Els dèficits cognitius i emocionals després de patir un dany cerebral són molt persistents i tenen un gran impacte en la vida familiar, ja que no només afecta la qualitat de vida del pacient sinó també a la dels seus cuidadors i familiars. A més, aquestes alteracions són el principal impediment per a la reinserció laboral. Per això, cal fer un procés de neurorehabilitació després d’haver patit una lesió o malaltia cerebral. Però:
A PARTIR DE QUIN MOMENT HA INICIAR, COM HA DE SER AQUEST PROCÉS I CAP A QUI HA DE ANAR DIRIGIT?
Els estudis de neurociències revelen la importància d’iniciar la rehabilitació neuropsicològica en els primers 2 mesos després d’haver patit un ictus per poder aprofitar al màxim la plasticitat de les neurones.
La neuroplasticitat és la capacitat que tenen les neurones per modificar (reduint o ampliant) les seves connexions amb altres neurones o la seva morfologia (forma), la qual cosa passa quan interaccionem amb l’ambient, tenim experiències, aprenem coses, percebem estímuls, etc. Per tant, les experiències influeixen en el nostre cervell. En aquest concepte és en el que es basa la neurorehabilitació: modificar les connexions cerebrals per mitjà de l’estimulació adequada.
No és senzill dissenyar un pla rehabilitador per a cada pacient, ja que cal tenir en compte múltiples factors: etiologia, estat psicològic, suport psicosocial, nivell d’estudis previs, història clínica, presència d’altres malalties, capacitat de resistència, tolerància a la frustració, etc. Per això, el tractament sempre ha de ser dissenyat i implementat per professionals ben qualificats i experimentats en dany cerebral.
Coneix una mica més el nostre centre Intress- DINAMIC.