A INTRESS fa vuit anys vam començar un camí sense retorn pel qual ens vam marcar uns objectius. El principal: l’eliminació progressiva de subjeccions per millorar el benestar dels usuaris dels serveis i de les seves famílies, acreditant-nos com a Centres Lliures de Subjeccions.

Per dur-ho a terme vam fer passes específiques, com la formació dels equips de treballadors dels centres i serveis per concienciar-los i sensibilitzar-los en la recerca d’alternatives, i vam treballar per eliminar els efectes negatius de les subjeccions i implicar les famílies en tot el procés.

Un Centre Lliure de Subjeccions, és un centre on s’assumeix el repte de cuidar als usuaris sense subjeccions, però sempre amb les garanties necessàries.

Fa 25 anys, quan a INTRESS vam començar a treballar en centres i serveis de majors, ens vam plantejar com havia de ser la nostra atenció i des del primer moment, volíem donar un servei de qualitat. Això passava tenir en compte a la persona a partir de la seva història de vida, respectant-la i acompanyant-la en el seu procés. Perquè no tothom és igual ni ha tingut la mateixa vida.

Era un moment on no es parlava del model ACP com a tal, però si es parlava de valors, entre ells, el del respecte cap a les persones grans. Teníem clar que havíem de treballar per aconseguir una bona qualitat de vida i el benestar dels usuaris a partir d’un tracte digne.

Els inicis

Malgrat aquests plantejaments, a l’inici no vam estar exempts de la mala pràctica en la utilització de subjeccions; en aquells moment ho veiem  com una “bona pràctica” que garantia la seguretat de les persones ateses i evitar caigudes. Donat que érem professionals, no utilitzaríem llençols per subjectar -com era habitual en aquella època- i sí que buscavem sistemes de subjecció que fossin “dignes”. Amb el temps però, ens vam adonar que aquella pràctica no afavoria realment el benestar de la persona, ja que en poc temps es produïa una pèrdua progressiva de les seves capacitats físiològiques i psíquiques, a més dels riscos que suposava la mateixa subjecció.

Confusos i preocupats per aquest tema, vam començar a qüestionar moltes coses a fer recerca sobre els plantejaments que hi havia sobre aquest tema a altres indrets. Va ser l’any 2005 quan ens vam posar en contacte amb el Dr. Antonio Burgueño, de CEOMA, qui deia alt i clar que utilitzar les subjeccions era una mala pràctica. El dia en què vam convidar-lo a una jornada d’INTRESS va ser un dia d’inflexió per generar el canvi. Aleshores, les treballadores del servei van ser les primeres a plantejar a la directora el nou model, que anava alineat amb el nostre Model d’Atenció centrat en la persona.

No es poden treure subjeccions sense que hi hagi un canvi profund en la cultura del centre a nivell de procediments, protocols i filosofia. I canvis profunds en la forma de pensar i cuidar.

Tot l’esforç que havíem fet abans per convèncer a les famílies de les bondats de les subjeccions es va anar invertint per demostrar tot el contrari amb dades i resultats d’estudis fets que avalaven la nova proposta. I les famílies ens varen fer costat en tot moment, començant a caminar plegats per donar una continuïtat de la millora de les nostres atencions en el foment de l’autonomia i l’autoestima de les persones grans, prenent consciència que la mobilitat és clau per conservar les seves funcions. És necessari ser permissius amb la mobilitat, i fins i tot estimular-la.

El nostre present

A partir d’aquell moment, vam posar en marxa un programa d’eliminació de contencions a través d’una recerca constant d’alternatives individualitzades i personalitzades, sense abandonar la seguretat de la persona depenent i poder satisfer les seves necessitats de mobilitat, reduint el risc de caigudes i lesions. I és que el fet de no utilitzar contencions, no fa augmentar el número de caigudes, l’experiència ens dius que es mantenen o que, fins i tot, disminueixen o són de menys gravetat.

El procés d’implantació, acompanyats per CEOMA, va passar per diverses fases i va durar uns dos anys:

• Fase Inicial: formació, diagnòstic inicial, sistematització de la informació, valoració i implicació de tots i totes les persones involucrades.
• Fase d’Implantació: estudi dels casos, valoracions d’alternatives, planificació de les intervencions, desenvolupament de pautes d’intervenció, implantació de nous protocols de caigudes.
• Fase d’Avaluació: avaluació, mesura de resultats i diagnòstic final.

Orgullosos del nostre model d’atenció a les persones grans

L’aplicació de no subjeccions afavoreix el respecte a la dignitat de la persona i el respecte als seus drets fonamentals com a principi ètic del Model d’Atenció Centrat en la Persona. A la vegada, pels equips de treball suposa una millora en la metodologia d’intervenció i un augment de la motivació, afavorida per les conseqüències positives que es produeixen en totes les fases de la intervenció del projecte.

I les famílies també estan satisfetes i creuen en el nostre model des que es treballa sense subjeccions i confien en l’equip per al desenvolupament del programa alhora que valoren l’actuació com un pas més de qualitat en les nostres intervencions.

A nivell de l’entitat, un vegada es va introduir aquesta nova metodologia, hi va haver un efecte de contagi  ens els altres serveis que, a partir d’aquell moment, van aplicar aspectes metodològics, actitudinals, de l’entorn i de coneixements per seguir millorant i actualitzant-se.

Un article de Maria Coll Janer, Directora Tècnica de l’Àrea de Dependència i Gent Gran d’Intress