé el primer servei social especialitzat en salut mental a la comarca de l’Alta Ribagorça (Pirineu català), reforçant així la xarxa de suport comunitari i ampliant els recursos de proximitat per a les persones del territori. El servei s’adreça a persones amb problemàtica social derivada de malaltia mental que es trobin en un període d’estabilitat clínica i que disposin de la motivació i autonomia necessàries per participar en les activitats proposades, i es contempla un rang d’edats entre els 18 i els 65 anys, amb participació i autonomia. En la inauguració oficial, vam comptar amb la representant del departament de Drets Socials i Inclusió al territori, el Consell Comarcal de l’Alta Ribagorça, representants municipals, i recursos comunitaris amb els quals ja treballem en xarxa. Des d’Intress hem compartit el missatge que aquest equipament “suposa un pas mol significatiu per al territori, per al sector social i, sobretot, per a les persones destinatàries del servei”, apostant per un model d’atenció inclusiu, proper i centrat en les persones. Pots veure totes les fotos de l’esdeveniment fen clic en el següent enllaç: Fotos de la inauguració del Club Social Lo Faro.

També et podria interessar