La professora d’ètica de la Universitat de Vic va fer la seva ponència ‘La grandesa de la petitesa’ al voltant de l’ètica i la cura de l’altre posant al centre de l’atenció els petits detalls del dia a dia
El Palau de Congressos, La Llotja de Lleida, va ser l’escenari per presentar un tema clau en tots els serveis que impliquen l’atenció centrada en la persona i poder obrir el debat sobre l’ètica aplicada en la cura de les persones ateses.
Posar al centre l’ètica vol dir que cada dia, en la cura de les persones, en importarà com ho fem i voldrem fer-ho millor cada vegada i per això, cal reflexió i dues accions molt importants, segons ens explica l’Ester Busquets: “Cal parar, aturar-se un moment i veure on estem i cap a on volem anar. I després, cal prendre distància perquè sinó, no podrem veure amb nitidesa el que estem fent”.
Quan parlem de l’atenció a les persones, ja siguin persones grans, infants, persones amb alguna dificultat física o cognitiva, cal també analitzar críticament i racionalment pes accions que estem duent a terme; ho fem tot el millor que podem? Estem respectant la persona i com voldria ella que fessim les coses? I un cop hem reflexionat després de la nostra parada, tal com diu l’Ester Busquets: “Cal tornar a la realitat per continuar i aplicar accions de millora”.
La professora de filosofia i ética de la Universitat de Vic va posar especial atenció a l’exemple sorgit de la novel·la de l’escriptor rus, Léon Tolstoi, ‘La Mort d’Ivan Ilich’. En aquesta obra, tant filosófica com literaria, es parla de com Gueràssim, un dels mossos de la casa que cuida al benestant i burgés Ivan Ilich, el cuida i l’acompanya fins la seva mort tenint en compte petits detalls del dia a dia, que fan que, l’aleshores el seu amo, tingui una mort digna i sigui respectat fins l’últim alè.
Aquest text va donar nom a la conferència, ‘La grandesa de la petitesa’ i d’ell podem extreure les pautes clau per a seguir amb una mirada ètica, tot el que envolta l’atenció centrada en la persona. Els punts clau d’aquesta cura són:
- La disponibilitat envers l’altre
- La paciència
- La comprensió, en cada un dels moments en què es pugui trobar la persona atesa
- L’afabilitat
- L’alegria: “No el riure per riure, sinó està alegre perquè forma part del tarannà del cuidador i cuidadora”, ens remarcava Busquets.
Arribats al final de la ponència, surten encara temes d’interès, com que els professionals ho han de ser perquè están preparats i tenen les competències necessàries i perquè, sobretot, creuen en aquest model fora del paper i están convençuts que cal posar-lo en pràctica. Quan es treballa amb persones, cada petit detall compta per canviar l’ambient de feina, o en aquests casos amb gent gran, una residencia o centre de dia. Alhora, la manera com es fa la intervenció pot arribar a transformar la salut i l’estat d’ànim de l’altre. I en cada cas, haurem d’estar atents a com ens rep l’altre persona, deixar-la participar de la seva cura i escoltar-la.
Per finalitzar el matí de presentació, es va obrir un torn de paraula on es va poder copçar les preocupacions dels i les professionals que atenen a persones: com s’han de cuidar elles? Com s’ha d’actuar en els casos que l’atenció a la persona atesa es contraposi amb el que pensen els familiars o l’entorn? Com podem ser fidels a un model centrat en la persona si els centres no es flexibilitzen pel que fa a horaris o a l’atenció personalitzada en cada cas?
Dubtes i percepcions que la Maria Coll, responsable de l’àrea de gent gran d’Intress, va resumir posant en valor que aquest model ja es pot viure en la realitat en els centres de gent gran que gestiona l’entitat: “Una de les vivències més clares que em va marcar a la vida és quan una dona amb Alzheimer avançat d’una de les notres residències de Balears em va trobar i em va dir ‘no se qui ets, però se que t’estimo’. I aquí vaig entendre que aques atenció personal, tractant a les persones de manera individual i atenent les seves necessitats particulars, és el que marca la diferència quan tractem amb persones”.
Cuidar és una acció bidireccional, cuidem i ens cuiden, donem i rebem, i en això van coincidir tots i totes les professionals que van venir a la presentació; i és que amb els petits gestos de cada dia és com es pot transformar la realitat del món, i alhora, transformar la pròpia vida.