El 78% de les persones excarcerades ateses pel Servei d’Acompanyament Postpenitenciari d’Intress segueixen vinculades al servei un any després, fet que demostra l’eficàcia del programa i la seva bona acollida entre els excarcerats catalans. Així es recull a la memòria publicada avui per l’Institut de Treball Social i Serveis Socials, Intress, del primer any de funcionament del Servei d’Acompanyament Postpenitenciari, un programa que pretén proporcionar oportunitats i recolzament a aquelles persones que són excarcerades en una situació d’especial vulnerabilitat.
Amb el suport del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, el Servei d’Acompanyament Postpenitenciari d’Intress va néixer el setembre de 2015 com un programa pilot per actuar en pro de la disminució de la reincidència, així com a favor de la reinserció en tots aquells casos en què la persona és excarcerada sense haver passat per un mecanisme de transició, especialment en els casos de persones exemptes de xarxa sociofamiliar d’acollida que pugui acompanyar-los en el procés de transició a la llibertat.
Segons es recull a la memòria, existeix una gran diferència de gènere entre els presos atesos pel servei d’Intress durant el 2016 -un 87% van ser homes i un 13% dones-, unes xifres que es troben en coherència amb els serveis de justícia en general, on la població masculina sempre és superior a la femenina. No obstant, el percentatge de dones derivades al servei és 6 punts superior a la mitjana de dones internes i és que, segons dades de l’any 2015, la població penitenciària a Catalunya era de 8.810 interns, dels quals un 7% eren dones i un 93% homes. El motiu pel qual el percentatge de dones derivades al servei d’Intress és 6 punts superior a la mitjana de dones internes pot ser un indicador, segons el document, de què les dones que surten en llibertat ho fan amb una major vulnerabilitat o manca de suport.
Perfil de les persones ateses i tipologies delictives
En el transcurs del primer any del programa pilot, el servei ha atès a 32 persones, el 63% de les quals havia comès delictes de violència en àmbit de la llar. En aquests casos, conflueixen Nota de premsa _Servei d’Acompanyament Postpenitenciari 2 diverses qüestions a la sortida del centre penitenciari: relacions familiars deteriorades o inexistents a la sortida; manca de possibilitat d’accés a l’habitatge, ja que no poden tornar al domicili familiar; trencament en la relació amb els fills i, en alguns casos, presència de factors de risc que cal seguir treballant durant els mesos posteriors a la sortida. La següent de les tipologies delictives més freqüent la conformen els delictes contra la propietat, amb un 28%, seguit dels delictes contra la salut pública (6%) i delictes sexuals (3%).
En termes d’edat, la mitjana d’edat de la població penitenciària a Catalunya és de 38,1 anys, franja que es correspon amb la franja d’edat -entre els 36 i 45 anys- que més va atendre el servei d’Intress entre gener i desembre de 2016, representant el 31% de les persones ateses. Les següents franges més ateses van ser dels 26 als 35 anys (25% del total), dels 45-55 anys (19%) i dels 18-25 (16%), mentre que la franja entre els 56 i 65 van representar un 6% del total i els majors de 65 anys van ser només un 3%.
La mitjana d’estada a les presons catalanes dels penats excarcerats se situa en 750 dies, aproximadament 2 anys. En aquesta línia, durant el 2016 el Servei Postpenitenciari d’Intress va atendre, en un 59% dels casos, a persones que van estar empresonades entre 1 i 5 anys, mentre que les estades de més de 5 anys van correspondre al 25% dels casos i les estades de menys d’un any, al 16%. Segons l’informe, les persones que han passat més temps al Centre Penitenciari són les que probablement tindran una xarxa d’acollida a la sortida més deteriorada i també seran les que, com a conseqüència de la institucionalització, comptaran amb una major dificultat per desenvolupar la seva vida de forma autònoma.
