“TODO POR HACER”, LA NOVEL·LA GRÀFICA D’INTRESS

27 desembre 2022 | Intress

Featured image

 

“Todo por hacer” és un programa de ràdio que no existeix. Els seus personatges són ficció, però representen a un conjunt de programes de ràdio que sí que es realitzen des de fa vint anys a Intress, en sis centres de rehabilitació psicosocial de la Comunitat de Madrid: CRPS Villaverde, CRPS Los Cármenes, CRPS Arganzuela, CRPS Getafe, CRPS Vallecas i Centres de Rehabilitació de Navalcarnero.

Amb aquesta novel·la gràfica volem mostrar una manera horitzontal i gens jerarquitzada de fer i entendre la ràdio en la rehabilitació psicosocial, en la qual les persones amb problemes de salut mental són les protagonistes. La història ha estat impulsada per l’equip de professionals del GAT (Grup d’Avanç Tècnic) de ràdio d’Intress i il·lustrada per RIAH.DOT.

Les persones ateses en aquests centres poden així exercir el seu dret a participar en la societat a través d’un mitjà de comunicació, podent així parlar per ells mateixos i elles mateixes sense representacions ni paternalismes. Per aquest motiu, mai apareix la veu de cap professional en els programes que es produeixen, editen i comparteixen.

“Todo por hacer” no és un títol casual. És el nostre desig com a professionals, saldar un deute amb un col·lectiu heterogeni i divers que històricament ha estat estigmatitzat, que sent un gran patiment psíquic i que té dret a comunicar, informar i ser escoltat.

Aquesta petita narració visual mostra a Carla com a fil conductor d’aquesta història, una estudiant en pràctiques d’Educació Social que experimentarà en primera persona què és i com es fer ràdio a Intress al costat dels autèntics protagonistes: Roque, Sebas, Celia, Fernando i Susana.

Et convidem a que tu també facis aquest viatge al amb la Carla.

Categories

Comparteix:

Notícies destacades

IMG_5786

Ja disponible el conte infantil La Eruga Valentí

Intress presenta Valentín, un conte infantil sensible i esperançador que convida a reflexionar sobre la inclusió i el valor de trobar el propi lloc al món. En Valentín és una petita eruga que neix amb una discapacitat intel·lectual que li dificulta seguir el ritme dels altres habitants del bosc. Aquesta situació l’omple de tristesa i dubtes, fins que, amb el suport incondicional de la seva família, inicia la recerca d’un espai on pugui orientar-se, formar-se i desenvolupar la seva funció com a pol·linitzador. El conte ha estat escrit pel Centre Especial de Treball (CET) d’Intress a Catalunya, un recurs que promou la inclusió laboral de persones amb discapacitat oferint-los un entorn de treball adaptat i acompanyament professional. Les autores del conte són M. José Garcia Fuentes, Àurea Boronat Muñoz i Valentino Amarilla, amb el suport professional de la Consuelo Nieto, treballadora del CET, que ha acompanyat el procés creatiu i formatiu. El conte aborda de manera propera i accessible com una persona amb discapacitat intel·lectual pot trobar el seu lloc en el món laboral quan existeix acompanyament professional, formació i comprensió. La història posa en valor la inclusió, la diversitat i l’amistat, mostrant que cada persona té alguna cosa única per oferir a la comunitat. Valentín convida a reflexionar sobre la inclusió laboral de les persones amb discapacitat intel·lectual i transmet un missatge clar: amb suport i oportunitats reals, totes les persones poden créixer, aportar i sentir-se part de la comunitat. Si voleu adquirir exemplars del conte, podeu fer-ho a través de:  https://intress.org/es/libros/la-oruga-valentin/
a5a18090-0495-4e3c-bb88-8a4bd2f4760b

Ja disponible el conte infantil La peixeta Llum

Intress presenta La peixeta Llum, un conte infantil tendre i emocionant que convida a descobrir la llum fins i tot als racons més foscos. La Llum és una petita peixeta que viu a les profunditats del mar, en un indret on la llum del sol no arriba. Trista i preocupada, creu que està sola davant les dificultats fins que un grup de peixos amics decideix ajudar-la. Gràcies a la força de la comunitat, la Llum descobreix l’alegria de sentir-se cuidada, estimada i escoltada. El conte aborda, des d’una mirada simbòlica i accessible, el valor de l’empatia, la importància de l’acompanyament i el poder del suport col·lectiu per superar moments difícils. L’autora del conte és Pilar Núñez, coordinadora del Comitè d’Estratègia i Coneixement d’Intress, amb una llarga trajectòria professional en l’àmbit de l’acompanyament a la infància i les famílies. Les il·lustracions han estat realitzades per Chantal Vizcaíno, il·lustradora, pintora i cronista gràfica catalana. Formada en Belles Arts a la Universitat de Barcelona i especialitzada en il·lustració, Chantal ha impulsat la comunitat social Me Duele el Mundo, des d’on promou iniciatives artístiques amb impacte social. Pots conèixer més sobre la seva feina i projectes a www.medueleelmundo.org. La peixeta Llum és un conte pensat per llegir, conversar i compartir amb infants i també amb les seves famílies. Una eina que ajuda a posar paraules a dolors de vegades invisibles i a transmetre que les dificultats individuals sovint requereixen respostes socials i comunitàries. Si voleu adquirir exemplars del conte, podeu fer-ho a través de: https://intress.org/es/libros/la-pececita-llum/
Intress_MestresCasals_RealitatVirtual_31_10_2025_baixa-9

