
25 setembre 2018 | Intress
Aquesta fotografia mostra el treball manual d’un noi de 14 anys que va realitzar un taller creatiu amb altres joves i un educador, en què compartien el record del seu dur viatge migratori. En el relat del viatge van aflorar sentiments associats a la por, al dolor, a la confusió i també a la il·lusió, l’expectativa, i a la possibilitat d’aconseguir un somni.
Intress, entitat social que treballa en el tercer sector s’ha sumat al repte, com moltes altres entitats, de col·laborar en l’acollida d’aquests joves migrants. Totes i tots hem estat corresponsables d’un repte social a què hem hagut de donar resposta en un temps rècord, sobretot a partir d’aquest estiu. La nostra pregunta diària és: “I, ara què?”
Aquests joves sense referents familiars han vingut a quedar-se i a complir un somni de millora del seu futur. Arribats a aquest punt, com podem afavorir els processos d’integració i fer-los un lloc al qual tenen dret? No ho oblidem, en la nostra societat del benestar, creiem i treballem per a la igualtat d’oportunitats.
Com afavorim els processos de sensibilització a la nostra societat? Aquesta evolució ens ha de permetre entendre que si oferim els recursos adequats, aquests nois i les seves vivències ens aportaran valor, ampliaran la nostra mirada, enriquiran la nostra cultura i ens permetran arribar a una major salut social: amb tolerància, respecte i empatia.
I, mentre tot això evoluciona al nostre voltant, hem de comprendre, aprendre, escoltar i acceptar que ja són aquí. Necessitem gestionar aquesta nova realitat i que ells mateixos afrontin les seves dificultats des de l’exigència i la seva responsabilitat, evitant la mirada d’intolerància social que té el seu col·lectiu per no fer-los doblement víctimes del seu projecte migratori.
Els joves que no tenen referents familiars un cop arriben als nostres pobles i ciutats han de poder ser acollits i viure, malgrat la seva situació excepcional, de la manera més normalitzada possible. Han d’aprendre codis socials i de convivència en els seus nous contextos alhora que desenvolupen recursos personals per poder donar resposta a les responsabilitats que se’ls exigeixen. Perquè treballar amb la infància i els joves que han patit ens demanda, com a societat del benestar, unes respostes clares d’implicació, compromís i consens. Tot això és una tasca que implica temps i paciència per tots dos costats i que afecta a tots els òrgans de l’administració i l’organització civil.
El nostre repte és el d’acollir a totes i tots els joves sense referents familiars i no podem deixar-los sense una primera atenció i seguiment. I, mentrestant, ¿els fem un lloc des l’exigència, l’oportunitat i el respecte, però promovent també la integració?