L’ús de les noves tecnologies per a la comissió d’un delicte es dona especialment en casos de violència de gènere. L’ús dels smartphones i tauletes constitueix un mitjà addicional per tal de perpetuar els delictes de violència de gènere. Resulta rellevant que en el 84% dels casos s’hagi utilitzat un dispositiu mòbil o smartphone per tal de realitzar el delicte o una part del mateix. L’accés a aquests dispositius és pràcticament universal en l’actualitat i són un mitjà de comunicació habitual. Reuneixen, a més, la característica de la immediatesa, permeten enllaçar amb l’altra persona, sense necessitat de desplaçar-se ni d’esperar que es despengi el telèfon i, quan la comunicació s’estableix a través d’aplicacions, sovint es pot saber si l’altra persona ha llegit el missatge o bé quanta estona fa que no mira el dispositiu. En definitiva, no només es tracta d’un element de comunicació sinó que, amb un procediment ben senzill, es pot utilitzar com a mecanisme de control. Quan s’estudien les mesures penals alternatives que s’imposen en l’entorn judicial es veu que els delictes de violència de gènere ocupen el segon lloc, per darrere dels delictes contra la seguretat del trànsit. De fet, del total de 2.163 sentències analitzades, el percentatge de prevalença en l’ús de les TIC que s’hagi fet constar en sentència és del 17,5% (374 sentències).

Se sap que en el 94% dels casos analitzats, la víctima del delicte és la parella (17%) o exparella (77%). Aquestes dades descarten la hipòtesi inicial que feia pensar que l’ús de noves tecnologies podia conferir a l’agressor una falsa percepció d’impunitat derivada de l’anonimat, atès que en la majoria dels casos la víctima és coneguda, pot identificar l’agressor i hi manté una vinculació prèvia de rellevància. Una de les hipòtesis és que la impulsivitat jugui un paper decisiu en l’ús de les noves tecnologies per cometre un delicte. Sabem que un trencament recent de la relació de parella es constitueix com un factor de risc perquè hi hagi violència de gènere. En aquest escenari, doncs, la facilitat d’accés al mitjà (el dispositiu mòbil o ordinador personal) i la impulsivitat es poden conjurar amb un altre element, que és la manca d’empatia cap a la víctima. L’empatia és un dels aspectes claus a treballar en la prevenció i el tractament de delictes violents, es tracta de la capacitat de posar-se en el lloc de l’altre i comprendre les conseqüències negatives i el dolor que provoquen els propis actes en la persona receptora dels mateixos. L’empatia pot actuar com a fre de manera preventiva però l’empatia també pot ser un aturador un cop ja ha començat l’acció fent que, per exemple, en veure la reacció de la persona als nostres actes o el dolor que els provoca, desistim de continuar.