ARTICLE: ARQUITECTURA DE LA REHABILITACIÓ

16 octubre 2019 | Intress

Featured image

ARQUITECTURA DE LA REHABILITACIÓ
*JOSE MANUEL CAÑAMARES DIXIT*

 Mª Teresa Vargas Martín * Arquitecta de la Rehabilitació * CRPS Puente de Vallecas.

Sóc freaky de la rehabilitació. En aquests temps en què el freakisme ha vist reconegut el seu valor gràcies a diversos dels seus elements constituents -l’interès per un tema, la curiositat, l’entusiasme i el gaudi- jo puc dir que sóc freaky de moltes coses i, per descomptat, de la rehabilitació. M’encanten les coses que faig (he de dir que amb excepció dels informes); m’encanten igualment les coses que fan els meus companys i, a més, m’encanten les persones amb les que tractem. Una de les coses que més m’entusiasmen, i que es produeixen cada any, són les reunions de revisió de la memòria amb els successius responsables de coneixement. Ara, qui ostenta l’honor de fomentar i inspirar en aquestes reunions és el José Manuel Cañamares. En l’última reunió, de setembre de 2019 -no ho oblidaré mai-, va emergir un concepte de la seva ment, enmig de l’enrenou de diverses ments pensants: “arquitectura de la rehabilitació”. ‘M’encanta !! Això uneix la rehabilitació amb dues coses que adoro: l’arquitectura i la ciència. Què fabulòs!

I, us preguntareu què és això de l’arquitectura de la rehabilitació? Bé: ell reflexionava sobre com es fa rehabilitació i sobre la certesa que, segurament, no hi hagi una sola fórmula per fer rehabilitació psicosocial en un centre que s’ocupa d’això. Tampoc és que jo li preguntés molt sobre a què es referia amb aquest constructe, perquè em vaig entusiasmar tant que en la meva ment de seguida van aparèixer estructures d’edificació i vaig voler expressar el que és per a mi arquitectura de la rehabilitació. I, encara que no us interessi molt saber el que opino, m’ha semblat necessari expressar-ho en algun lloc.

El concepte arquitectura ha transcendit el seu camp fa temps. Ara coneixem arquitectes que construeixen edificis o rehabiliten centres, i també un altre tipus d’arquitectes que no han estudiat arquitectura, sinó informàtica, i que construeixen xarxes de suport informàtic, programari i totes aquestes coses que jo no entenc molt bé, encara que m’agradin. Hem vist que es pot utilitzar el terme arquitectura en el sentit de projectar el que es necessita per construir alguna cosa nova o per rehabilitar alguna cosa que no sembla funcionar del tot bé, o bé necessita un nou ús, sempre tenint en compte el que vol el client. Per què no pensar en aquests termes quan parlem de rehabilitació psicosocial?

I totes aquestes coses de sobte van aparèixer al meu cap. ‘Així de sobte ho vaig veure clar !! Vaig veure clar com l’engranatge de la construcció / rehabilitació es posa en marxa quan coneixem a una nova persona i la seva família, uns nous clients. En els centres de rehabilitació no hi ha un arquitecte, sinó molts, que es posen a pencar quant una persona entra per la porta. Tenen, cada un, diferents perspectives de coneixement per acostar-se al ser humà al seu entorn, però crec que puc aventurar-me a dir que tots treballen junts per apuntalar juny fonaments bàsics: un vincle segur, l’accessibilitat cognitiva, l’atenció centrada en la persona, el principi de no danyar, la comprensió de l’entorn soci / familiar d’una persona i el respecte als drets humans. Sobre aquests fonaments, i amb uns processos que ajuden a anar canalitzant / orientant les accions, els arquitectes de la rehabilitació comencen a dissenyar espais juntament amb els seus clients. Al final, deixen plasmat el seu projecte en un PIR, i aquí és on ja deixem de semblar-nos a l’arquitectura, i és que els projectes que els arquitectes de la rehabilitació dissenyen mai estan del tot acabats.

Quan parlem d’éssers humans, és difícil pensar en un projecte tancat i acabat, sempre hi ha marge per a noves línies de desenvolupament, hi ha marge per a l’esperança, per la il·lusió, … en definitiva, per al canvi.
Diem que les persones que hem conegut en el nostre treball construeixen itineraris de rehabilitació. Nosaltres els acompanyem, estem aquí, proposem i posem el nostre coneixement al servei d’un altre per al que vulguin fer-ne. Som rehabilitadors, constructors, arquitectes, acompanyants …en tot cas privilegiats perquè podem veure l’enorme capacitat de l’ésser humà de refer-se.

Fer arquitectura de la rehabilitació és un art fet entre tots els implicats… o potser una ciència; i això es pot comprovar cada dia, a cada centre de rehabilitació psicosocial, … segurament al llarg del món. I això, és bonic no?

