VOLUNTARIAT I RÀDIO EN TEMPS DE PANDÈMIA, en el Dia Internacional del Voluntariat 5 de desembre.
Linkavol us felicita pel Dia dels i les voluntàries.
Aquest article explica com una acció de voluntariat realitzada a Intress ha facilitat el desenvolupament del programa de ràdio “Millor Imposible” des de l’inici de la pandèmia de COVID-19, un dels diferents programes de ràdio que Intress porta a terme des de fa més anys a Madrid de 15 anys a l’Àrea de Salut Mental.
Avui volem celebrar el Dia Internacional del Voluntariat fent-vos partícips d’una activitat molt bonica que es duu a terme en un dels CRPS de la Zona Centre, i ho farem a través de la veu del seu equip de ràdio, els programes del qual arriben a les orelles i els cors d’un nombre d’oients cada dia més gran.
La pandèmia va canviar la nostra manera de viure: ens va confinar, ens va prendre persones estimades, va reduir o va eliminar les relacions socials tan necessàries per a l’ésser humà. Durant molt de temps, a les emissores de ràdio i de televisió només apareixia el nombre de morts, de contagiats, d’enclaustrats a les UCIs; els laments dels comerciants i professionals en general que havien vist compromès el seu lloc de treball; l’angoixa de les famílies amb la seva economia greument minvada… Els carrers buits; els comerços, tancats; les escasses persones que transitaven ho feien emboçades, amb el cap baix i la mirada perduda. Els ànims entristits i la llibertat compromesa no aconseguien mostrar quan arribaria la fi d’aquesta terrible situació. El panorama internacional era tan o més desolador. La Terra semblava submergida en un món de tenebres que deixava els seus habitants cecs i impotents.
Enmig d’aquest panorama, un far, encès des de fa més de 10 anys, no va deixar que els seus llums s’apaguessin, encara que la seva resplendor brillés tènuement. Un grup de dones i homes, Isma, Chus, Iñaki, Belén, José Antonio, Mariví i Ángel José, usuaris del CRPS Villaverde de Madrid, Luis, usuari donat d’alta del CRPS” Martínez Campos i voluntari d’Intress, recolzats i supervisats per Camino i Miguel, treballadors del centre, es va qüestionar si hagués de tirar endavant el programa. Per unanimitat, van acordar fer-ho i es van “confabular”, en el millor dels sentits, per continuar mantenint viva aquesta flama, perquè el seu fulgor arribés a les persones fidels seguidores, animant els seus dies amb les paraules adequades per alegrar-los el cor; amb la música, que és la millor de les medicines per a l’esperit: amb xerrades, informacions, notícies i aportacions de persones convidades que tractessin temes d’interès per a tothom, que parlessin de llibres, recitaran poemes, expressessin opinions, sensacions i sentiments. En fi, van determinar continuar recolzant les seves radioescoltes en els moments de soledat i abatiment, arrencant un somriure dels seus llavis, alguna llàgrima i, especialment, transmetent-los la seguretat que no estaven sols.
A poc a poc, aquesta llum es va anar intensificant, fent-se més viva i alegre. Als primers temps de la pandèmia era fràgil i tímida. Els programes es feien pels escassos mitjans que estaven a l’abast d’aquest equip de ràdio: enregistraments de cadascun en àudio, connexions per Zoom salvant els esculls del retard, recollida i assemblatge d’aportacions… Van treballar durament i amb il·lusió per esquivar els obstacles de producció i emissió, però cap no va desistir d’aportar el seu granet de sorra i es van mantenir ferms, sempre endavant i amb ànim creixent, fins a culminar en un sorprenent i singular programa emès recentment.
En l’actualitat i des de les darreres emissions d’abans de l’estiu, les condicions de treball s’han anat endolcint: ja poden acudir a l’estudi, “encapsulats” pels ja coneguts panells transparents, encara que també, en alguns casos, encara s’hi inclouen les participacions a través del Zoom.
El 8 de novembre vaig tenir el privilegi d’escoltar el programa “La música de les nostres vides”. Prèviament, ens havien convidat tots els familiars, seguidors, amics i amants del programa a enviar missatges d’àudio parlant de la cançó que hagués deixat una empremta indeleble al nostre record, i la raó del perquè així era. La intenció era fer una emissió dedicada a lexpressió dels nostres sentiments.
Vaig començar a escoltar-lo i vaig poder comprovar com tot el meu ésser s’anava commovent més i més amb aquelles melodies i els comentaris que les precedien. Avui, vull compartir amb vosaltres alguns dels que més em van impactar:
“Al teu costat (A tu lado), perquè parla de començar de nou, de morir i ressuscitar en una mateixa vida moltes vegades, perquè per fi a la vida ens trobarem en molt tipus de situacions, però cal saber enfrontar-les amb alegria, amb entusiasme, amb optimisme, lluitar contra les nostres pors, contra els nostres fantasmes, contra els nostres problemes i, sobretot, ressuscitar”.
“Viure per Guanyar perquè, malgrat tot el que he patit des que era un nen, he nascut per guanyar”.
“La cançó de Rocky ens parla que tots tenim un somni per complir i no cal llençar la tovallola”.
“Llàgrimes al cel”, homenatge d’Eric Clapton al seu fill mort, que és l’expressió de l’amor que té un pare cap als fills. Tot i el tema trist, és una cançó que mereix ser escoltada perquè l’autor posa tot el seu cor, tota la seva ànima quan la interpreta”.
“Aquesta cançó que tracta de les coses boniques que diuen els homes a les dones, és motiu d’esbarjo per a mi quan em ve de gust estar content”.
“Visca la Vida, perquè és un himne, himne a la vida i cada vegada que l’escolto em dóna alegria, em dóna esperança”.
“Redemption Song, que parla de l’esclavitud, perquè tots, d’alguna manera i de vegades, la patim, físicament i emocionalment.”
“Sobreviuré, perquè és una cançó que em motiva seguir endavant, a aixecar-me, a moure els peus”. “És la cançó que sempre m’ha animat en els mals temps.”
“Amb aquesta cançó, que em fa molta vidilla i que em sembla multicultural, m’entren ganes de relacionar-me amb tots”.
“La cançó Respirar m’ajuda a estar tranquil·la i relaxada quan els moments no són gaire bons”.
I així continuava el programa, amb cançons que anaven directament al cor, expressant sentiments, alegries, esperances, desitjos de superació…
Vaig imaginar diversos subtítols per a aquest escrit: “El Rayo que no Cesa”, emulant Miguel Hernández, perquè aquest grup de ràdio és raig per la llum que irradia, i és raig per la seva força. També vaig pensar en “Un far a les Tenebres”, perquè per a molts és la torxa que il·lumina alguns moments dels seus dies. Més endavant vaig triar “Camins de Superació”, títol d’un altre dels bells programes d’aquest equip que se’m mostrava molt significatiu, perquè és del que es tracta: d’anar sempre endavant i cap amunt, vencent les nostres pors, salvant els obstacles que s’entesten a matar les nostres esperances.
No ho dubtem: ho aconseguirem.
EQUIP DE VOLUNTARIAT DE ZONA CENTRE D’INTRESS (LinkavolC)