Intress publica aquests dies un treball d’importància de la companya Mercedes Sánchez Muñoz, formada en l’acompanyament a dones víctimes de violència de gènere i que porta a terme a més tallers de mindfulness de forma continuada i amb molt bona resposta de professionals i persones ateses. El llibre es titula: “Aplicació mindfulness en l’atenció a l’trauma en violència masclista: des de la recuperació de les víctimes a la cura de les professionals“. La doble experiència de la Mercedes queda recollida en la publicació que presentem aquest 8 de març a les 17.30h al canal YouTube d’Intress (https://www.youtube.com/user/IntressAsociacion)

Les pràctiques de Mindfulness consisteixen en una atenció intencional que va ser conreada des de fa més de 2.500 anys per les tradicions budistes. El terme Mindfulness, prové de el terme Sati (de el text Pali, els ensenyaments de Buda). A finals de la dècada dels 70, a la Universitat de Massachusetts (EUA) de la mà de el doctor Jon Kabat-Zinn, és on va començar la investigació occidental sobre els beneficis de les pràctiques mindfulness. Aquest autor el defineix com “la capacitat per mantenir una continuada consciència d’obertura a l’experiència, dels fenòmens mentals interns i els aspectes invasors de l’món extern, sense enjudiciament i amb acceptació, deixant enrere records de el passat o anticipacions pel futur”.

Davant el dolor emocional, la resposta humana més freqüent és evitar, allunyar-nos de l’entorn, insensibilitzar, distanciar-nos o reprimir la consciència, de manera que el malestar no resulti aclaparador. Les respostes d’evitació cognitives, conductuals i emocionals són els símptomes característics de el Trastorn per Estrès postraumàtic (TEPT) i això fa que el trastorn es mantingui. Bobrow (2007) assenyalava que “el que no podem retenir, tampoc ho podem processar. El que no podem processar tampoc ho podem transformar. I el que no podem transformar, ens obsessiona “. Tant en les víctimes de violència de gènere com a les persones professionals que treballen amb elles, podria desencadenar una vivència traumàtica com a conseqüència de l’exposició a la violència soferta de manera directa (estrès posttraumàtic) en el cas del / es professionals que treballen amb elles / us i estan exposades de forma diària a el relat de les víctimes (síndrome de burnout, fatiga per compassió o traumatització vicaria).

Siegel (2007) afirma que la pràctica de Mindfulness pot “alliberar la ment de l’esclavitud dels aprenentatges previs”. A través de la pràctica de Mindfulness s’augmenta l’habilitat d’autoobservació i és possible el desacoblament de vies neuronals que s’activen conjuntament com a resposta a l’aprenentatge derivat de la situació traumàtica. Les troballes neurobiològics informen que després d’una experiència traumàtica, la persona tendeix a construir la seva narrativa de vida, al voltant d’un nucli d’indefensió, de por i de terror i aquesta mateixa narrativa ajuda a mantenir a l’organisme en un estat de hiperalerta i de recerca de “pistes de perill” per a escapar d’ells, immobilitzant o defensar lluitant. A l’adonar-nos i discriminar entre les sensacions corporals i la història que construïm sobre elles, les pràctiques de Mindfulness ens permeten prendre consciència de la diferència entre la informació derivada de l’experiència que prové de baix a dalt i la informació procedent de l’elaboració posterior , en forma de pensaments rumiativos, que va de dalt a baix. Les memòries traumàtiques estan codificades preferentment en la memòria implícita o corporal, de manera que “el cos és una avinguda principal per treballar amb trauma”.

La pràctica de Mindfulness s’arrela en el cos, en les sensacions, a les emocions i en l’atenció a pensaments com “simples fets mentals” i suposa una via per accedir a l’experiència de baix a dalt i influir en la interrupció de el cicle, al seu torn mantingut per la narrativa, entre el record amenaçador de l’passat i l’anticipació ansiosa de el futur (Rodríguez Vega, B .; Bayon Pérez C .; Fernández Liria A. 2016).

La proposta de Mindfulness és connectar de nou des de dins i fora, en el moment present, a través de noves formes de relacionar-se amb aquesta experiència amb acceptació i “deixant anar”, sense identificar-se ni agafar-se a ella. (Rodríguez Vega, B .; Bayon Pérez C .; Fernández Liria A. 2016). Acceptació de l’experiència sense jutjar-la davant els intents habituals de controlar els símptomes (Baer 2006, Bishop 2004) i com a resultat, es produeix un canvi en la relació entre la persona i l’experiència psicològica, a diferència d’altres teràpies que es focalitzen més en la reducció de la simptomatologia (Hayes 2006, Hayes, Strosahl i Wilson 2012).

A través de la publicació l’autora és Mercedes Sánchez s’anirà desgranat què és el trauma, la violència de gènere, el possible cost que suposa a les professionals aquest treball així com conèixer més a prop què són les pràctiques de mindfulness i de la compassió i la seva influència en la intervenció amb les víctimes com a part del seu procés de recuperació, així com a tècnica d’autocura en les professionals exposades diàriament de manera indirecta a la violència de gènere. A més, en el llibre es descriuen les experiències realitzades amb les dues mostres: víctimes i professionals, exposant el contingut dels tallers així com els resultats obtinguts.

L’autora

Mercedes Sánchez Muñoz: és psicòloga sanitària i acreditada professional, experta en Psicologia Intervenció Social: àmbit Igualtat de Gènere a Intress, entitat social. Experta en intervenció amb dones víctimes de Violència de Gènere i Instructora Mindfulness.