Què són els controls d’entorn de #DIGISEM i per a què serveixen?

En el marc de la Jornada de l’Observatori de Salut Mental d’Intress “Joves i malestar psíquic: quina societat volem?”, celebrada el passat mes de setembre, va tenir lloc la conversa “Benestar, soledat i joventut: dues visions culturals”. L’espai va reunir Carles Feixa, catedràtic d’antropologia social, i Martín Correa-Urquiza, doctor en antropologia mèdica i salut internacional, per compartir mirades i reflexions sobre el malestar psíquic en les persones joves des d’una perspectiva cultural i social. Després d’escoltar les persones joves al llarg de la jornada i dialogar amb altres mirades professionals, ambdós antropòlegs van proposar aixecar la vista i analitzar el malestar juvenil des d’una mirada àmplia i contextual. Lluny d’explicacions individualitzadores, la conversa va posar el focus en els factors socials, culturals i relacionals que travessen l’experiència juvenil contemporània i condicionen el benestar emocional. Tres aprenentatges clau de la conversa 1. El malestar juvenil no és individual, és estructural. Feixa va subratllar que en la joventut actual conflueixen diverses crisis alhora: la biogràfica (pròpia de l’adolescència), la social i la del futur. La precarietat, la dificultat d’accés a l’habitatge, la incertesa vital o la crisi climàtica no són un teló de fons, sinó una part central del malestar. Des d’aquesta mirada, parlar de “generació de vidre” amaga els factors estructurals que travessen les persones joves i desplaça la responsabilitat cap a elles. 2. Cuidar sense reduir: qüestionar la centralitat del diagnòstic. Correa-Urquiza va convidar a revisar l’ús que fem dels diagnòstics en salut mental. Sense negar-ne la utilitat en determinats contextos, va alertar del risc que es converteixin en etiquetes que tanquen el relat i colonitzen la identitat de les persones. L’antropologia mèdica proposa ampliar la mirada: integrar l’experiència viscuda, les condicions materials i el context social per comprendre el patiment psíquic sense simplificar-lo. 3. El vincle i l’escolta com a tecnologies centrals de la cura. Ambdós van coincidir en la importància del treball viu en salut mental: la relació, la presència i l’escolta com a elements fonamentals de l’acompanyament. Davant de respostes automàtiques, protocols rígids o una medicalització excessiva, van defensar espais on el relat pugui emergir, on el malestar es comparteixi i es pensi col·lectivament, i on les persones joves siguin reconegudes com a subjectes amb veu i agència. La conversa va cloure la jornada amb una interpel·lació clara: repensar com acompanyem les joventuts implica preguntar-nos quin tipus de societat estem construint i quin lloc els oferim per existir, no només per “funcionar”. Pots recuperar la conversa completa al nostre canal de YouTube: https://www.youtube.com/watch?v=rosZ1ikvm-4