RECOLLIM LA PLACA DEL TREBALL PRESIDENT MACIÀ A LA GENERALITAT DE CATALUNYA COM A MEMBRES DE LISMIVO

19 desembre 2018 | Intress

Aquest 18 de desembre va ser un dia especial per als i les professionals d’Intress que treballen al servei del Rehabilitació Prelaboral del Vallès Oriental (Granollers). Com a membre de la Xarxa d’Inserció Laboral per a persones amb diversitat funcional, LISMIVO va estar present durant l’entrega del guardó de la Placa al treball President Macià, al Palau de la Generalitat de Barcelona i el van recollir de la mà del Conseller de Treball, Afers Socials i Família, Chakir El Homrani. L’acte va estar presidit pel molt Honorable Senyor President de la Generalitat, Joaquim Torra.

La Xarxa d’Inserció Laboral per a persones amb diversitat funcional, LISMIVO, impulsa la inserció laboral de les persones amb discapacitat mitjançant el treball en xarxa entre les entitats que s’hi dediquen. Af més, afavorieix la inserció laboral a l’empresa ordinària com a mesura prioritària.

El Govern atorga la Medalla al treball President Macià a quinze persones i la Placa al treball President Macià a cinc entitats. Aquests guardons reconeixen persones que hagin destacat per les seves qualitats o mèrits personals o pels serveis prestats en benefici dels interessos generals, dins del món del treball.

Aquest és el llistat dels guardonats d’enguany:

Plaques al treball President Macià

Xarxa LISMIVO, en la categoria de Responsabilitat Social Empresarial. (de la que Intress forma part)
Fundació Privada Tribunal Laboral de Catalunya, en la categoria Foment de la creació d’empreses i d’ocupació de qualitat.
Secretaria de les dones i polítiques LGTBI de CCOO de Catalunya, en la categoria d’Igualtat d’Oportunitats i conciliació de la vida personal, laboral i familiar
BJ Adaptaciones, en la categoria d’Igualtat d’Oportunitats i conciliació de la vida personal, laboral i familiar.
Fundació Volem Feina, en la categoria d’Igualtat d’Oportunitats i conciliació de la vida personal, laboral i familiar.

Medalles al treball President Macià

Joana Agudo i Bataller, nascuda a Begur (Baix Empordà) el 17 d’agost de 1949. Treballadora metal·lúrgica, professora i sindicalista.
Rosa Baró Perelló, nascuda a Balaguer (Noguera) el 20 de maig de 1933. Va estudiar infermeria a l’Hospital Clínic de Barcelona i ha dedicat tota la seva carrera professional a l’àmbit hospitalari, en sales de part.
Adama Boiro, nascuda al Senegal, el 27 de juny de 1979. Amb un Postgrau en Mediació Intercultural de la Universitat de Girona al 2006, Adama Boiro centra la seva activitat professional en la salut comunitària de les comarques gironines.
Teresa del Burgo Cayuela, nascuda a la Aguilera (Burgos) el 10 d’agost de 1955. Diplomada en Treball Social, arriba a Barcelona als 17 anys. L’any 1974 s’incorpora a l’empresa Merck Farma y Química S.A. de Mollet del Vallès, on va treballar durant 40 anys com a analista de laboratori fins a la seva jubilació, l’any 2013.
Rosita Camps Franquesa, nascuda a Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà), el 12 de març de 1943. En acabar els seus estudis de comerç mercantil es va incorporar al negoci familiar l’Hostal Colomí de Santa Coloma de Queralt, al qual ha dedicat tota la seva vida.
Cristóbal Colón Palasí, nascut a Zuera (Saragossa), el 12 d’agost de 1949. Llicenciat en Psicologia Clínica per la UAB i Màster d’IESE. L’any 1982 va fundar La Fageda Fundació, que segueix presidint. donant sentit a les vides de les persones adultes de la Garrotxa que presenten discapacitat intel·lectual o trastorns mentals.
Frederic Godàs i Vila, nascut a Lleida el 1910. La distinció es lliura a títol pòstum ja que va morir el 1997. Ha estat un referent a Catalunya dins del món de l’educació pel seu compromís social i la seva contribució al desenvolupament de l’escola i la llengua catalanes.
Estrella Gutiérrez Cid, nascuda a Valencina de la Concepción (Sevilla) el 6 de febrer de 1959. Llicenciada en Psicologia. L’any 1998 va començar a treballar a L’Escorça a l’Hospitalet de Llobregat, un centre de dia especialitzat en persones amb discapacitat que esdevindrà el seu centre de treball.
Antonio Higuera Bragado, nascut a San Miguel de la Ribera (Zamora) el 19 de setembre de 1940. És un gran defensor dels drets dels treballadors i treballadores. Des del 1990 fins al 2003 va ser representant dels treballadors/es i president del Comitè d’Empresa durant 5 anys per la USOC.
Mercè Mas i Quintana, nascuda a Barcelona el 25 de març de 1932. Ha desenvolupat la seva carrera professional en el sector dels serveis socials, majoritàriament adreçats a la gent gran, tant activa com dependent, i s’ha convertit en un referent internacional com a experta en la defensa dels drets de les persones grans.
Vicenç Mauri i Claret, nascut a Manresa el 4 de juny de 1946. Pèrit industrial mecànic, ha estat una persona molt vinculada al teixit empresarial, participant i col·laborant amb diferents entitats del territori. Ha ocupat diversos càrrecs rellevants, entre els quals destaquen el de President de Pimec Catalunya Central; i president de Pimec Metall i Vicepresident de Pimec.
Jordi Molas i Castells, nascut a Vic el 26 de novembre de 1973. És un exemple de persona amb un alt esperit de superació personal, capaç de vèncer les pròpies limitacions físiques. L’any 1994, a causa d’una caiguda, li van diagnosticar una lesió medul·lar.
Marta Purtí i Paradell, nascuda a l’Estany (Moianès) el 2 d’abril de 1969. Amb uns interessos i una formació orientats al sector públic, Marta Purtí va treballar amb l’equip del Consorci del Moianès dissenyant una estratègia per implantar un nou model de gestió territorial innovador, adequat a les necessitats específiques del Moianès.
Joan Segura Segura, nascut a Maials (Garrigues), el 5 d’agost de 1953. De formació autodidacta, ha treballat la major part de la seva vida en el món cooperatiu i el sector agrari. Del 1992 al 2014 va formar part del Consell Rector de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya.
Romualdo Tobia Loza, nascut a San Asensio (La Rioja), el 16 de maig de 1940. Emprenedor, va iniciar la seva activitat professional a Gall Zales, el 1955. Des d’aleshores i fins a l’any 1967, va treballar per compte aliè en cinc empreses diferents del sector metal·lúrgic, arribant a assumir la màxima responsabilitat a Troquelería Gorbea.

