Intress es va fundar el 1984 des d’un nucli impulsor ple d’idees, iniciativa i saber fer. Treballant en les trinxeres allà on no arribava l’administració i gairebé ningú es movia pel bé comú i la dignitat dels més vulnerables. Quan tot just alumbrábamos el que després anomenem de manera tan altisonant “L’estat de l’benestar”.
Una de les persones clau va ser Montserrat Colomer, que ha mort després d’una vida gairebé centenària dedicada als altres. Li reconeixen la seva trajectòria importants guardons, i moltes treballadores socials avui en actiu gràcies al seu exemple. És un adéu per sempre amb un trajecte que perdurarà, i per això acompanyem la pena de tots els que l’apreciaven.
Per Intress és una pèrdua que ens deixa més soles encarant el futur. Només se’ns ocorre donar-li suport i fer-ho fructífer en el deixant de persones i professionals com ella. La seva passió per la docència ha estat cabdal per a construir la professió i els coneixements clau del treball social adaptats a les necessitats i context de la Catalunya del segle XX-XXI.
De tot el que ens deixa queda el que s’ha aconseguit en els barris, quan La Mina i el Besòs estaven faltats de tot, i la seva gent eren carn de desigualtat. En una Barcelona que havia de donar forma i inventar-tota la xarxa d’atenció social. Va publicar treballs i llibres com el referent “El mètode de Treball Social” i “El treball social que jo he viscut”, de 2006, reeditat no fa gaire.
En aquesta entrevista, publicada pel Col·legi professional, feia una defensa de tot allò assolit gràcies al treball en equip amb les companyes:
(https://www.tscat.cat/continguts/noticies/sola-es-possible-que-no-hagues-arribat-vaig-arribar-amb-el-meu-treball-i-amb-les )
Reproduïm una de les il·lustracions que es van veure en les Jornades d’Ètica en el Treball Social, el 2012, amb l’afecte que li professen totes les seves companyes i seguidores.
