Article de Felip Ferré, director del CRAE Voramar (Intress), sobre la col·laboració solidària d’Intress i NPH.
Origen d’una col·laboració solidària
Intress i l’organització Nuestros Pequeños Hermanos (NPH) mantenen des de fa més d’una dècada una estreta col·laboració solidària. La relació va començar arran del terrible terratrèmol que va sacsejar Haití el 12 de gener de 2010. El causant de més de 200.000 morts i de deixar milions de persones sense llar.
Intress va establir contacte amb NPH Internacional, una ONG que treballa a diversos països d’Amèrica Llatina realitzant programes dedicats a l’atenció a la infància vulnerable. Els objectius d’Intress i NPH són molt semblants. NPH treballa per millorar les condicions de vida de la infància en situacions de vulnerabilitat, les persones amb diversitat funcional i les seves famílies.
El maig del 2010, Montserrat Castanyer, representant d’Intress, va viatjar a Haití en una expedició organitzada per NPH. Allà va poder conèixer de primera mà la situació dramàtica que vivia el país i els projectes que desenvolupava NPH per ajudar a les persones afectades pel sisme. A partir d’aquesta visita, les dues ONG van forjar una col·laboració solidària. Aquesta s’ha mantingut any rere any fins avui. La relació d’Intress amb NPH d’Haití ha consistit en l’apadrinament de nens i nenes, l’ajuda econòmica a programes específics, l’atenció a persones amb diversitat funcional, el programa d’alimentació o el suport a l’Hospital Pediàtric Sant Damien d’NPH (que és l’únic hospital pediàtric que hi ha a Haití).
L’any 2013, l’Assemblea de Socis i Sòcies d’Intress va aprovar destinar l’import de les quotes anuals a programes específics d’NPH a Haití. El programa Beques Solidàries del Comitè d’Intress Solidari permet a les persones treballadores de l’entitat poder dedicar un mes del seu temps col·laborant al Rancho Santa Fe d’Hondures. Des del 2014 fins l’any 2019, 11 persones han pogut oferir els seus serveis en aquest “hogar”. A partir de l’any 2020 s’atura el programa degut a la pandèmia.
L’any 2016, quatre professionals d’NPH Hondures van visitar diversos serveis de les àrees de Gent Gran, Salut Mental i Infància i Família d’Intress. A les Balears van visitar recursos per a persones grans; a Madrid, un centre de rehabilitació psicosocial; i a Catalunya, el CAUI Josep Pallach, situat a Barcelona, i el CRAE Voramar a Tarragona. De la visita als recursos d’Intress, NPH va realitzar un informe d’anàlisi molt interessant. Posteriorment, s’han anat repetint les visites i les peticions de formació per part d’Intress als equips d’NPH.
Experiència de Felip Ferré amb NPH a Guatemala
En aquest punt és on entra la meva col·laboració solidària. D’Intress rebo la demanada de poder realitzar diverses formacions en els àmbits en què treballo. Després que NPH realitzi una enquesta a les persones professionals que han d’assistir a les jornades, conjuntament amb les responsables d’Infància i Família d’Intress i la responsable dels equips de psicòlegs i psicòlogues d’NPH Internacional, Nelly Fernández, s’estableixen quatre temes sobre els que versarà la intervenció a Guatemala:
- Efectes Psicològics de l’Abús Sexual. Intervenció davant la revelació dels mateixos.
- Contenció davant l’agressió verbal i física. Tècniques de contenció emocional, doncs, se li sol donar més importància a la contenció física i no a la emocional o verbal, per poder desactivar les agressions.
- El projecte Individual. Realització del projecte individual dels infants i adolescents, amb la seva hipòtesi (petit resum de la seva situació i objectiu troncal), els objectius anuals i les estratègies de treball.
- Taller de Noves Masculinitats. Per treballar amb nois, però, també, noies adolescents, el masclisme.
A partir del treball realitzat en la formació “Contenció davant l’agressió verbal i física”, des d’NPH se’m demana si es pot fer una petita intervenció. Serà amb els equips que atenen directament als infants i adolescents que estan acollits a la Casa Hogar de les instal·lacions de la Casa San Andrés.
Aquestes persones professionals se’ls anomena Tios i Tias. I, tot i no tenir titulació universitària —com sí tenen altres professionals de la Casa San Andrés—, passen diverses proves i entrevistes per determinar la seva idoneïtat pel lloc de treball. A Banda, fan formacions específiques per tal que desenvolupin la tasca de cures i protecció vers els infants i adolescents a qui han d’atendre.
La intervenció amb els Tíos i Tías va anar encaminada a veure la importància de les cures als infants i adolescents atesos. Cures que es fan des de la vinculació, l’amor i la escalf. Va ser important ressaltar que l’agressivitat que mostren aquests nens i nenes no és contra ells i elles. És una mostra del seu dolor, del seu trauma. Només amb una intervenció de cura i amor es pot arribar a tenir influència en ells i elles. Sempre, des del vincle. Tenint en compte que els resultats de la nostra intervenció, normalment, els veurem a llarg termini.
A les jornades, vaig poder conèixer el treball que fan els i les psicòlogues. Quan van descriure la seva tasca, la idea general és que la seva feina és molt semblant a la intervenció que fem en el nostre propi sistema de protecció infantil. Admiro el coratge amb què els equips de psicòlegs i psicòlogues d’NPH afronten les dificultats laborals a les quals s’exposen diàriament. Els riscos psicosocials lligats a la seva tasca són molt diferents als nostres. El llistat que van elaborar en aquestes jornades va ser demolidor: agressions físiques “linchamiento”, assalts a mà armada, violacions, assetjament, foc creuat (en mig de guerres de bandes), segrest, intimidació amb armes (de foc i/o blanques), robatoris, desastres naturals, intoxicacions alimentàries, malalties… Sens dubte, són persones valentes que, a la vegada, conformen pilars fonamentals en la tasca de tenir cura dels infants i adolescents respectant els seus drets.
Les diferències també es poden veure entre els diversos països d’Amèrica Llatina. Tot hi que aquests estats estan treballant perquè la legislació de cada país en protecció infantil s’adeqüi a la marcada en la Convenció sobre els Drets dels Infants de les Nacions Unides, cada país l’aplica de forma diferent. Per exemple, hi ha països on s’han tancat, per mandat estatal, els recursos residencials. La qual cosa fa que la tasca dels psicòlegs i psicòlogues passi per un treball comunitari. La qual cosa suposa que, en moltes ocasions, a zones “roges” –anomenades així pel perill que pot representar per a les persones que no hi viuen– per poder fer la intervenció amb els infants que allí hi viuen.
De l’experiència viscuda, ressaltaria que el de Noves Masculinitats i els efectes de l’abús sexual són els temes que s’haurien de treballar amb més profunditat. No només a Sud-Amèrica o a Centre Amèrica, sinó també en la nostra societat. Encara ens queda molt de camí per recórrer.