En obrir-se la porta del CRPS Villaverde, situat en un barri de Madrid, la mirada del visitant es veu atrapada pel verd de les plantes i el policromat de les seves flors, alegres i brillants. Creixen en un petit pati interior, alçant-se com si t’estiguessin donant la benvinguda. El creador d’aquesta petita joia és un voluntari d’Intress, en Carlos, que abans de fer de voluntari va formar part de les persones ateses del centre i va fer diverses de les teràpies que s’imparteixen. Ens rep a la porta, emmarcat pel verd, amb un càlid i obert somriure i una mirada cordial i bondadosa.
Bon dia! Vols dir-nos el teu nom perquè et coneguin els nostres lectors?
Bon dia! El meu nom és Carlos Errejón Sánchez
Què és el que estàs fent aquí?
Ara mateix estic com a voluntari, des de fa ja dos anys, però abans, vaig estar sis anys -que és el límit de temps que podem estar les persones amb problemes de salut mental en aquest centre- al Centre de Rehabilitació Psicosocial cursant les seves diferents activitats.
Si però, abans de ser voluntari, també cuidaves les plantes. Quant de temps portes fent-ho?
D’ençà que vaig entrar en aquest centre.
Així que portes gairebé vuit anys!
O fins i tot una mica més. Sis com a persona atesa i els que porto de voluntari.
Per què quan et van donar l’alta no vas dir: “doncs me’n vaig a casa o a algun altre lloc que elegeixi?
No ho vaig fer perquè, de moment, vaig veure que no tenia una alrta opció. Per exemple, en aquests moments no puc treballar i volia seguir actiu.
I, perquè has elegit ser voluntari aquí, al teu centre?
Per mi, realitzar aquesta activitat de jardineria, que ja conec bé i estimo, és una via d’escapament. Se m’ha proposat aquesta possibilitat i amb el treball que faig, em sento reconegut
Per què has escollit cuidar les plantes?
Perquè he viscut al camp i tinc experiència amb animals i plantes, des de nen, ja sabia de jardineria i de treballs del camp. No obstant això, vam marxar del camp i vam venir a viure a prop de Madrid, al barri de l’Espinillo, fa vint – i – tres anys ja. El nou barri era molt bonic, era tot nou, les cases, les tendes, els parcs… però clar, jo estava sense cap ocupació.
I, sense el teu camp
Sense el meu camp. Llavors em deia que necessitava fer algun curs o qualsevol altra cosa que tingués relació. En aquell moment van convocar-se uns cursos a la Comunitat de Madrid i un dels que vaig fer va ser sobre jardineria. Amb l’experiència que ja tenia des de petit i el que vaig aprendre durant el curs, vaig adonar-me’n que ja podia desenvolupar-me bé en aquest món.
Quan vas arribar aquí, et vas oferir tu a realitzar aquesta activitat o van demanar-t’ho?
Em van preguntar: ‘saps de plantes?’ Jo els hi vaig contestar que alguna cosa sabia i des d’aleshores estic cuidant-les.
Com estava el jardí al principi? Com te’l vas trobar?
El jardí al principi no estava malament. Com que el centre era nou, van voler millorar-lo i em van dir: “Carlos, posa’l bonic”. Jo mirava de trobar plantes, sobretot de temporada, per posar-lo bé i que lluïssin les plantes amb les flors. Des d’aquell moment i fins ara, n’hi ha que han crescut molt i que són molt grans.
Hauràs de realitzar moltes tasques perquè les plantes estiguin boniques…
Requereixen un manteniment, tant de regadiu, com d’adob, de poda… sobretot s’ha de saber tractar-les. Si veig una planta amb una flor groga, vol dir que li estic posant més aigua de la que necessita i he de podar-la per treure-li aquelles fulles marcides.
Així doncs, et porten molt de temps.
Molt! Però hi ha plantes que no necessiten tant de manteniment
Jo crec que les plantes no responen per igual a tot el món.
Les plantes requereixen que qui les cuidi tingui bondat i sentiments cap a elles, ja que també són éssers vius i saben la mà que les ha tocat
Així … et reconeixen!
Sí, sí! Jo quan entro al jardí, els hi dic: “ja estic aquí”. Els hi parlo perquè és bo fer-ho. Fins i tot els hi agrada la música. Abans es deia que els hi agradava la música clàssica, però no, jo els i puc posar heavy i elles ho agraeixen.
És bo saber-ho! I, quant de temps els hi dediques a la setmana o al mes?
A l’hivern, com les tinc cobertes amb un plàstic perquè no es congelin, no requereixen tanta cura perquè la humitat es manté durant més temps. Estan adormides i fins la primavera no desperten. El pati interior on es troben les plantes és molt fred i, amb l’efecte hivernacle que té el plàstic, la terra es manté humida i no es congela, factor que seria molt perjudicial per a elles.
El poc sol que els hi pot donar les manté bé, tapar-les amb plàstics és bo tant a l’hivern com a l’estiu. Les plantes són nostàlgiques, a la tardor ja saben que arriba l’hivern i el fred i saben preparar-se. Algunes d’elles, les que són de fulla caduca, la perden, al contrari que les perennes.
Les plantes s’han d’estimar i mai se’ls hi ha de fer mal. A més de cuidar les plantes, també dedico un temps a obtenir llavors, esqueixos, adob i testos. Vaig buscant aquells llocs on el preu és més econòmic.
Quins sentiments et desperten les plantes?
Són tan dèbils els sentiments que produeixen elles que has d’estar al seu món per percebre’ls. Elles tels ofereixen i, si estàs a la seva cura, et reconeixen.
Està clar que els sentiments de les plantes són dèbils, però, quins són els que se’t desperten quan estàs amb elles?
Jo a les plantes els hi explico els meus problemes. Al seu costat em trobo més calmat, més serè. Les paraules que millor ho expressen són que les estimo. Cuidant-les em sento més tranquil i millor.
A més, que creus que són les plantes per a tots aquells que venen al CRPS i les veuen? Que creus que els hi desperten?
El personal del centre i els visitants les aprecien, com aprecien la meva feina pel que fa al manteniment del jardí. Tots em diuen “Carlos, que boniques tens les plantes”, i això em produeix molta satisfacció. Unes plantes ben cuidades són un regal per a la vista. Jo les aconsello, perquè també són terapèutiques. Vull dir a les persones que estan impedides per sortir de casa que, si no poden tenir un animal de companyia, que es rodegin de plantes. Encara que no puguin cuidar-les per falta de mobilitat i hagin de recórrer a altres persones perquè ho facin, contemplar-les els hi alegrarà l’ànim.
A mi em sembla que aquesta activitat que estàs realitzant com a voluntari és una bona acció, no només per a les plantes, sinó també per la resta de companys.
Com a voluntari, estic cuidant les plantes perquè les persones que les contemplin puguin desfruitar-les. Jo també sento aquesta alegria i em satisfà fer-los feliços durant uns moments.
Aquest és en Carlos, el nostre voluntari, usuari donat d’alta i aquesta és una part de la seva història dels últims anys. Una història plena d’entusiasme i superació, de claredat d’objectius i generositat, que és un exemple pler a tothom.
Dia Internacional del Voluntari, 5 de desembre de 2018