ARTICLE: PREPAREM LA MOTXILLA DEL “CUIDAR”

• “Cuidar d’una persona gran amb dependència no és una tasca intuïtiva; requereix formació, coneixements tècnics i habilitats pràctiques adquirides amb l’experiència.”
• “Les persones cuidadores que s’han format i s’han preparat de manera conscient afronten la seva tasca amb menys estrès i una millor gestió de les situacions difícils.”
• “La tecnologia pot ser una gran aliada, oferint recursos accessibles i adaptats a les necessitats i horaris dels cuidadors, més enllà de la presencialitat”
• “Per garantir una cura de qualitat, els cuidadors han de mantenir-se actualitzats amb les millors pràctiques i avenços en el camp de la geriatria.”

Els professionals del sector social i de la salut tenen una responsabilitat important a l’hora de crear i promoure espais de formació i d’ajuda mútua per a les persones cuidadores. Aquests espais no només haurien de proporcionar informació teòrica, sinó també facilitar l’intercanvi d’experiències, el suport emocional i l’adquisició de competències pràctiques. Això inclou l’ús d’eines tecnològiques, com les xarxes socials, aplicacions mòbils i plataformes en línia, que poden facilitar l’accés al coneixement en qualsevol moment i lloc.

Hem de ser conscients que les persones cuidadores sovint tenen dificultats per conciliar la seva vida personal i professional, i per tant, hem de pensar en solucions flexibles que els permetin accedir a la informació i formació que necessiten. La tecnologia pot ser una gran aliada en aquest sentit, oferint recursos accessibles i adaptats a les seves necessitats i horaris.

No s’ha de valorar tant la presencialitat com la capacitat d’aprenentatge i d’aplicació pràctica dels coneixements adquirits. Les plataformes en línia, webinars, aplicacions mòbils especialitzades, i grups de suport virtuals són eines valuoses que poden complementar la formació presencial i facilitar que les persones cuidadores, siguin familiars o professionals, puguin continuar formant-se de manera contínua, sense que això suposi una càrrega addicional o una barrera per a la conciliació de les seves vides.

Aquest enfocament flexible permet que la formació arribi a un públic més ampli, fomentant una comunitat de cuidadors i cuidadores ben preparada i informada, capaç de proporcionar una atenció de qualitat basada en el respecte i la dignitat. D’aquesta manera, estem no només millorant la cura, sinó també reconeixent i valorant la tasca dels cuidadors, oferint-los les eines necessàries per desenvolupar la seva feina de la millor manera possible.

És hora de deixar de banda la idea que “cuidem com podem”. La cura de les persones grans amb dependència no ha de ser un acte improvisat o de supervivència, sinó una tasca conscient i ben planificada. La societat ha de reconèixer la importància de la formació contínua i l’adaptació a les noves necessitats i expectatives. Això significa que hem de deixar de mirar cap al passat i començar a construir un futur en què la cura sigui un reflex de la nostra voluntat d’envellir amb dignitat i respecte.

Per aconseguir-ho, és essencial que tots, com a societat, prenguem consciència de la importància de cuidar de manera conscient i informada. Això no només millorarà la qualitat de vida de les persones grans amb dependència, sinó que també valoritzarà la tasca de les persones cuidadores, reconeixent-les com a professionals essencials i dotant-les de les eines necessàries per fer la seva feina de la millor manera possible.

Com quan preparem la motxilla per a l’escola, també hem de preparar-nos adequadament per oferir la millor atenció possible, amb coneixements necessaris per garantir una cura de qualitat, amb les eines i recursos necessaris per afrontar els reptes del dia a dia. Això inclou no només coneixements tècnics i habilitats pràctiques, sinó també la capacitat d’adaptar-se a noves necessitats, de comunicar-se de manera efectiva, i de mantenir-se actualitzats amb les millors pràctiques i avenços en el camp de la geriatria.

Un article de Coloma Reynés i l’equip de Promoció de l’Autonomia de l’associació Intress. “Amb les persones, fem de les diferències oportunitats”.

• “Cuidar d’una persona gran amb dependència no és una tasca intuïtiva; requereix formació, coneixements tècnics i habilitats pràctiques adquirides amb l’experiència.”
• “Les persones cuidadores que s’han format i s’han preparat de manera conscient afronten la seva tasca amb menys estrès i una millor gestió de les situacions difícils.”
• “La tecnologia pot ser una gran aliada, oferint recursos accessibles i adaptats a les necessitats i horaris dels cuidadors, més enllà de la presencialitat”
• “Per garantir una cura de qualitat, els cuidadors han de mantenir-se actualitzats amb les millors pràctiques i avenços en el camp de la geriatria.”