Categories

Noves oportunitats Publicacions

Notícies destacades

Ja disponible el conte infantil La Eruga Valentí

Intress presenta Valentín, un conte infantil sensible i esperançador que convida a reflexionar sobre la inclusió i el valor de trobar el propi lloc al món. En Valentín és una petita eruga que neix amb una discapacitat intel·lectual que li dificulta seguir el ritme dels altres habitants del bosc. Aquesta situació l’omple de tristesa i dubtes, fins que, amb el suport incondicional de la seva família, inicia la recerca d’un espai on pugui orientar-se, formar-se i desenvolupar la seva funció com a pol·linitzador. El conte ha estat escrit pel Centre Especial de Treball (CET) d’Intress a Catalunya, un recurs que promou la inclusió laboral de persones amb discapacitat oferint-los un entorn de treball adaptat i acompanyament professional. Les autores del conte són M. José Garcia Fuentes, Àurea Boronat Muñoz i Valentino Amarilla, amb el suport professional de la Consuelo Nieto, treballadora del CET, que ha acompanyat el procés creatiu i formatiu. El conte aborda de manera propera i accessible com una persona amb discapacitat intel·lectual pot trobar el seu lloc en el món laboral quan existeix acompanyament professional, formació i comprensió. La història posa en valor la inclusió, la diversitat i l’amistat, mostrant que cada persona té alguna cosa única per oferir a la comunitat. Valentín convida a reflexionar sobre la inclusió laboral de les persones amb discapacitat intel·lectual i transmet un missatge clar: amb suport i oportunitats reals, totes les persones poden créixer, aportar i sentir-se part de la comunitat. Si voleu adquirir exemplars del conte, podeu fer-ho a través de: https://intress.org/es/libros/la-oruga-valentin/

a5a18090-0495-4e3c-bb88-8a4bd2f4760b

Ja disponible el conte infantil La peixeta Llum

Intress presenta La peixeta Llum, un conte infantil tendre i emocionant que convida a descobrir la llum fins i tot als racons més foscos. La Llum és una petita peixeta que viu a les profunditats del mar, en un indret on la llum del sol no arriba. Trista i preocupada, creu que està sola davant les dificultats fins que un grup de peixos amics decideix ajudar-la. Gràcies a la força de la comunitat, la Llum descobreix l’alegria de sentir-se cuidada, estimada i escoltada. El conte aborda, des d’una mirada simbòlica i accessible, el valor de l’empatia, la importància de l’acompanyament i el poder del suport col·lectiu per superar moments difícils. L’autora del conte és Pilar Núñez, coordinadora del Comitè d’Estratègia i Coneixement d’Intress, amb una llarga trajectòria professional en l’àmbit de l’acompanyament a la infància i les famílies. Les il·lustracions han estat realitzades per Chantal Vizcaíno, il·lustradora, pintora i cronista gràfica catalana. Formada en Belles Arts a la Universitat de Barcelona i especialitzada en il·lustració, Chantal ha impulsat la comunitat social Me Duele el Mundo, des d’on promou iniciatives artístiques amb impacte social. Pots conèixer més sobre la seva feina i projectes a www.medueleelmundo.org. La peixeta Llum és un conte pensat per llegir, conversar i compartir amb infants i també amb les seves famílies. Una eina que ajuda a posar paraules a dolors de vegades invisibles i a transmetre que les dificultats individuals sovint requereixen respostes socials i comunitàries. Si voleu adquirir exemplars del conte, podeu fer-ho a través de: https://intress.org/es/libros/la-pececita-llum/