Categories

Comparteix:

Notícies destacades

traumaterapia

Traumateràpia sistèmica amb infància i famílies

Abordar el dolor visible i invisible dels processos traumàtics des d’un model terapèutic basat en els bons tractes, la resiliència i la justícia social, un llibre editat per El Hilo Ediciones, amb el títol de Traumateràpia sistèmica. L’autoria és de: Jorge Barudy i Maryorie Dantagnan. Intress hi dona suport, ja que aquests professionals treballen amb aliança amb moltes persones expertes de l’àrea d’Infància i Famílies de la nostra entitat, desenvolupant formacions, intercanviant coneixement, abordant nous reptes, etc. El llibre neix amb la voluntat de compartir el model terapèutic de la traumateràpia. L’inici és una recerca dels anys 90 que tractava de comprendre les causes i conseqüències del patiment d’infants afectats per maltractaments, tant intrafamiliars com socials i institucionals. Al mateix temps, pren en consideració les condicions adverses experimentades pels infants i progenitors en àmbits com el social, institucional o familiar. En un inici es va veure que les propostes terapèutiques vigents no prenien en consideració les experiències traumàtiques com a causa important dels trastorns de salut en infants. De fet, no es reconeixia que el funcionament mental alterat de nois i noies podria estar relacionat amb experiències de maltractament viscudes per ells. En front d’això, la metodologia de la traumateràpia, i el tractament de seqüeles, es porta a terme per a facilitar una vivència terapèutica integral que faci efectiva una reparació, fent possible que les persones reprogramin respostes neurofisiològiques automatitzades que es generen en el trauma. El llibre de Barudy i Dantagnan està estructurat en tres parts: fonaments teòrics, parentalitat i bon tracte, i una tercer de pràctica, amb processos i abordatges de diferent tipologia, desenvolupats i estudiats pels promotors de la traumateràpia. Hi ha exemplars de consulta a la seu d’Intress per a qui estigui interessat/da. El mes de juny, la Pilar Núñez (directora d’Intress a Catalunya) va participar en la presentació pública del llibre a Barcelona, després d’una molt bona experiència amb l’equip de Barudy i Dantagnan en què es va redactar el llibre “La Història d’Oleks” pensada per als infants arribats d’Ucraïna arran de la crisi humanitària en aquell país.
2920569

L’Associació Gira-sol impulsa l’estrena del documental “En un lugar de la mente” a l’Atlàntida Film Fest

L’Associació Gira-sol (Intress), juntament amb la Fundació Es Garrover i Estel de Llevant —les tres entitats que formen part de 3 Salut Mental— ha estat una de les impulsores del documental “En un lugar de la mente”, que s’ha estrenat recentment en el marc de l’Atlàntida Film Fest, a Palma. Aquest projecte audiovisual posa al centre persones amb diagnòstic de salut mental, que participen com a actors i actrius amateurs en una interpretació lliure del Quixot. La iniciativa no només ha suposat una experiència artística i col·lectiva, sinó també una eina de sensibilització i incidència social. El documental està dirigit pel reconegut cineasta mallorquí Pep Bonet, juntament amb José Corbacho i Catalina Solivellas, que han sabut captar, amb respecte i profunditat, la riquesa d’aquesta proposta. La producció va a càrrec d’El Obrador. L’elecció del Quixot com a fil conductor no és casual: es tracta d’una figura icònica que permet reflexionar sobre la salut mental des de múltiples angles —la bogeria, la identitat, la marginació i també la llibertat de pensament— i ofereix un espai simbòlic per trencar estigmes i narrar altres realitats.
Aprenentatge i servei

Finalitza amb èxit un nou curs d’Aprenentatge i Servei a la Seu d’Urgell

Des del Servei de Rehabilitació Prelaboral, celebrem la finalització d’un nou curs escolar ple d’activitats i aprenentatges compartits gràcies als projectes d’Aprenentatge i Servei (APS) que duem a terme amb diferents escoles de la Seu d’Urgell. Aquest curs hem participat activament amb tres centres educatius de la ciutat, amb qui hem treballat per fomentar valors com la inclusió, el respecte i la consciència al voltant de la salut mental. A tots els centres s’hi han realitzat xerrades de sensibilització que han ajudat a obrir espais de reflexió i diàleg. Escola Pau Claris Amb l’alumnat d’aquest centre hem compartit l’experiència de crear i cuidar un hort. Després de fer la plantada conjunta a l’escola, vam celebrar una jornada de jocs al nostre centre per afavorir la convivència i l’intercanvi. Per cloure el projecte, vam ser convidats a gaudir de la seva obra de teatre de final de curs. Col·legi La Salle Amb els nens i nenes de 4t de primària, vam dissenyar i dinamitzar una gimcana adreçada als alumnes de 1r. També vam rebre la seva visita al nostre centre, on van participar en activitats lúdiques i espais de reflexió amb l’objectiu de trencar estigmes i promoure la inclusió. El projecte va finalitzar amb un esmorzar conjunt molt especial. Escola Albert Vives Com cada any, hem col·laborat en el projecte d’hort solidari del centre. Juntament amb l’alumnat de 3r de primària, hem fet la compra de plantes al mercat, la plantada i la cura de l’hort. La collita resultant s’ha destinat íntegrament al Banc d’Aliments de la Creu Roja, contribuint així a una causa solidària. Aquestes iniciatives reforcen els vincles entre el nostre servei i la comunitat educativa, i ens ajuden a seguir construint una societat més justa, empàtica i inclusiva.

També et podria interessar