Tecnologia amb ètica al tercer sector: innovar sense perdre el nord

El passat dimecres 31 de desembre la nostra companya Meritxell Campmajó, responsable de les àrees de Justícia i Inclusió Comunitària i Noves Oportunitats d’Intress, va publicar al diari digital Social.cat unes reflexions sobre l’ús ètic i responsable de noves tecnologies en el treball social.  Aquestes reflexions venen impulsades per la jornada ‘Ètica i tecnologia per al benestar de les persones’ que vam celebrar fa poc a Barcelona amb la participació de l’economista Lluís Torrens Mèlich i el filòsof Francesc Torralba Rosselló, en la que es va presentar un ampli ventall d’iniciatives tecnològiques que s’han provat o implementat a Intress.  Compartim l’article a continuació. Si vols llegir-ho directament a Social.cat, clica aquí. Tecnologia amb ètica al tercer sector: innovar sense perdre el nord Meritxell Campmajó, 31/12/25 a Social.cat Fa uns dies vam tenir l’oportunitat de reflexionar sobre un tema que ja no és futurista: la tecnologia al servei dels serveis socials. La jornada d’Intress ens va recordar una cosa que sembla senzilla, però que canvia tot: la tecnologia només té sentit si posa la persona al centre. Si reforça, i no substitueix, el criteri professional. Si ajuda a millorar la qualitat de vida de les persones i no només a accelerar processos.  Els professors Francesc Torralba i Lluis Torrents van compartir amb nosaltres algunes reflexions. En els serveis socials, la por d’equivocar-se i la urgència per innovar sovint creen un fals dilema: “usar o no usar tecnologia”. La realitat és que la decisió més ètica no és no fer res, sinó decidir com fer-ho bé. La intel·ligència artificial i altres eines poden alleugerir càrregues administratives, detectar incoherències i optimitzar recursos, deixant temps per l’acompanyament humà, que és el que realment importa.   Però també hi ha riscos: els errors s’escalen, els biaixos es multipliquen i la falsa sensació d’objectivitat pot fer-nos delegar responsabilitats. Per això cal pensar la tecnologia com un membre més de l’organització: amb rols clars, límits, supervisió i avaluació contínua. Així, els professionals guanyen responsabilitat, no la perden, i les organitzacions mantenen l’ètica com a guia.  A la jornada vam conèixer experiències concretes: des de programari de gestió i informes amb IA fins a projectes de realitat virtual per a persones grans i programes d’innovació disruptiva. Totes compartien un denominador comú: la tecnologia aplicada amb propòsit, amb criteri i amb l’objectiu de millorar la vida de les persones.  Aquestes eren l’eina PAS de prevenció i gestió de l’assetjament sexual o per raó de gènere, la Soliguia (Nidus), els informes amb suport IA, les eines de realitat virtual Tech+50RV, la xarxa espanyola Digisem, les iniciatives del VIA i Gia a Intress.  Moltes incorporen la tecnologia com a forma d’accelerar i millorar els processos de gestió interna de l’entitat, i el treball d’història de vida a través de diverses tecnologies disruptives amb les persones que acompanyem als serveis.   Si el tercer sector volem continuar sent un espai de transformació i oportunitat, hem de posar l’ètica al centre de la innovació. Innovar no és només introduir noves eines; és fer-ho amb mirada crítica, amb prudència amb ambició, i amb la convicció que la tecnologia ha de servir a les persones, no a l’inrevés.   Per últim, cal reflexionar sobre qui controla la tecnologia. Si queda en mans dels estats sense mecanismes de transparència i control democràtic, existeix el risc que s’utilitzi com a instrument de vigilància massiva o de control social, obrint la porta a formes de totalitarisme. Si, en canvi, està concentrada en mans del sector privat, pot potenciar desigualtats, exclusió i mercantilització de drets bàsics, prioritzant beneficis per sobre del bé comú.  La tecnologia, per tant, no és neutra: el seu impacte depèn de qui la governa, amb quins valors i amb quins mecanismes de supervisió. Garantir un ús ètic és indispensable per protegir drets i equitat social, la societat civil organitzada és, doncs, qui millor pot garantir-ne aquest ús, ens n’hem de sentit responsables de fer-ho.

També et podria interessar