Intress_MestresCasals_RealitatVirtual_31_10_2025_baixa-9

Tecnologia amb ètica al tercer sector: innovar sense perdre el nord

El passat dimecres 31 de desembre la nostra companya Meritxell Campmajó, responsable de les àrees de Justícia i Inclusió Comunitària i Noves Oportunitats d’Intress, va publicar al diari digital Social.cat unes reflexions sobre l’ús ètic i responsable de noves tecnologies en el treball social. Aquestes reflexions venen impulsades per la jornada ‘Ètica i tecnologia per al benestar de les persones’ que vam celebrar fa poc a Barcelona amb la participació de l’economista Lluís Torrens Mèlich i el filòsof Francesc Torralba Rosselló, en la que es va presentar un ampli ventall d’iniciatives tecnològiques que s’han provat o implementat a Intress. Compartim l’article a continuació. Si vols llegir-ho directament a Social.cat, clica aquí. Tecnologia amb ètica al tercer sector: innovar sense perdre el nord Meritxell Campmajó, 31/12/25 a Social.cat Fa uns dies vam tenir l’oportunitat de reflexionar sobre un tema que ja no és futurista: la tecnologia al servei dels serveis socials. La jornada d’Intress ens va recordar una cosa que sembla senzilla, però que canvia tot: la tecnologia només té sentit si posa la persona al centre. Si reforça, i no substitueix, el criteri professional. Si ajuda a millorar la qualitat de vida de les persones i no només a accelerar processos. Els professors Francesc Torralba i Lluis Torrents van compartir amb nosaltres algunes reflexions. En els serveis socials, la por d’equivocar-se i la urgència per innovar sovint creen un fals dilema: “usar o no usar tecnologia”. La realitat és que la decisió més ètica no és no fer res, sinó decidir com fer-ho bé. La intel·ligència artificial i altres eines poden alleugerir càrregues administratives, detectar incoherències i optimitzar recursos, deixant temps per l’acompanyament humà, que és el que realment importa. Però també hi ha riscos: els errors s’escalen, els biaixos es multipliquen i la falsa sensació d’objectivitat pot fer-nos delegar responsabilitats. Per això cal pensar la tecnologia com un membre més de l’organització: amb rols clars, límits, supervisió i avaluació contínua. Així, els professionals guanyen responsabilitat, no la perden, i les organitzacions mantenen l’ètica com a guia. A la jornada vam conèixer experiències concretes: des de programari de gestió i informes amb IA fins a projectes de realitat virtual per a persones grans i programes d’innovació disruptiva. Totes compartien un denominador comú: la tecnologia aplicada amb propòsit, amb criteri i amb l’objectiu de millorar la vida de les persones. Aquestes eren l’eina PAS de prevenció i gestió de l’assetjament sexual o per raó de gènere, la Soliguia (Nidus), els informes amb suport IA, les eines de realitat virtual Tech+50RV, la xarxa espanyola Digisem, les iniciatives del VIA i Gia a Intress. Moltes incorporen la tecnologia com a forma d’accelerar i millorar els processos de gestió interna de l’entitat, i el treball d’història de vida a través de diverses tecnologies disruptives amb les persones que acompanyem als serveis. Si el tercer sector volem continuar sent un espai de transformació i oportunitat, hem de posar l’ètica al centre de la innovació. Innovar no és només introduir noves eines; és fer-ho amb mirada crítica, amb prudència amb ambició, i amb la convicció que la tecnologia ha de servir a les persones, no a l’inrevés. Per últim, cal reflexionar sobre qui controla la tecnologia. Si queda en mans dels estats sense mecanismes de transparència i control democràtic, existeix el risc que s’utilitzi com a instrument de vigilància massiva o de control social, obrint la porta a formes de totalitarisme. Si, en canvi, està concentrada en mans del sector privat, pot potenciar desigualtats, exclusió i mercantilització de drets bàsics, prioritzant beneficis per sobre del bé comú. La tecnologia, per tant, no és neutra: el seu impacte depèn de qui la governa, amb quins valors i amb quins mecanismes de supervisió. Garantir un ús ètic és indispensable per protegir drets i equitat social, la societat civil organitzada és, doncs, qui millor pot garantir-ne aquest ús, ens n’hem de sentit responsables de fer-ho.

Veure més notícies